Yucatán en el temps és el nom d'una enciclopèdia ilustrada sobre la yucataneitat, les seues coses, personages, costums, història, geografia, ciència, art, lliteratura, etcétera. Va ser editada en 1998 despuix d'un procés de preparació de més de dèu anys i despuix d'ingent esforç per part d'un cos editorial encapçalat per Juan Duch Colell, Michel Antochiw Kolpa, Fernando Espill Méndez i el historiador Silvio Zavala Entancat, havent presidit este últim el consell consultiu de l'enciclopèdia. El disseny editorial i el format de l'enciclopèdia varen estar a càrrec de Miguel Ángel Martínez de la Font. El proyecte va ser favorit i finançat en la seua integritat per Raúl Casares G. Cantón, empresari yucateco.

Consta l'obra de sis volums en més de 3,500 pàgines, prop de 7,500 artículs, contenint informació, gràfiques i imàgens, relatives a la realitat pretérita i present d'esta regió peninsular −el vell Mayab−, partix integrant de Mèxic.

Té ademés com a anex un lexicón sobre El parla en Yucatán, realisat pel filòlec Fernando Espill Méndez, per a presentar les formes i peculiaritats del parlar yucateco, distinguible certament en el món de parla hispana, com lo és l'andalús, l'argentí, el veneçolà, l'espanyol de Galícia, el de Catalunya, tots ells prenyats dels seus respectius influents matriciales, sent la llengua maya, en el cas de lo yucateco, la que dona orige a la singularitat.

Quatrecents anys d'aïllament -península, "casi illa"- haurien estat a punt de formar una nova, una verdadera nova llengua, tal com succeïra en el seu moment en les llengües romançades: hibridacions totes i producte de les parles indígenes originals mesclades en el llatí vulgar. Al castellà, al gallec, al català, al lusitano, per no dir sino algunes llengües de la península ibèrica, els va prendre prop de mil anys per a fer-se distintes i ser lo que ara són...[1]

Raó de ser

Yucatán es va caracterisar en el passat per ser de les poques entitats federatives de Mèxic que va desenrollar una obra enciclopèdica tratante de lo seu propi —lo yucateco en el sentit ampli del terme— i el seu regionalidad. Va ser el cas de l'Enciclopèdia Yucatanense realisada per Carlos Echánove Trujillo, editada per primera volta baix l'auspici del govern estatal de Yucatán entre els anys 1944 i 1947. Esta obra de huit volums va ser organisada temáticamente, havent-se desenrollat cada u dels 60 temes que aborda, per especialistes en cada matèria. Va haver una segona edició d'esta enciclopèdia en 1977 que va agregar quatre volums més a l'obra original, incloent-se nous temes, ademés d'actualisar-se els preexistentes.[2]


En este antecedent que era difícil de superar, es va mamprendre la tasca de fer una nova recolecció enciclopèdica, ara alfabéticament organisada, que donara cohesió a la memòria històrica de l'ocórrer yucateco. Diu el historiador Silvio Zavala Entancat en la presentació de l'obra:

Sol dir-se que la terra de Yucatán no s'assembla a una atra. En la callada i laboriosa tasca de l'esperit és aixina. Potser en eixa frase s'expressa la profunda raó de ser d'esta obra: l'otretat de Yucatán i el seu vast devindre històric en més de 1700 anys de forja, des de l'arribada dels primers mayas a la regió, passant per tres sigles de colonialisme hispà que varen donar orige a la societat mestiza que és actualment la yucateca, fins als nostres dies que seguixen nutrint, per les característiques d'esta regió, com l'ubicació geogràfica tal volta, pero també per lo singular del seu patrimoni humà i cultural, l'ocórrer que fa història en este racó del món i que s'ha volgut plasmar en una obra enciclopèdica d'esta naturalea.[1]

Citant també a Juan Duch Colell, lliterat i periodiste, que va tindre al seu càrrec la Coordinació General del proyecte:

Yucatán, és ben sabut, posseïx una tradició cultural arraïlada en el fondo dels sigles -des dels remots dies de l'esplendor de la civilisació maya- i que la seua frondosidad s'amalgama entrañablemente, creadoramente, en els ingredients materials i espirituals de la fusió posterior al contacte en la cultura hispànica -l'atra de les nostres dos raïls- i aixina es perfilen i consoliden despuix, pels anfractuosos camins del sigle XIX i dels primers decenis de el XX els valors que donen el seu sagell a la nostra contemporaneidad; tradició de sobreixent robustea -i molt rica en signes peculiars-, que nos otorga lloc i veu en el concert de les realitats culturals que conformen prodigiosamente el tot de l'amosaicada cultura nacional de Mèxic.[1]

Compilació

Yucatán en el temps és una enciclopèdia que conté parcialment fonts primàries por cuanto que algunes entrades varen ser redactades en forma exclusiva per a l'enciclopèdia, pero no sent un proyecte de caràcter comercial ni en fins mercantils, ni tenint els mijos per a assegurar l'originalitat de tota l'informació, esta es va fer provindre majorment de fonts eminentment gratuïtes encara que obligadament referenciadas que, independentment de la seua calificació, no tenen la pretensió de haver iniciat, a partir de zero l'investigació entorn a personages, fets històrics, coses, llocs i conceptes. Això, no obstant, no demeritó el producte final posat a l'alcanç del públic local i foràneu, que és qui finalment ha transformat esta obra en el curs de l'última década, en un referent qualitatiu de les qüestions, personages i acontenyiments relatius a la península de Yucatán.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Entancat, Silvio et ál (1998). Yucatán en el temps, Mèrida, Yucatán: Inversions Cares, S.A. de C.V. ISBN 970 9071 04 1.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències