Zona arqueològica de Chupícuaro
Chupícuaro és una zona arqueològica prehispánica, localisada[1] a 7 km d'Acámbaro, Guanajuato, Mèxic, en centre-nort de Mesoamérica, al sur-occident del Taula del Centre, es troba en les lomas propenques al riu Lerma i el seu afluent el riu Coroneo o Tigre; actualment gran part va quedar cobert per l'Assut de Solís.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula Chupícuaro deriva del purépecha chupicua, planta del gènero Ipomoea, que s'usa per a teñir de blau, i el terme ro, lloc, açò és, que es pot traduir com "lloc blau".[3]
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Esta zona arqueològica prehispánica es va localisar en la ribera del riu Lerma, en una zona entre les ciutats actuals d'Acámbaro i Tarandacuao, en l'estat de Guanajuato, Mèxic. Poc es coneix de l'història d'este assentament, les primeres prospeccions arqueològiques que es varen realisar en l'àrea varen ocórrer entre 1926 i 1927 pels arqueòlecs Enrique Juan Palaus, Ramón Mena i Porfirio Aguirre. En els anys de 1946 i 1949,[4] per la construcció de l'assut Solís, per lo que es varen realisar exploracions i descobriments d'objectes de ceràmica i tombes. Actualment el lloc es troba baix de les aigües de la Presa Solís encara que existixen zones a les afores que seguixen sent explorades.[5]
Les primeres referències de la cultura Chupícuaro varen sorgir durant la década de 1920. No obstant, no va ser fins a 1946 quan es varen dur excavacions més detallades, que es varen poder identificar i difondre les troballes arqueològiques de manera més àmplia.[6]
Grups nómades chichimecas (guamares i guachichiles) varen aplegar procedents de l'actual estat de Sant Luis Potosí.[7]
D'acort en varis autors, s'estima que este assentament va tindre lloc entre 500 a. C. a 300 d. C. Els primers habitants d'esta zona varen ser caçadors-recolectors que vivien a lo llarc del riu i eventualment varen desenrollar coneiximents agrícoles.
Es varen establir en un llogaret estés conformat per barraques construïdes sobre plataformes revestides de pedra i en pisos de fanc. Cultivaven dacsa, frijol i carabassa, aprofitant les màrgens del riu Lerma i els seus afluents. Per l'existència de metates i molcajetes de pedra se sap que molien la dacsa, i provablement varen sembrar chile i tomates selvades. També se sap que varen practicar la caça, la peixca i la recolecció de productes selvats.[8]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ofrenes Funeràries de Chupícuaro Guanajuato. Dolores Flores. INAH. 1992.
- Estudis Arqueològics en el Riu de la Laja, Guanajuato. Beatriz Braniff de Torres. INAH. 1975.
- Síntesis de l'Història Pre-tolteca de Meso Amèrica. Wigberto Jiménez Moreno. CIAM. 1959.
- Una visió del Mèxic Prehispánico. Román Pinya Chán. UNAM. 1967.
- L'arqueologia en Guanajuato. Crespo, Ana María. INAH. 1988.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Google Maps». Google Maps. Consultat el 2024-07-22.
- ↑ Consultat el octubre de 2010.
- ↑ «Diccionari Breu de Mexicanismos» (en espanyol). DICAZ C. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2007. Consultat el 9 de maig de 2008.
- ↑ Arqueologia Mexicana.XVI(92)
- ↑ «Apuntes d'Arqueologia Mèxic-Chupícuaro» (en espanyol). France Diplomatie. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2008. Consultat el 9 de maig de 2008.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Consultat el Octubre de 2010.
- ↑ «Bolletí de la Cultura Chupícuaro» (en espanyol). MUSEO LOCAL DE ACAMBARO La Cultura Chupícuaro. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 9 de maig de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona arqueológica de Chupícuaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.