Idioma cucapá

El idioma cucapá és una llengua que forma part del grup yumano Califòrnia-Delta dins de la família yumano-cochimí, la qual ha segut inclosa en l'hipotètica família hokana. Actualment, conta en uns pocs centenars de parlants, que es troben majoritàriament en reserves del suroest d'Arizona, en Estats Units, aixina com en vàries localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, en Mèxic. A pesar de que la llengua seguix sent transmesa a les noves generacions, s'estima que la seua extinció és imminent.

Classificació

La llengua cucapá és una de les llengües del grup llingüístic yumano Califòrnia-Delta i este pertany a les llengües yumanas; a la seua volta, este pertany al tronc llingüístic yumano-cochimí.

Història

La llengua cucapá es va transmetre principalment de forma oral durant la major part de la seua història, degut en gran mida a la falta d'un sistema alfabètic. No va ser sino fins a la década de 1970 que es va desenrollar un alfabet per a esta llengua, quan un acadèmic va mamprendre esta tasca com a part d'una dissertació. No obstant, l'alfabet original no va resultar ser adequat, lo que va dur a la tribu a dissenyar un nou sistema a principis de la década de 2000. A mida que alvançava el procés de recuperació de la llengua, es va fer evident que caria de térmens adequats per a conceptes i objectes de la societat moderna. Com a resposta, la tribu va crear noves paraules i frases per a descriure estos elements contemporàneus. Els vells de la tribu varen ser els encarregats de desenrollar estes noves paraules i/o frases. És important destacar que, encara que la tribu cucapá habita en regions tant d'Arizona com de Baixa Califòrnia i Sonora, existixen diferències en l'ortografia escrita de la llengua entre estos llocs. Els cucapá en Mèxic utilisen una ortografia establida pel Institut Nacional de Llengües Indígenes (INALI), una entitat dedicada a la protecció i promoció de les llengües en perill d'extinció, mentres que els cucapá en Arizona ampren una variant diferent desenrolla per la tribu.

Pronoms personals

	Singular	Plural
Primera Persona	Nñiaš	Ni'suameɫ
Segona Persona	Mapuñ	Ni'suam
Tercera Persona	Nñieršeñ	Nñišraš

Estatus oficial

Esta llengua junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol varen ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada en l'any 2003.

Fonologia

Vocals

El cucapá té 4 vocals. La distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonémico.

	Anterior	Posterior
Tancada	i / iː	o / oː
Mija	i / iː
Oberta	a / aː

Consonante

El cucapá té 21 consonants.

	Bilabial	Alveolar		Retrofleja	Palatal		Velar		Glotal
		Central	Lateral		Central	Lateral	Plana	Labial
Nassal	m	n			ɲ
Oclusiva	p	t		ʈ	tʃ		k	kʷ	ʔ
Fricativa		s		ʂ	ʃ	ɬʲ	x	xʷ
Aproximante			l		j	lʲ		w
Vibrant		r

• /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel alòfon [ɾ].
• /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalisades alveolars.

Sílaba i fonotácticas

El model de la sílaba en la llengua cucapá és del tipo...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)

• Els grups consonàntics de dos consonant al començ d'una paraula consistixen en general d'una fricativa i qualsevol una atra consonant, per eixemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença en una consonant lateral o una oclusiva. Per eixemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
• Els grups de tres consonant a l'inici són molt rars. Entre els que s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.

Enllaços externs

• https://es. scribd. com/document/295298970/Esta-es-la-escritura-Cucapa