Chert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Chert respecte de la Comunitat Valenciana.

Chert és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca d'El Baix Maestrat.

Geografia[editar | editar còdic]

El poble té en la part alta, l'iglésia de l'Assunció i el poble antic. Més avall, podem trobar el núcleu actual que és el més poblat.

Chert està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca.

És bàsicament montanyós coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal, explotant-se en esta última pedreres de marbre.

Història[editar | editar còdic]

Mola, Chert

En la Mola Murada, autèntica fortificació natural, hi ha els restos d'un gran poblat de la edat de Bronze.

D'orige musulmà, formava part de la batlia de Cervera per lo que pertanyé a l'orde de l'Hospital des de l'any 1233, any de l'ocupació cristiana. En 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'orde.

En l'any 1319 passa a l'Orde de Montesa fins al sigle XIX fi dels senyorius.

En l'any 1836 tingué lloc en els seus voltants un fort combat entre liberals i carlistes.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons les senyes del INE de l'any 2021, Chert contava en 686 habitants.

Monuments i elements d'interés cultural[editar | editar còdic]

Iglésia de l'Assunció, en Chert.
La Barçella, en Chert.
  • Iglésia Nova, Ermita de Sant Marc de la Barçella, del sigle XVI, restaurada en l'any 1991. Es troba darrere la Mola Murada.
  • Ermita de l'Esperança.
  • Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat, del sigle XVII; de Sant Marc, i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del sigle XVIII.
  • Palau dels comtes de Pestagua, és l'edifici civil més notable de la població. Els seus constructors i posseïdors varen ser els Feliu, de Castelló de la Plana, una de les branques de la família que es va assentar en este poble en el sigle XVII.
  • Forn migeval, molt degradat pero també en procés de restauració.
  • Castell, va estar edificat en el lloc que ocupa l'iglésia antiga, aixina com la fortificació de la població, que eren d'orige àrap.
  • Muralles, encara que queda molt poc de les muralles, i forma part dels habitages actuals. Es pot observar el portal dels Porches, de l'any 1609.
  • Torres, que es localisen a lo llarc del terme i tenien com a funció la defensa de la població, com són la Torre d'En Molinar, Torre Sant Marc, Torre d'En Roig o la Torre de Pepo.
  • Mola Murada.

Economia[editar | editar còdic]

L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà, l'oli d'oliva i la ganaderia. En la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

Festes i celebracions[editar | editar còdic]

  • Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor a la Mare de Deu d'Agost i a Sant Roc.
  • Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
  • Chofers. Charanga nocturna, Camisetes commemoratives. Chocolatà i solta de vaques pels carrers de la població. Festa de l'aigua.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Baix Maestrat
Alcalà de Chivert    Benicarló    Càlig    Canet Lo Roig    Castell de Cabres    Cervera del Maestrat    Chert    La Jana    Peníscola    La Pobla de Benifassà    Rossell    Salzedella    Sant Jordi    Sant Mateu    Sant Rafel del Riu    Santa Magdalena de Polpís    Traiguera    Vinaròs