Reserva de la biosfera maya
La Reserva de la biosfera maya és, en una superfície de 21.602,04 km², l'espai natural protegit més gran de Guatemala.[1]La reserva ocupa la mitat septentrional del departament de Petén i està vorejada per Mèxic (al nort i a l'oest) en este últim punt, colindar en la reserva ecològica Canó del Usumacinta localisada en l'estat mexicà de Tabasco, i per Belize a l'est. Per ella discorre el riu Sant Pedro.
La Reserva va ser creada en 1990, durant la presidència de Vinicio Cerezo,[2] per a protegir la major superfície de bosc tropical que encara existix en Centroamérica. El model de reserva de la biosfera, implementat per l'UNESCO, té per objecte promoure un equilibri entre les activitats humanes i la biosfera per mig de l'inclusió del desenroll econòmic sostenible en la política de conservació.[3]
En la reserva s'inclou varis parcs nacionals, biòtops baix protecció i llocs arqueològics.
Conservació
La reserva de la biosfera Maya es dividix en vàries zones, cada una en un règim de protecció diferent.
Zones núcleu
Les zones núcleu estan formats per varis parcs nacionals i biòtops protegits (reserves naturals), en els que no s'admeten els assentaments humans, ni la tala o extracció de recursos naturals. Estos inclouen els parcs nacionals d'Estany del Tigre, Serra del Lacandón, Mirador-Riu Blau, Tikal, els biòtops protegits El Zotz, Naachtún-Dos Estanys, Cerro Cahuí, Estany del Tigre, i el monument natural El Pilar.[4][5][6] Les zones núcleu tenen una superfície total de 7.670 km², equivalent al 36% de la reserva de la biosfera Maya.[6]
Zones d'usos múltiples i zones de amortiguamiento
En zones d'usos múltiples (8.484,40 km², 40%) i zones de amortiguamiento (4.975 km², 24%), que comprén la porció sur de la Reserva, determinades activitats econòmiques regulades estan permeses. Estos inclouen la recolecció sostenible de fusta i de productes forestals tradicionals, que inclouen el chicle, el xate (Chamaedorea ernesti-augustii), una planta ornamental de palma usat en apanys florals, i la pebre o pebre de Jamaica. El govern de Guatemala ha otorgat concessions forestals a les comunitats locals, donant-los el dret a la producció forestal sostenible en zones delimitades per un periodo de 25 anys. Les organisacions internacionals de seguiment, com el Forest Stewardship Council, certifiquen activitats com la tala sostenible. En 2005, 1,1 millons d'acres (4500 km²) varen ser certificades.[7] En atres parts de la zona d'us múltiple, s'han concedit a les comunitats agrícoles el dret de continuar l'activitat agrícola en els cridats 'polígons agrícoles'.[8]
Principals àrees dins de la reserva
- Parc nacional Mirador - Riu Blau de 4.000 km².
- Reserva Biològica Sant Román, en 42.232 ha, i és administrada per CONAP No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Monument Natural Complex II El Pucte, en 97 224 ha, i és administrada per CONAP - IDAEH. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Reserva Forestal i Refugi de Vida Selvada Petexbatún, en 4.044 ha, encara no ha segut definida la seua administració. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Monument Cultural i Parc Històric Aguateca, en 1.683 ha i és administrada per IDAEH. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Monument cultural El Ceibal, en 1.512 ha, i és administrat per IDAEH. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Reserva Biològica El Rosari, en 1.105 ha, i és administrada per INAB.
- Reserva Natural Privada El Cim Flor de la Pau, extensió 586 ha i és administrada per Jorge Mario Cabirol.
- Reserva Natural Privada Donya Chanita, Flor de la Pau, en 556 ha, i és administrada per Jorge Mario Cabirol.
- Reserva Natural Privada Ceibo Mocho, Flor de la Pau, en 454 ha, i és administrada per Jorge Mario Cabirol.
- Reserva de Biosfera Complex III Montanyes en de 82.978 ha, i és administrada per CONAP.
- La Reserva de Biosfera Complex Chiquibul/Montanya, en 61.864 ha, i és administrada per CONAP. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Reserva Forestal Xutilja, en 19.037 ha, i és administrada per CONAP. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Reserva Forestal Machaquilá, en 14.766 ha, i és administrada per CONAP. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Reserva de Biosfera Complex III Montanya Mayass, en 82.978 ha i és administrada per CONAP. No forma part de la Reserva de Biosfera Maya sino dels complexos del Sur de Petén, Decret Llegislatiu 64-95.
- Monument Natural que rodeja L'Estany del Tigre, en 289.912 ha, que és administrat per CONAP.
- Parc Nacional Serra del Lacandón, 191.867 ha i és administrada per CONAP.
- Biòtop Estany del Tigre-Riu Amagat, és part del parc Nacional Estany del Tigre, en 45.168 ha, i és administrada per el CECON.
- Parc nacional Tikal, 55.005 ha, administrat per IDAEH.
- Biòtop Protegit Cerro Cahuí, 555 ha, administrat per CECON.
Flora i fauna
L'àrea comprén des dels chapulls, fins a montanyes baixes i té varis cossos d'aigua, incloent llac, estanys, rius, rieres i cenotes. La vida selvada és molt diversa i abundant, de densos boscs en una varietat d'arbres com caoba, ceiba, cedre, entre uns atres.
Fauna
| Eixemplars de la fauna en la Biosfera Maya | |||||||
|
|
|
|
|
| ||
| Jaguar | Puma | Ocelote | Pecarí de Collar | Venado de Coa Blanca | Corzuela Colorada | ||
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: | _coiled.jpg)
| ||
| Tapir Centroamericà | Mona Aullador | Mona Arrapa | Paca Comú | Boa Constrictora | Serp Vellut | ||
|
|
|
|
|
| ||
| Iguana Comú | Cocodril de Pantà | Peix Blanco | Arpía Mayor | Guacamaya | Pavo Ocelado | ||
Llocs arqueològics
La reserva conta també en una gran concentració de llocs arqueològics del periodo clàssic de la cultura maya, entre els que destaquen Tikal, Uaxactún i Pedres Negres. Tikal és la més famosa d'estes, i atrau entre 120.000[9] i 180.000[4] visitants a l'any. Decenes d'atres llocs arqueològics es troben en diferents estats d'excavació.
En la Conca del Mirador, en la partix nort de la reserva, s'ubiquen numeroses antigues ciutats mayas interconectadas. El Mirador és el major dels llocs, i data del periodo pre-clàssic de la civilisació maya. Atres ciutats en la regió inclouen El Tintal, Nakbé i Wakna.
Amenaces ambientals
Els ecosistemas en la reserva de la biosfera Maya enfronten múltiples amenaces que sorgixen d'activitats humanes, incloent la tala illegal, incendis forestals en àrees protegides per a fins agrícoles i ganaderes, aixina com el tràfic de drogues, la caça furtiva i el saqueig d'artefactes arqueològics mayas.[10] La superfície forestal de la reserva s'ha reduït en un 13% en els últims 21 anys segons l'ONG Rainforest Alliance, que administra varis proyectes de desenroll comunitari en la regió. Alguns dels casos més extrems de deforestació han ocorregut en els Parcs Nacionals Estany del Tigre i Serra del Lacandón.[11] La reserva conta en pocs recursos per a la protecció de la Reserva i no té suficients guàrdies i guardaparques.
Vore també
Referències
- ↑ CONAP. «Llistat d'Àrees Protegides (giner, 2011)» (xls). conap.gob.gt. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2011. Consultat el 27 de juny de 2011.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Creació de la Biósfera Maya». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2013.
- ↑ «Biosphere Reserves». UNESCO. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 UNESCO. «MAB Biospheres Reserves Directory: Guatemala - Maya».
- ↑ «Estat Actual de la Reserva Biosfera Maya en giner 2000». ProPeten. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2007.
- ↑ 6,0 6,1 Ferretti, J.. «Project Executive Summary Request for Council Work Program Inclusion under the GEF Trust Fund» (pdf). gefweb.org. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2009. Consultat el 16 de juny de 2009.
- ↑ Danna Harman. «At a store near you: eco-friendly lumber». The Christian Science Monitor.
- ↑ McNab, Roseguen Bales; Rams, {{{nom2}}} (abril de 2007). «The Maya Biosphere Reserve and Human Displacement: Social Patterns and Management Paradigms Under Pressure», Redford, Kent H. and Eva Fearn (ed.). Protected areas and human displacement: A conservation perspective (pdfpdf), New York: Wildlife Conservation Society.
- ↑ «Tourism as an Ally in the fight to save Peten». Inter-American Development Bank.
- ↑ Banc Interamericà de Desenroll (BID). «Guatemala fa enormes progressos en la protecció de la Reserva de la Biosfera Maya, en respal de el BID». BID. Consultat el 25 de maig de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva de la biosfera maya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.