Processos geològics externs

L'erosió de la terra.

Els processos geològics externs són aquells que tenen lloc en la superfície terrestre. Fonamentalment són quatre: meteorisació, erosió, transport i sedimentació. L'acció d'estos tendix a destruir el relleu existent, dur els materials a zones deprimides i reblir, en estos, dites zones en la finalitat d'obtindre una superfície homogénea o d'equilibri en a on la seua acció no siga necessària al no existir relleu. Esta una superfície ideal que no s'aplega a alcançar, ya que els processos interns creen contínuament elevació que produiran relleu. Els agents geològics externs són: aigua, vent, glaciars, sers vius, l'atmòsfera, etc; els agents geològics són els responsables dels processos geològics. I per a que un siga un agent geològic té que poder realisar tots els processos geològics que són la meteorisació, l'erosió, el transport, i la sedimentació de respal sobre eixints de la geografia.

Erosió

Artícul principal → Erosió.

És eixercida fonamentalment per les aigües de escorrentía superficial, tant en forma líquida com a sòlida i pel vent. És un procés extern realisat per l'acció d'uns agents la missió dels quals és atacar i destruir el relleu. El relleu sobre el que actua, ho formen les roques que afloren en la superfície de la corfa. Els agents que actuen en l'erosió són l'aigua, el gèl, el vent, la diferència de temperatures, i tots aquells agents atmosfèrics que tinguen influència sobre les roques. Estos agents, en actuar sobre les roques, realisen una acció geològica.

És un procés extern realisat per l'acció d'uns agents la missió dels quals és atacar i destruir el relleu. El relleu sobre el que actua, ho formen les roques que afloren en la superfície de la corfa. Els agents que actuen en l'erosió són l'aigua, el gèl, el vent, la diferència de temperatures, i tots aquells agents atmosfèrics que tinguen influència sobre les roques. Estos agents, en actuar sobre les roques, realisen una acció geològica.

Aixina, per eixemple, l'acció geològica del aigua es manifesta, en l'aigua de pluja que, fins a ser canalisada, sofrix una acció de dissolució o de disgregació; una atra part discorre en la superfície arrastrant fragments ya disgregados. Una volta canalisada en rius, arranca fragments de roca que troba en la seua curse, formant el caixer.

L'acció geològica del gèl es realisa una volta que el gèl acumulat en forma de grans masses o glaciars, pot discórrer o esgolar-se ala avall, arrastrant empastats, dins d'ell, els fragments rocosos que troba o arranca al seu pas.

l'aire també realisa una acció geològica sobre les roques, ya que el vent pot dur en suspensió chicotetes partícules que són llançades sobre elles, produint una llenta acció de golpetear constant que provoca que es disgreguen.

Els canvis de temperatura actuen sobre la roca, sometent-la a tensions provocades per la dilatació i contracció que poden favorir la fissuración. Aixina, l'aigua que empapa les roques, si descendix la temperatura, es gela actuant en forma de falca i fracturant-la.

Aixina, puix, tots estos agents eixercixen una acció geològica sobre les roques de dos maneres diferents, provocant una erosió mecànica l'efecte de la qual és la fracturación i el desgast reduint-les a fragments cada volta més menuts, i una erosió o acció química que provoca la dissolució d'alguns components de les roques alterant la seua composició. En cada u d'estos casos s'obté una destrucció del relleu, que és el resultat del procés d'erosió.

Transport

Núvol de sediment en suspensió transportats pel vent (dreta de la foto); foto presa en les montanyes d'Islàndia, als peus del Askja, al noreste; l'Herðubreið és visible en l'esquerra, l'Herðubreiðarlindir està en el centre al fondo, i el vent prové del sur (dreta).

És un atre procés extern la finalitat del qual és arrastrar els materials arrancats durant la fase d'erosió i traslladar-los cap a zones deprimides. Per a que existixca el transport és necessari l'existència de un mig de transport que s'encarregue d'este trasllat. El tipo de transport que ocórrega és característic de cada mig.

Els mijos de transport fonamentals són: els rius (mig fluvial), el gèl (mig glaciar) i el vent (mig eòlic). En cada u d'estos mijos, el transport es realisa d'una manera diferent: en un riu, els fragments podrien anar en dissolució, en suspensió, arrastrats o a bots. En un glaciar, les vores podran anar englobats en la massa o arrastrats en el fondo, i en el mig eòlic, podran anar en suspensió o arrastrats.

En el mig fluvial i eòlic, el transport en suspensió s'efectuarà sobre aquells de menor tamany, mentres que els majors aniran arrastrats; també en estos mijos existiran fragments majors que no podran ser arrastrats, degut a que l'energia del mig siga suficient per a moure els fragments.

El transport en el mig glaciar es realisa quedant els fragments empastats en la massa de gèl i arrastrats llentament, formant un conjunt en el cos del glaciar.

Un atre mijos de transport són les corrents de fanc, en les que la capacitat de transport està en funció de la viscosidad. Els agents geològics externs són tots aquells que modifiquen, alteren o transformen la superfície del planeta i la doten de formes variades. A diferència dels agents interns, els externs no creen grans depressió ni montanyes o volcans, sino que solament nivellen el terreny.