Idioma zutuhil
El idioma zutuhil (tz'utujil o tzijob'al) és parlat per aproximadament 100 000 persones en varis municipis del sur de Sololá i del nort de Suchitepéquez, en Guatemala.[1] Existixen per lo manco quatre variants dialectals importants: la de Santiago Atitlán, la de Sant Pedro l'Estany, Sant Joan l'Estany, Sant Pablo l'Estany, Santa María Visitación, la de Sant Lucas Tolimán i la de Chicacao.
Fonologia
En les següents taules cada u dels fonemas del tz'utujil està representat pel caràcter. o conjunt de caràcters, que d'indiquen en l'ortografia estàndar desenrollada per l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala (ALMG). Si fora diferent, el simbologia corresponent en l'Alfabet Fonètic Internacional apareix entre paréntesis.
Vocals
L'idioma tz'utujil té cinc vocals curtes i cinc vocals elongades.
| Curta | Elongada | |
|---|---|---|
| i | ii | vocal anterior tancada no redonejada |
| i | ee | vocal central no redonejada |
| a | aa | vocal central oberta no redonejada |
| o | uu | vocal posterior tancada redonejada |
| o | oo | vocal semiposterior tancada redonejada |
Consonante
En l'idioma tz'utujil, de la mateixa manera que en atres llengües mayas, no es distinguix oclusivas i africadas sonoras i sordas, sino que es distinguix oclusives i africades normals i glotalizades. Les oclusives i africades normals (tècnicament "pulmónica egresiva") per lo general no són sonores i s'aspiren en els extrems de les paraules i no s'aspiren en atres llocs. Les oclusives i africades glotalisades solen ser eyectives en el cas de k' , ch' , i tz' i implosivas en el cas de b' , t' , i q' .
| Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| normal | glotal | normal | glotal | normal | glotal | normal | glotal | normal | glotal | normal | ||
| Oclusivas | p | b' [ɓ] | t | t' [ɗ] | k | k' | q | q' [ʠ] | ' [ʔ] | |||
| Africadas | tz [ts] | tz' [tsʼ] | ch [tʃ] | ch' [tʃʼ] | ||||||||
| Fricatives | s | x [ʃ] | j [χ] | |||||||||
| Nassals | m | n | ||||||||||
| Líquides | l r | |||||||||||
| Semivocals | i [j] | w | ||||||||||
Swi esw
Eixemples
- maltyoox - 'gràcies'
- saqari - 'bon dia'
- xqa'j q'iij - 'bona vesprada'
- xok aaq'a' - 'bona nit'
- na'an - 'adeu'
- Chuach Chik' - 'Fins a Matí' cita requerida
- Chuach Chik a' - 'Fins a Matí, Version amigable' cita requerida
- unshatachik' - 'Fins a en un temps' cita requerida
- jo' - '¡Anem!'
- utz aawach - '¿Cóm està?'
- jee' - 'sí'
- mani' - 'no'
- Wachalal' - 'Germans i Germanes som un' cita requerida
- kikotemash' - 'Amor i Pau per a tu' cita requerida
- Deu kikotemash ' - 'Deu els ama germans i germanes' cita requerida
- Ajuel' - 'Manuel'
- Ashap' - 'Jose' cita requerida
- ishtamaljia' - 'Maria' cita requerida
Referències
Notes
- ↑ «almg. org. gt/portal/index. php? id=55&idioma=1 Comunitat Llingüística Tzu'tujil». Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala. Consultat el 20 de giner de 2009.
Bibliografia
(2005) Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World (versió en llínea), Barbara F. Grimes (ed.), 15 edició, SIL International. OCLC 60338097. ISBN 1-55671-159-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma zutuhil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.