Anar al contingut

Antigorita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Antigorita
Mostra de antigorita

La antigorita és un mineral de la classe dels silicats, subclasse dels filosilicatos i del grup de la serpentina-caolinita, de fòrmula (Mg, Fe)3Si2O5(OH)4, que cristaliza en el sistema monoclínic i es presenta en làmines. Ademés posseïx polimorfos ortorrómbicos.

Va ser nomenat en 1840 per Mathias Eduard Schweizer pel nom del jaciment topotipo descobert en el vall de Antigorio, en Itàlia

Característiques

[editar | editar còdic]

Té una durea de 2.5 a 3.5 i un pes específic de 2.5. Presenta color vert jaspeado, blanc, gris o blau, ralla blanca i lluentor vítreo, i és de translúcido a opac. Es troba en roques ultrabásicas com la serpentinita. S'utilisa com a pedra ornamental. La antigorita és un mineral comú i corrent que generalment es presenta com a producte d'alteració de certs silicat magnésicos, especialment olivino , piroxenos i anfíboles . No és rar trobar-la juntament en magnesita, cromita i magnetita.

Localisació

[editar | editar còdic]

Comunament es forma durant el metamorfisme de les roques ultramáficas humides i és estable inclús a temperatures superiors a 600 C0. Es troba a una profunditat de 60 km aproximadament. Tant es pot trobar en les roques ígneas com en les metamòrfiques i freqüentment es presenta en partícules disseminades (en alguns llocs ho fa en tal cantitat que apleguen a formar pràcticament la massa sancera de la roca).


Referències

[editar | editar còdic]