Anar al contingut

Diagènesis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diagènesis
Estrats horisontals de roca sedimentària en un penya-segat, en capes superpostes que evidencien processos de deposición i compactació de sediment.
Capes de roca sedimentària formades per la compactació de sediment durant la diagènesis.

La diagènesis (grec, δια- dia-, 'a través de', i γένεσις génesis, 'orige')[1] és el conjunt de processos de formació d'una roca sedimentària a partir de sediments, tals com a compactació, recristalisació o cementació. La diagènesis es produïx en l'interior dels primers 5 o 6 km de la corfa terrestre a temperatures inferiors a 150-200 °C; més allà es considera ya metamorfisme.[1]

La majoria de les voltes la consolidació dels sediment es deu a l'infiltració de les aigues que contenen substàncies dissoltes. La diagènesis convertix aixina les graves en conglomerats, les arenes en arenisques, les argiles en lutites, els fancs calcàreus en calcàrees o dolomíes, les cendres volcàicas en cinerites, etc. Les reaccions i atres fenomens d'oxidorreduccó, deshidratació, recristalisació, cementació, litificació, mineralisació i substitució d'un mineral preexistente per un atre constituïxen en el seu conjunt la autogénesis i els minerals resultants d'esta són calificats de autogénicos. El principi o orige de les roques sedimentàries és la diagènesis producte de pressió i temperatura baixes.

La diagènesis es denomina també diagenisació o litificació.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tarbuck, E. J. & Lutgens, F. K. 2005. Ciències de la Terra, 8.ª edició. Pearson Educació S. A., Madrit. ISBN 84-205-4400-0