Idioma aguacateco
L'aguacateco (també cridat awakateko, coyotin,[1] awaketeco o balamiha[2]) és un idioma en núcleu original en el municipi d'Aguacatán en el departament guatemaltec d'Huehuetenango. Originari de la regió de Els Alts Cuchumatanes, posseïx escasses minories en Chiapas, Mèxic. És també l'idioma natiu d'alguns immigrants indígenes guatemalteco. És que visten en roba faldes les dònes i camises fetes per elles mateixes, els hòmens en pantaló i camisa i les seues huaraches.
Etimologia
Els indígenes aguacatecos es referixen al seu idioma com ga'yol o "la nostra paraula". També es autonombran qatanum, que significa "la nostra gent" a diferència de la paraula "awakateko" utilisada per veus espanyoles en alusió al municipi d'Aguacatán (el qual significa “lloc d'abundants albocats”, fent alusió a la producció agrícola i no específicament a la gent indígena).[3][4][5]
Classificació i família llingüística
De la mateixa manera que la major part dels idiomes indígenes de Guatemala, no s'ha realisat un estudi concret, conciso i a fondo per a poder analisar les seues característiques generals. És per açò que hi ha moltes divisions per part dels especialistes, pero a continuació es presenten els diversos estudis que s'han realisat.
SIL Internacional i Ethnologue
Segons els estudis de la SIL i Ethnologue, el aguacateco pertany a la subfamília quicheana mameana,[6][7] esta inclou:
- Llengües quicheanas: achí, cakchiquel, kekchí, pokomam, pokomchí, quiché, sacapulteco, sipacapense, tzutujil i uspanteco.
- Llengües mameanas: Aguacateco, ixil, mam, tacaneco i tectiteco (teco).
A la seua volta esta llengua ha derivat al motozintleco i possiblement al chicomuzteco.
Otto Stoll
El llingüiste Otto Stoll ha agrupat a l'idioma aguacateco al grup llingüístic mam, “al com corresponen tant el mam com el ixil”.[8]
Sylvanus Morley
Sylvanus Morley agrupa l'idioma aguacateco dins del grup “mam”, junt als idiomes “ixil, jacalteco, kanjobal i solomeco”.[9]
Lyle Campbell i Terrence Kaufman
I per últim, segons estudis de Lyle Campbell i Terrence Kaufman,[10][11][12] el tronc llingüístic es desglossa de la següent manera:
MAYA
- Huasteco
- Huasteco
- † Chicomucelteco
- Yucatecano
- Yucateco-Lacandón
- Yucateco
- Lacandón
- Mopán-Itzá
- Mopán
- Itzá
- Mopán-Itzá
- Occidental
- Tseltal Major
- Cholano
- Chol-chontal
- Chol
- Chontal
- Chorti-choltí
- Chortí
- Chorti
- Tzeltalano
- Tseltal
- Tsotsil
- Chol-chontal
- Cholano
- Q'ANJOB'Al MAJOR
- Q'anjob'alano
- Q'anjob'a el
- Q'anjob'a el
- Akateco
- Jakalteko
- Motozintleco
- Motozintleco
- Tuzanteco
- Q'anjob'a el
- Chujano
- Chuj
- Tojolabal
- Q'anjob'alano
Oriental
- K'ICHEANO
- Q'eqchi
- Uspanteko
- Poqom-K'iche'
- Poqom
- Poqomchi'
- Poqomam
- K'iche'
- K'iche'
- Kaqchikel-Tzutujil
- Kaqchikel
- Tzutujil
- Sakapulteko
- Sipakapa
- Poqom
MAME- Teco-Mam
- Teco (Chiapas i Guatemala)
- Mam (Chiapas i Guatemala)
Awakateco-IxilAwakateko- Ixil
† Idioma extint
¿Aguacateco II?
Per al gran mostreig de vocabularis encarregat per Catalina La Gran en 1780, es varen arreplegar varis idiomes inèdits, encara que despuix descartats per l'anàlisis de Kaufman sobre els idiomes fantasmes de Mesoamérica, un d'ells va ser el aguacateco II en el que es va sorprendre la bona fe del mateix Stoll, també s'havia sugerit el popoluca de Conguaco, erròneament identificat per Otto Stoll i que en realitat és el mateix popoluca de Veracruz i el subinhá de Socoltenango que és una mescla lèxica de tojolabal, tseltal i chuj.[13]
Vocabulari
Cóm dir "Hola":
- Kech (indistint)
Cóm dir "Bon dia":
- B'alaj jalchan
Cóm dir "Bona vesprada":
- B'alaj kwe'nq'ej
Cóm dir "Gràcies":
- Tyoxh
- Ntyoxh teru'
- Tyoxtu'
Cóm dir "Abelles":
- Wunaq txuk (gent insecte)
Cóm dir "¿Vosté ha tornat?":
- Jape' kxu'l yaj
Cóm dir "He tornat":
- Ja, janu'l
Cóm dir "¿Cóm estàs?":
- B'a'n pe' wutzu'?
Cóm respondre a l'anterior:
- B'a'n, qo b'a'n teru' (Ben)
Cóm dir "Adeu":
- [per a una persona eixint] Na'j wetz
- orb'in
Cóm respondre a l'anterior:
- or
Cóm dir "¿Quin és el teu nom?":
- Mb'i b'i'o'?
Cóm dir "No":
- kyi'
Números
- 1: Jun
- 2: kob'
- 3: Ox
- 4: kyaj
- 5: O'
- 6: Wuqaq
- 7: Wuq
- 8: Waxaq
- 9: Béluj
- 10: Lajuj
- 11: Junlaj
- 12: Kob'laj
- 13: Oxlaj
- 14: Kyajlaj
- 15: O'laj
- 16: Waqlaj
- 17: Juqlaj
- 18: waxaqlaj
- 19: b'elujlaj
- 20: junaq
Escritura
El 2 de setembre de 2002 es va portar a terme la presentació pública de 8 estudis impresos que són: Introducció a la Monografia del Municipi d'Aguacatán, Toponímia Aguacateca, Vocabulari Aguacateco, Manual de Llectura, Acort d'Identitat i Dret dels Pobles Indígenes, Gramàtica Descriptiva Aguacateca, Gramàtica Normativa Aguacateca, Constitució Política de la República de Guatemala en Idioma Aguacateco, Plantes Medicinals i Guia de Respal Pedagògic en idioma Aguacateco.[14]
En l'any 2003 es va publicar la Introducció al Sistema de Numeració Maya Aguacateco, Traducció del Pop Wuj a l'idioma Aguacateco, Gramàtica Pedagògica de l'idioma Aguacateco i tres texts paralels.[14]
Aixina mateix, existixen una gramàtica[14] i un diccionari castellà-aguacateco publicats.[15] En 1971 es va completar una traducció del Nou Testament.[16]
Com una mida per a promoure el seu estat com a llengua viva, s'ha creat un campus virtual a on els estudiants interessats poden deprendre llengües com el cucapá, el seri, el kikapú o el aguacateco, segons un comentari de Sylvia del Valle, directora de l'Universitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic.[17]
Possible extinció
Segons senyes de la Comissió Nacional per al Desenroll dels Pobles Indígenes (CDI) (organisació mexicana), recaptada en 2002 com a indicadors socioeconòmics i basada en senyes del Cens General de Població i Vivenda de 2000 del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI), la llengua en major risc en Mèxic és el aguacateco, puix només conta en 23 parlants.[18]
Atres causes de la possibilitat d'extinguir-se es deuen davant la falta d'usuaris, el seu desplaçament per l'us de l'espanyol en les comunitats i a que és parlat principalment per persones d'edats alvançades.
Referències
- ↑ «net/language/392 Other names for aguacateco» (en en). Global Recordings Network. Global Recordigs Network. Consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ «everyculture. com/Middle-America-Caribbean/Awakateko. html Awakateko» (en en). everyculture. com. Consultat el 27 de juny de 2007.
- ↑ Evan Meyer (1994-97). «org/messages/messages/467/3043. html Evan Meyer served in Guatemala» (en en). Peace Corps. Consultat el 27 de juny de 2007.
- ↑ Evan Meyer (1 de març de 2001). «news. cornell. edu/chronicle/01/3.1.01/peace_corps_vignettes. html CU Peace Corps volunteers offer vignettes from their lives abroad - Evan Meyer» (en en). Peace Corps. Consultat el 27 de juny de 2007.
- ↑ «almg. org. gt/images/stories/pdf/awakateka2008. pdf Comunitat Llingüística Awakateka». Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (2008). Consultat el 17 de febrer de 2010.
- ↑ «sil. org/Mexico/maya/00e-maya. htm#QuicheanMamean Sub-família quicheana-mameana» (en espanyol). Institut Llingüístic d'Estiu, A. C.. Institut Llingüístic d'Estiu en Mèxic (2005). Consultat el 21 de juliol de 2006.
- ↑ Gordon, Raymond G., Jr. (2005). «ethnologue. com/show_lang_family. asp? code=agu Linguistic Lineage for Awakateko» (en anglés). Ethnologue. Ethnologue. com. Consultat el 21 de juliol de 2006.
- ↑ Stoll, Otto (1958). Etnografia de Guatemala, 2 Ed. edició, Guatemala: Seminari d'Integració Social Guatemalteca.
- ↑ Rodrigo Salvadó (Dumenge 16 d'octubre de 2005). «archive. org/web/20070606231729/http://www. fundadesc. org/archivo/veintinueve/Temas. htm#_ftn13#_ftn13 Religió maya i genocidi - El cas Ixil». Rodrigo Salvadó. Fundació DESC. Archivat des de l'fundadesc. org/archivo/veintinueve/Temas. htm#_ftn13 original, el 6 de juny de 2007. Consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ Ernesto Díaz Couder Cabral (octubre 2000-març 2001). «archive. org/web/20070927213740/http://www. ejournal. unam. mx/ciencias/no60-61/CNS06021. pdf La classificació de les llengües indígenes». Lyle Campbell i Terrance Kaufman. Ejournal. Archivat des de l'ejournal. unam. mx/ciencias/no60-61/CNS06021. pdf original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007.
- ↑ Campbell, Lyle. Mesoamerican historical linguistics and distant genetic relationships: Getting it straight, pp. 362-72.
- ↑ Campbell, Lyle (1990). Llingüística Mayence: ¿On nos trobem ara?, L'Antiga, Guatemala, pp. 51-58.
- ↑ Daniel Cazes (octubre de 1977). «archive. org/web/20070404104134/http://celia. cnrs. fr/FichExt/Am/A_03_06. htm Épigraphie maya et linguistique MAYANE» (en fr). Archivat des de l'cnrs. fr/FichExt/Am/A_03_06. htm original, el 4 d'abril de 2007. Consultat el 2 de juliol de 2007.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «archive. org/web/20160304091238/http://www. almg. org. gt/Comunidades/aguacateca/aguacateca%202. htm#logros#logros Guanys obtinguts sobre realisació de rucs de Llengües Mayas» (en espanyol). Archivat des de l'almg. org. gt/Comunidades/aguacateca/aguacateca%202. htm#logros original, el 4 de març de 2016. Consultat el 27 de juny de 2007.
- ↑ «archive. org/web/20070608051934/http://www. maizca. org/proyectos_detalles. asp? estado=1 DICCIONARI CASTELLÀ-AGUACATECO» (en espanyol). Maizca. Maizca (1995). Archivat des de l'maizca. org/proyectos_detalles. asp? estado=1 original, el 8 de juny de 2007. Consultat el 26 de juny de 2007. El municipi d'Aguacatán en contrapart local en l'Acadèmia de Llengües Mayas va portar a terme la realisació de la creació del Diccionari Castellà-Aguacateco. Cost del proyecte: EUR 801 (PTA 133320) (Q 6738)
- ↑ «archive. org/web/20070927195131/http://www. worldscriptures. org/pages/aguacateco. html The Bible in Aguacateco» (en anglés). Worldscriptures. Archivat des de l'worldscriptures. org/pages/aguacateco. html original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 27 de juny de 2007.
- ↑ Aida Sánchez (Divendres 22 de juny 2007). «archive. org/web/20070819191828/http://www. canalsolidario. org/web/noticias/noticia/? id_noticia=8943 Internet rimachiy kichua» (en espanyol). Canal Solidari-One World. canalsolidario. org. Archivat des de l'canalsolidario. org/web/noticias/noticia/? id_noticia=8943 original, el 19 d'agost de 2007. Consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ Arturo Jimenez (Divendres 18 de febrer de 2005). «albedrio. org/htm/noticias/lajornada180205. htm El aguacateco, llengua originària en major perill d'extinció» (en espanyol). www. jornada. unam. mx. albir. com. Consultat el 21 de juliol de 2006.
Enllaços externs
- net/language/392 Idioma Aguacateco en Global Recordings Network
- joshuaproject. net/languages. php? rol3=agu Idioma Aguacateco en Joshua Project
- archive. org/web/20071001000410/http://www. rosettaproject. org/archive/agu Idioma Aguacateco en Proyecte Rosetta
- org/forms/langs/LLDescription. cfm? code=agu Idioma Aguacateco
- org/forms/langs/LLDescription. cfm? code=agu Archivat el 3 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. en The Linguist List
- archive. org/web/20070926233855/http://www. cdi. gob. mx/conadepi/lenguamaterna/aguacateco. jpg Mapa de la regió aguacateca en Veracruz, Mèxic
- archive. org/web/20070929133016/http://servus. christusrex. org/www1/pater/JPN-aguacateco. html Fragment del Nou Testament en idioma aguacateco
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma aguacateco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.