Anex:Tipos de roques

Roca arenisca l'orige de la qual és sedimentario i la seua morfologia és producte de l'erosió. Poble de Kaapsehoop, Suràfrica.

Es denomina roca al conjunt de minerals i fragments d'atres roques que es relacionen entre sí en l'espai i en el seu génesis, i que formen part de la litosfera. Existixen distints tipos de roques, les que es classifiquen en funció del fenomen que les va formar, distinguint-se tres grans grups:

• Roques ígneas o magmáticas: este tipo de roques es formen en consolidar un magma. Si la consolidació es produïx en zones profundes de la litosfera, es denominen roques plutòniques o intrusivas. Si, pel contrari, cristalisen en la superfície, se'ls denomina roques volcàniques o extrusivas. Si la formació es realisa prop de la superfície, reblint estructures com dics, lacolitos, filons o similars, se'ls denomina roques filonianas, subvolcániques o hipoabisales.
• Roques metamòrfiques: són aquelles roques que han sofrit un procés de metamorfisme, és dir, que han sofrit transformacions en estat sòlit per un canvi en les condicions de pressió, temperatura i a la presència de decorreguts químicament actius.
• Roques sedimentarias: són aquelles que s'han format per acumulació i diagénesis de materials que han sofrit transport i sedimentació en una conca sedimentaria, i a on ademés poden intervindre atres factors com l'activitat biològica i la precipitació química.

Roques ígneas

Artícul principal → Roca ígnea.

Diagrama QAPF per a roques plutòniques.

Una classificació de les roques ígneas es basa en la cantitat de sílice (SiO₂) present. Aixina es distinguixen: roques àcides (>65 % SiO₂). roques intermiges (65-52 % SiO₂). roques bàsiques (52-45 % SiO₂). roques ultrabásiques (<45 % SiO₂). Una atra classificació amprada utilisa el diagrama de Streckeisen o QAPF, que té en conte el contingut mineral modal de cuarzo, feldespat alcalino, plagioclasa i feldespatoides. En cas que la roca que es va a classificar continga menys d'un 10% d'estos minerals, es deuen usar atres diagrames distints basats en la presència de minerals máficos, com pot ser el diagrama Olivino-Clinopiroxeno-Ortopiroxeno.

Roques metamòrfiques

Artícul principal → Roca metamòrfica.

Les classificacions de les roques metamòrfiques solen tindre en consideració aspectes com la naturalea de la roca d'orige, la textura i la composició mineralógica. Des d'un punt de vista composicional, existixen quatre séries de roques metamòrfiques que depenen de les característiques de la roca inicial o protolito: Série de roques ultramáficas: el protolito era una roca ígnea ultramáfica. Série de roques máficas: el protolito era una roca ígnea máfica. Série de roques pelítico-grauváquicas: el protolito era una roca sedimentaria rica en silici i alumini. Série de roques calcosilicatadas: el protolito era una roca sedimentaria carbonatada. Un atre criteri per a classificar roques metamòrfiques és la presència de foliación; aixina existixen roques no foliadas i roques foliadas. Dins de les roques foliadas es distinguixen: Pissarres: són roques que presenten pizarrosidad.

• Esquistos: són roques que presenten esquistosidad.
• Gneises: són roques que presenten bandeado gneisico.

Roques sedimentàries

Artícul principal → Roca sedimentaria.

A l'hora de classificar les roques sedimentàries es fa una distinció entre roques detrítiques i roques no detrítiques:

Roques detrítiques: són aquelles roques formades per fragments. Estos fragments solen ser minerals i fragments de roca que s'han vist exposts processos de meteorisació. Segons el diàmetro que presenten els fragments que conformen la roca, es distinguixen:

• Grava: els fragments presenten un diàmetro superior a 2 mm. Al sediment cementado se li denomina brecha si les vores són angulosos, i conglomerat quan els fragments són redonejats.
• Arena: els fragments presenten un diàmetro comprés entre 0,063 i 2 mm. Si es troba cementada, li la denomina arenisca.
• Rovina: els fragments presenten un diàmetro comprés entre 0,004 i 0,063 mm. Si es troba cementada, li la denomina limolita.
• Argila: els fragments presenten un diàmetro inferior a 0,004 mm. Si es troba cementada, li la denomina arcilita.

Dins de les roques no detrítiques es distinguixen:

• Roques de precipitació química: són les roques que es formen quan precipiten les sales d'una dissolució. Es distinguixen les evaporites (principalment algeps i sales), que precipiten en mijos continentals o marins a on es produïxen intensos processos d'evaporament i les roques carbonatadas, a on predominen els carbonats, normalment calcàrees i dolomíes.
• Roques orgàniques: es formen normalment per l'acumulació de restants d'organismes. Pertanyen a este grup algunes roques carbonatadas, algunes roques silíceas i el carbó.

Llista de roques

Ígneas

l'activitat volcànica en vores convergents de plaques litósféricas genera roques com l'andesita.

Els diamants s'extrauen de les kimberlites i de les lamproítas.

Els massiços granítics se solen vore afectats per diaclasamiento.

Erupció del Mont Santa Helena en l'any 1980. En este tipo de erupció els volcans expulsen grans cantitats de tefra.

Volcà submarí Bayonnaise Rocks, en Japó. El refredat ràpit de les laves pel contacte en aigua genera roques en gran cantitat de vidre, com l'obsidiana.

Les missions Apolo 16 i Apolo 17 varen trobar anortosita en la superfície llunar.

Llista de roques ígneas per orde alfabètic

Image	Nom	Minerals	Descripció
	Andesita	Plagioclasa, hornblenda i ortopiroxeno	Roca volcànica, de gra fi. Es forma en vores convergents de plaques litosféricas.
	Ankaramita	Olivino, piroxeno	Roca volcànica porfiritica.
	Anortosita	Plagioclasa (labradorita o bytownita), espinela, hornblenda, piroxeno, corindón i granate	Roca plutónica de caràcter bàsic, que està formada casi exclusivament per plagioclasas i que també es troba en la superfície llunar.
	Aplita	Cuarzo, feldepato potásico, moscovita, biotita, turmalina i hornblenda	Roca filoniana de color blanc a gris clar.
	Basalt	Plagioclasa i piroxeno	Roca volcànica obscura, que sol formar-se en dorsals oceàniques.
	Basanita	Plagioclasa, olivino, feldespatoides i piroxeno	Roca volcànica de color negre a gris, formant els feldespatoides la matriu, i presentant-se la plagioclasa com fenocristals.
	Boninita	Protoenstatita, ortopiroxeno, clinopiroxeno i olivino	Roca volcànica en gran cantitat de vidre que conté gran cantitat de magnesi.
	Carbonatita	Forsterita, clinohumita, serpentina, magnetita, egirina, diópsido i calcita	Roca volcànica de gran fluïdea que s'emet a 500 °C.
	Charnockita	Cuarzo, feldespat, hiperstena, granate i rútil	Roca de composició pareguda al granit, de textura granoblástica. El color és de blanquecino a verdoso.
	Dacita	Plagioclasa, biotita, hornblenda i quars	Roca volcànica en gran cantitat de fenocristales de plagioclasa.
	Diabasa	Labradorita, augita, biotita, magnetita i apatito	Roca filoniana de composició pareguda a la del basalt, en textura holocristalina.
	Diorita	Plagioclasa, hornblenda, esfena, epidota, magnetita i allanita	Roca plutónica, de color negre, gris obscur o verdoso.
	Dunita	Olivino, cromita, clorita, flogopita, brucita i anfíbol	Peridotita formada majorment per olivino, s'utilisa per a extraure crom.
	Essexita	Labradorita, ortoclasa, augita, biotita i anfíbol	Roca plutónica de gra fi de color gris obscur a negre.
	Foidita	Feldespatoides	Roca volcànica a on la proporció de feldespatoides és major a un 60 %.
	Foidolita	Feldespatoides	Roca plutónica en una cantitat 1,5 voltes menor de feldespat que de feldespatoides.
	Fonolita	Nefelina i piroxeno	Roca volcànica de composició similar a la sienita nefelínica.
	Gabro	Labradorita, bytownita, augita, hiperstena i olivino	Roca plutónica de gra gros i color obscur.
	Granit	Cuarzo, feldespat, biotita, moscovita	Roca plutónica en textura holocristalina, i una cantitat de quars que oscila entre 20-60 %, i que forma massiços que solen estar afectats per diaclasamiento.
	Granodiorita	Cuarzo, feldespat potásico (microclina i ortosa), plagioclasa, hornblenda i biotita	Roca plutónica en textura granular i color gris clar.
	Granófiro	Cuarzo, feldespat	Roca volcànica àcida porfídica que presenta una matriu granular.
	Hornblendita	Hornblenda	Roca plutónica melanocrática en gran cantitat de hornblenda.
	Ignimbrita	Variable	Roca volcànica formada per fluix piroclásticos, que conté pumites i cendra.
	Ijolita	Nefelina i aegirita	Roca plutónica ultra-alcalina de gra mig o gros.
	Kimberlita	Ilmenita, granate, olivino, clinopriroxeno, magnetita, flogopita, enstatita, perovskita, espinela i diópsido	La kimberlita és una roca ígnea i ultrabásica en gran cantitat de volàtils, de la que s'obtenen els diamants.
	Komatita	Olivino, piroxeno i plagioclasa	Roques volcàniques ultramáfiques en alts continguts de magnesi, formades a partir de laves en temperatures majors a 1600 °C.
	Lamprófiro	Plagioclasa, olivino, augita, biotita, apatito i magnetita	Roca filoniana porfídica de colors obscurs.
	Lamproíta	Olivino, flogopita, enstatita, richterita, leucita i sanidina	Roca volcànica en alt contingut en magnesi i potassi.
	Larvikita	Anortoclasa	Roca plutónica de gra gros i color gris, composta en més d'un 90 % per anortoclasa.
	Latita	Plagioclasa, feldespat potásico	Roca volcànica equivalent a la monzonita, de color blanca, groguenca, rosácea o grisa.
	Lherzolita	Olivino, piroxeno	Roca ígnea procedent del mant terrestre. És una varietat de la peridotita.
	Luxulianita	Feldespat, quars i turmalina	Roca producte de l'alteració del granit en les fases finals de la seua cristalisació.
	Migmatita	Silicat	Roques que formen una transició contínua des de roques metamòrfiques fins a roques plutòniques, formades per parts obscures d'aspecte metamòrfic, i parts clares d'aspecte plutónico.
	Monzonita	Feldespat potásico, plagioclasa, biotita, hornblenda i augita	Roca plutónica de color clar que se sol trobar en les rodalies d'uns atres plutones félsicos.
	Nefelinita	Nefelina, titanoaugita i titanomagnetita	Roca volcànica de gra fi, equivalent al basalt, pero en nefelinas en lloc de plagioclasas.
	Norita	Plagioclasa i piroxeno	Roca plutónica de gra gros equivalent al gabro, pero en gran abundància d'hiperestena, que també es troba en la Lluna.
	Obsidiana	Vidre	Roca volcànica de color negre lluent, producte del refredat ràpit de lava.
	Pegmatita	Cuarzo, feldespat, biotita, moscovita	Roca plutónica de gra molt gros, de composició similar a la del granit.
	Peridotita	Olivino i piroxeno	Roca ultramáfica de color obscur que tendix a estar serpentinizada per alteració de l'olivino.
	Picrita	Olivino, piroxeno, biotita i hornblenda	Roca volcànica obscura, rica en magnesi.
	Piroxenita	Piroxenos, olivino i hornblenda	Roca plutónica ultramáfica de color obscur que se solen trobar en dics, lopolitos o en vores de plutones pobres en sílice.
	Pórfido	Variable	Roca plutónica definida sobre la base de la seua textura, que consistix en fenocristales rodejats per una matriu de gra fi.
	Pumita	Variable	Roca volcànica àcida que presenta gran cantitat de vesícules per l'escape de volàtils.
	Riodacita	Cuarzo, ortosa, plagioclasa i biotita	Roca volcànica de composició intermija entre la dacita i la riolita.
	Riolita	Cuarzo, sanidina, plagioclasa, biotita i magnetita	Roca volcànica de composició similar al granit, normalment de gra fi o molt fi.
	Sienita	Feldespat potásico, plagoclasa sòdica, biotita, hornblenda i piroxeno	Roca plutónica en poc contingut en sílice, en gran cantitat de sodi i potassi.
	Taquilita	Vidre	Roca volcànica formada per vidre de composició bàsica, generada per un refredat ràpit del magma.
	Tefra	Variable	Fragments de roca volcànica que són expulsats durant una erupció.
	Tefrita	Plagioclasa, feldespatoides i piroxeno	Roca volcànica máfica de color gris obscur, similar a la basanita, pero sense olivino.
	Toba volcànica	Variable	Roca volcànica consolidada formada per cendres i fragments de tamany arena.
	Tonalita	Cuarzo, feldespat potásico, plagioclasa sòdica, biotita i hornblenda	Roca plutónica en gran cantitat de quars i plagioclasa, de gra mig i textura equigranular.
	Traquita	Ortoclasa	Roca volcànica equivalent a la sienita, normalment grisa, que pot contindre fenocristales de feldespat.
	Troctolita	Olivino i plagioclasa	Roca plutónica de gra gros que solen presentar gran cantitat de magnesi i ferro.
	Variolita	Plagioclasa i piroxeno	Roca de composició bàsica i gra fi, que presenta esférulas de plagioclasa i piroxeno.
	Wehrlita	Olivino, hornblenda, diópsido i magnetita rica en titani	Tipo d'peridotita que originalment es considerava un mineral.

Metamòrfiques

El metamorfisme de contacte genera roques com les corneanes.

Distints tipos de falles. A: falla inversa; B: falla normal; C: falla d'esgarre. Els esforços provoquen dinamometamorfisme, un procés pel qual es formen les milonites i les cataclasites.

Pissarra en restants de graptolitos. En ser esta roca producte de metamorfisme de grau baix, algunes conserven fòssils.

Llista de roques metamòrfiques per orde alfabètic

Image	Nom	Minerals	Descripció
	Anfibolita	Hornblenda, plagioclasa, cuarzo i miques	Roca metamòrfica que pot presentar foliación, i que es forma a grans profunditats propenca a batolitos.
	Cataclasita	Variable	Roca que es forma per l'acció de falles.
	Corneana	Variable	Roca no foliada que es forma pel metamorfisme de contacte.
	Quarsita	Cuarzo	Roca producte del metamorfisme de roques silíceas, normalment areniscas a on predomina el cuarzo. Sol ser de color clar, encara que pot ser obscura si la roca mare contenia matèria orgànica.
	Eclogita	Granate i onfacita	Roca producte del metamorfisme de roques bàsiques.
	Epidosita	Epidota i quars	Roca producte del metamorfisme de distintes classes de roques, com areniscas, calcàrees, epidiorites o anfibolites.
	Esquisto	Moscovita, biotita, clorita, quars i plagioclasa	Roca metamòrfica foliada en minerals visibles a simple vista.
	Esquisto blau	Glaucofana	Roques metamòrfiques que han sofrit metamorfisme d'alta pressió i baixa temperatura.
	Sabonet	Talc	Roca metamòrfica composta majoritàriament per talc, producte de l'alteració hidrotermal de roques máficas.
	Filita	Filosilicatos	Roca foliada producte del metamorfisme regional que representa la transició entre la pissarra i el esquisto.
	Gneis	Cuarzo, feldespat, mica, piroxeno, anfibol, minerals opacs	Roca metamòrfica d'alt grau formada per l'alternança de bandes clares (minerals granulars) i bandes obscures (minerals planars). Si el metamorfisme es va produir sobre un granit, a la roca se li crida ortogneis; i si es va produir sobre una roca sedimentaria, es denomina paragneis.
	Granulita	Variable	Roca silícea que ha sofrit metamorfisme d'alta temperatura, i que carix de foliación en haver perdut filosilicatos per deshidratació.
	Jadeitita	Jadeíta	Roca que es forma en zones de metamorfisme d'alta pressió.
	Jasperoide	Sílice	Roca composta bàsicament per sílice, l'orige del qual es deu al reemplazamiento d'algun atre mineral.
	Litchfieldita	Albita, nefelina, microlina	Nefelina leucocrática de gra mig, a on de la cantitat total de feldespat, menys de la mitat corresponen a feldespat potásicos.
	Marbre	Calcita, dolomita	Roca en textura granoblástica producte del metamorfisme de roques carbonátiques (calcàrees, dolomías, areniscas calcáreas...).
	Migmatita	Silicat	Roques que formen una transició contínua des de roques metamòrfiques fins a roques plutòniques, formades per parts obscures d'aspecte metamòrfic, i parts clares d'aspecte plutónico.
	Milonita	Variable	Roca producte del dinamometamorfisme, que es forma en zones de cisalla dúctil.
	Novaculita	Sílice	Varietat de sílex metamorfizado de color blanc a gris obscur, i que aflora en les Montanyes Ouachita.
	Pissarra	Filosilicatos	Roca metamòrfica de baix grau i gra fi, que presenta foliación.
	Pseudotaquilita	Variable	Roca metamòrfica formada per l'acció d'esforços de cisalla, que fonen i fracturen la roca.
	Roca verda	Actinolita, albita i epidota	Roca producte del metamorfisme de roques ígneas bàsiques, i que carix de esquistosidad.
	Serpentinita	Antigorita, talc, magnetita, cromita, magnesita i dolomita	Roca de color vert producte del metamorfisme d'peridotita.
	Skarn	Silicat càlcics	Roca metamòrfica formada en zones de metamorfisme regional, metamorfisme de contacte i metasomatismo, que solen presentar silicat càlcics, granate i piroxeno.

Sedimentarias

Diatomees al microscopi. L'acumulació de les frústules d'estes algues formen les diatomites.

Certs tipos de breches es formen com a conseqüència d'un impacte meteorítico.

Reconstrucció d'un bosc del Carbonífero. Gran part del carbó es va depositar durant este periodo geològic.

Llista de roques sedimentàries per orde alfabètic

Image	Nom	Minerals	Descripció
	Antracita	Carbono	Carbó de color negre i lluent, en un contingut major al 95 % de carbono.
	Arcilita	Filosilicatos	Roca sedimentaria formada per l'enduriment per la pressió i dessecació d'una argila.
	Argila	Filosilicatos	Roca sedimentaria detrítica no cementada les partícules de la qual posseïxen un diàmetro inferior a 1/256 mm.
	Arcosa	Cuarzo i feldespat potásico	La arcosa és una arenisca de cuarzo, de gra mal redonejat, en un mínim de 25 % de feldespat. Es deriva d'una erosió ràpida de roques de composició granítica.
	Arena	Variable	Roca sedimentaria solta producte de la disgregació d'una roca preexistente, els grans de la qual tenen un diàmetro que oscila entre 0,0625 i 2 mm.
	Arenisca	Variable	Roca sedimentaria detrítica cementada, el tamany de la qual de gra es troba comprés entre 1/16 i 2 mm, i que es classifiquen segons la cantitat de matriu i per la composició dels clastos.
	Argillita	Filosilicatos	La argilita és una roca provinent de la compactació de l'argila, i que pot estar llaugerament metamorfizada.
	Brecha	Variable	Roca en matriu consolidada que engloba clastos angulosos, i que es formen en impactes meteoríticos, associades a vulcanisme, per colapse en zones càrstiques, etc.
	Calcàrea	Calcita, dolomita	Roca sedimentaria composta per carbonats, d'orige químic, biològic o detrític.
	Carbó	Carbono	Roca sedimentaria combustible, formada per l'alteració de la vegetació quan s'enterra a gran profunditat.
	Carniola	Calcita, dolomita i hidròxit de ferro	Evaporita de color pardo, groguenc, grisàceu o rojós, que presenta vacuoles angulosas.
	Conglomerat	Variable	Roca sedimentaria detrítica formada per vores rodades de diàmetro major a 2 mm.
	Diamictita	Variable	Roca siliciclástica en matriu fangosa i graves de distints tamanys, que presenta una selecció pobra.
	Diatomita	Sílice	Roca sedimentaria silícea formada per l'acumulació de fòssils de diatomees.
	Dolomía	Dolomita	Roca carbonática que es forma per la substitució que sofrixen les calcàrees de ions de calcio per ions de magnesi.
	Formació de ferro en bandes	Hematites, magnetita, sílex	Roca formada per bandes de minerals de ferro i sílex.
	Grauvaca	Variable	Arenisca en un volum major del 15 % de matriu, associada a esmonyides submarins associats a zones de subducción.
	Grava	Variable	Roca sedimentaria detrítica no cementada les partícules de la qual posseïxen un diàmetro superior a 2 mm.
	Hulla	Carbono	Roca combustible densa de color negre o marró obscur, en una cantitat de carbono que oscila entre el 45 i el 86 %.
	Lignit	Carbono	Roca combustible en un volum d'aigua menor al 75 %, que apareix en sediment poc compactar, i en el que es poden apreciar restants de fusta, fruts i fulls.
	Rovina	Variable	Roca sedimentaria detrítica solta en un tamany de partícules comprés entre 0,06 i 0,004 mm.
	Limolita	Filosilicatos, cuarzo, calcedonia i calcita	Roca sedimentaria detrítica compactar en un tamany de partícules comprés entre 0,06 i 0,004 mm.
	Lodolita	Filosilicatos	Roca sedimentaria detrítica de poca plasticitat i cohesió, i en poc contingut en aigua.
	Marga	Calcita, filosilicatos	Roca sedimentaria constituïda per argila i un 35-65 % de carbonat càlcic, que es forma en ambients aquàtics i climes càlits.
	Peperita	Variable	Roca volcanosedimentaria composta de fragments de roques ígneas que s'original en entrar lava en contacte en sediment humits.
	Sílex	Sílice	Roca silícea dura i compacta d'orige químic, que apareix en nòduls o formant estrats.
	Travertino	Carbonat	Roca carbonatada formada per la precipitació de carbonat càlcic d'aigües subterrànees, i que solen conservar fòssils de moluscs i de restants vegetals.
	Algeps	Algeps	Evaporita monominerálica que precipita en masses d'aigua salobre associada a uns atres sulfats i sals.

Vore també

• Mineralogia
• Mineraloides
• Petrologia
• Roca
• Roques metamòrfiques
• Roques ígneas
• Roques sedimentarias

Enllaços externs

• Roques ígneas. Universitat Autònoma de Madrit.

En anglés

• Servici Geològic Britànic.
• Classificació de roques ígneas.
• Classificació de roques i sols.
• Classificació de roques metamòrfiques.
• Diagrama QAPF per a roques ígneas.