Verapaz —o Vora Pau — (del llatí, significa «la verdadera pau») va ser una regió de la Capitania General de Guatemala. Va ser coneguda com Tezulutlán pels mercaders centromexicanos (originalment Teozolintlán, del náhualt «teo» "diví", «zolin» "guala" i «tlan» "lloc", en espanyol: «terra de la guala divina»),[1] cridat "Terra de Guerra" pels espanyols perque en eixa regió es varen refugiar els pobles indígenes que es varen resistir a la conquista espanyola a partir de la década de 1520; no obstant, va ser conquistada pacíficament per flares dominicos encapçalats per fra Bartolomé de las Casas, O.P. en la década de 1540, i per això va passar a cridar-se Verapaz (del llatí: verdadera pau). El 4 de novembre de 1825, despuix de l'Independència de Centroamérica va ser convertida en departament, i llavors incloïa al districte de Petén, el qual tenia fronteres difusas en Yucatán —llavors un estat independent— i Belize per lo espés de la seua selva. Petén va passar a ser un districte independent en 1839.

Verapaz va permanéixer unida fins que va ser separada en dos departaments per qüestions administratives; els nous departaments varen ser:

Història

Postclàssic Tardà-época de contacte

Artícul principal → Posclásico tardà.


A finals del Postclàssic Tardà, abans de l'arribada dels flares Dominicos, la zona baix control del posterior poble de Sant Cristóbal Verapaz es denominava Kaq-Koj (espanyol: «Puma», lliteralment «puma roig»), degut a que aixina es dia el seu linaje gobernant.

Capitulacions de Tezulutlán

Artícul principal → Conquista de Guatemala.


Posteriorment estos poq'omes, els posteriors poq'omchíes que durant tot el postclàssic tardà varen habitar en Chamá (junt als choltíes), varen ser reduïts i es varen establir en el Barri de Santa Ana, baix la direcció de fra Francisco de Viana, O.P., el 14 d'agost de 1565, denominant al poble colonial com a «Sant Cristóbal Kaq-Koj», posteriorment agregant-li el sufix «Verapaz».

 
Fra Bartolomé de las Casas, O.P., qui junt als flares Rodrigo de Landa, Pedro d'Angulo i Luis de Càncer varen iniciar la catequisació de les Verapaces en 1542.[2][3]

En novembre de 1536, el flare Bartolomé de las Casas, O.P. es va instalar en Santiago de Guatemala. Mesos despuix el bisbe Juan Garcés, que era amic seu, li va invitar a traslladar-se a Tlascala. Posteriorment, va tornar a traslladar-se a Guatemala. El 2 de maig de 1537 va conseguir del governador llicenciat Don Alfonso de Maldonado un compromís escrit ratificat el 6 de juliol de 1539 pel Virrey de Mèxic Don Antonio de Mendoza, que els natius de Tezulutlán, quan anaren conquistats, no serien donats en encomana sino que serien vassalls de la Corona.[4]


Les Cases, junt en atres flares com Pedro d'Angulo i Rodrigo de Lladrada, varen enviar a comerciants indígenes en coples cristianes traduïdes al kiché que apleguen fins a Sacapulas, i el "cacic local", despuix batejat com "Don Juan", demostra gran interés i vol conéixer més. El cacic que es va batejar, "Juan de Sacapulas", en realitat es tractava de Tepepul-8 Kawoq, el ajpop kamjá de la casi extinta Confederació K'iche´. Les Cases, fra Luis de Càncer, fra Rodrigo de Lladrada i fra Pedro d'Angulo, O.P. varen prendre part en el proyecte de reducció i pacificació, pero són Les Cases i Angulo els qui viagen en decembre de 1537 a Sacapulas, perque varen escoltar que el germà de "don Juan de Sacapulas" es casaria en una filla de l'ajpop O'Batz de Chamelco, una excelent oportunitat per als dominicos d'entrar en contacte en els senyors de la "Terra de Guerra".[5]

Les Cases i Angulo varen fundar el poble de Rabinal, i Cobán va ser la capçalera de la doctrina catòlica. Despuix de dos anys d'esforç el sistema de reducció va començar a tindre un èxit relatiu, puix els indígenes es varen traslladar a terrenys més accessibles i es varen fundar localitats al modo espanyol. El nom de «Terra de Guerra» va ser substituït pel de «Vora Pau» (verdadera pau), denominació que es va fer oficial en 1547.[2]

Doctrina dels dominicos

 
Escut de l'Orde de Predicadores.

La corona espanyola es va enfocar en la catequisació dels indígenes; les congregació fundades pels misionero reals en el Nou Món varen ser cridades «doctrines d'indis» o simplement «doctrines».[6] Originalment, els flares tenien únicament una missió temporal: ensenyar-li la fe catòlica als indígenes, per a després donar pas a parròquies seculars com les establides en Espanya; con este fin, els flares devien haver ensenyat els evangelios i l'idioma espanyol als natius.[6] Ya quan els indígenes estigueren catequizados i parlaren espanyol, podrien escomençar a viure en parròquies i a contribuir en el diezmo, com feyen els peninsulars.[7]

Pero este pla mai es va portar a terme, principalment perque la corona va perdre el control de les órdens regulars tan pronte com els membres d'estes es varen embarcar per a Amèrica.[8] Per una atra part, protegits pels seus privilegis apostòlics per a ajudar a la conversió dels indígenes, els misionars solament varen atendre a l'autoritat de les seues priores i provincials, i no a la de les autoritats espanyoles ni a les dels bisbes. Els provincials de les órdens, a la seua volta, únicament rendien contes als líders de la seua orde i no a la corona; una volta havien establit una doctrina, protegien els seus interessos en ella, inclús en contra dels interessos del rei i d'esta forma les doctrines varen passar a ser pobles d'indis que es varen quedar establits per a tot el restant de la colónia.[7]

Les doctrines varen ser fundades a discreció dels flares, ya que tenien llibertat completa per a establir comunitats per a catequizar als indígenes, en l'esperança de que estes passaren en el temps a la jurisdicció d'una parròquia secular a la que se li pagaria el diezmo; en realitat, lo que va ocórrer va ser que les doctrines varen créixer sense control i mai varen passar al control de parròquies; es varen formar al voltant d'una capçalera en a on tenien el seu monasteri permanent els flares i de dita capçalera eixien a catequizar o visitar els llogarets i caserius que pertanyien a la doctrina, i que es coneixien com a anexos, visites o pobles de visita.[7]


L'administració colectiva per part del grup de flares eren la característica més important de les doctrines ya que garantisava la continuació del sistema de la comunitat en cas fallira un dels dirigents.[9]

En 1638, els dominicos varen separar a les seues grans doctrines —que els representaven considerables ingressos econòmics— en grups centrats en els seus sis convents:[10] Els convents estaven en: la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, Amatitlán, Verapaz, Sonsonate, Sant Salvador i Sacapulas.[10] Específicament en la Verapaz, la doctrina comprenia els poblats de Cahabón, Cobán, Chamelco, San Cristóbal i Tactic.[10]

 
Rei Carlos III d'Espanya, promotor de les reformes borbòniques.

En 1754, en virtut d'una Real Cèdula part de les Reformes Borbòniques, tots els curatos de les órdens regulars varen ser traspassats al clero secular.[11]

En 1765 es varen publicar les reformes borbòniques de la Corona espanyola, que pretenien recuperar el poder real sobre les colónies i aumentar la recaptació fiscal.[12][13] En estes reformes es varen crear els estancs per a controlar la producció de les begudes embriagantes, el tabac, la pólvora, els naïps i el pati de galls. La real facenda subastava l'estanc anualment i un particular ho comprava, convertint-se aixina en l'amo del monopoli de cert producte. Eixe mateix any es varen crear quatre subdelegacions de la Real Facenda en Sant Salvador, Ciutat Real, Comayagua i León i l'estructura polític administrativa de la Capitania General de Guatemala va canviar a quinze províncies:[14]

Ademés d'esta redistribució administrativa, la corona espanyola va establir una política tendiente a disminuir el poder de l'Iglésia catòlica,[15] el qual fins a eixe moment era pràcticament absolut sobre els vassalls espanyols. Esta política de disminució de poder de l'iglésia es basava en l'Ilustració[16]

Despuix de l'independència de Centroamérica

Artícul principal → Independència de Centroamérica.


 
Mapa de Guatemala en 1839, elaborat per l'arquitecte britànic Frederick Catherwood, qui va visitar Guatemala en companyia de l'explorador nortamericà John Lloyd Stephens en comissió del president dels Estats Units, Martin Van Buren.[17]

l'Estat de Guatemala va ser definit de la següent forma per l'Assamblea Constituent de dit estat que va emetre la constitució del mateix l'11 d'octubre de 1825: «l'estat conservarà la denominació de Estat de Guatemala i ho formen els pobles de Guatemala, reunits en un sol cos. L'estat de Guatemala és sobirà, independent i lliure en el seu govern i administració interior.»[18]

Verapaz va ser un dels departaments originals de l'Estat de Guatemala en 1825 i la seua capçalera era Cobán; este departament tenia als municipis de Cobán, Cahabón, Tactic, Salamá i Rabinal, ademés del districte de Petén.[19]}

La constitució de l'Estat de Guatemala promulgada l'11 d'octubre de 1825 també va establir els circuits per a l'administració de justícia en el territori de l'Estat; Verapaz era el Districte N.º 5 i estava distribuït de la següent forma:

Circuits del Districte N.º 5 Verapaz[20]
N.º Circuit Poblats
1 Cajavon Cajavon i Lanquín
2 Cobán Cobán, Carchá, Chamelco, Santa Creu, San Cristóbal, Sant Joaquín, Santa Ana, Tamajú, Tucurú, Chamiquín i Purulá
3 Salamá Salamá, Sant Jerónimo, Racó Gran, Pla Gran, Les Canyes i totes les facendes i llabors que hi havia des del riu Gran, «una llínea que se suponia tirada al sur des de Sant Jerónimo fins al mateix riu Gran i el camí que va des de Guatemala fins a Salamá», Pansuj i Sant Nicolás

Separació del districte de Petén

El 12 de setembre de 1839, després de la separació del Estat dels Alts, l'Estat de Guatemala es va reorganisar en sèt departaments i dos districtes independents:

A banda dels districtes independents, va haver també districtes adscrits als departaments, com va ser el cas d'Amatitlán. La diferència entre els departaments i els districtes independents era que els departaments varen ser instituïts en a on hi havia curatos i poblats definits, mentres que els districtes ho varen anar en les regions més alluntades i inhòspites de l'estat. Els poblats varen ser definits utilisant el llistat que va generar el govern del Dr. Mariano Galvez en 1836 per a implementar els fracassats juïns de jurats, i cada departament estava dividit en districtes menors per al seu millor govern.[19]

Àrea i població durant el govern de Just Rufino Barris

Artícul principal → Just Rufino Barris.


En la següent taula, presa de la Guia Appleton per a Mèxic i Guatemala de 1884,[21] es mostra l'àrea, capçalera i la població estimada de Verapaz durant el govern de Just Rufino Barris, comparada en el departament de Guatemala i en el restant de país:[22]

Departament Àrea
(milles²)
Població Capçalera Població
Verapaz 11 200 100 000 Salamá 8 000
Guatemala 700 100 000 Guatemala 50 000
Total República 50 600 1 198 500

Vore també

Referències

  1. ↑ van Akkeren, Ruud (2012). Xib'alb'a i el nou sol: una visió postclásica del colapse maya, Ciutat de Guatemala: Piedrasanta, pp. 84-86. ISBN 978-9929-583-24-5. Consultat el 27 de giner de 2025.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pons Sáez 1997, p. XIX a XXIX
  3. ↑ Hernández 2015, p. 120
  4. ↑ Anabitarte, 1991, p. 107.
  5. ↑ van Akkeren, Ruud (2014). Popol Wuj versus Títul de Totonicapán: Un conflicte entre la més alta jerarquia kiché, Ciutat de Guatemala: revista Sengles, Institut d'Investigacions del Fet Religiós -IIHR-, pp. 63-64. Consultat el 4 d'octubre de 2025.
  6. ↑ 6,0 6,1 van Oss 1986, p. 17-19
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 van Oss 1986, p. 53
  8. ↑ van Oss 1986, p. 25
  9. ↑ van Oss, 1986, p. 54.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Belaubre, 2001, p. 39.
  11. ↑ Juarros, 1818, p. 338.
  12. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 110.
  13. ↑ Estrada Herrera s.f., pàg. 3-4
  14. ↑ Melchor Toledo 2011, p. 111
  15. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 111.
  16. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 112.
  17. ↑ Stephens i Catherwood, 1854, p. 1.
  18. ↑ Pineda de Mont 1869, p. 463
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Pineda de Mont, 1869, p. 468.
  20. ↑ Pineda de Mont, 1869, p. 467.
  21. ↑ Conkling, 1884, p. 334.
  22. ↑ Conkling, 1884, p. 335.

Bibliografia

Plantilla:Departaments de Guatemala


Referències