Idioma kikapú
El kikapú o quicapú[1] és la llengua de la tribu indígena kikapú, que conta en branques en els estats d'Oklahoma i Arizona (Estats Units) i en els estats de Coahuila i Sonora en (Mèxic). La variant parlada en Estats Units rep el nom de "idioma fox". Conta en pocs millers de parlants en abdós països d'Amèrica del Nort, encara que en Mèxic era parlat per menys de doscentes persones en 1995 en el municipi de Múzquiz.[2]
L'idioma kikapú és l'única llengua álgica que sobreviu en Mèxic. Els seus parlants sostenen que no poden deixar de parlar-la mentres que és un dò del seu deu principal, Kitzihiata. La major part dels parlants d'esta llengua parlen l'anglés i, en el cas de la banda de la tribu que viu en territori mexicà, es dona un fenomen de trilingüisme de kikapú, anglés i espanyol. Pel tamany de la seua comunitat llingüística, el kikapú és una llengua en perill d'extinció.
Classificació
L'idioma kikapú és una llengua pertanyent a les llengües algonquianas centrals de la branca de llengües algonquianas, esta a la seua volta pertany a les llengües álgiques.
Estatus oficial
Esta llengua, junt en totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol, varen ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Llei General de Drets Llingüístics dels Pobles Indígenes promulgada en l'any 2003.
Fonologia
Vocals
Este quadro mostres les vocals amprades en la llengua kikapú.[3]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i, iː | ||
| Intermija | ɛ, ɛː1 | o , oː2 | |
| Oberta | a3, aː |
- El seu alòfon és /æː/.
- Estes vocals conten en alòfons /o/ i /oː/ respectivament.
- El seu alòfon és /ʌ/.
Consonante
L'inventari consonàntic del fox-kikapú és el següent:[3]
| Labial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | m | n | |||||
| Oclusiva | simple | p (b) | t | tʃ | k | ||
| preaspirada | ʰp | ʰt | ʰtʃ | ʰk | |||
| Fricativa | θ (ð) | s | ʃ | h | |||
| Aproximante | j | w | |||||
L'únic crupo consonàntic format per obstruents és ʃk; ademés d'est existixen atres grups que involucren a les aproximantes /j, w/.
Tons
L'idioma kikapú posseïx quatre tons: alt, baix, ascendent i descendent.[3]
- To alt [á]
- To baix [a]
- To descendent [áa]
- To ascendent [aá]
Els tons ascendent i descendent ocorren només en vocals llargues.
Vocabulari
- nekoti "un"
- niiswi "dos"
- neθwi "tres"
- niewi "quatre"
- niananwi "cinc"
- inenia "home"
- ihkweea "dòna"
- anemwa "gos"
- kiiseθwa "sol"
Comparació lèxica
Les llengües fox, sauk i kikapú són filogenéticamente molt propenques. El següent quadro compara els numerals en estes tres llengües:
GLOSSA Fox Sauk
(Meskwaki)Kikapú PROTO-
FOX-SAUK-
KIKAPÚ'1' nekoti nɛkoti nɛkoti **nekoti '2' nīšwi nīšwi nīswi nīšwi '3' neswi nɛswi nɛθwihi nɛθwi '4' nyēwi nyæːwi niɛwi **nyēwi '5' nyānanwi nyānanwi niananwi **nyānanwi '6' kotwāšika kotwāšika nɛkotoāsika **ne-kot-wāšika '7' nōhika nōhika nōhika nōhika '8' šwāšika šwāšika nɛswāsika **neθwāšika '9' šāka šāka sāka šāka '10' kwiɬi mɛtāswi mɛtāθwi **metāθwi
Referències
- ↑ Bhutto, Jameel Ahmed (2010-10-01). google. com. py/books/edition/Atlas_de_las_lenguas_del_mundo_en_peligr/vhPckISTouAC Atles de les llengües del món en perill Atles of Languages in Danger (en és), UNESCO. ISBN 978-92-3-303798-4.
- ↑ Institut Nacional Indigenista-Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI): Llengües indígenes de Mèxic, 2000.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Native Languages of the Americas. «native-languages. org/kickapoo. htm Kickapoo» (en anglés). Consultat el 2 d'agost de 2012.
Vore també
Enllaços externs
- org/details/kickapootales09jonerich Kickapoo tals (1915) En Internet Archive.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma kikapú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.