Anar al contingut

Idioma seri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
{{{nom}}}
Cmiique iitom
/ˈkmiːkɛ iːtom/ [ˈkw̃ĩːkːɛ iːtom]
Parlat en México México
Región Sonora
Parlants 627 (INEGI, 2019)[1]
Post No en els 100 majors. (Ethnologue 1996)
Família {{{familia}}}
Alfabet Llatí
Estatus oficial
Oficial en En Mèxic té reconeiximent com a llengua nacional.[2]
Regulat por Institut Nacional de Llengües Indígenes
Códigos
ISO 639-1 ningú
ISO 639-2
ISO 639-3 sei
Ubicació de la llengua seri

El seri (autoglotónimo: Cmiique iitom)[3] és una llengua indígena americana parlada pel poble seri (comcaac), que viu en la costa de Sonora, en el noroest de Mèxic. La comunitat llingüística seri és reduïda; no sobrepassava els 800 individus en l'any 2000 (segons el cens oficial), per lo que es tracta d'una llengua en risc (en 1950 hi havia menys de 250 membres del grup).

El nom de la llengua

El nom seri és un exònim per al grup ètnic que s'ha usat des dels primers contactes en els espanyols (a voltes escrit d'una atra manera, com ceres). Gilg va reportar en 1692 que era un terme espanyol, pero segurament era el nom donat per un atre grup de la zona al poble seri. No obstant, afirmacions modernes de que és un nom yaqui que significa 'hòmens de l'arena'[4] o nom ópata que significa 'els que corren ràpit'[5] carixen de fonaments.

El nom propi per a la llengua dins de la comunitat és cmiique iitom, que contrasta en cocsar iitom ("espanyol") i maricaana iitom ("anglés"). L'expressió és una frase nominal que és lliteralment 'en que una persona seri parla'. La paraula cmiique (fonèticament [ˈkw̃ĩːkːɛ]) és el sustantiu singular per a "persona seri". La paraula iitom és la nominalisació oblicua del verp intransitiu caaitom 'parlar', en el prefix i- (posseïdor de tercera persona) i el prefix nul per al nominalisatr en esta classe de raïl. Una atra expressió similar que s'escolta de tant en tant per a la llengua és cmiique iimx, que és una construcció similar basada en el verp transitiu quimx "dir, relatar" (raïl = amx).

El nom triat pel comité per a usar-se en el títul del diccionari era comcaac quih yaza, que és la versió plural de cmiique iitom. Era apropiat per a un proyecte d'eixe tipo, encara que no és el terme més comunament usat. Comcaac (fonèticament [koŋˈkɑːk]) és la forma plural de cmiique i yaza és la nominalisació corresponent a la paraula iitom, ooza sent la raïl plural, i i- (en canvi en la vocal que seguix) sent el nominalisatr; el prefix per al posseïdor de tercera persona es elide abans de la i. La paraula quih és un determinant singular (que combina en el sustantiu plural per a designar la comunitat seri).

Classificació genètica

El seri s'ha inclós com a membre de la proposta gran família hipotètica hokana, primer com a part del grup yumano-cochimí, i despuix com l'única representant vixca de l'hipotètic grup seri-saliniano. La relació entre el seri i el salinero de Califòrnia va ser proposta fa més de setanta anys, pero ha segut discutida recentment.[6] Inclús s'ha posat en dubte la relació del seri en la suposta família hokana, també per falta d'evidència contundent.[7] Segons això, el seri constituiria una llengua aïllada.

No obstant l'interacció que els seris han tingut en parlants d'atres llengües de la zona (llengües yuto-nahuas com el yaqui i l'o'odham, entre atres) i en l'espanyol, la llengua no mostra molta influència lèxica d'eixe contacte.[8] La següent taula mostra els sistemes pronominals d'atres famílies llingüístiques propenques al Seri:[9]

GLOSSA Pomo Seri Proto-
yumano		 Chumash Guaicura
1.ª persona
singular		 ha(ʔaˑ) /ʔɛ/ (indep.)
/ʔ-/, /ʔp-/ (subjecte, tr., intr.)
ʔi- (poses.)		 ʔənia noi be
2.ª persona
singular		 ma /mɛ/ (indep.)
/m-/ (subjecte)
/el meu-/ (poses.)		 **ma- pii li
3.ª persona
singular		 mip (m.)
mit (f.)		 (/tiiχ/, demostratiu)
Ø (nul, subjecte)
/i-/ (poses.)		 **pa- kai (c.)
qòlò (d.)		 tutan
1.ª persona
plural		 wa (= 1 s, indep.)
/ʔa-/ (subjecte)
(= 1 s., poses.)		 -ʔnia+PLU kiku kate
2.ª persona
plural		 mal (= 2 pl, indep.)
/ma-/ (subjecte)
(= 2 pl, poses.)		 -ma+PLU piku peti
3ª persona
plural		 bek (/taaχ/, demostratiu)
Ø (nul, subjecte)
/i-/ (poses.)		 ? kaiwum (c.)
qòlòwum (d.)		 tukava

Com pot vore's de l'anterior taula, hi ha semblances entre les morfemes pronominals d'algunes d'estes llengües, lo que ha impulsat la comparació d'estes llengües i les propostes de relacions genètiques entre elles.

Sobre la semblança del vocabulari les concordancias són poques, el proyecte ASJP[10] sembla apuntar que la major coincidència lèxica es dona en l'idioma salinero,[11] una atra llengua aïllada, per a la que s'ha conjeturado la seua pertinença al grup hokano.

Fonologia

Vocals

El seri té quatre vocals /ɑ, i, i, o/, totes elles poden ser allargades /ɑː, iː, iː, oː/. L'allargament vocàlic solament té valor fonémico en les sílabes tòniques. Les vocals no redonejades anteriors baixes /i, iː/ són semiabiertas segons la classificació fonètica, i poden realisades aproximadament com [/ɛ, ɛː/] o també [/æ, æː/]. Les vocals no redonejades /i, i, a/ articulades usualment com [/i ɛ ɑ/], es realisen com els diptongos [iŭ ɛŏ ɑŏ] quan són seguides per les vocals redonejades /kʷ xʷ χʷ/.

La següent taula resumix els fonema vocàlics:

Anterior Posterior
Tancada i, iː
Semicerrada o, oː
Semiabierta ɛ, ɛː
Oberta ɑ, ɑː

Consonante

El fonema /ɾ/ solament es presenta en préstams llingüístics. El fonema /l/ es presenta en préstams llingüístics i en algunes paraules natives, en algunes de les quals pot alternar en el fonema /ɬ/, depenent del parlant. Atres consonant poden trobar-se en préstams recents, com [ɡ] en hamiigo (de l'espanyol amic), o be, [β] en hoova (de l'espanyol raïm).

La fricativa labial /ɸ/ pot tindre un alòfon de la labiodental [f] entre alguns parlants, i la fricativa pos-alveolar /ʃ/ és susceptible convertir-se en la retrofleja [ʂ].

En sílabes átonas, /m/ s'assimila al punt d'articulació de la següent consonant (que pot estar en la següent paraula), com en comcáac /komˈkaːk/ gent seri, que es pronuncia [koŋˈkaːk]. Quan /m/ és precedida per /k/ o /kʷ/, es convertix en la aproximante nasalizada [w̃] i la següent vocal es nasaliza, com en cmiique /kmiːkɛ/ persona seri, que es pronuncia [ˈkw̃ĩːkːɛ] o [ˈkw̃ĩːkːi]. Alguns parlants articulen la consonant /m/ al final d'un enunciat (o frase fonològica) com [ŋ].

Bilabial Dental Alveolar Post-
alveolar 		Palatal Velar Uvular Glotal
Senzilla Labial. Senzilla Labial.
Oclusiva p t k kʷ ʔ
Nassal m n
Fricativa Central ɸ s ʃ x xʷ χ χʷ
Lateral ɬ
Vibrant (ɾ)
Aproximante Central j
Lateral (l)

Estratègies fonològiques

És comú en l'idioma seri la presència de més de tres consonant juntes en el principi o el final d'una sílaba. És similar al respecte al anglés, el qual permet combinacions de tres consonant com en spray (espanyol: atomizador) i acts (espanyol: actes). No obstant, este tipo de combinacions en la llengua anglesa estan més o menys restringits. Per eixemple, l'anglés permet spr- pero no **ptk-, el qual apareix en vocables seris com ptcamn "langosta marina".

Els clusters de quatre consonant són menys comunes, per eixemple, en /kʷsχt/ en cösxtamt ("hi haurà molts..."); o be, /mxkχ/ en ipoomjcx ("si ell ho du...").

Accent

L'accent sembla caure en la primera sílaba de la raïl, mentres que els sufixos mai s'accentuen i els prefixos solament reben l'accent com a resultat de la seua fusió fonològica en la raïl. No obstant, hi ha paraules que semblen ser excepcionals. Es tracta principalment dels sustantius, aixina com d'alguns verps, l'accent dels quals pot trobar-se despuix de la primera sílaba de la raïl. Un anàlisis alternatiu, propost recentment, ubica l'accent en la penúltima sílaba de la raïl, pero també sensible al pes de la sílaba. Una sílaba pesada (en dos vocals, o en consonant en la coda despuix d'excloure l'última consonant de la raïl que es considera extrametrical) atrau l'accent. Este anàlisis pot explicar l'ubicació de la majoria dels eixemples, encara que seguix havent excepcions.

Alfabet

L'ortografia pràctica usada comunament per als texts seris usa les següents correspondències entre grafema i fonema:

L'abecedari seri
A C1 Cö I F H I J Jö L Ḻ M N O P Qu2 R S T X Xö I Z
a c cö i f h i j jö l ḻ m n o p qu r s t x xö i z
Valors fonètics
ɑ k kʷ ɛ ɸ ʔ i x xʷ ɬ l m n o p k ɾ s t χ χʷ j ʃ
  1. Es pronuncia /k/ abans de /ɑ/ i /o/, ej.: caa, "moldre"; coos, "hipocresia".
  2. Es pronuncia /k/ abans de /ɛ/ i /i/, ej.: quee, "mergo copetón"; quis, "cru".

Les vocals llargues /ɑː/, /ɛː/, /iː/, /oː/, s'escriuen en l'alfabet pràctic en doble vocal <aa>, <ee>, <ii> i <oo> respectivament. Estes no són considerades com a lletres independents en l'abecedari seri.

Notes

  1. ↑ inegi. org. mx/hipertexto/todas_lenguas. htm
  2. ↑ Honorable Congrés de l'Unió(13 de març de 2003).diputados. gob. mx/LeyesBiblio/pdf/257. pdf «Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes».Diari Oficial de la Federació.Mèxic:Consultat el 12 de novembre de 2012.
  3. ↑ «amla. org. mx/cmiique-iitom-seri/ Cmiique iitom (seri) – AMLA» (en es-mx). Consultat el 22 de juliol de 2019.
  4. ↑ Aparentment esta afirmació va aparéixer per primera volta en 1981, en un chicotet llibre publicat en Mèxic, escrit per una persona sense formació llingüística. S'ha repetit molt des d'eixa data.
  5. ↑ Peñafiel (1898:225) és la primera referència a un "provable" orige ópata per al nom "seri". McGee (1898:95, 124) elabora l'idea en molta creativitat, pero en la manera que un ho fa quan no té formació per a fer tals afirmacions.
  6. ↑ Vejau Marlett (2008)
  7. ↑ Vejau Campbell (1997) i Marlett (2007)
  8. ↑ Stephen A. Marlett (2007) Loanwords in Seri: the data. org/admin/language_folders/seri/user_uploaded_files/links/File/Loanwords_in_Seri. pdf
  9. ↑ F. Ventre Pont, Els sistemes pronominals indamericàs, Conaculta-INAH, Mèxic, 2005, p.95-97; Marlett (1981, 2005).
  10. ↑ clld. org/ ASJP offical page
  11. ↑ archive. org/web/20120208154949/http://email. eva. mpg. de/~wichmann/WorldLanguageTree-002. pdf ASJP - World Language Tree

Referències

  • Vaig donar Pes, Charres C. i Daniel S. Matson(1965).«The Seri Indians in 1692 as described by Adamo Gilg, S. J.».Arizona and the West.7: 33-56.

Enllaços externs

{{{1}}}


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_seri&oldid=1587268»