Cuicuilco

Erro al crear miniatura:

Cuicuilco

Cuicuilco és una zona arqueològica mesoamericana, construïda en el periodo preclàssic 800 a. C. a 250 d. C. Té un Teocalli en forma circular d'uns 20 23 metros des de la seua base aproximadament, localisada en l'extrem suroest de la Conca de Mèxic, prop lo que va anar el llac de Xochimilco, en l'actual Ciutat de Mèxic. Segons l'anterior cronologia, Cuicuilco podria ser una de les poblacions importants més antigues del vall de Mèxic, contemporànea en la cultura olmeca del SE del Veracruz i Tabasco, que conformen l'àrea nuclear olmeca.

Se sap que tant grups otomíes com nahuas varen habitar la Conca de Mèxic en eixe temps, de tal manera, que és provable que qualsevol d'eixos dos grups ètnics anaren els seus fundadors. Va ser un dels primers grans centres cívics religiosos del Eix Neovolcánico, la seua població provablement incloïa tots els estrats socials i traces culturals que caracterisaran als altépetl (ciutats-Estat) de la Mesoamérica clàssica.

Cuicuilco va ser destruït per l'erupció del volcà Xitle, ocasionant migracions, reacomodos de la població en la conca de Mèxic i l'abandó de la ciutat. En la seua caiguda, es va consolidar Teotihuacán com centre rector del periodo clàssic en l'Eix Neovolcánico.

En el lloc es conserven huit edificis religiosos i habitacionales dels múltiples que varen existir, i inclús alguns restants del sistema hidràulic que abastia a la ciutat.

Una de les piràmides o temples va ser construïda en una posició estratègica, representant el primer intent entre els pobles prehispànics per relacionar els conceptes religiosos en l'ocórrer còsmic, a través d'una creació monumental.

Etimologia

Part frontal de la Piràmide de Cuicuilco.

D'acort en una investigadora del INAH, Zelia Nuttall opina que Cuicuilco significa: “Lloc a on es fan vores i danses”. No obstant, una expressió com "lloc a on es canta" seria Cuicoyan (cuico, impersonal de cuica, "cantar"; -yan, lloc a on alguna cosa s'eixecuta); verosímilment el nom siga un abreujament de Tecpacuicuilco, "lloc a on hi ha jaspi" (de tecpacuicuilli, "jaspi" -tecpatl, "pedernal"; cuicuiltic, "multicolor"- i -co, sufix locatiu).

Història

Va ser un dels primers i més importants centres ceremoniales en el vall de Mèxic. Conta en un basamento piramidal construït entre el 800-600 a. C., que és la principal estructura del lloc.

Cuicuilco va anar originalment fundat com un assentament agrícola, pero existix evidència de pràctiques religioses primerenques, incloent ofrenes de pedra i l'us de ceràmica com Aixovar funerari. La ciutat va créixer al voltant d'un gran centre ceremonial en piràmides i l'àrea urbana associada, que incloïa places i carrers vorejant una série de reservorios d'aigua chicotets i poc profunts alimentats per aigua des dels tossals propencs de Zacayuca i Zacaltepetl. En el seu auge, s'estima una població de 20 000 habitants. El lloc té terrats, varis edificis i canals de rec.

Encara que este lloc va ser productor d'una nova tradició ceràmica (cap a 600-200 a. C.), és normal considerar que l'entorn de la zona va ser configurat per les vàries generacions que varen habitar el lloc.

L'evidència arqueològica, tant ceràmica com les estructures arquitectòniques, indiquen que Cuicuilco es va desenrollar des del primer mileni abans de Crist, durant el periodo preclàssic mesoamericà, com un chicotet assentament; els seus habitants interactuaven en atres llocs tant de la Conca de Mèxic com de regions relativament distants, per eixemple Chupícuaro a l'oest i Morelos al surest.

Els periodos d'ocupació estimats per a Cuicuilco només poden ser considerats tentativos. L'ocupació més primerenca s'estima en l'any 800 a. C. Va haver molts llogarets d'agricultors en similar configuració i distribució d'espais. Durant el periodo 800-600 a. C. es varen construir estructures cònic-truncades en planta circular o ovalada. Els especialistes criden a estos llocs capçaleres regionals; en considerar que tenien major jerarquia i funcionaven com a centres d'integració, finalment es varen convertir en majors capçaleres regionals.

Si l'enorme piràmide de Cuicuilco és expressió d'este increment, llavors això significa que este nivell de desenroll es va alcançar entre 600-400 a. C., ya que és la data en que es va construir. En cas de ser cert, el caràcter protourbano, característic d'este nivell, podria haver-se estés, també, pel Preclàssic Terminal fins al carpiment de Cuicuilco en el 250 d. C. En este moment va escomençar el desenroll de Teotihuacán, que en el Clàssic va ser un centre urbà molt important.

Inici de la cultura

Erro al crear miniatura:

Fotografia de la part atrassera de la Piràmide de Cuicuilco.

A mitan del preclàssic mig (ca. 800 a. C.), varen sorgir llogarets en este lloc, que llentament varen evolucionar i varen créixer, transformant-se en viles, per a posteriorment donar lloc a un gran centre urbà cívic-ceremonial cap a fins del preclàssic (ca. 200 d. C.). Com a centre urbà, va aplegar a ser molt important, en una societat alvançada i jerarquizada en llauradors, artesans, sacerdots i governants.

Existixen opinions de que el desenroll del lloc, des de la seua fundació, és per la seua posició estratègica, en recursos abundants i controlant les entrades a les valls de Toluca, Morelos i a la vora del llac de Chalco-Xochimilco.

Baixe esta perspectiva, encara que el lloc era productor, cap a 600-200 a. C., d'una nova tradició ceràmica, també és evident que el paisage havia segut configurat per la successió de vàries generacions.

Auge de la cultura

Cap a 100 d. C., a fins del periodo Preclàssic, Cuicuilco aplega a adquirir el caràcter d'un centre regional urbà en una població, com ya es va dir, que s'estima en prop de 20 000 habitants, comparable en Teotihuacán en eixa época (cf. Sanders, 1981), desenroll que es veu truncat en el sur de la Conca de Mèxic a raïl de l'erupció del Xitle, formant-se una capa de lava que va cobrir parcial o totalment les estructures arquitectòniques cívic-ceremoniales i habitacionales de la ciutat cuicuilca, l'extensió de la qual es infiere va aplegar a ser de 400 hectàrees.

Característiques físiques de la cultura

Els seus habitants tenien la costum de deformar-se el cap de forma tabular directa o oblicua, sent la primera la més usual; inclús s'acostumava la mutilació dental. El promig de vida era de 51 anys, degut principalment a la presència de malalties com l'osteomielitis.

Agricultura i alimentació

Per la seua ubicació, els seus pobladors varen tindre accés als recursos naturals llacustres (flora i fauna), ya que es trobaven a aproximadament 4 km del Llac de Xochimilco, i es trobaven prop de la serra del Ajusco (cf. Sanders 1981:173); ademés existien manantiales i corrents d'aigua, que varen facilitar produir aliments i atendre les necessitats d'una població creixent. La base econòmica pròpia de Mesoamérica centrada en l'agricultura segurament va ser complementada en la caça, peixca i recolecció; l'obtenció de fusta va deure ser senzilla pels propencs boscs, en terrenys agrícoles en els voltants de la part nuclear del lloc, hui baix metros de lava volcànica i edificis.

Es pensa que la dieta consistia principalment en dacsa, fríjol, carabassa, tomata, peix i animals selvats.

Fi de la cultura

El seu decliu va escomençar a principis del II, propiciant l'auge de Teotihuacán com a centre d'influència cultural i religiosa. Entre el 250 i 300 d. C. el volcà Xitle, ubicat en els voltants de la serranía del Ajusco (náhuatl: atl, xochitl, co, 'aigua, florir, l'a on' ‘floresta d'aigües’), també conegut com a serra del Ajusco-Chichinauhtzin, va fer erupció sepultant i destruint a Cuicuilco i Copilco (un llogaret menor contemporàneu). Este desastre va provocar la dispersió de la cultura cuicuilca cap a Toluca i a Teotihuacán, a on s'especula que varen acollir a una gran part dels cuicuilcas i varen incorporar moltes traces d'esta cultura.

Es considera que el seu decliu va escomençar a raïl del sorgiment del volcà Xitle lo que es veu reflectit en la presència de deïtats del fòc.

A pesar de l'abandó de Cuicuilco com a gran centre ceremonial, es va continuar fent ofrenes fins al moment en que la localitat va ser coberta per les lava del volcà Xitle, lo que va ocórrer al voltant de l'any 250 despuix de Crist.

A principis del XX, el Pedregal va ser un lloc atractiu per a definir les cultures antecessores a les formacions socioeconòmiques teotihuacana i mexica en la conca de Mèxic. En els anys 50, les investigacions en Cuicuilco B varen demostrar que el desenroll del lloc és producte d'una dinàmica interna.

Els arqueòlecs conclouen que Cuicuilco va ser una prominent comunitat abans de l'aparició de Teotihuacán com a centre urbà, ans que sis chicotetes comunitats que alguns arqueòlecs creuen en algun moment es varen combinar per a convertir-se en Teotihuacán, estes comunitats ya estaven fundades i en proves de modest creiximent durant el temps que Cuicuilco ya estava construint piràmides i monuments públics. La ciutat sembla haver segut abandonat al voltant de 250 d. C. despuix de l'erupció d'un volcà propenc, Xitle, a pesar de que el territori va ser reocupado en una data molt posterior. Ceràmica i atres proves, sugerixen que els refugiats de la catàstrofe volcànica migraren cap al nort i es varen convertir en part de la població de Teotihuacán, prop de la vora nort del llac de Texcoco.

Bibliografia

• Cobean, Robert H. 1990 La ceràmica de Tula, Hidalgo. Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
• Durán, Diego de 1967 Història de les Índies de Nova Espanya i illes de la Terra Ferma. 3 vols. Editorial Porrúa, S.A., Mèxic.
• Lenz, Hanz 1990 Història del paper en Mèxic i coses relacionades. 1525-1950. Miguel Ángel Porrúa, Mèxic.
• Ramírez, Felipe i Mónica Moguel (1991): "L'utilisació dels recursos naturals en el lloc de Cuicuilco C: una interpretació". Ponència presentada en la XXII Taula Redona de la Societat Mexicana d'Antropologia, Túxtla Gutiérrez, Chiapas, Mèxic.
• Ramírez, Felipe (1996). "Temamatla: Una visió del horisó Formatiu des de la Conca de Mèxic"/Tesis de Llicenciatura/Escola Nacional d'Antropologia i Història/INAH-SEP/Mèxic.

• Ramírez, Felipe, Lorena Gámez i Fernán González (2000). La ceràmica de Temamatla/IIA-UNAM/Mèxic.
• Serra Puche, Mari Carmen i Felipe Ramírez (2001). "Temamatla, un lloc del horisó formatiu en el surest de la Conca de Mèxic"/Revista Expressió Antropològica/No. 12/maig-agost/Centre Cultural Mexiquense/Toluca, Edo. de Méx./Mèxic.
• Rattray, Evelyn C. 1966 An archaeological and stylistic study of Coyotlatelco pottery. Mesoamerican Notes 7-8:87-193. Universitat de les Américas, Pobla, Mèxic.
• 1991 Fechamientos per radiocarbono en Teotihuacan. Arqueologia, segona época 6:3-18. Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
• Rodríguez, Ernesto 1994 Cuicuilco "C". Un rescat arqueològic en el sur de la Ciutat de Mèxic. Tesis de Llicenciatura en Arqueologia, Escola Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
• Sanders, William T. 1981 Ecological adaptations in the Basin of Mexico: 23 000 B.C. to the present. En Supplement to the Handbook of Middle American Indians, vol I, Archaeology, ed. per J.A. Sabloff, pp. 147-197. University of Texas Press, Austin.
• Schávelzon, Daniel 1983 La piràmide de Cuicuilco. Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic.
• Sahagún, Bernardino de 1989 Història general de les coses de la Nova Espanya. Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, Mèxic.
• Bernal, Ignacio. Tenochtitlan en una illa. Mèxic D.F: Fondo de Cultura Econòmica, 1984.
• Schávelzon, Daniel.. "La Piràmide de Cuicuilco: Arqueologia d'una polèmica." Revista Cuicuilco ENAH, juliol de 1982: 13-18.
• Moguel, Monica. "Resenya de les investigacions arqueològiques realisades en la zona arqueològica de Cuicuilco." Actualitat Arqueològiques, juliol de 1997: 1-3.
• Muller, Florencia. (1990). La ceràmica de Cuicuilco B. Un rescat arqueològic. Mèxic, D.F.: Institut Nacional d'Antropologia i Història.
• Villanueva, Eliseo. (1998). Prospecció arqueològica per mijos geofísicos i químics en Cuicuilco. Mèxic, D.F.: Sigma.
• Pinya, Román. (1967). Copilco-Cuicuilco. Mèxic, D.F.: Institut Nacional d'Antropologia i Història.
• Ramírez, Felipe. (2012). "L'erupció del Xitle i el fi de Cuicuilco". Revista Arqueologia Americana, Núm. 30, Institut Panamericà de Geografia i Història.