Anar al contingut

Roca sedimentària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Roca sedimentària
Tallats de roca sedimentària en estrats visibles i erosió diferencial formant parets verticals.
Roques estratificadas: sediment dolomíticos de plataforma continental. Cretàceu de Conca, Espanya.

Les roques sedimentàries són roques que es formen per acumulació de sediments, constituïts a partir de partícules de diversos tamanys transportades pel aigua, el gèl o el vent, que posteriorment són somesos a processos físics i químics (diagènesis), i que donen lloc a materials consolidats.[1] Les roques sedimentàries poden formar-se a les vores dels rius, en el fondo de barrancs, valls, llacs, mars, i en les desembocadures dels rius. Es troben dispostes formant capes o estrats.

Existixen processos geològics externs que actuen sobre les roques preexistentes, estos agents les meteorizan, transporten i depositen en diferents llocs depenent del transport (aigua, vent, gele). D'igual manera, distints organismes animals o vegetals poden contribuir a la formació de roques sedimentàries per mig de la acumulacion de restants orgànics (fòssils). Les roques sedimentàries poden trobar-se fins a una profunditat de dèu quilòmetros en la corfa terrestre. Estes roques poden presentar els seus elements constituents solts o consolidats, és dir, que han segut units uns a uns atres per processos posteriors a la sedimentació, coneguts en conjunt com diagènesis.

Les roques sedimentàries cobrixen més del 75 % de la superfície terrestre, formant una cobertura sedimentària que es troba sobre roques ígneas i,[2] en menor mida, en metamòrfiques. No obstant el seu volum total és chicotet quan es comparen sobretot en les roques ígneas, que no solament formen la major part de la corfa, sino la totalitat del mant.[3][4]

L'estudi de les roques sedimentàries i els estrats rocosos proporciona informació sobre el subsol que resulta útil per a l'ingenieria civil, per eixemple en la construcció de carreteres, cases, túnels, canals o atres estructures. Les roques sedimentàries també són importants fonts de recursos naturals, com carbó, combustibles fòssils, aigua potable, roques industrials i minerals.

L'estudi de la seqüència d'estrats de roques sedimentàries és la principal font per a comprendre l'Història de la Terra, incloent la paleogeografia, la paleoclimatologia i l'història de la vida. La disciplina científica que estudia les propietats i l'orige de les roques sedimentàries es denomina sedimentologia. La sedimentologia forma part tant de la geologia com de la geografia física i se solapa en part en atres disciplines de les ciències de la Terres, com la Pedologia, la geomorfologia, la geoquímica i la geologia estructural.

Processos geològics externs

Sobre les roques expostes actuen els processos geològics externs com la meteorisació, l'erosió, el transport i la sedimentació, provocats pel mig ambient o algun organisme, i que causen la destrucció del relleu. Els dos primers processos desgasten les roques i les trenquen en fragments cada volta més menuts, coneguts com clastos o detritos, que són arrastrats pels rius, el vent o els glaciars, per a ser depositats en les conques sedimentàries, normalment el fondo de mars i llacs; existix una relació entre el tamany dels fragments i la distància que recorre.

Classificació basada en l'orige

Uluru (Ayers Roc) és una gran formació d'arenisca en el Territori del Nort, Austràlia

Les roques sedimentàries són un dels tres principals tipos de roques. Es distinguixen de les roques ígneas, que es formen a partir del magma fos, i les roques metamòrfiques, que es formen a partir de la transformació de roques preexistentes someses a altes temperatures i pressions, i a decorreguts químicament actius.

Les roques sedimentàries poden subdividirse en quatre grups en funció dels processos responsables de la seua formació: roques sedimentàries clásticas, roques sedimentàries bioquímiques (biogénicas), roques sedimentàries químiques, i una quarta categoria per a "atres" roques sedimentàries formades per impactes, vulcanisme i atres processos menors.

Roques sedimentàries clásticas

Artícul principal → Roca clástica.
Arcillolita depositada en el Llac Glaciar Missoula, Montana, Estats Units. Observe's l'estratificació molt fina i plana, comuna en depòsits procedents de llits llacustres més alluntats de la font de sediment

Les roques sedimentàries clásticas es componen de fragments de roca (clastos) que s'han cementado entre sí. Els clastos solen ser grans individuals de cuars, feldespat, minerals d'argila o mica. No obstant, qualsevol tipo de mineral pot estar present. Els clastos també poden ser fragments líticos composts per més d'un mineral.

Les roques sedimentàries clásticas es subdividen en funció del tamany de partícula dominant. La majoria dels geòlecs utilisen l'escala granulométrica Udden-Wentworth i dividixen els sediment no consolidats en tres fraccions: grava (>2 mm de diàmetro), arena (1/16 a 2 mm de diàmetro), i fanc (<1/16 mm de diàmetro). El fango es dividix a la seua volta en rovina (d'1/16 a 1/256 mm de diàmetro) i argila (<1/256 mm de diàmetro). La classificació de les roques sedimentàries clásticas és paralela a este esquema; els conglomerats i breches estan formats principalment per grava, les areniscas estan formades principalment per arena, i les roques de fango estan formades principalment per fango. Esta subdivisió tripartita/tripartida es reflectix en les àmplies categories de rudites, arenites i lutites, respectivament, en la lliteratura més antiga.

La subdivisió d'estes tres grans categories es basa en diferències en la forma dels clastos (conglomerats i breches), en la composició (areniscas) o en el tamany o textura dels grans (fangolitas).

Conglomerats i breches

Artícul principal → Conglomerat (geologia).

Els conglomerats es componen principalment de grava redonejada, mentres que les breches es componen principalment de grava angular.

Areniscas

Roca sedimentària en arenisca en Malta
Arenisques d'orige eòlic (paleodunes) de l' El Canó de l'Antílop Inferior. El barranc va ser esculpido tant per meteorisació mecànica com a química. L'aigua carregada d'arena de les riuades repentines és el principal agent erosivo que permet vore l'estratificació creuada.

Els esquemes de classificació de les arenisques varien àmpliament, pero la majoria dels geòlecs han adoptat l'esquema de Dott,[5] que utilisa l'abundància relativa de cuars, feldespat i grans líticos i l'abundància d'una matriu fangosa entre els grans més grans.


Composició dels grans d'armassó L'abundància relativa de grans d'estructura arenenca determina la primera paraula del nom d'una arenisca. La denominació depén del predomini dels tres components més abundants: cuars, feldespat o fragments líticos procedents d'atres roques. Tots els demés minerals es consideren accessoris i no s'utilisen en la denominació de la roca, independentment de la seua abundància.

  • Les areniscas cuarzosas tenen >90% de grans de cuars
  • Les areniscas feldespáticas tenen <90% de grans de quars i més grans de feldespat que grans líticos
  • Les areniscas líticas tenen <90% de grans de quars i més grans líticos que de feldespat.
Abundància de material de matriu fangosa entre els grans d'arena
Quan es depositen partícules del tamany de l'arena, l'espai entre els grans permaneix obert o es reblix en fanc (partícules del tamany de rovina i/o argila).
  • Les areniscas "netes" en espai poroso obert (que pot reblir-se posteriorment en material matriu) es denominen arenitas.
  • Les areniscas fangosas en abundant (>10%) matriu fangosa es denominen wackes.

Són possibles sis noms de areniscas utilisant els descriptores de la composició del gra (cuarzoso, feldespático i lítico) i la cantitat de matriu (wacke o arenita). Per eixemple, una arenita cuarzosa estaria composta majoritàriament (>90%) per grans de quars i tindria poca o cap matriu arcillosa entre els grans, un wacke lítico tindria abundants grans líticos i abundant matriu fangosa, etc.

Encara que l'esquema de classificació de Dott[5] és àmpliament utilisat pels sedimentòlecs, noms comuns com grauvaca, arcosa, i arenisca cuarzosa seguixen sent àmpliament utilisats pels no especialistes i en la lliteratura popular.

Fango

Artícul principal → Fango.

Els fangos són roques sedimentàries compostes a lo manco en un 50% per partícules de tamany llime i argila. Estes partícules de gra relativament fi solen ser transportades per fluix turbulento en l'aigua o l'aire, i es depositen quan el fluix es calma i les partícules es depositen en suspensió.

La majoria dels autors utilisen actualment el terme "roca de fango" per a referir-se a totes les roques compostes predominantment de fango.[6][7][8][9] Els fangos poden dividir-se en limolitas, compostes principalment per partícules de tamany llime; fangolitas en una mescla subigual de partícules de tamany llime i argila; i arcillitas, compostes principalment per partícules de tamany argila.[6][7] La majoria dels autors utilisen "esquisto" com a terme per a una fisil roca fangosa (independentment del tamany de gra) encara que alguna bibliografia més antiga utilisa el terme "esquisto" com a sinònim de roca fangosa.

Roques sedimentàries bioquímiques

Aflorament de lutita bituminosa de l'Ordovícic del nort d'Estònia

Les roques sedimentàries bioquímiques es creen quan els organismes utilisen materials dissolts en l'aire o l'aigua per a construir els seus teixits. Alguns eixemples són:

  • La majoria dels tipos de calcàrea es formen a partir dels esquelets calcáreos d'organismes com corals, moluscs i foraminíferos.
  • Carbó, format a partir de plantes que han extret carbono de l'atmòsfera i ho han combinat en atres elements per a construir els seus teixits.
  • Depòsits de chert formats per l'acumulació d'esquelets silíceos d'organismes microscòpics com radiolaria i diatomees.

Roques sedimentàries químiques

Les roques sedimentàries químiques es formen quan els constituents minerals en solució es supersaturan i precipiten inorgánicament. Entre les roques sedimentàries químiques més comunes es troben la calcàrea oolítica i les roques compostes per minerals evaporíticos, com l'halita (sal gema), la silvita, la baritina i l'algeps.

Atres roques sedimentàries

Esta quarta categoria miscelànea inclou toba volcànica i breches volcàniques formades per deposició i posterior cementació de fragments de lava erupcionados per volcans, i breches d'impacte formades despuix d'events d'impacte.


Referències

  1. ↑ Iriondo, Martin (30 de giner de 2007). Introducció a la Geologia (en es), Editorial Bruixes. ISBN 9789875910614. Consultat el 10 de febrer de 2018.
  2. ↑ Wilkinson et al., 2008.
  3. ↑ Costa, M., Ferrer, M., Bonafeu, M.D., Estrada, M. & Roger, E. 2009. Ciències de la Terra i del Medi Ambient, 1. Castellnou, Barcelona. ISBN 978-84-9804--510-9.
  4. ↑ Buchner i Grapes, 2011, p. 24.
  5. ↑ 5,0 5,1 Dott, 1964.
  6. ↑ 6,0 6,1 Blatt, Middleton i Murray, 1980, p. 782.
  7. ↑ 7,0 7,1 Prothero i Schwab, 2004.
  8. ↑ Boggs, 2006.
  9. ↑ Stow, 2005.