Anex:Tipos de roques
Es denomina roca al conjunt de mineralés i fragments d'atres rocas que es relacionen entre sí en l'espai i en el seu génesis, i que formen part de la litosfera.[1] Existixen distints tipos de roques, les que es classifiquen en funció del fenomen que les va formar, distinguint-se tres grans grups:
- Roques ígneas o magmáticas: este tipo de roques es formen en consolidar un magma.[2] Si la consolidació es produïx en zones profundes de la litosfera, es denominen roques plutónicas o intrusivas. Si, pel contrari, cristalizan en la superfície, se'ls denomina roques volcàniques o extrusivas. Si la formació es realisa prop de la superfície, reblint estructures com dics, lacolitos, filons o similars, se'ls denomina roques filonianas, subvolcánicas o hipoabisales.[3]
- Roques metamòrfiques: són aquelles roques que han sofrit un procés de metamorfisme, és dir, que han sofrit transformacions en estat sòlit per un canvi en les condicions de pressió, temperatura i a la presència de decorreguts químicament actius.[4]
- Roques sedimentarias: són aquelles que s'han format per acumulació i diagénesis de materials que han sofrit transport i sedimentación en una conca sedimentaria, i a on ademés poden intervindre atres factors com l'activitat biològica i la precipitació química.[5]
Roques ígneas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Roca ígnea.
Una classificació de les roques ígneas es basa en la cantitat de sílice (SiO2) present. Aixina es distinguixen:[6] roques àcides (>65 % SiO2). roques intermiges (65-52 % SiO2). roques bàsiques (52-45 % SiO2). roques ultrabásicas (<45 % SiO2).[6] Una atra classificació amprada utilisa el diagrama de Streckeisen o QAPF, que té en conte el contingut mineral modal de cuarzo, feldespat alcalino, plagioclasa i feldespatoides.[7] En cas que la roca que es va a classificar continga menys d'un 10% d'estos minerals, es deuen usar atres diagrames distints basats en la presència de minerals máficos, com pot ser el diagrama Olivino-Clinopiroxeno-Ortopiroxeno.[8]
Roques metamòrfiques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Roca metamòrfica.
Les classificacions de les roques metamòrfiques solen tindre en consideració aspectes com la naturalea de la roca d'orige, la textura i la composició mineralógica. Des d'un punt de vista composicional, existixen quatre séries de roques metamòrfiques que depenen de les característiques de la roca inicial o protolito:[4] Série de roques ultramáficas: el protolito era una roca ígnea ultramáfica. Série de roques máficas: el protolito era una roca ígnea máfica. Série de roques pelítico-grauváquicas: el protolito era una roca sedimentaria rica en silici i alumini. Série de roques calcosilicatadas: el protolito era una roca sedimentaria carbonatada. Un atre criteri per a classificar roques metamòrfiques és la presència de foliación; aixina existixen roques no foliadas i roques foliadas. Dins de les roques foliadas es distinguixen:[4] Pissarres: són roques que presenten pizarrosidad.
- Esquistos: són roques que presenten esquistosidad.
- Gneises: són roques que presenten bandeado gneisico.
Roques sedimentarias
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Roca sedimentaria.
A l'hora de classificar les roques sedimentarias es fa una distinció entre roques detrítiques i roques no detrítiques:[9]
Roques detrítiques: són aquelles roques formades per fragments.[10] Estos fragments solen ser minerals i fragments de roca que s'han vist exposts processos de meteorización.[11] Segons el diàmetro que presenten els fragments que conformen la roca, es distinguixen:
- Grava: els fragments presenten un diàmetro superior a 2 mm. Al sediment cementado se li denomina brecha si les vores són angulosos, i conglomerat quan els fragments són redonejats.
- Arena: els fragments presenten un diàmetro comprés entre 0,063 i 2 mm. Si es troba cementada, li la denomina arenisca.
- Rovina: els fragments presenten un diàmetro comprés entre 0,004 i 0,063 mm. Si es troba cementada, li la denomina limolita.
- Argila: els fragments presenten un diàmetro inferior a 0,004 mm. Si es troba cementada, li la denomina arcilita.
Dins de les roques no detrítiques es distinguixen:
- Roques de precipitació química: són les roques que es formen quan precipiten les sals d'una dissolució.[12] Es distinguixen les evaporitas (principalment algeps i sales), que precipiten en mijos continentals o marins a on es produïxen intensos processos d'evaporament i les roques carbonatadas, a on predominen els carbonats, normalment calcàreas i dolomías.
- Roques orgàniques: es formen normalment per l'acumulació de restants d'organismes. Pertanyen a este grup algunes roques carbonatadas, algunes roques silíceas i el carbó.[13]
Llista de roques
[editar | editar còdic]Ígneas
[editar | editar còdic]
| Image | Nom | Minerals | Descripció |
|---|---|---|---|
 |
Andesita | Plagioclasa, hornblenda i ortopiroxeno | Roca volcànica, de gra fi.[14] Es forma en vores convergents de plaques litosféricas.[15] |
| Ankaramita | Olivino, piroxeno | Roca volcànica porfiritica.[16] | |
 |
Anortosita | Plagioclasa (labradorita o bytownita), espinela, hornblenda, piroxeno, corindón i granate | Roca plutónica de caràcter bàsic, que està formada casi exclusivament per plagioclasas i que també es troba en la superfície llunar.[17][18][19] |
 |
Aplita | Cuarzo, feldepato potásico, moscovita, biotita, turmalina i hornblenda | Roca filoniana de color blanc a gris clar.[20] |
| Archiu:BasaltU CAPS 8 .jpg | Basalt | Plagioclasa i piroxeno | Roca volcànica obscura, que sol formar-se en dorsals oceàniques.[21] |
| Archiu:Basanite&Dunite bomb. CAPS 9 | Basanita | Plagioclasa, olivino, feldespatoides i piroxeno | Roca volcànica de color negre a gris, formant els feldespatoides la matriu, i presentant-se la plagioclasa com fenocristalés.[22] |
| Boninita | Protoenstatita, ortopiroxeno, clinopiroxeno i olivino | Roca volcànica en gran cantitat de vidre que conté gran cantitat de magnesi.[23] | |
 |
Carbonatita | Forsterita, clinohumita, serpentina, magnetita, egirina, diópsido i calcita | Roca volcànica de gran fluïdea que s'emet a 500 °C.[24][25] |
 |
Charnockita | Cuarzo, feldespat, hiperstena, granate i rútil | Roca de composició pareguda al granit, de textura granoblástica. El color és de blanquecino a verdoso.[17] |
 |
Dacita | Plagioclasa, biotita, hornblenda i cuarzo | Roca volcànica en gran cantitat de fenocristales de plagioclasa.[26] |
 |
Diabasa | Labradorita, augita, biotita, magnetita i apatito | Roca filoniana de composició pareguda a la del basalt, en textura holocristalina.[27] |
| Archiu:DioriteU CAPS 11 .jpg | Diorita | Plagioclasa, hornblenda, esfena, epidota, magnetita i allanita | Roca plutónica, de color negre, gris obscur o verdoso.[28][29] |
 |
Dunita | Olivino, cromita, clorita, flogopita, brucita i anfíbol | Peridotita formada majorment per olivino, s'utilisa per a extraure cromo.[30][31] |
| Essexita | Labradorita, ortoclasa, augita, biotita i anfíbol | Roca plutónica de gra fi de color gris obscur a negre.[32][33] | |
| Foidita | Feldespatoides | Roca volcànica a on la proporció de feldespatoides és major a un 60 %.[34] | |
| Foidolita[nota 1] | Feldespatoides | Roca plutónica en una cantitat 1,5 voltes menor de feldespat que de feldespatoides.[35] | |
 |
Fonolita | Nefelina i piroxeno | Roca volcànica de composició similar a la sienita nefelínica.[36] |
 |
Gabro | Labradorita, bytownita, augita, hiperstena i olivino | Roca plutónica de gra gros i color obscur.[37][38] |
 |
Granit | Cuarzo, feldespat, biotita, moscovita | Roca plutónica en textura holocristalina, i una cantitat de cuarzo que oscila entre 20-60 %, i que forma massiços que solen estar afectats per diaclasamiento.[39] |
 |
Granodiorita | Cuarzo, feldespat potásico (microclina i ortosa), plagioclasa, hornblenda i biotita | Roca plutónica en textura granular i color gris clar.[40][41] |
 |
Granófiro | Cuarzo, feldespat | Roca volcànica àcida porfídica que presenta una matriu granular.[42][43] |
 |
Hornblendita | Hornblenda | Roca plutónica melanocrática en gran cantitat de hornblenda.[44] |
| Archiu:Ignimbrite.jpg | Ignimbrita | Variable | Roca volcànica formada per fluix piroclásticos, que conté pumitas i cendra.[45] |
| Ijolita | Nefelina i aegirita | Roca plutónica ultra-alcalina de gra mig o gros.[46][47] | |
| Archiu:Kimberlite core sample.jpg | Kimberlita | Ilmenita, granate, olivino, clinopriroxeno, magnetita, flogopita, enstatita, perovskita, espinela i diópsido | La kimberlita és una roca ígnea i ultrabásica en gran cantitat de volàtils, de la que s'obtenen els diamants.[48] |
| Archiu:KomatiiteCanada 682By512.jpg | Komatita | Olivino, piroxeno i plagioclasa | Roques volcàniques ultramáficas en alts continguts de magnesi, formades a partir de lavas en temperatures majors a 1600 °C.[49] |
| Archiu:Lausitzer lamprophyr. CAPS 13 | Lamprófiro | Plagioclasa, olivino, augita, biotita, apatito i magnetita | Roca filoniana porfídica de colors obscurs.[50][51] |
| Lamproíta | Olivino, flogopita, enstatita, richterita, leucita i sanidina | Roca volcànica en alt contingut en magnesi i potassi.[52] | |
| Archiu:Larvikite.jpg | Larvikita | Anortoclasa | Roca plutónica de gra gros i color gris, composta en més d'un 90 % per anortoclasa.[53] |
| Archiu:Latit - Boxberg, Hocheifel.jpg | Latita | Plagioclasa, feldespat potásico | Roca volcànica equivalent a la monzonita, de color blanca, groguenca, rosácea o grisa.[54][55] |
| Archiu:Lherzolite eifel.jpg | Lherzolita | Olivino, piroxeno | Roca ígnea procedent del mant terrestre.[56] És una varietat de la peridotita.[57] |
| Archiu:Luxullianite.jpg | Luxulianita | Feldespat, cuarzo i turmalina | Roca producte de l'alteració del granit en les fases finals de la seua cristalisació.[58] |
| Archiu:Migmatite 2005.jpg | Migmatita | Silicat | Roques que formen una transició contínua des de roques metamòrfiques fins a roques plutónicas, formades per parts obscures d'aspecte metamòrfic, i parts clares d'aspecte plutónico.[59] |
| Archiu:Monzonite nicol incrociati.gif | Monzonita | Feldespat potásico, plagioclasa, biotita, hornblenda i augita | Roca plutónica de color clar que se sol trobar en les rodalies d'uns atres plutones félsicos.[60][61] |
| Archiu:Uvalde columns.jpg | Nefelinita | Nefelina, titanoaugita i titanomagnetita | Roca volcànica de gra fi, equivalent al basalt, pero en nefelinas en lloc de plagioclasas.[62] |
| Norita | Plagioclasa i piroxeno | Roca plutónica de gra gros equivalent al gabro, pero en gran abundància d'hiperestena, que també es troba en la Lluna.[63][64] | |
| Archiu:ObsidianOregon.jpg | Obsidiana | Vidre | Roca volcànica de color negre lluent, producte del refredat ràpit de lava.[65] |
| Archiu:Alkaline pegmatite.jpg | Pegmatita | Cuarzo, feldespat, biotita, moscovita | Roca plutónica de gra molt gros, de composició similar a la del granit.[66] |
| Archiu:Phlogopite peridotite.jpg | Peridotita | Olivino i piroxeno | Roca ultramáfica de color obscur que tendix a estar serpentinizada per alteració del olivino.[39] |
| Archiu:Oceanite grand brule dsc03601.jpg | Picrita | Olivino, piroxeno, biotita i hornblenda | Roca volcànica obscura, rica en magnesi.[67][68] |
| Archiu:Peroxenite banding. CAPS 14 | Piroxenita | Piroxenos, olivino i hornblenda | Roca plutónica ultramáfica de color obscur que se solen trobar en dics, lopolitos o en vores de plutones pobres en sílice.[69][70] |
| Archiu:Graniteporphyry pmg ss 2006.jpg | Pórfido | Variable | Roca plutónica definida sobre la base de la seua textura, que consistix en fenocristales rodejats per una matriu de gra fi.[71] |
| Archiu:Teidepumice.jpg | Pumita | Variable | Roca volcànica àcida que presenta gran cantitat de vesícules per l'escape de volàtils.[72] |
| Archiu:Mineraly.sk - ryodacit.jpg | Riodacita | Cuarzo, ortosa, plagioclasa i biotita | Roca volcànica de composició intermija entre la dacita i la riolita.[73] |
| Archiu:RhyoliteU CAPS 15 .jpg | Riolita | Cuarzo, sanidina, plagioclasa, biotita i magnetita | Roca volcànica de composició similar al granit, normalment de gra fi o molt fi.[74][75] |
| Archiu:Syenite.jpg | Sienita | Feldespat potásico, plagoclasa sòdica, biotita, hornblenda i piroxeno | Roca plutónica en poc contingut en sílice, en gran cantitat de sodi i potassi.[76][77] |
| Taquilita | Vidre | Roca volcànica formada per vidre de composició bàsica, generada per un refredat ràpit del magma.[78] | |
| Archiu:Lava-bomb-01.jpg | Tefra | Variable | Fragments de roca volcànica que són expulsats durant una erupció.[79] |
| Tefrita | Plagioclasa, feldespatoides i piroxeno | Roca volcànica máfica de color gris obscur, similar a la basanita, pero sense olivino.[80][81] | |
| Archiu:Bandelier-Pockmarked Cliff.jpg | Toba volcànica | Variable | Roca volcànica consolidada formada per cendres i fragments de tamany arena.[82] |
| Archiu:Tonalite.png | Tonalita | Cuarzo, feldespat potásico, plagioclasa sòdica, biotita i hornblenda | Roca plutónica en gran cantitat de cuarzo i plagioclasa, de gra mig i textura equigranular.[83][84] |
| Archiu:Mineraly.sk - trachyt.jpg | Traquita | Ortoclasa | Roca volcànica equivalent a la sienita, normalment grisa, que pot contindre fenocristales de feldespat.[85] |
| Archiu:Troctolite76535.jpg | Troctolita | Olivino i plagioclasa | Roca plutónica de gra gros que solen presentar gran cantitat de magnesi i ferro.[86][87] |
| Variolita | Plagioclasa i piroxeno | Roca de composició bàsica i gra fi, que presenta esférulas de plagioclasa i piroxeno.[88] | |
| Wehrlita | Olivino, hornblenda, diópsido i magnetita rica en titani | Tipo d'peridotita que originalment es considerava un mineral.[89] |
Metamòrfiques
[editar | editar còdic]
| Image | Nom | Minerals | Descripció |
|---|---|---|---|
| Archiu:Mineraly.sk - amfibolit.jpg | Anfibolita | Hornblenda, plagioclasa, cuarzo i micas | Roca metamòrfica que pot presentar foliación, i que es forma a grans profunditats propenca a batolitos.[90] |
| Archiu:Cataclasite Engelberg b.jpg | Cataclasita | Variable | Roca que es forma per l'acció de fallas.[91] |
| Archiu:Hornfels.jpg | Corneana | Variable | Roca no foliada que es forma pel metamorfisme de contacte.[4] |
| Archiu:Quartzite 2 jpg.jpg | Quarsita | Cuarzo | Roca producte del metamorfisme de roques silíceas, normalment areniscas a on predomina el cuarzo. Sol ser de color clar, encara que pot ser obscura si la roca mare contenia matèria orgànica.[92] |
| Archiu:Eclogite.jpg | Eclogita | Granate i onfacita | Roca producte del metamorfisme de roques bàsiques.[93] |
| Epidosita | Epidota i cuarzo | Roca producte del metamorfisme de distintes classes de roques, com areniscas, calcàrees, epidioritas o anfibolitas.[94] | |
| Archiu:Schist.jpg | Esquisto | Moscovita, biotita, clorita, cuarzo i plagioclasa | Roca metamòrfica foliada en minerals visibles a simple vista.[nota 2][95][96] |
| Archiu:Schistes bleus.jpg | Esquisto blau | Glaucofana | Roques metamòrfiques que han sofrit metamorfisme d'alta pressió i baixa temperatura.[97] |
| Archiu:Talc block.jpg | Sabonet | Talc | Roca metamòrfica composta majoritàriament per talc, producte de l'alteració hidrotermal de roques máficas.[98] |
| Archiu:PhylliteU CAPS 17 .jpg | Filita | Filosilicatos | Roca foliada producte del metamorfisme regional que representa la transició entre la pissarra i el esquisto.[99] |
| Archiu:Augen-gneiss-2.jpg | Gneis | Cuarzo, feldespat, mica, piroxeno, anfibol, minerals opacs | Roca metamòrfica d'alt grau formada per l'alternança de bandes clares (minerals granulars) i bandes obscures (minerals planars).[100][4] Si el metamorfisme es va produir sobre un granit, a la roca se li crida ortogneis; i si es va produir sobre una roca sedimentaria, es denomina paragneis.[4] |
| Archiu:Mineraly.sk - granulit.jpg | Granulita | Variable | Roca silícea que ha sofrit metamorfisme d'alta temperatura, i que carix de foliación en haver perdut filosilicatos per deshidratació.[101] |
| Archiu:Unfinished Jadeite rock with jade Buddha.jpg | Jadeitita | Jadeíta | Roca que es forma en zones de metamorfisme d'alta pressió.[102] |
| Archiu:Jasperoid.jpg | Jasperoide | Sílice | Roca composta bàsicament per sílice, l'orige del qual es deu al reemplazamiento d'algun atre mineral.[103][104] |
| Archiu:Litchfieldite2.jpg | Litchfieldita | Albita, nefelina, microlina | Nefelina leucocrática de gra mig, a on de la cantitat total de feldespat, menys de la mitat corresponen a feldespat potásicos.[105] |
| Archiu:MarbleU CAPS 18 .jpg | Marbre | Calcita, dolomita | Roca en textura granoblástica producte del metamorfisme de roques carbonáticas (calcàrees, dolomías, areniscas calcáreas...).[106][107] |
| Archiu:Migmatite 2005.jpg | Migmatita | Silicat | Roques que formen una transició contínua des de roques metamòrfiques fins a roques plutónicas, formades per parts obscures d'aspecte metamòrfic, i parts clares d'aspecte plutónico.[59] |
| Archiu:Garnet porphyroblast. CAPS 19 | Milonita | Variable | Roca producte del dinamometamorfismo, que es forma en zones de cisalla dúctil.[108] |
| Novaculita | Sílice | Varietat de sílex metamorfizado de color blanc a gris obscur, i que aflora en les Montanyes Ouachita.[109] | |
| Archiu:ShaleU CAPS 20 .jpg | Pissarra | Filosilicatos | Roca metamòrfica de baix grau i gra fi, que presenta foliación.[4] |
| Archiu:Rochechouart pseudo.jpg | Pseudotaquilita | Variable | Roca metamòrfica formada per l'acció d'esforços de cisalla, que fonen i fracturen la roca.[110][111] |
| Roca verda | Actinolita, albita i epidota | Roca producte del metamorfisme de roques ígneas bàsiques, i que carix de esquistosidad.[112] | |
| Archiu:Mineraly.sk - chryzotil.jpg | Serpentinita | Antigorita, talc, magnetita, cromita, magnesita i dolomita | Roca de color vert producte del metamorfisme d'peridotita.[113] |
| Archiu:Skarn stanisław7. CAPS 21 | Skarn | Silicat càlcics | Roca metamòrfica formada en zones de metamorfisme regional, metamorfisme de contacte i metasomatismo, que solen presentar silicat càlcics, granate i piroxeno.[114] |
Sedimentarias
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
| Image | Nom | Minerals | Descripció |
|---|---|---|---|
| Archiu:Mineral Antracita CAPS 23 | Antracita | Carbono | Carbó de color negre i lluent, en un contingut major al 95 % de carbono.[115] |
| Archiu:Museo de La Plata - Arcilita.jpg | Arcilita | Filosilicatos | Roca sedimentaria formada per l'enduriment per la pressió i dessecació d'una argila.[116] |
| Archiu:Clay-ss-2005.jpg | Argila | Filosilicatos | Roca sedimentaria detrítica no cementada les partícules de la qual posseïxen un diàmetro inferior a 1/256 mm.[117] |
| Archiu:Mineraly.sk - arkoza.jpg | Arcosa | Cuarzo i feldespat potásico | La arcosa és una arenisca de cuarzo, de gra mal redonejat, en un mínim de 25 % de feldespat. Es deriva d'una erosió ràpida de roques de composició granítica.[118] |
| Archiu:KelsoSandMarch2010.jpg | Arena | Variable | Roca sedimentaria solta producte de la disgregació d'una roca preexistente, els grans de la qual tenen un diàmetro que oscila entre 0,0625 i 2 mm.[118] |
| Archiu:Eisensandstein Mitteljura.jpg | Arenisca | Variable | Roca sedimentaria detrítica cementada, el tamany de la qual de gra es troba comprés entre 1/16 i 2 mm, i que es classifiquen segons la cantitat de matriu i per la composició dels clastos.[nota 3][119] |
| Argillita | Argillita | Filosilicatos | La argilita és una roca provinent de la compactación de la argila, i que pot estar llaugerament metamorfizada.[120] |
| Archiu:Museo de La Plata - Brecha.jpg | Brecha | Variable | Roca en matriu consolidada que engloba clastos angulosos, i que es formen en impactes meteoríticos, associades a vulcanisme, per colapse en zones càrstiques, etc.[121] |
| Archiu:Placunopsis-Riff Oberer Muschelkalk 170607.jpg | Calcàrea | Calcita, dolomita | Roca sedimentaria composta per carbonats, d'orige químic, biològic o detrític.[122][123] |
| Erro al crear miniatura: | Carbó | Carbono | Roca sedimentaria combustible, formada per l'alteració de la vegetació quan s'enterra a gran profunditat.[124] |
| Archiu:Unidad 02a. CAPS 24 | Carniola | Calcita, dolomita i hidròxit de ferro | Evaporita de color pardo, groguenc, grisáceo o rojós, que presenta vacuoles angulosas.[125] |
| Archiu:BauxiteU CAPS 25 .jpg | Conglomerat | Variable | Roca sedimentaria detrítica formada per vores rodades de diàmetro major a 2 mm.[126] |
| Archiu:Geschiebemergel. CAPS 26 | Diamictita | Variable | Roca siliciclástica en matriu fangosa i graves de distints tamanys, que presenta una selecció pobra.[127] |
| Archiu:Mineraly.sk - diatomit.jpg | Diatomita | Sílice | Roca sedimentaria silícea formada per l'acumulació de fòssilés de diatomeas.[128] |
| Archiu:Museo de La Plata - Dolomía.jpg | Dolomía | Dolomita | Roca carbonática que es forma per la substitució que sofrixen les calcàrees de ions de calcio per ions de magnesi.[129] |
| Archiu:Black-band ironstone (aka).jpg | Formació de ferro en bandes | Hematites, magnetita, sílex | Roca formada per bandes de minerals de ferro i sílex.[130] |
| Archiu:Museo de La Plata - Grauvaca.jpg | Grauvaca | Variable | Arenisca en un volum major del 15 % de matriu,[117] associada a esmonyidas submarins associats a zones d'subducción.[131] |
| Archiu:Fehmarn Strand Steine. CAPS 27 | Grava | Variable | Roca sedimentaria detrítica no cementada les partícules de la qual posseïxen un diàmetro superior a 2 mm.[117] |
| Archiu:Mineral Hulla CAPS 28 | Hulla | Carbono | Roca combustible densa de color negre o marró obscur, en una cantitat de carbono que oscila entre el 45 i el 86 %.[132] |
| Archiu:Mineral Lignito CAPS 29 .jpg | Lignit | Carbono | Roca combustible en un volum d'aigua menor al 75 %, que apareix en sediment poc compactar, i en el que es poden apreciar restants de fusta, fruts i fulls.[133] |
| Archiu:AmexIkeSilt.jpg | Rovina | Variable | Roca sedimentaria detrítica solta en un tamany de partícules comprés entre 0,06 i 0,004 mm.[134] |
| Archiu:SiltstoneU CAPS 30 .jpg | Limolita | Filosilicatos, cuarzo, calcedonia i calcita | Roca sedimentaria detrítica compactar en un tamany de partícules comprés entre 0,06 i 0,004 mm.[135] |
| Archiu:East Beach 1 2006. CAPS 31 | Lodolita | Filosilicatos | Roca sedimentaria detrítica de poca plasticidad i cohesió, i en poc contingut en aigua.[136] |
| Archiu:Mineraly.sk - slien.jpg | Marga | Calcita, filosilicatos | Roca sedimentaria constituïda per argila i un 35-65 % de carbonat càlcic, que es forma en ambients aquàtics i climes càlits.[137] |
| Peperita | Variable | Roca volcanosedimentaria composta de fragments de roques ígneas que s'original en entrar lava en contacte en sediment humits.[138] | |
| Archiu:ChertU CAPS 35 .jpg | Sílex | Sílice | Roca silícea dura i compacta d'orige químic, que apareix en nòduls o formant estrats.[139] |
| Archiu:Kalktuff-Block Schloss-Tuebingen 2.jpg | Travertino | Carbonat | Roca carbonatada formada per la precipitació de carbonat càlcic d'aigües subterrànees, i que solen conservar fòssils de moluscs i de restants vegetalés.[140] |
| Archiu:Cantera de yeso.jpg | Algeps | Algeps | Evaporita monominerálica que precipita en masses d'aigua salobre associada a uns atres sulfats i salés.[141] |
.jpg){kind=link}
Vejau també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Foidolita i foidita són térmens generals que inclou a vàries roques que reben el seu nom depenent del feldespatoide que predomine o de la cantitat de minerals máficos. Per eixemple, la nefelinolita és una foidolita a on predomina la nefelina.[35]
- ↑ Segons la composició mineralógica es distinguixen els esquistos micáceos, micaesquisto, micacita, esquisto cuarzoso, cuarzoesquisto, etc.[95]
- ↑ Segons la composició dels clastos es distinguixen arcosas (predomina el feldespat), cuarciarenitas (predomina el cuarzo) i litarenitas (predominen els fragments de roca). Les grauvacas són areniscas en més d'un 15 % de matriu.[119]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaroca - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaigneas - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaigneas2 - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagneis2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasedimentarias - ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaclasi - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaclasi2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaclasi3 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaclasisedi - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafragments - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahigueras3 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacasat5 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacasat6 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaandesita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaandesita2 - ↑ Luis Enrique Ortiz Hernández, An arc ankaramite occurrence in central Mexico, Revista Mexicana de Ciències Geològiques, volum 17, número 1 2000, p. 34-44
- ↑ 17,0 17,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanortosita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanortosita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanortosita3 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaaplita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabasalt - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabasanita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaboninita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacarbonatita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacarbonatita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadacita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiabasa - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiorita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiorita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadunita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadunita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaessexita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaessexita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafoidita - ↑ 35,0 35,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafoidolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafonolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagabro - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagabro2 - ↑ 39,0 39,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranit - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranodiorita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranodiorita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranofiro - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranofiro2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahornblendita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaignimbrita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaijolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaijolita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadakimberlita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadakomatita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalamprofiro - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalamprofido2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalamproita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalarvikita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalatita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalatita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalherzolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalherzolita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaluxulianita - ↑ 59,0 59,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamigmatita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamonzonita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamonzonita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanefelinita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanorita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanorita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaobsidiana - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapegmaita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapicrita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapicrita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapiroxenita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapiroxenita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaporfido - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapumita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadariodacita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadariolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadariolita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasienita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasienita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadataquilita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatefra - ↑ tefrit, Nationalencyklopedin. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ basanite, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 d'octubre de 2011.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatoba - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatonalita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatonalita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatraquita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatroctolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatroctolita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadavariolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawehrlita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaanfibolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacataclasita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaquarsita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaeclogita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaepisodita - ↑ 95,0 95,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaesquisto - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaesquisto2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaesquistoazul - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasabonet - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadafilita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagneis - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagranulita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajadeitita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajasperoide - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajasperoide2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalitchfieldita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamarmol - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamarmol2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamilonita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadanovaculita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapseudotaquilita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapseudotaquilita2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarocaverde - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaserpentinita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaskarn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaantracita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaarcilita - ↑ 117,0 117,1 117,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagrauvaca - ↑ 118,0 118,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaarcosa - ↑ 119,0 119,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaarenisca - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaargilita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabrecha - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacalcàrea - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacalcàrea2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacarbon - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacarniola - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaconglomerat - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiamictita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadiatomea - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadolomia - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabif - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagrauvaca2 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahulla - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalignit - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadarovina - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalimolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadalodolita - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadamarga - ↑ Skilling, I.P., White, J.D.L/ & McPhie, J. 2002. Peperite: a review of magma-sediment mingling, Journal of Volcanology and Geothermal Research, 114, 1-17
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadasilex - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatravertino - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaalgeps
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- En anglés
- Servici Geològic Britànic.
- Classificació de roques ígneas.
- Classificació de roques i sols.
- Classificació de roques metamòrfiques.
- Diagrama QAPF per a roques ígneas.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Tipos de rocas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.