Geologia estructural

Archiu:Mullion Dedenborn (3).jpg

Geologia estructural

Archiu:Geological Dike Cross-Island Trail Alaska.jpg

Intrusió de roques ígneas.

La geologia estructural és la branca de la geologia que es dedica a estudiar la corfa terrestre, les seues estructures i la seua relació en les roques que les contenen. Estudia la geometria de les formacions rocoses i la posició en que apareixen en superfície. Interpreta i entén el comportament de la corfa terrestre davant els esforços tectónicos i la seua relació espacial, determinant la deformació que es produïx, i la geometria subsuperficial d'estes estructures.

Esforce

l'esforç és la força aplicada sobre un àrea determinada:

Esforce = F/A

Unitats de medida de l'esforç són [Pa] Pascal; Bar; entre unes atres. L'esforç es dividix a la seua volta en: esforç normal i esforç tangencial (o de cisalla). En casos més complicats de càrrega, deu considerar-se també l'esforç de tensió, en lloc de la compressió.

Deformació

Canvie en forma, tamany i localisació d'una roca a causa de la pressió aplicada en ella.

Les roques poden deformar-se de tres maneres:

• Elàstic: El cos de roca es deforma quan li'l somet a un esforç pero torna a la seua posició original quan este cessa.

Si supera el llímit d'elasticitat, la roca pot presentar deformació permanent.:

• Fràgil: El cos de roca es deforma observant-se a simple vista fractures en la roca.
• Dúctil: El cos rocós es deforma sense que s'aprecien a simple vista fractures del bloc de roca.

No existix un llímit net entre la deformació fràgil i dúctil, sino més be una zona de transició. Generalment coincidix en l'escala d'observació, trobant-se deformacions fràgils, a escala regional, i dúctils, a escala local, encara que és una norma que no es pot generalisar.

Les forces que produïxen deformació en la corfa són: verticals (produïdes tant per gravetat com per material ascendent del mant) i tangencials (producte del moviment i acomodació d'esforços en les vores de les plaques tectónicas).