Allanita

L'allanita, també cridada ortita és un mineral de la classe 9 (silicat), segons la classificació de Strunz, que rep el seu nom del mineralogista escocés Thomas Allan (1777-1833).

La allanita-(Ce) pertany al grup de la epidota, conté ceri i atres elements de terres rares i és molt més abundant que la Allanita-(I). Allanita-(I) és rica en itri. Pot ser radiactiva per estos elements de terres rares i la possible presència de tori.

Els cristals solen ser prismàtics, per lo general allargats, o tabular, i d'un tamany minúscul. També hi ha en forma de grans incrustats en roques. És opac o transparents, de color des de negre, vert obscur i negre verdoso, i de lluentor resinoso. És dur i dens i casi carix d'exfoliació. Es fon a relativa baixa temperatura, 800°, 2,5 en l'escala Kobell. Abans de fondre's aumenta considerablement de tamany.

La allanita és un mineral accessori habitual en moltes roques ígneas o ígneas metamorfizadas i és llaugerament radioactiva. S'associa en atres minerals en contingut en elements de terres rares.

Va ser descobert en 1810 i cridat aixina pel mineralogista escocés, Thomas Allan (1777–1833). La localitat tipo és illa Aluk, Groenlàndia a on va ser descobert per primera volta per Karl Ludwig Giesecke.

Varietats

Cristals de allanite sobre cuarzo fumat de la White Mountain Wilderness, comtat de Lincoln, Nou Mèxic, USA (2.7×1.8×1.7 cm)

Allanita

Presenta terres rares en la seua composició, per lo que pot ser débilment radiactiva, existint tres varietats reconegudes per l'IMA com tres minerals distints, segons si posseïx ceri, lantano o itri:

• Allanita-(Ce) CaCeFe²⁺A el₂(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
• Allanita-(La) CaLaAl₂Fe²⁺(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
• Allanita-(I) CaYFe²⁺A el₂(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)