Anar al contingut

Idioma zutuhil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El idioma zutuhil (tz'utujil o tzijob'al) és parlat per aproximadament 100 000 persones en varis municipis del sur de Sololá i del nort de Suchitepéquez, en Guatemala.[1] Existixen per lo manco quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de Sant Pedro l'Estany, Sant Joan l'Estany, Sant Pablo l'Estany, Santa María Visitación, la de Sant Lucas Tolimán i la de Chicacao.

Fonologia

En les següents taules cada u dels fonemas del tz'utujil està representat pel caràcter. o conjunt de caràcters, que d'indiquen en l'ortografia estàndar desenrollada per l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (ALMG). Si fora diferent, el simbologia corresponent en l'Alfabet Fonètic Internacional apareix entre paréntesis.

Vocals

L'idioma tz'utujil té cinc vocals curtes i cinc vocals elongades.

Curta Elongada
i ii vocal anterior tancada no redonejada
i ee vocal central no redonejada
a aa vocal central oberta no redonejada
o uu vocal posterior tancada redonejada
o oo vocal semiposterior tancada redonejada

Consonante

En l'idioma tz'utujil, de la mateixa manera que en atres llengües mayas, no es distinguix oclusivas i africadas sonoras i sordas, sino que es distinguix oclusives i africades normals i glotalizades. Les oclusives i africades normals (tècnicament "pulmónica egresiva") per lo general no són sonores i s'aspiren en els extrems de les paraules i no s'aspiren en atres llocs. Les oclusives i africades glotalisades solen ser eyectives en el cas de k' , ch' , i tz' i implosivas en el cas de b' , t' , i q' .

Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
normal glotal normal glotal normal glotal normal glotal normal glotal normal
Oclusivas p b'  [ɓ] t t'  [ɗ] k k' q q'  [ʠ] '  [ʔ]
Africadas tz  [ts] tz'  [tsʼ] ch  [tʃ] ch'  [tʃʼ]
Fricatives s x  [ʃ] j  [χ]
Nassals m n
Líquides l   r
Semivocals i  [j] w

Swi esw

Eixemples

cita requerida

  • maltyoox - 'gràcies'
  • saqari - 'bon dia'
  • xqa'j q'iij - 'bona vesprada'
  • xok aaq'a' - 'bona nit'
  • na'an - 'adeu'
  • Chuach Chik' - 'Fins a Matí' cita requerida
  • Chuach Chik a' - 'Fins a Matí, Version amigable' cita requerida
  • unshatachik' - 'Fins a en un temps' cita requerida
  • jo' - '¡Anem!'
  • utz aawach - '¿Cóm està?'
  • jee' - 'sí'
  • mani' - 'no'
  • Wachalal' - 'Germans i Germanes som un' cita requerida
  • kikotemash' - 'Amor i Pau per a tu' cita requerida
  • Deu kikotemash ' - 'Deu els ama germans i germanes' cita requerida
  • Ajuel' - 'Manuel'
  • Ashap' - 'Jose' cita requerida
  • ishtamaljia' - 'Maria' cita requerida

Referències

Notes

  1. ↑ «almg. org. gt/portal/index. php? id=55&idioma=1 Comunitat Llingüística Tzu'tujil». Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala. Consultat el 20 de giner de 2009.

Bibliografia

(2005) Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World (versió en llínea), Barbara F. Grimes (ed.), 15 edició, SIL International. OCLC 60338097. ISBN 1-55671-159-X.