El Dimarts Sant també es coneix com a Dimarts de figues, «perque commemora el dia en que Jesús va retornar a Jerusalem des de Betania, passant per una higuera estèril en el camí, la qual va usar com a eixemple per a ensenyar als seus discípuls».[1] Els passages que tracten sobre açò es troben en els Evangelis de Mateo i Marcos.[3]
-«Vos assegure que un de vosatres em va a entregar».
Els discípuls es varen mirar uns a atres perplexos, per no saber de quí ho dia. Un d'ells, el que Jesús tant amava, estava reclinado a la taula junt al seu pit. Simón Pedro li va fer senyes per a que averiguara per quí ho dia. Llavors ell, recolzant-se en el pit de Jesús, li va preguntar:
-«Senyor, ¿quí és?».
Li va contestar Jesús:
-«Aquell a qui yo li done este tros de pa untat».
I untant el pa, li'l va donar a Judas, fill de Simón el Iscariote. Darrere del pa, va entrar en ell Satanás. Llavors Jesús li va dir:
-«Lo que tens que fer fes-ho en seguida».
Cap dels comensals va entendre a qué es referia. Com Judas guardava la bossa, alguns suponien que Jesús li encarregava comprar lo necessari per a la festa o donar alguna cosa als pobres. Judas, despuix de prendre el pa, va eixir immediatament. Era de nit. Quan va eixir, va dir Jesús:
-«Ara és glorificado el Fill del home, i Deu és glorificado en ell. Si Deu és glorificado en ell, també Deu ho glorificará en sí mateixa: pronte lo glorificará. Fills meus, em queda poc d'estar en vosatres. Em buscareu, pero lo que vaig dir als judeus vos ho dic ara a vosatres: A on yo vaig, vosatres no podeu anar».
Simón Pedro li va dir:
-«Senyor, ¿a on vas?»
Jesús li va respondre:
-«A on yo vaig no em pots acompanyar ara, m'acompanyaràs més vesprada».
Pedro va replicar:
-«Senyor, ¿per qué no puc acompanyar-te ara? Donaré la meua vida per tu».
Jesús li va contestar:
-«¿En que donaràs la teua vida per mi? T'assegure que no cantarà el gall abans que m'hages negat tres voltes».
En l'Iglésia catòlica, les llectures del Novus Ordo són Isaías 49:1-6; Salm 71:1-6, Salm 71:15, Salm 71:17; 1 Corintios 1:18-31; i Juan 13:21-33, Juan 13:36-38. En la forma antiga de la missa coneguda com missa tridentina, les llectures es prenen de Jeremías 11:18-20 i del Evangeli segons Sant Marcos 14:1-72; Marcos 15:1-46. En la reforma de la Semana Santa de 1955, es varen eliminar els primers 31 versículs del capítul 14 de Sant Marcos. Estos 31 versículs es conserven en les Iglésies Catòliques Romanes que celebren la Semana Santa anterior a 1955.[4]
En el Leccionario comú revisat, que utilisen la Comunió anglicana, les iglésies metodistas, les iglésies luteranas, les iglésies veterocatólicas i algunes iglésies reformades,[5] les llectures bíbliques són Isaías 49:1-7 (Primera Llectura), Salm 71:1-14 (Salm), 1 Corintios 1:18-31 (Segona Llectura) i Juan 12:20-36 (Llectura del Evangeli).[6]
En l'us tradicional metodista, El Llibre de Cult per a l'Iglésia i la Llar (1965) proporciona la següent Colecta per al Dimarts Sant:[7]
Deu totpoderós i etern, concedix-nos seguir tan perfectament la passió del nostre Senyor, que alcancem l'ajuda i el perdó de la seua gràcia todopoderosa; per aquell que viu i regna en tu, en l'unitat de l'Esperit Sant, pels sigles dels sigles. Amén.[7]
En el cristianisme oriental, el Gran Dimarts, també conegut com a Gran i Sant Dimarts, té una gran importància religiosa, especialment en l'Iglésia Ortodoxa Oriental, l'Iglésia Apostólica Armènia i les Iglésies Catòliques Orientals que seguixen el Rito Bizantí. En este dia, l'Iglésia commemora la Paràbola de les Dèu Vérgens (Mateo 25:1-13), emfatisant els temes de vigilància i preparació per a la tornada de Crist, retratat com el Nóvio. La paràbola, en la seua image de la cambra nupcial, simbolisa no solament la Tomba de Crist, sino també l'estat bienaventurado dels salvats en el Dia del Juí. Ademés, l'Iglésia reflexiona sobre la Paràbola dels Talents (Mateo 25:14-30), que subralla la responsabilitat de l'administració fidel.[8]
L'observança llitúrgica del Dimarts Sant comença en les Vespres per la vesprada, que presenten himnes que ecoan les vores entonades en el Dilluns Sant. La nit continua en el servici de Gran Completes, durant el qual s'entona un tríodo (Càntic compost per tres Odes) escrit per Sant Andrés de Creta.
Els servicis de maitines, durant la Semana Santa, inclosos els de el Dimarts Sant, són comunament coneguts com el Servici del Nóvio o l'Oració del Nóvio.[9] Esta designació es deriva del tema central de Crist com el Nóvio de l'Iglésia, destacat per la solemne vora d'un tropario. Un ícono de «Crist el Nóvio», que mostra a Jesús vestint el corfoll púrpura de burla i coronat d'espines, s'exhibix prominentement en el temple durant estos servicis. La llectura del Evangeli de maitines per al Dimarts Sant es pren del Evangeli de Mateo (Mateo 22:15-23:39). Estos servicis de Matinas a sovint es realisen la nit anterior per a acomodar a més fidels. Els temes llitúrgics i llectures del Dimarts Sant servixen com a preparació espiritual per al clímax de la Semana Santa, que culmina en la commemoració de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist.
Els quatre Evangelis es dividixen i es lligen en la seua totalitat en les Hores Menors (Tercera Hora, Sexta Hora i Novena Hora) durant els primers tres dies de la Semana Santa, detenint-se en Juan 13:31. Hi ha varis métodos de dividir els Evangelis, pero el següent és el més comú:[10]
Tercera Hora: La segona mitat de Marcos.
Sexta Hora: El primer terç de Lucas.
Novena Hora: El segon terç de Lucas.
A la Sexta Hora, es llig un passage del Llibre de Ezequiel (Ezequiel 1:21-2:1).
En la Llitúrgia dels Dons Presantificados, es repetixen alguns dels stíqueros de les maitines de la nit anterior (Laudes i els Apostichos) en la part de «Senyor, he clamat». Es realisen dos llectures de l'Antic Testament: Èxodo 2:5-10 i Job 1:13-22. No hi ha llectura de l'Epístola, pero sí una llectura del Evangeli de Mateo 24:36-26:2.
En Popayán, es realisa en primer lloc una processó diürna (9:00 hores) denominada com a Processó de la Caritat que partix des de la Placeta de Sant Francisco, duent en si menjar i viveres per als pobres, vells i presos en homenage a Sant Dimas i instituïda per el siervo de Deu Toribio Maya en el sigle XX.[11] En hores de la nit (20:00 hores) ix de l'Iglésia de Sant Agustín la coneguda Processó de Nostra Senyora la Verge dels Dolors una de les patrones de la ciutat, contant en 16 passos tots adornats en flors blanques, simbolisant la purea de la víctima: Jesucristo. Este desfile sacre va ser reconegut com a part del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat per l'Unesco en setembre del 2009.
Processons declarades d'Interés Turístic Internacional
Cartagena. La Pontifícia, Real i Ilustre Confraria del nostre Pare Jesús en el Dolorós Pas del Prendimiento i Esperança de la Salvació de les Ànimes (Californi) organisa els trasllats procesionales Sant Pedro, Sant Joan i Santiago des de diverses dependències militars.
Conca. Processó del Perdó en els passos de Sant Joan Batiste, El Batisme de Jesús, Santa María Magdalena, Jesús de Medinaceli i La nostra Senyora de l'Esperança.
En Ferrol són dos processons les que recorren els carrers el Dimarts Sant. La Confraria de la Soletat ix en la processó del Crist de la Bona Mort pel barri de Ferrol Pelussa. En el barri de Magdalena, en anochecer, es pot contemplar la processó de Jesús Nugat a la Columna, el Crist del Recobre i la Santíssima Verge de l'Esperança. La Semana Santa de Ferrol està declarada Festa d'interés turístic nacional des de l'any 1995.
Granada. En este dia procesionan pels carrers d'esta ciutat quatre Germandats, la Germandat de l'Esperança, la Germandat de la Llançada, la Germandat del Viacrucis i la Confraria de la Cañilla, en la Soletat de La nostra Senyora i el Senyor de l'Humiltat.
Mèrida. Procesionan dos confraries: per la Germandat de les Llàgrimes, El nostre Pare Jesús de l'Humiltat i La nostra Senyora de les Llàgrimes; i per la Germandat del Calvari, Oració en el Hort, Flagelació de Jesús, El nostre Pare Jesús Nazareno i La nostra Senyora de l'Amargura.
Oriola. Tanda el Dimarts Sant per a la processó conjunta de la Confraria del Perdó i de la Confraria "Ecce Homo", acompanyats de la Convocatòria i de la Centuria Romana.
Santa Elena. En esta localitat de la costa equatoriana: Es fa en Via Crucis des de la catedral Emperatriu Santa Elena fins al malecón de Ballenita a on posteriorment es dona el Bany de la Creu
Erro al crear miniatura: Crist de l'Amor, Semana Santa de ToledoToledo. Este dia procesionan la Confraria de la Santa Caritat, en l'image del Crist de la Misericòrdia, la Confraria del Santíssim Crist de l'Amor i la Confraria del Santíssim Crist dels Àngels.
En Ciutat Real procesionan les germandats del Crist de Medinaceli, Santíssima Verge de l'Esperança de la parròquia de La nostra Senyora del Pilar i la Confraria de Jesús de les Penes, des del Convent de les Carmelitas Descalces.
En Còrdova. Procesionan les confraries de l'Agonia, L'Universitària, La Sanc, El Bon Succés, La Santa Faç i El Prendimiento.
En Elig procesionan La Sagrada Llançada, Oració en el Hort, Santa Dòna Verónica, Crist de la Caiguda i María Santíssima del Rosario, Mater Desolata i Crist de la Reconciliació i El cristo del Perdó.
En Huelva la jornada l'obri la Germandat de la Llançada, que la seua Verge dels Dolors ya procesionó de Glòria el Divendres de Dolores. El barri de Sant Sebastià cobra gran protagonisme en la Germandat dels Estudiants i la del Senyor de Passió.
En Jerez de la Frontera, en una Semana Santa declarada d'interés turístic nacional, ixen al carrer sèt processons que faran la carrera oficial fins a la catedral. Germandat de Bondat i Misericòrdia, Salut de Sant Rafael, La Salvació, Clemència de Sant Benito, La Defensión, Santíssim Crist de l'Amor i Els Judeus de sant Mateo.
En La Llínea de la Concepció (Càdis) procesiona la Real Germandat i Confraria de Nazarenos del nostre Pare Jesús de les Penes i María Santíssima dels Dolors, una de les Germandats més antigues i venerades d'este municipi. Procesiona pel següent itinerari: parròquia de Santiago, calle Jardins, carrer Santiago, carrer Antonio "El Jaqueta", carrer Les Colomes, carrer Galileo, plaça Pare Just, carrer Espronceda, passage Espronceda, avinguda Menéndez Pelayo, C/Blas Infant, avinguda María Auxiliadora, C/Mestre Muñoz Molleda, calle Clavellinera, calle Sol, carrer Sant Pablo, carrer Carboneros, plaça Fariñas, plaça de l'Iglésia (a on es localisa l'ilustre Santuari de l'Inmaculada Concepció), carrer Rodríguez Cantizano, calle Sol, carrer Cervantes, carrer Isabel la Catòlica, carrer Sant Pablo, calle Sol, calle Teatre, calle Jardins i al seu temple.
En Martos (Jaén) procesionan el Crist Captiu i la Verge de la Trinitat.
En Monóvar (Alacant) procesiona la Confraria del nostre Pare Jesús Nazareno.
En Pobla de Dò Fadrique (Granada) procesiona El Crist crucificat de la Santa Escola de Crist baixant de la seua oratorio "Ermita de Sant Anton" a l'iglésia parroquial de Santa María del Quint Oix, temple de la nostra localitat, celebrant-se la tradicional Missa del Predon. vore video:[1]
En Requena (Valéncia) procesiona el Crist de l'Oració en el Hort de les Oliveres.
En Roquetas de Mar (Almeria) procesiona el Stmo. Crist de l'Expiració de la Germandat de l'Expiració, des de l'iglésia de Sant Joan Batista fins a la mateixa.
En Soria. Semana Santa silenciosa i austera, devocional; fidel reflex de la societat soriana que la sustenta. Destaca pel seu intens sentiment religiós. Va ser declarada d'Interés Turístic de Castella i Lleó. En la jornada de Dimarts Sant són dos les processons que ixen als carrers de Soria. La Confraria de l'Oració en el Hort i la Confraria de la Flagelació del Senyor inicien la seua processó particular, cada una des del seu temple, per a juntar-se abdós en la plaça de Mariano Granados; en el centre de la ciutat de Soria. Des d'este punt, les processons es convertixen en un mateix corteig, sempre la Confraria de l'Oració davant de la Confraria de la Flagelació; fins a finalisar abdós en la S.I. Concatedral de Sant Pedro Apòstol, a on quedaran els seus passos fins a la processó del Divendres Sant.
En Tobarra (Albacete). Semana Santa declarada d'Interés Turístic Nacional. Se celebra la baixada del Sepulcro a muscles per voluntaris abillats en el corfoll del tambor. Posteriorment, té lloc la Processó de l'Oració en el Hort en el seu corresponent acte en finalisar la mateixa. És organisada per la Confraria del nostre Pare Jesús del Pas del Prendimiento i l'Oració en el Hort. Ix des de l'iglésia de l'Asunción i finalisa en l'iglésia de Sant Roque.
Erro al crear miniatura: Jesús Orant en el Mont de les Oliveres. Confraria del Prendimiento i l'Oració en el Hort de TobarraEn Yecla (Múrcia) procesiona el Santíssim Crist Yacente en la que és coneguda popularment com la Processó dels Farolicos.
En [Villanueva de Còrdova] (Còrdova) procesiona la Germandat i Confraria de Nazarenos del Senyor Amarrat a la Columna, Crist de la Caritat i María Santíssima Mare de l'Iglésia, Reina de la Pau i Esperanza Nostra.
El Dimarts Sant en la ciutat de Guatemala es porta a terme la processó en l'image de Jesús Nazareno de la Mercé, venerat en el Temple de La nostra Senyora de les Mercés, coneguda com "Processó de la Resenya". Esta image, en més de 350 anys de història, és Patró Jurat de la Ciutat de Guatemala i recorre en este dia aproximadament dèu quadres, de les huit del matí fins al migdia, en les afores del seu temple.
El vés que porta a l'image i les vas de la Santíssima Verge de Dolores, Sant Joan i Santa María Magdalena, que també ho acompanyen, ixen del temple desprovistas d'adorn, rebent les ofrenes florals que els fidels depositen sobre el va al seu pas.
↑«Reflections on Holy Tuesday» (en anglés). Presby-Musings. «Today is Holy Tuesday in Holy Week---a day which has also been called Fig Tuesday because of the passages of Scripture that mark this particular holy day in the historic Church. The reference to figs menges from two different passages in the Gospels of Matthew and Mark.»
↑Holmes, Stephen Mark. The Fathers on the Sunday Gospels (en en), Liturgical Press, p. 22. ISBN 9780814635100. «The Revised Common Lectionary has been subsequently adopted by many English-speaking Protestant denominations such as the Church of Scotland and various Methodist, Lutheran and Reformed Churches. It has also been adopted by some Old Catholic Churches and is widely used throughout the Anglican Communion, for example by the Church of Ireland, Scottish Episcopal Church, Church in Wales the Episcopal Church (USA) and the Anglican Churches of Canada, Austràlia, Aotearoa/New Zealand and Polynesia, Melanèsia, the West Indies, Central Africa, and Southern Africa. In the Church of England the two-year Sunday Lectionary of the Alternative Service Book 1980 was replaced in 2000 by an adapted versió of the Revised Common Lectionary in Common Worship.»
