Missioner

Es diu missioner a aquella persona l'objectiu principal de la qual és l'anunci de l'evangeli per mig d'obres i paraules entre aquells que no creuen. Eixa forma de missió pròpiament tal és coneguda com ad gents, és dir, cap a les gents, gentils o no cristians, i es desenrolla en llocs a on el evangeli no ha segut suficientment anunciat o acollit, o en ambients refractaris ubicats més allà de les pròpies fronteres a on es dificulta la prédica i acceptació del mensage o prestar servicis a les persones, tals com educació, alfabetisació, justícia social, atenció sanitària i desenroll econòmic.[1][2]


En l'Història del cristianisme, l'idea de missió s'aplica tant a colectivitat com a individus i implica una forma de vocació, que s'interpreta com una crida positiva de Deu que «envia»,[3] per a dur un encàrrec o realisar un treball apostólico: la tasca d'anunciar el evangeli, conforme al mandat finalloc en boca de Jesús de Nazaret en els Evangelis de Mateo i de Marcos:
En la traducció allatí de la Bíblia, Jesucrist pronuncia estes paraules quan envia als discípuls a diferents llocs i els ordena predicar l'evangeli en el seu nom. El terme s'utilisa més comunament en referència a les missions cristianes, pero també pot utilisar-se en referència a qualsevol credo o ideologia.[4]
La paraula «missió» s'hauria originat en la década de 1590, quan la Companyia de Jesús (jesuïtes) va enviar a alguns dels seus membres a l'estranger,[5] ya que la vocació de l'orde era «servir a Crist en missió universal». Concretament, entre 1581 i 1592, varen eixir de Lisboa 54 jesuïtes en rumbo a l'Índia, per a seguir els passos de Francisco Javier.[6] La paraula es va popularisar a partir de la traducció llatina del passage bíblic en el que Crist envia als seus discípuls a predicar en el seu nom, i va conduir a la definició de les missions com els assentaments fundats en tal caràcter. La paraula «missió» té també el sentit de treball, tasca, quefer o comés.[7] Esta accepció més general permet ademés la concepció d'un cert caràcter missioner en les persones, ministeris i institucions, independentment del seu orige o de la seua condició religiosa o laical. El terme, usat en sentit estricte en el marc del cristianisme, es pot utilisar també en sentit laxo per a referir a atres credos o ideologies.[8]
La missió de Jesús de Nazaret

En els evangelios sinópticos, Jesús de Nazaret es presenta als hòmens com l'enviat de Deu per excelència, per lo que en acollir-ho o rebujar-ho s'acull o es rebuja al que ho ha enviat,[lower-alpha 1] és dir, a Deu Pare.[3] La consciència que Jesús té de la seua missió (terme d'a on deriva la paraula «missioner») s'explicita en frases característiques: «Yo he segut enviat...», «Yo he vingut...», «El Fill de l'home ha vingut...» per a anunciar el evangeli,[lower-alpha 2] per a complir la llei i els profetes,[lower-alpha 3] per a cridar no als justs sino als pecadores,[lower-alpha 4] per a buscar i salvar lo que estava perdut,[lower-alpha 5] per a servir i donar la seua vida en rescat de molts.[lower-alpha 6][3] Tots els aspectes de l'obra de Jesús de Nazaret enllacen en eixa missió, des de la seua primera predicació en Galea fins a la seua mort en la creu. La missió de Jesucrist apareix encara en forma més evident en l'Evangeli de Joan. Allí, l'únic desig de Jesús és fer la voluntat del que ho ha enviat,[lower-alpha 7] realisar les seues obres,[lower-alpha 8] i dir lo que va deprendre del Pare,[lower-alpha 9] i demana als hòmens que creen en la seua missió.[lower-alpha 10][3]
La missió dels apòstols de Jesús
La missió de Jesús de Nazaret es va prolongar en la dels seus propis enviats, els dotze apòstols, que varen tornar en missioner per a curar,[lower-alpha 11] i per a anunciar el evangeli,[lower-alpha 12] enviats «com a ovelles en mig de llops».[lower-alpha 13] Ademés, Jesús va enviar davant de sí missions més numeroses en discípuls.[lower-alpha 14] La missió dels apòstols va enllaçar en la pròpia missió de Jesús: «Com el Pare em va enviar, yo també vos envie a vosatres» (Juan 20, 21).[3] Aixina, a tots els apòstols se'ls atribuïx haver mort en ciutats o terres de missió.
Pablo de Tarso

Entre les personalitats del I, Pau de Tars amerita una menció especial per haver-se constituït en el motor de construcció i expansió del cristianisme en l'Imperi romà, gràcies al seu talent, a la seua convicció, i al seu caràcter indiscutiblement missioner.[9][10] Aixina havia segut presentat el propi Pablo: com un instrument d'elecció que duria el nom de Jesús davant els gentils, els reis i els fills d'Israel.[lower-alpha 15][3]
Pablo feya generalment els seus viages a peu (2 Corintis 11, 26).[11][12] L'esforç realisat per Pablo de Tarso en els seus viages és digne de menció. Si es conta únicament el número de quilómetros dels tres viages per Àsia Menor, supera els 4 600 km segons Josef Holzner.[13]
A lo anterior caldria afegir els viages per terres d'Europa i per mar, els camins difícils, les diferències d'altitut, etc. D'una forma molt vívida, Pablo mateixa va descriure en el passage següent lo que estos viages varen implicar:
El teòlec protestant alemà Gustav Adolf Deissmann va emfatisar el punt en comentar que sentia «indecible admiració» a vista de l'esforç purament físic de Pablo, que en tota raó podia dir de sí mateixa que «assotava el seu cos i ho domava com a un esclau».[lower-alpha 16][14]
Missioner cristians
En la Bíblia, s'arreplega que Jesucrist va encarregar als apòstols que feren discípuls de totes les nacions (Plantilla:Bibleverse, Plantilla:Bibleverse). Els missioner cristians es referixen a este versícul com la Gran Comissió i és una font d'inspiració per a la llabor missioner. Un missioner cristià pot definir-se com «aquell que dona testimoni a través de les cultures».[2] El Congrés de Lausana de 1974 va definir el terme, en relació en la missió cristiana, com «formar un moviment viable de plantació d'iglésies autòctones». Hi ha missioner en molts països de tot lo món. El número de missioner cristians a lo llarc de l'història és difícil de calcular. Una obra moderna recopila 2400 personalitats conegudes des dels inicis del cristianisme fins al present, que representen a l'Iglésia catòlica, l'Iglésia ortodoxa, la Comunió anglicana, les Iglésies protestants, pentecostals, independents i indígenes, dels quals prop d'un centenar varen ser màrtirs.[15]
Història

L'Iglésia cristiana es va expandir per tot l'Imperi romà ya en l'época del Nou Testament i, segons la tradició, va aplegar inclús més llunt, fins a Pèrsia (Iglésia d'Orient) i l'Índia (cristians de Sant Tomás). Durant l'Edat Mija, els monasteris cristians i missioner com Sant Patrici (V) i Adalberto de Praga (h. 956-997) varen difondre les ensenyances cristianes més allà de les fronteres europees de l'antic Imperi Romà. En 596, el papa Gregori Magne (en el càrrec entre 590 i 604) va enviar la [[[Missions Gregorianas|Missió Gregoriana]] (que incloïa a Agustín de Canterbury) a Anglaterra. A la seua volta, els cristians d'Irlanda (la missió hiberno-escocesa) i de Gran Bretanya (San Bonifacio (c. 675–754) i la missió anglosaxona, per eixemple) varen eixercitar un paper destacat en la conversió dels habitants d'Europa central. Durant l'Era dels Descobriments, l'Iglésia catòlica va establir vàries missions en Amèrica i en atres colónies occidentals a través dels agustins, franciscanos i dominicos per a difondre el cristianisme en el Nou Món i[16] per a convertir als natius americans i atres pobles indígenes. Per eixa mateixa época, missioner com Francisco Javier (1506-1552), aixina com uns atres jesuïtes, agustinos, franciscanos i dominicos, varen aplegar a Àsia i al Lluntà Oriente, i els portuguesos varen enviar missions a Àfrica. Emblemàtica en molts aspectes és la missió jesuïta de Matteo Ricci en China a partir de 1582, que a sovint es caracterisa per ser pacífica i no violenta. Estos moviments missioner deuen distinguir-se d'uns atres, com les Creuades bàltiques dels sigles XII i XIII, la motivació del qual solia considerar-se compromesa per designis de conquista militar.

Gran part de la llabor missioner catòlica contemporànea ha experimentat un profunt canvi des del Concili Vaticà II de 1962-1965, en un major impuls a la indigenisació i l'inculturació, junt en les qüestions de justícia social com a part constitutiva de la predicació de l'Evangeli. Ya que l'Iglésia catòlica s'organisa normalment segons criteris territorials i disponia dels recursos humans i materials necessaris, les órdens religioses —algunes d'elles inclús especialisades en això— es varen encarregar de la major part de la llabor missioner, especialment en l'época posterior a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. En el temps, la Santa Sèu va establir gradualment una estructura eclesiàstica normalisada en les zones de missió, a sovint començant en jurisdiccions especials conegudes com a prefectures apostólicas i vicariatos apostólicos. En una etapa posterior de desenroll, estes fundacions s'eleven a la categoria de diòcesis regulars en un bisbe local designat. A nivell mundial, estos processos es varen accelerar a sovint a finals de la década de 1960, en part com a conseqüència de la descolonisació política. En algunes regions, no obstant, encara estan en curs. De la mateixa manera que el bisbe de Roma tenia jurisdicció també en territoris que més tart es varen considerar part de l'esfera oriental, els esforços missioner dels dos sants Cirilo i Metodio del IX es varen portar a terme en gran mida en relació en Occident més que en Orient, encara que el camp d'activitat fora Europa Central. L'Iglésia Ortodoxa Oriental, baix l'Iglésia Ortodoxa de Constantinopla, va portar a terme una vigorosa llabor missioner baix l'Imperi Romà i el seu successor, l'Imperi Bizantí. Açò va tindre efectes duradors i, en cert sentit, està en l'orige de les relacions actuals de Constantinopla en unes setze iglésies ortodoxes nacionals, entre elles l'Iglésia Ortodoxa Rumana, l'Iglésia ortodoxa georgiana i l'Iglésia ortodoxa ucraniana (de les que tradicionalment es diu que varen ser fundades per l'apòstol missioner Andrés), i l'Iglésia Ortodoxa Búlgara (de la que es diu que va ser fundada per l'apòstol missioner Pablo). Els bizantí varen ampliar la seua llabor missioner en Ucrània despuix del batisme massiu en Kiev en 988. L'Iglésia Ortodoxa Sèrbia va tindre el seu orige en la conversió de les tribus sèrbies per part de missioner bizantí quan estos varen aplegar als Balcans en el VII. Els missioner ortodoxos també varen treballar en èxit entre els estonios entre els sigles X i XII, fundant l'Iglésia ortodoxa en Estònia.

baix l'Imperi rus del XIX, missioner com Nicholas Ilminsky (1822-1891) es varen traslladar als territoris somesos i varen propagar l'ortodòxia, entre atres llocs, a través de Bielorússia, Letònia, Moldàvia, Finlàndia, Estònia, Ucrània i China. El rus Sant Nicolás de Japó (1836-1912) va dur l'ortodòxia oriental a Japó en el XIX. L'Iglésia Ortodoxa Russa també va enviar missioner a Alaska a partir del XVIII, entre ells Sant Herman d'Alaska (fallit en 1836), per a atendre als natius. L'Iglésia Ortodoxa Russa fòra de Rússia va continuar la seua llabor missioner fora de Rússia despuix de la Revolució Russa de 1917, lo que va donar lloc a l'establiment de moltes noves diòcesis en la diàspora, des de les quals s'han produït numerosos convers en Europa de l'Est, Amèrica del Nort i Oceania. Entre els primers missioner protestants es trobaven John Eliot i atres clercs de l'época, com John Cotton i Richard Bourne, els qui atenien als natius algonquins que vivien en terres reclamades per representants de la Colónia de la Baïa de Massachusetts a principis del XVII. Els cuáqueros, «difusores de la veritat», varen visitar Boston i atres colónies de mitan del XVII, pero no sempre varen ser ben rebuts. [17]
El Govern danés va iniciar la primera llabor missioner protestant organisada a través de la seua Colege de Missions, fundat en 1714. Esta finançava i dirigia a missioner luteranos com Bartholomaeus Ziegenbalg en Tranquebar, Índia, i Hans Egede en Groenlàndia. En 1732, durant una visita a Copenhague en motiu de la coronació del seu cosí, el rei Cristian VI, el mecenes de l'Iglésia Morava, Nicolás Luis, el comte von Zinzendorf, va quedar molt impressionat pels seus efectes i, en particular, per dos chiquets inuit que estaven de visita i que havien segut convertits per Hans Egede. També va conéixer a un esclau de la colónia danesa en les Índies Occidentals. Quan va retornar a Herrnhut, en Sajonia, va inspirar als habitants del poble —que llavors contava en menys de trenta cases— a enviar «mensagers» als esclaus de les Índies Occidentals i a les missions moravas en Groenlàndia. En trenta anys, els missioner moravos s'havien establit en tots els continents, i açò en una época en la que hi havia menys de trescentes persones en Herrnhut. Són famosos per la seua llabor desinteressada, vivint com a esclaus entre els esclaus i junt als natius americans, incloses les tribus índies lenape i cheroqui. Hui en dia, la llabor en les antigues províncies missioner de l'Iglésia Morava mundiala porten a terme treballadors natius. La zona de major creiximent de la llabor es troba en Tanzània, en Àfrica Oriental. La llabor morava en Suràfrica va inspirar a William Carey i als fundadors de les missions batistes britàniques. A data de 2014, sèt de cada dèu moravos viuen en un antic camp missioner i pertanyen a una raça distinta de la caucàsica. Gran part de la llabor missioner anglicana va sorgir baix els auspicis de la Societat per a la Propagació del Evangeli en Terres Estrangeres (SPG, fundada en 1701), la Societat Missioner de l'Iglésia (CMS, fundada en 1799) i la Societat Eclesiàstica Intercontinental (anteriorment Societat Eclesiàstica de la Commonwealth i Continental, fundada en 1823).
En l'Iglésia catòlica
Alguns dels missioner citats, particularment els d'els primers sigles, són reconeguts i commemorats ademés per atres denominacions cristianes, com l'Iglésia ortodoxa.
-
Patricio d'Irlanda (ca. 377/390-461/464), missioner i sant patró d'Irlanda. Com tot treball apostólico característic d'àrees de primera evangelisació, la seua missió va travessar obstàculs durs que varen incloure robos, calúmnia, falses acusacions i amenaces de mort.
-
Bonifacio Winfrido, màrtir (672/675-755), el «apòstol dels germans», a qui Gregori II va investir en el títul de legatus apostólico, en el mandat d'evangelizar a les Germanicae gents que més tart va estendre Zacarías a tota la regió de les Galiae. Va morir baix colp d'espasa.
-
Els dos germans Cirilo i Metodio (sigle IX), naixcuts en Tesalónica, varen ser missioner en Crimea i despuix en l'Imperi de la Gran Moravia. Li'ls venera en les Iglésia ortodoxa i catòlica com a apòstols dels eslaus. Juan Pablo II els va declarar patrons d'Europa el 31 de decembre de 1980.
-
Francisco Javier (1506-1552), cridat el «apòstol de l'Índia», evangelizó l'Índia, China i Japó, entre uns atres. Sempre entre malts, leprosos, salvages, presos o pobres, en llengües molt difícils de deprendre, se li considera una figura exponencial del missioner. Canonizado en 1622.
-
Mapa de viages de Francisco Javier, patró de les missions. Partint des de Lisboa, els seus viages s'acosten als 100 000 km, a peu o en embarcacions molest, en climes extrems en fret o calor, i entre perills sempre.
-
Pedro Claver (1580-1654), qui va convertir esclaus per millers en Cartagena d'Índies, va ser canonisat en 1888. Declarat patró de les missions entre els negres el 7 de juliol de 1896 per León XIII, i defensor dels drets humans en 1985.
-
Toribio de Mogrovejo (1538-1606), missioner espanyol, arquebisbe de Lima i organisador de l'Iglésia catòlica en el virregnat del Perú. Canonizado en 1726.
-
Laurent-Joseph-Marius Imbert (1796-1839), bisbe missioner francés en Àsia, eixecutat per la seua fe en el Regne de Joseon (Coreja). Canonizado en 1984.
-
Charles Martialavigerie (1825-1892), figura señera en la lluita contra l'esclavitut en Àfrica, fundador de la Societat dels Missioner d'Àfrica (Pares Blancs).
-
Damián de Molokai (1840-1889), missioner belga que va morir leproso entre els leprosos en el Regne d'Hawái. Canonizado en 2009.
-
Calixto Caravario (1903-1930), sacerdot salesiano italià, missioner en China a on va morir assessinat als 26 anys. Canonizado en 2000.
-
Teresa de Calcuta (1910-1997), fundadora de la congregació de les Missioner de la Caritat, guardonada en el premi Nobel de la Pau en 1979. Canonizada en 2016.

Durant la conquista i colonisació espanyola i portuguesa d'Amèrica, els missioner eren els encarregats de construir assentaments en les zones més alluntades dels centres cívics de l'época. També eren els encarregats d'evangelizar als naturals d'eixes zones. En la evangelisació d'Hispanoamèrica, els jesuïtes i religiosos d'atres congregació a sovint varen defendre els drets dels natius, front a la corrent que varen prendre molts colon hispans. Varen ser partidaris de perpetuar l'idioma dels natius, al mateix temps que els varen animar a deprendre espanyol. Alguns grups missioner reconeguts són: Institut del Verp Encarnat, Càrites, Carmelitas, Cartujos, Dominicos, Franciscanos, Germanes de la Caritat, Missioner de la Caritat, Germans de la Caritat Contemplatius, Jesuïtes, Mercedarios, Missioner Josefinos, Germans de les Escoles Cristianes, Orde dels Germans Betlemitas, Missioner Combonianos, Claretianos, Salesianos, i Pares Blancs.
Atres missioner catòlics




- Dionisio de París (III), missioner, apòstol de les Galias, i màrtir.
- Frumencio d'Aksum (IV), missioner en el regne d'Aksum, en el nort-est d'Àfrica, i apòstol d'Etiopia.
- Niniano de Galloway (mort cap a 432), sant conegut com l'Apòstol dels pictos del sur, va anar el primer predicador del evangeli entre els pictos en el territori que hui comprén Escòcia.
- Martín de Braga (510/5-579/80]], romà de l'antiga província de Panonia, va anar l'apòstol dels sueus.
- Agustín de Canterbury (VI), apòstol d'Anglaterra, va liderar la missió gregoriana que va tindre per destinataris als pobles anglosaxons.
- Aidano de Lindisfarne (VII), monge i missioner irlandés, apòstol de Northumbria. Li'l venera en les Iglésies catòlica i ortodoxa, i en la Comunió Anglicana, entre unes atres.
- Oswaldo de Bernicia, també conegut com Oswaldo de Northumbria (604-642), li'l venera en les Iglésies catòlica i ortodoxa, i en la Comunió Anglicana.
- Amant de Maastricht (ca. 584-ca. 679).
- Guillermo de Rubruk (ca. 1220–ca. 1293), franciscano enviat en missió des de Constantinopla per a evangelizar als tàrtars.
- Juan de Montecorvino (1247-1328), missioner franciscano, fundador de les missions catòliques en Índia i China.
- Odorico de Pordenone (1265-1331), missioner franciscano que va travessar Àsia, des de la mar Negra fins a l'extrem oriental de China.
- Jordanus Catalani (1321-1330), dominico català, missioner i explorador d'Àfrica i Àsia, en particular de l'Índia.
- Francisco Álvares (ca. 1465-1536/1541), missioner portugués en Etiopia.
- Luis de Càncer (?-1549), dominico missioner en América Central, el Carib i Florida, palejat fins a la mort en la baïa de Tampa.
- Juan de Padilla (1500–1542), franciscano d'Andalusia que misionó en Amèrica del Nort. Va morir en Kansas a mans dels natius i li'l considera un dels primers màrtirs cristians d'EE. UU.
- Alonso de Bárcena (1528-1598), jesuïta espanyol, llingüiste i missioner en Amèrica.
- José d'Anchieta (1534–1597), jesuïta espanyol missioner en Brasil.
- Alessandro Valignano (1539-1606), jesuïta missioner que va coadjuvar a l'introducció del cristianisme en elluntà Orient, en especial en Japó.
- Luis de Bolaños (ca. 1549-1629), flare espanyol de l'Orde de Flares Menors, un dels iniciadores del sistema de reduccions en l'actual territori del Paraguai i de l'Argentina.
- Matteo Ricci (1552-1610), jesuïta italià, missioner en China durant casi tres décades.
- Roberto de Nobili (1577–1656), jesuïta italià, missioner en el sur de l'Índia, un dels primers europeus en obtindre un profunt coneiximent de l'idioma tamil i del sànscrit.
- Alexandre de Rhodes (1591-1660), jesuïta francés, missioner en Àsia, evangelizó en Índia, Indochina i Pèrsia. A ell es deu el desenroll de l'alfabet vietnamita i l'iniciació de la Societat de les Missions Estrangeres de París.
- Juan de Brébeuf (1593-1649), missioner jesuïta francés pioner en la evangelisació de Canadà, en particular del poble furó. Martirisat pels iroqueses.
- Francisco Fernández de Capelles (1607–1648), flare dominico, sacerdot i missioner espanyol en Filipines i en China a on va patir el martiri. Li l'identifica com el protomártir de China.
- Isaac Jogues (1607-1646), jesuïta francés, missioner en Canadà, un dels huit màrtirs d'Amèrica del Nort, decapitat pels mohawk prop d'Auriesville
- René Goupil (1608-1642), missioner jesuïta mort per l'astral d'un iroqués en Ossernenon, Auriesville. Canonizado per Pío XI en 1930.
- António Vieira (1608-1697) jesuïta portugués, missioner en terres brasileres, defensor dels drets humans dels pobles indígenes.
- Pedro de Sant Josep de Betancur (1626-1667), missioner franciscano espanyol en Guatemala.
- Jacques Marquette (1637-1675), jesuïta francés, fundador del primer assentament europeu en Míchigan. Junt en Louis Jolliet, va anar el primer europeu en explorar el curs alt del riu Mississipi.
- Eusebio Francisco Kino (1645–1711), jesuïta italià, missioner en la Península de Califòrnia, i en Pimeria Alta (actualment, estats de Sonora i Arizona).
- Junípero Serra (1713-1784) flare franciscano espanyol, evangelizador i fundador de vàries missions de l'Alta Califòrnia.
- Luis Jaume (1740-1775) flare franciscano espanyol, seguidor de Junípero Serra. Missioner i màrtir en l'Alta Califòrnia, un dels màrtirs més importants del moment en Estats Units.
- Fermín Lasuen (1736-1803), flare franciscano espanyol, fundador de nou missions en territori d'Alta Califòrnia.
- Alexis Bachelot (1796-1837), va liderar la primera missió catòlica permanent per al Regne d'Hawái.
- Jean-Rémy Bessieux (1803–1876), missioner francés fundador de la primera missió catòlica en Gabon.
- Peter Richard Kenrick (1806-1896), missioner irlandés en els EE. UU., primer arquebisbe catòlic a l'oest del riu Mississipi.
- Évariste Régis Huc (1813-1860), vicentino francés, missioner en China, famós pels seus viages per China, Tartaria i el Tibet.
- José Freinademetz (1852-1908), membre de la Societat del Verp Diví, missioner en China. Es va contagiar de tifo en cuidar malts en una epidèmia, i va morir al sur de la província de Shandong. Canonizado per Juan Pablo II.
- Anton Docher (1852-1928), franciscano francés, missioner en Nou Mèxic, defensor dels indis.
- Libert H. Boeynaems (1857-1926), belga membre de la congregació dels pares dels Sagrats Cors de Jesús i María (Picpus), missioner en Hawái despuix dels passos de Damián de Molokai, va ser quart vicari apostólico en el Vicariato Apostólico de les Illes Hawái, hui diòcesis d'Honolú.
- Segon Llorente (1906-1989), filòsof i escritor jesuïta espanyol, missioner en Alaska per més de quaranta anys.
- Gabriele Allegra, O. F. M. (1907-1976), missioner en China, autor de la primera traducció completa de la Bíblia catòlica a l'idioma chinenc.
- Giacomo Bini (1938-2014), sacerdot franciscano italià, missioner en Ruanda en 1983, a on va establir l'orde dels flares menors.
- Carlos Felipe Ximenes Belo (1948- ), naixcut en Timor Oriental, missioner en Maputo, Moçambic, des de 2004. Va rebre el Premi Nobel de la Pau en 1996.
- Ugo de Censi (1924-2018), missioner salesiano.
En l'Iglésia anglicana
- Geoffrey Bingham, missioner en Pakistan.
- Sigismund Wilhelm Koelle, missioner alemà en Sierra Leona.
- James Blair, escocés, missioner en la colónia de Virginia.
- William Duncan, misionó entre els tsimshian.
- James Hannington, missioner i sant anglicà assessinat en Uganda.
- Robert Machray, missioner i primer primat de l'Iglésia d'Anglaterra en Canadà.
- Samuel Marsden, missioner en Austràlia.
- Henry Martyn, missioner en Índia.
- William Mitchell, reverent missioner en Índia.
- Charles William Pearson, pioner de l'Iglésia d'Uganda.
- Henry Townsend, missioner en Àfrica Occidental.
- Cecil Tyndale-Biscoe, missioner en Cachemira.
- Walter Weston, missioner en Japó.
- John Burdett Wittenoom, missioner en Austràlia.
- Gladys Aylward, missioner en China i Taiwan.
- Samuelyde, missioner dels alauitas de Síria.
- Thomas Bridges, missioner anglés, va anar el primer home blanc en viure en Terra del Fòc.
- Allen Francis Gardiner, missioner anglicà britànic que va tindre una important actuació entre els yámana, indígenes de l'extrem austral d'Amèrica del Sur.
En les Iglésies protestants



Les denominacions cristianes protestants també conten en una llarga història missioner, entre les nomenades denominacions històriques trobem als batistes, metodistes, presbiterianos, anglicans, luteranos etc. Els que més s'han distinguit per la seua herència missioner ha segut la denominació batista.
En l'Iglésia batista
- James Hudson Taylor, missioner batiste anglés en China i fundador de la "Missió a l'Interior de China" (China Inland Mission), conegut ara com OMF Internacional.
- Lauran Bethell, missioner en Tailàndia i Europa oriental.
- John Birch, missioner batiste assessinat en China.
- Joseph Booth, missioner en l'actual Malaui.
- William Carey, missioner en Índia, fundador de la Societat Missioner Batista.
- Issachar Jacox Roberts, missioner batiste nortamericà en China.
- Adoniram Judson, missioner nortamericà en Birmània.
- George Lisle, primer missioner nortamericà, va servir en Jamaica.
- Isaac McCoy, missioner en les Índies Occidentals.
- Lottie Moon, missioner en la China.
- Anna Seward Pruitt, missioner que va treballar en Lottie Moon en el nort de China.
- C. W. Pruitt, missioner en el nort de China.
- Anne van der Bijl (Germà Andrés), missioner batiste famós pels seus ardits com contrabandista de bíblies en els països comunistes durant l'apogeu de la Guerra Freda.
- George Verwer, missioner evangeliste i fundador de l'organisació cristiana internacional "Operació Movilisació" (OM).
- Francisco Lacueva Lafarga, llicenciat, doctor en teologia i missioner batiste espanyol.
En l'Iglésia luterana
- Oskar von Barchwitz-Krauser, pastor evangèlic i missioner alemà, comissionat pel Govern de Chile per a que es traslladara a Alemània, i una volta allí, seleccionara a un grup de famílies per a colonisar la zona de Contulmo.
- Bodil Catharina Biørn, missioner noruega entre la població armènia en la part oriental de Turquia.
En l'Iglésia metodiste
- George Whitefield, ministre de l'Iglésia d'Anglaterra, membre destacat del moviment metodiste, misionó en les colónies americanes de l'Imperi britànic.
- John Wesley, missioner en Europa i Amèrica, inspirador del moviment metodiste.
- Young John Allen, missioner en la Dinastia Qing.
- Francis Burns, missioner en Llibèria.
- Thomas Coke, pare de les missions metodistes.
- Sioeli Nau, missioner en Fiji i Tonga.
- Francis Dunlap Gamewell, missioner en China, cap de fortificacions en el lloc de les llegació internacionals, durant l'alçament dels bóxers.
- George Richmond Grose, missioner en China.
- Joseph Crane Hartzell, missioner nortamericà en Àfrica.
- Eli Stanley Jones, missioner nortamericà en Índia.
- Walter Russellambuth. Naixcut en Shanghái, va treballar com a missioner establint hospitals i escoles en China, Coreja i Japó.
- J. P. Martin, escritor anglés i ministre metodiste, misionó en Suràfrica.
- Dorothy Ripley, missioner anglesa, filla d'un predicador metodiste, es va establir en EE. UU. a on va lluitar per la millora de les condicions dels esclaus.
- Samuel Evans Rowe, missioner en Suràfrica.
- Isaiah Benjamin Scott, teòlec i educador nortamericà, va servir com a missioner en Llibèria.
- Dillman Bullock, missioner metodiste i agrònom nortamericà avecindado en Chile que va destacar com a naturaliste i coleccioniste d'espècies.
En els Germans de Plymouth
- Anthony Norris Groves, misionó en Bagdad a on va establir la primera missió protestant en un país de llengua àrap; despuix va estar en Pèrsia, hui Iran, i posteriorment en l'Índia.
- George Müller, va realisar una série de viages missioner per Estats Units, Índia, China, i Austràlia.
- Jim Elliot, missioner en Equador que va morir assessinat junt a atres quatre missioner en intentar evangelizar a la tribu Huaorani.
En l'Iglésia congregacional

- Hedley Bunton, missioner en China.
- Samuel Dyer, missioner en China.
- William Ellis, missioner en Pacífic Sur.
- Cyrus Hamlin, missioner nortamericà en Turquia.
- David Livingstone, missioner i explorador en Àfrica.
- Robert Moffat, missioner escocés en Àfrica.
- Peter Parker, missioner i doctor en China.
- Hiram Bingham II, missioner en Hawaii i Illes Gilbert.
- Betsey Stockton, missioner en Hawái.
- John Williams, congregacionalista en el Pacífic Sur.
- Jonathan Edwards (teòlec).
- Eric Henry Liddell, atleta escocés campeó olímpic dels 400 metros plans en els Jocs Olímpics de París 1924, que va servir com a missioner protestant en China. La seua història va ser duta al cine en la película Carros de Fòc (1981).
En l'Iglésia presbiteriana

- William James Wanless, cirugià i missioner presbiteriano, fundador de la primera missió mèdica en Miraj, Índia en 1894.
- Hunter Corbett, pioner missioner nortamericà en Yantai i en Shandong, China.
- William Chalmers Burns, missioner en China.
- Alexander Duff, missioner en Índia.
- William Imbrie, missioner nortamericà en Japó.
- Samuel Kirkland, figura de la revolució nortamericana, va realisar treball missioner entre els tuscarores.
- Eric Liddell, escocés, atleta en els Jocs Olímpics de París 1924, va anar despuix missioner en China.
- Alexander Murdoch Mackay, missioner en Uganda.
- George Leslie Mackay i James Laidlaw Maxwell, dos dels primers missioner moderns en Taiwan.
- Robert Morrison, anglés, primer missioner protestant en China.
- John Gibson Paton, missioner escocés en les Noves Hèbrides, ara partix de les illes Vanuatu.
- Mary Slessor, missioner escocesa en Nigèria.
- Absalom Sydenstricker, missioner en China, pare de Pearl S. Buck.
- Bill Majors, missioner nortamericà en Corea.
- John Lawrence Goheen, missioner, administrador d'Ichalkaranji, en l'Índia britànica.
- Amy Carmichael.
- David Brainerd.
- Pearl S. Buck, missioner nortamericana en China i escritora, guanyadora del Premie Nobel de Lliteratura en 1938.
- Félix Moreno Astray, exsacerdote catòlic, pastor, missioner i escritor espanyol.
- João Ferreira d'Almeida, missioner i important personalitat del protestantisme portugués, especialment conegut per haver traduït la Bíblia en el portugués.
- James Curtis Hepburn, mege i missioner presbiteriano nortamericà. Se li coneix pel sistema de romanisació Hepburn (ヘボン式ローマ字 Hebon-shiki Rōmaji?) per a la transliteració de la llengua japonesa a l'alfabet llatí, sistema que va popularisar en el seu diccionari japonés-anglés.
En les Iglésies evangèliques
- Pilipo Miriye, primer missioner evangèlic des de Papua Nova Guinea fins a Nigèria.
- Rodolfo González Cruz, missioner evangèlic i escritor cubà conegut pel seu paper en l'història del Moviment Missioner Mundial en el Perú.
En la Germandat de Moravia
- Christian David, missioner en Greenland, Livland i Pennsilvània.
- Anna Nitschmann.
- David Nitschmann der Bischof, bisbe moraviano i missioner en Pennsilvània.
- August Gottlieb Spangenberg, cap de l'Iglésia moraviana en Amèrica en els seus primers temps.
- David Zeisberger, missioner moraviano conegut pel seu paper en l'història dels indis dels indígenes de Lenape.
- Nicolaus Ludwig Zinzendorf, renovador de l'Iglésia moraviana.
En atres confessions
En l'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies
L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies té programes misionals actius i extensius,[18] en 399 missions a través dels seus representants coneguts com a missioner. Les missions de temps complet, són per a hòmens fadrins a partir dels 18 anys, i per a dònes fadrines a partir dels 19 anys, fins als 25 anys, encara que també existixen els matrimonis missioner. Estes missions es realisen, en el cas dels hòmens, durant 24 mesos i per a les dònes, durant 18 mesos. Entre les seues figures es recorda a:
- Samuel Smith, primer missioner de l'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies.
- Brigham Young, missioner en les illes britàniques.
- Wilford Woodruff, missioner en les illes britàniques.
- Heber C. Kimball, missioner en les illes britàniques.
- Orson Hyde, missioner en Europa i Terra Santa.
- Parley P. Pratt, missioner en el sur i mig oest d'EE. UU., Canadà i Amèrica del Sur.
- Joseph F. Smith, missioner en l'Archipiélago d'Hawái als 15 anys.
- Matthew Cowley, missioner entre els maoríns de Nova Zelanda.
En els Testics de Jehová
En el cas dels Testics de Jehová, l'Escola Bíblica de Galaad de la Watchtower que impartix per a la seua millor preparació un curs de sis mesos en el que es forma a ministres jóvens d'abdós sexes per al servici misional en l'estranger. Este servici misional consistix en la predicació pública del mensage de la Bíblia. Tots els testics de Jehová dediquen temps regularment a predicar de casa en casa i en llocs públics, pero els que participen en el servici misional dediquen la major part del seu temps a esta llabor, no a tasques humanitàries o socials; a no ser que es presenten situacions d'emergència en la comunitat, en el cas de la qual participen en programes de recobre organisats pels Testics. La Escola Bíblica per a Varons Fadrins prepara durant dos mesos a vells i siervo ministerials fadrins per a assignació teocràtiques especials. També existixen la Escola del Ministeri del Regne, en la que els vells (pastors) i siervo ministerials reben instrucció periòdica sobre les seues responsabilitats organisatives, d'ensenyança i de pastoreig en la congregació, la Escola del Servici de Precursor, que ensenya als evangelizadores de temps complet a ser més eficaços en la predicació, i la Escola del Ministeri Teocràtic, un curs semanal sobre oratòria bíblica per a tots els testics de Jehová.
Vore també
- Dawwa, predicació islàmica.
- Kiruv, divulgació judeua.
Cites bíbliques
Referències
- ↑ reference.com/browse/missionary Missionary Definix Missionary. dictionary. reference.com. Consultat el 16 de maig de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Thomas Hale «On Being a Missionary» (Sobre ser missioner), 2003, William Carey Library Pub, ISBN 0-87808-255-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pierron, Joseph; Grelot, Pierre (2001). «Missió», Léon-Dufour, Xavier (ed.). Vocabulari de Teologia Bíblica, 18a. edició, Barcelona (Espanya): Biblioteca Herder, pp. 547-551. ISBN 978-84-254-0809-0.
- ↑ Per eixemple, el budisme va llançar «la primera iniciativa missioner a gran escala en l'història de les religions del món» en el sigle III a. C. (Richard Foltz, “'Religions of the Silk Road”', Palgrave Macmillan, 2.ª edició, 2010, p. 37 ISBN 978-0-230-62125-1).
- ↑ Harper, Douglas (2001-2013). «Mission» (en anglés). Online Etymology Dictionary. Consultat el 27 de decembre de 2013.
- ↑ Salvat, Ignasi (2002). google.com. ar/books? id=NQy4R1ppMAIC&pg=PA244&dq=%22Compa%C3%B1ia+de+Jes%C3%BAs%22+misi%C3%B3n&hl=es&sa=X&ei=Tlu9Ut-hFZPLsQSX2YKwDA&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=%22Compa%C3%B1ia%20de%20Jes%C3%BAs%22%20misi%C3%B3n&f=false Servir en missió universal, Maliaño (Cantàbria), Santander: Sal Terrae, p. 233. ISBN 84-293-1444-X. Consultat el 27 de decembre de 2013.
- ↑ (2010) Lucas Marín, Antonio (ed.). google.com. ar/books? id=5FxwiO3XP0gC&pg=PA260&dq=misi%C3%B3n+tarea+quehacer+cometido&hl=es&sa=X&ei=h7PCUovEBYjJsQJyYGwDA&ved=0CD4Q6AEwAQ#v=onepage&q=misi%C3%B3n%20tarea%20quehacer%20cometido&f=false La realitat social: transformacions recents en Espanya, Edicions Universitat de Navarra. ISBN 978-84-313-2688-3. Consultat el 31 de decembre de 2013.
- ↑ Foltz, Richard (2010). Religions of the Silk Road, 2ª edició, Nova York: Palgrave Macmillan, p. 37. ISBN 978-0-230-62125-1. Richard Foltz senyala que el budisme va posar en marcha «el primer esforç missioner a gran escala en l'història de les religions del món» en el sigle III a. C.
- ↑ Bornkamm, Günther (2002). Pablo de Tarso, Barcelona: Edicions Seguix-me, p. 89. ISBN 84-301-0775-4. «Pablo passa per ser precisament l'apòstol de les nacions. De cap atre missioner del cristianisme primitiu ha aplegat fins a nosatres que apuntara tan llunt i que es proponguera dur el evangelio fins als confines del món llavors conegut.»
- ↑ Fitzmyer, Joseph A. (1972). «Vida de Sant Pablo», Comentari Bíblic «Sant Jerónimo» (vol. III), Madrit: Edicions Cristiandad, p. 570. «Davant tot era un apòstol, un missioner, un predicador. Les seues cartes anaven dirigides a diferents comunitats i persones en intenció de dur avant el seu designi d'edificar l'Iglésia. Es va servir del gènero epistolar com d'un mig per a difondre el seu coneiximent del mensage cristià i, sobretot, en vistes a aplicar-ho als problemes concrets sorgits en aquelles zones que no podia visitar personalment. Estos problemes li servien freqüentment com a punt d'arrancada per a tractar de manera més àmplia i transcendent les veritats fonamentals de la fe i la conducta cristianes.»
- ↑ Murphy-O’Connor, Jerome(1985).«On the road and on the siga with Paul».Bible Review.1(2): 38-47.
- ↑ Brown, Raymond I. (2002). Introducció al Nou Testament. II. Cartes i atres escrits, Madrit: Editorial Trotta, pp. 588-589. ISBN 84-8164-539-7. «S'ha afirmat a sovint que la famosa ret romana de carreteres va facilitar l'expansió del cristianisme, i les películes de romans nos pinten a les cuadrigas esgolant-se a lo llarc d'eixes vies pavimentades en dures lloses. Sense dubte alguna Pablo va aprofitar tals camins quan va poder pero en moltes regions no va poder gojar de talux. L'Apòstol, ademés, va anar un artesà itinerant que va haver de lluitar per a conseguir diners per a alimentar-se. Un vehícul en rodes hauria estat fòra de les seues possibilitats. Viajar a cavall era dificultoso, ya que no s'utilisaven estos animals per a llargues distàncies i es necessitava estar duche en equitació (donada l'absència de cadires i arreos tal com hui els coneixem). Pablo provablement no va tindre possibilitats o desijos de gastar diners en un asno que transportara el seu equipage, ya que els soldats se sentien inclinats a requisar tals animals dels viandants que no podien oferir resistència. D'esta manera podem imaginar-nos a Pablo marchant a lo llarc dels camins carrejant les seues llimitades possessions en un sac, cobrint cada dia un màxim de trenta quilómetros.»
- ↑ Holzner, Josef (1989). Sant Pablo: heralt de Crist, 560 pàgines, Barcelona: Herder. ISBN 978-84-254-0047-6.
- ↑ Deissmann, Gustav Adolf (1926). Paul: A Study in Social and Religious History, 2ª edició, Londres: Hodder and Stoughton.
- ↑ (1999) google.com. ar/books? id=oQ8BFk9K0ToC&printsec=frontcover&dq=editions:d-WUk8AbDN0C&hl=es&sa=X&ei=qEwTVMrRK9ePsQSC8IHACw&ved=0CBoQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Biographical Dictionary of Christian Missions, 853 pàgines, Grand Rapids/Cambridge: Wm. B. Eerdmans Publishing Co.. ISBN 978-0-8028-4680-8.
- ↑ (2001) Controls d'exportació: es necessita un aclariment de la jurisdicció per als artículs de tecnologia de missils., Oficina General de Contabilitat d'EE. UU.. OCLC 54862406.
- ↑ Sellecl, D. (1980). Quakers in Boston: 1656–1964, Somerville: Fleming & Són. «analisat a lo llarc del capítul 1»
- ↑ L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (ed.): «lang=spa S'anuncia l'aument del número de membres i de missioner en la conferència general». Revista Liahona (novembre de 2013). Consultat el 26 de decembre de 2013. «[...] el número de missioner de temps complet que presten servici al voltant del món ha aumentat de 58.500 a 80.333 en l'actualitat [...]»
Bibliografia
- Gutiérrez Carreras, Pablo F; García Ayuela, Noelia (2014). google.com. ar/books? id=2XSZBQAAQBAJ Quan tots es van, Ells es queden. Missioner en zones de conflicte, 184 pàgines, Madrit: Trobada. ISBN 978-84-9055-051-9.
- Dunch, Ryan. "Beyond cultural imperialism: Cultural theory, Christian missions, and global modernity." History and Theory 41.3 (2002): 301–325. online
- Dwight, Henry Otis et al. eds., The Encyclopedia of Missions (2nd ed. 1904) Online, Global coverage Of Protestant and Catholic missions.
- Robinson, David Muslim Societies in African History (The Press Syndicate of the University of Cambridge Cambridge, UK 2004) ISBN 0-521-53366-X
- Sharma, Arvind (2014). Hinduism as a missionary religion. New Delhi: Dev Publishers & Distributors.
- Shourie, Arun. (2006). Missionaries in Índia: Continuities, changes, dilemmas. New Delhi: Rupa.ISBN 9788172232702
- Madhya Pradesh (Índia)., & Niyogi, M. B. (1956). Vindicated by clave: The Niyogi Committee report on Christian missionary activities. Nagpur: Government Printing, Madhya Pradesh.
Enllaços externs
Missioner en Viquidites.
Plantilla:Commons category-inline
- Missionary eTexts
- archive.org/web/20081225215728/http://www.prc. utexas.edu/prec/en/data/missions/mission_stations/index. html Project on Religion and Economic Change, Protestant Mission Stations
- archive.org/web/20190407072339/http://www.lefaitmissionnaire.com/ LFM. Social sciences & Missions
- cam. ac.uk/ Henry Martyn Centre for the study of mission & world Christianity
- EtymologyOnLine
- Este artícul conté una traducció derivada de «Misionero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.