Conca del Mirador

Erro al crear miniatura:

Mapa del Petén mostrant el seu dos principals conques: la del Mirador (norponiente) i la del Petén (suroriente), aixina com els principals jaciments arqueològics que en abdós conques es troben.

Piràmide del Tigre en El Mirador, coberta de Selva Verge.

La Conca del Mirador és una zona geogràficament definida, formada per baixos o chapulls i monts baixos, coberta d'una densa selva tropical verge, és part de la Reserva de la Biosfera Maya, la segona reserva de selva tropical major d'Amèrica, despuix de la Selva Amazónica.

Descripció de la conca

La conca en sí té un àrea de 2169 km² que es troba al nort de Tikal, Petén, Guatemala, i alberga, entre atres llocs, a El Mirador —la ciutat més gran de la civilisació maya—, i a Tintal —la segona ciutat més gran.. Ademés està Nakbé —la ciutat maya més antiga en les terres baixes de la península de Yucatán—, i per lo manco vintissís llocs més que es varen desenrollar en el Preclàssic, entre 1500 a. C. i el 300. En eixe lloc es va assentar el primer estat Polític organisat en el continent americà, el Regne de Kan —una espècie de Camelot maya—, al mateix temps que els Olmeques iniciaven el seu desenroll i els qui fins a abans del descobriment d'estes ciutats, eren considerats com la Cultura mare de Mesoamérica. Hi ha proves concloents de que els Mayas del Mirador, varen desenrollar un sistema d'escritura, matemàtic, agrícola i astronòmic que varen fer dels mayas, la cultura més desenrollada i sofisticada, aproximadament mil anys abans de lo que es creïa i acceptava fins a la década de 1980.

Sacbeob

La majoria de les ciutats de la conca, estaven conectades per grans calçades anomenades Sacbeob (plural), o Sacbé en singular, que significa lliteralment Camí Blanco ya que estaven cobertes d'Estuc, algunes fins a 6 m per dalt del terreny natural, en un ample de fins a 40 m i 25 km de llarc, que es distinguixen clarament en fotos satelitales. Es creu que hi ha unes 30 ciutats més chicotetes en la regió encara no descobertes.^{cita requerida}

Exploracions actuals

La Conca està sent investigada arqueológicamente per un equip dirigit per Richard D. Hansen, d'UCLA i l'Institut Guatemaltec d'Arqueologia i Història IDAEH, els qui conten en el respal del Global Heritage Fund, Fundació Carlos F. Novella de Guatemala, la Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc FAMSI, i la National Geographic Society, entre moltes atres, interessades en preservar esta regió que recentment s'ha denominat El Breçol de la Civilisació Maya, aixina com la seua rica biodiversitat.

Ecoturismo

El 31 de giner de 2007, va ser firmat un tractat d'ajuda tècnica per al desenroll sostenible del ecoturismo i conservació arqueològica per US $ 35 millons entre els Governs d'Estats Units i Guatemala, que iniciarà en La Conca del Mirador, buscant crear facilitats en el Llogaret Carmelita, i evitar el saqueig dels llocs arqueològics incloent la regió de Naachtún i Riu Blau. La zona d'El Mirador conta en escasses facilitats turístiques pel moment, estes estan contemplades dins del Pla Mestre de desenroll de la Conca. No obstant la Conca està oberta al públic que desija aventura, podent-se organisar un viage guiat per persones de la Comunitat propenca de Carmelita usant-se tendes de campanya o hamacas.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Geografia.
• Departament del Petén
• Conca del Petén
• Conca del Usumacinta
• El Mirador (ciutat maya)
• Piràmide de la Danta

Notes i referències

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAlvarado, Gilberto1994">Alvarado, Gilberto (1994). «Aspectes Ecològics del Nort del Peten, Guatemala.», Richard D. Hansen (ed.) (ed.). Investigacions Arqueològiques en Nakbe, Peten: El Resum de la Temporada de Camp de 1993, Report filed with the Institut d'Antropologia i Història de Guatemala, Monuments Prehispànics, Guatemala edició, Universitat de Califòrnia en Los Àngeles RAINPEG Project, pp. 113–138.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBalcárcel, Beatriz1999">Balcárcel, Beatriz (1999). «Excavacions en Residències Preclásiques de Nakbe, Peten», Juan Pedro Laporte, Héctor L. Escobedo, and Ana Claudia Monsó de Suasnávar (eds.) (ed.). XII Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala, 1998, Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Ministeri de Cultura i Deports, Institut d'Antropologia i Història, Associació Tikal, pp. 337–352. OCLC 42674202.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBalcárcel, Beatriz2000">Balcárcel, Beatriz (2000). «Excavacions en Residències Preclásicas, Nakbe, Peten», Richard D. Hansen and Judith Valle (eds.) (ed.). Investigacions Arqueològiques i Ecològiques en la Conca Mirador, 1998: Informe de la Temporada de Camp, Report filed with the Institut d'Antropologia i Història de Guatemala, Monuments Prehispànics, Guatemala edició, Proyecte Regional d'Investigacions Arqueològiques del Nort del Petén, Guatemala (PRIANPEG); Universitat de Califòrnia en Los Àngeles RAINPEG Project; FARES Foundation, Idaho, pp. 297–329..
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGill, Richardson B.2000">Gill, Richardson B. (2000). The Great Maya Droughts: Water, Life, and Death, University of New Mexico Press. OCLC 43567384. ISBN 0-826-32194-1.
• (1997).«Plundering the Petén».Archaeological Institute of America.Nova York:30(5)

pp.48–49.ISSN 0003-8113.

• Hansen, Richard D. (1998). «Continuity and Disjunction: Preclassic Antecedents of Classic Maya Architecture», Stephen D. Houston (ed.) (ed.). Function and Meaning in Classic Maya architecture: A Symposium at Dumbarton Oaks, 7th and 8th October 1994 (en en), Washington, DC: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, pp. 49–122. OCLC 38936552. ISBN 0-88402-254-4.
• Morales-Aguilar (2006). «Nous senyes sobre l'assentament del lloc arqueològic El Mirador, Petén, Guatemala: Reporte de Camp 2005.», Edgar Suyuc and Richard D. Hansen (eds.) (ed.). Investigació i conservació en els llocs arqueològics El Mirador, La Morta, Wakna, El Pervindre, El Guiro, L'Iglésia, La Sarteneja, Chab Ché i la Ceibita: Informe Final de la Temporada 2005, Report filed with the Institut d'Antropologia i Història de Guatemala, Monuments Prehispànics, Guatemala edició, Pocatello: Idaho State University FARES Foundation, pp. 221–317.

• (2011).«L'ocupació entre els periodos Preclásico Tardà al Clàssic Tardà: una perspectiva des de l'Estructura 4D3-4, Complex Tigre, El Mirador, Petén, Guatemala».Universitat de Sant Carlos de Guatemala.Guatemala:

Enllaços externs

• Mirador Basin National Monument: The Cradle of Maya Civilization
• Conca del Mirador, Fotos i descripció