Diagènesis


La diagènesis (grec, δια- dia-, 'a través de', i γένεσις génesis, 'orige')[1] és el conjunt de processos de formació d'una roca sedimentària a partir de sediments, tals com a compactació, recristalisació o cementació. La diagènesis es produïx en l'interior dels primers 5 o 6 km de la corfa terrestre a temperatures inferiors a 150-200 °C; més allà es considera ya metamorfisme.[1]
La majoria de les voltes la consolidació dels sediment es deu a l'infiltració de les aigues que contenen substàncies dissoltes. La diagènesis convertix aixina les graves en conglomerats, les arenes en arenisques, les argiles en lutites, els fancs calcàreus en calcàrees o dolomíes, les cendres volcàicas en cinerites, etc. Les reaccions i atres fenomens d'oxidorreduccó, deshidratació, recristalisació, cementació, litificació, mineralisació i substitució d'un mineral preexistente per un atre constituïxen en el seu conjunt la autogénesis i els minerals resultants d'esta són calificats de autogénicos. El principi o orige de les roques sedimentàries és la diagènesis producte de pressió i temperatura baixes.
La diagènesis es denomina també diagenisació o litificació.