Amapá
Amapá és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La capital és Macapá. Està ubicat en l'extrem nort, en la regió Nort del país, llimitant al nort en Guayana Francesa, a l'est en l'oceà Atlàntic i al sur a l'oest en Pará. En 142 814 km² és el nové estat menys extens —per davant de Pernambuco, Santa Catarina, Paraíba, Riu Gran del Nort, Espírito Sant, Ric de Janeiro, Alagoas i Sergipe, el menys extens— i en 5,3 hab/km², el quint menys densament poblat, per davant d'Acre, Mate Grosso, Amazones i Roraima, el menys densament poblat. L'estat té el 0,4% de la població brasilera i produïx el 0,22% del PIB brasiler. Les ciutats més populoses són la capital i Santana. El relleu és poc accidentat, en general baix dels 300 m. La planicie llitoral es caracterisa per la presència de manglars i estanys. Els seus principals rius són l'Amazones, Jari, Oiapoque, Araguari, Calçoene i Maracapu. L'economia es basa en l'extracció de la castanha-do-pará, de la fusta i de l'extracció de manganeso.
Història
La costa del Amapá va ser descoberta i reconeguda pel espanyol Vicente Yáñez Pinzón. En quatre carabelas, Pinzón va alcançar el 26 de giner de 1500 una veta dellitoral brasiler que va ser identificat com Cap de Santa María de la Consolació (actual Cap de Sant Agostinho, en Pernambuco). Proseguint cap al nort, va passar per la desembocadura del Amazones i va aplegar a la boca d'un atre gran curs d'aigua, d'ahí en avant conegut com riu de Vicente Pinzón. La seua identificació en Oiapoque donaria al Brasil guany de causa en la qüestió dels llímits en França (Guayana Francesa) (1897). Per lo tant, els territoris de les Guayanas varen ser colonisats en el XVI per Anglaterra, Països Baixos, França, Portugal i Espanya. L'actual estat brasiler d'Amapá va ser cridat Guayana Portuguesa fins a mediats d'el XX. De la mateixa manera que la regió administrativa de Guayana, en Veneçola, va ser coneguda com Guayana Espanyola. En 1637 Bento Maciel Parente va rebre la concessió de la regió com capitania, baix el nom de capitania de la Costa del Cap Nort. La regió va sofrir invasions d'anglesos i neerlandesos, expulsats pels portuguesos. En el XVIII França va reivindicar la possessió de la zona. el Tractat d'Utrecht, de 1713, va establir els llímits entre Brasil i la Guayana Francesa, que no varen ser respectats pels francesos. El descobriment d'or i la valorisació del caucho en el mercat internacional, durant el XIX, varen promoure el poblament d'Amapá i varen estimular les disputes territorials, pero l'1 de maig de 1900 la Comissió d'Arbitrage de Ginebra va concedir la possessió del territori a Brasil, incorporat a Pará en el nom d'Araguari. En 1943 es va convertir en territori federal batejat com Amapá. El descobriment de rics jaciments de manganeso en la Serra do Navio, en 1945, va revolucionar l'economia local. El 5 d'octubre de 1988, en la promulgació de la Constitució va ser elevat a la categoria d'Estat.
Demografia i Cultura
L'Estat brasiler de Amapá té uns 800 mil habitants, sent un dels menys densament poblats de Brasil. En Amapá es parla l'idioma portugués, casi en la seua totalitat (ya siga com primera llengua o segona llengua). Ademés, es parlen llengües indígenes dels pobles originaris. I per l'influència dels intercanvis en el veí país de França (Departament ultramarino de Guayana Francesa), es parla també francés i francés criollo de la Guayana francesa.
Municipis de l'Estat d'Amapá
L'Estat d'Amapá està conformat per 16 municipis:
- Amapá
- Calçoene
- Cutias
- Ferreira Gomes
- Itaubal
- Laranjal do Jari
- Macapá
- Mazagão
- Oiapoque
- Pedra Branca do Amapari
- Porte Gran
- Pracuúba
- Santana
- Serra do Navio
- Tartarugalzinho
- Vitória do Jari
Municipis per població
Els municipis llistats estan en la població actualisada en l'estimació de 2016
| Municipi | Població |
|---|---|
| 1.Macapá | 474 406 |
| 2.Santana | 58 010 |
| 3.Laranjal do Jari | 42 050 |
| 4.Mazagão | 24 981 |
| 5.Oiapoque | 21 033 |
| 6.Porte Gran | 20 143 |
| 7.Tartarugalzinho | 15 665 |
| 8.Vitória do Jari | 14 680 |
| 9.Pedra Branca do Amapari | 14 560 |
| 10.Calçoene | 10 345 |
| 11.Amapá | 8690 |
| 12.Ferreira Gomes | 7087 |
| 13.Cutias | 5523 |
| 14.Itaubal | 5061 |
| 15.Serra do Navio | 5025 |
| 16.Pracuúba | 4655 |
Vore també
Referències
- [[Archiu:{{#switch:Brasil|20px|Vore el portal sobre Brasil]] Portal:Brasil. Contingut relacionat en Brasil.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amapá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.