Iglésia ortodoxa ucraniana (Patriarcat de Moscou)
La Iglésia ortodoxa ucraniana del Patriarcat de Moscou (en ucranià Українська Православна Церква; en rus Украинская Православная Церковь), a sovint abreviat com a UOC-MP, és una iglésia ortodoxa oriental d'Ucrània, el líder de la qual és el metropolità Onofre de Kiev.
L'Iglésia ortodoxa ucraniana va ser oficialment creada en 1990 com a successora de l'Eparquía ucraniana de l'Iglésia ortodoxa russa, com a branca d'esta última. Era la més numerosa de totes les Iglésies ortodoxes ucranianes, en 7541 parròquies. La seua sèu principal es trobava en el monasteri de les Cuevas de Kiev, fins a la seua expulsió en 2023.[1] La seua autonomia no és reconeguda universalment. Reunix al 17,4 % dels ucranians, russos ètnics i ucranians rusófonos.
Des del Concili d'unificació de les iglésies ortodoxes d'Ucrània el 15 de decembre de 2018, el patriarca ecuménico de Constantinopla ha posat en dubte les reclamacions del patriarcat de Moscou sobre la jurisdicció eclesiàstica en el territori d'Ucrània.[2]
En desacort en el respal explícit del Patriarcat de Moscou a l'invasió russa d'Ucrània de 2022, vàries parròquies de l'Iglésia ortodoxa ucraniana varen decidir passar baix la jurisdicció de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània. Al mateix temps, algunes eparquías del Patriarcat de Moscou localisades en atres països es varen canviar baix la jurisdicció del Patriarcat ecuménico de Constantinopla.[3][4]
Unificació de les iglésies ortodoxes d'Ucrània
L'11 d'octubre de 2018, el Sant Sínodo del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla va aprovar concedir l'autocefalía a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània unificada, aixina com reinstituir canónicamente en els seus jeràrquics o sacerdotals rancs a Filaret (Denysenko) i a Makari (Malétych), el patriarca de l'Iglésia ortodoxa ucraniana del Patriarcat de Kiev i el metropolità de Kiev i tota Ucrània de l'Iglésia ortodoxa autocéfala ucraniana, respectivament, aixina com als sacerdots ordenats per ells.[5][6][7][8]
El 12 d'octubre, el Patriarcat de Kiev va convocar als bisbes de les iglésies ortodoxes d'Ucrània procedir a la preparació del Sínodo Extraordinari d'Unificació en la finalitat de conseguir l'unitat eclesial en el país aixina com elegir al cap de l'unificada Iglésia ortodoxa d'Ucrània. El Ecuménico Patriarcat de Constantinopla va entregar el Toms[9] d'autocefalía al patriarca elegit en dit Sínodo.[10]
El 5 de giner de 2019, en la catedral patriarcal de Sant Jorge en Estambul el patriarca ecuménico de Constantinopla Bartolomé I va rubricar el Toms d'autocefalía de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània (unificada autocéfala) en presència del metropolità de Kiev i tota Ucrània Epifanio (Yepifany) i el president d'Ucrània Petró Poroshenko.[11][12][13] El 6 de giner, Bartolomé I va fer entrega del Toms a Epifanio durant la llitúrgia, concelebrada per abdós en la catedral de Sant Jorge en vespres de la Nadal ortodox[14][15][16] (vejau concessió d'autocefalía a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània).
En giner de 2019, en una investigació portada a terme conjuntament per tres centres d'estudis sociològics d'Ucrània, el 70,7 % dels 11 000 enquestats es declarava cristià ortodox. El 43,9 % d'estos va dir ser feligrés de l'unificada Iglésia ortodoxa d'Ucrània, el 38,4 % va afirmar ser simplement ortodox i el 15,2 % era seguidor de l'Iglésia ortodoxa ucraniana del Patriarcat de Moscou.[17]
Iglésies ortodoxes ucranianes en diàspora reconegudes pel Patriarcat Ecuménico
Les següents jurisdiccions corresponen al Patriarcat Ecuménico de Constantinopla:
- Iglésia ortodoxa ucraniana en Canadà
- Iglésia ortodoxa ucraniana en Estats Units d'Amèrica
- Iglésia ortodoxa ucraniana en Amèrica del Sur
Vore també
- Iglésia ortodoxa
- Cristianisació de la Rus de Kiev
- Iglésia ortodoxa d'Ucrània
- Iglésia ortodoxa autocéfala ucraniana
- Iglésia ortodoxa ucraniana autocéfala canònica
- Iglésia greco-catòlica ucraniana
Referències
- ↑ «Лавра. Що далі?». LB. ua. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Οικουμενικό Πατριαρχείο» (en el). Consultat el 2025-10-25.
- ↑ Исход. «Спецоперация» в Украине ускорила распад международной структуры РПЦ. Nóvaya Gazeta, 27 març 2022 (rus)
- ↑ «L'Iglésia Ortodoxa Ucraniana del metropolita Onofre decidix desvincular-se del Patriarcat de Moscou».
- ↑ Ecumenical Patriarchate. Announcement (11/10/2018) (en anglés)
- ↑ Ecumenical Patriarchate. ΑΝΑΚΟΙΝΩΘΈΝ ΟΙΚΟΥΜΕΝΙΚΟΥ ΠΑΤΡΙΑΡΧΕΙΟΥ ΓΙΑ ΤΗN ΟΥΚΡΑΝΙΑ. [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés i grec)
- ↑ El Patriarcat de Constantinopla aprova l'establiment d'una iglésia independent ortodox en Ucrània
- ↑ «L'enfrontament entre les iglésies ortodoxes d'Ucrània i Rússia: la lluita religiosa que recrudecimiento en l'invasió».
- ↑ El document de concessió d'autocefalía a una iglésia es denomina Toms o Τόμος en grec.
- ↑ Заява Прес-центру Київської Патріархії про рішення Священного Синоду Константинопольської Матері-Церкви та їхнє значення для Церкви в Україні (en ucranià)
- ↑ L'Iglésia ortodoxa d'Ucrània se separa formalment de la de Rússia
- ↑ О чем говорится в тексте Томоса для Православной церкви Украины? - ¿De qué tracta el Toms concedit a l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània? (en rus)
- ↑ Firma del Toms per Bartolomé I
- ↑ El Patriarca de Constantinopla entrega a Kiev la carta d'independència de Moscou
- ↑ L'iglésia ucrania celebra en pompa la seua independència en Estambul
- ↑ Entrega del Toms per Bartolomé I a Epifanio
- ↑ Ucrània en vespres de les eleccions presidencials de 2019» (en ucranià)
Bibliografia
- MacCulloch, Diarmaid. Història de la Cristiandad. Traducció de Ricardo García Pérez. Ed. Debat, 2011. ISBN: 9788499920122
- Boiko Hristov. The Struggle of ‘Second’ and ‘Third’ Rome: Is There an Option, Except for a Schism?
- Història de l'Iglésia ortodoxa russa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia ortodoxa ucraniana (Patriarcado de Moscú)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.