Bomber


Un bomber[1] és un professional que s'ocupa de combatre els incendis i d'assistir a les víctimes de diversos tipos d'emergències, com accidents de tràfic, solsides, inundacions o derrames químics. La paraula bomber prové de bombes hidràuliques, ya que antigament s'usaven bombes hidràuliques per a obtindre aigua de fonts propenques al lloc de l'incendi. L'edifici a on els bombers guarden el seu material, descansen i esperen ser cridats per a actuar es diu «quarter o estació de bombers».[2][3]
Teléfons de bombers
Europa i Àsia
En l'Unió Europea, per a cridar als bombers en tots els estats existix ya un teléfon únic d'urgències, és dir, el que s'utilisa per als servicis d'urgències en general, el 112.
En atres països del món, solen existir números específics per als bombers, encara que en el cas d'Espanya, ademés de el 080 específic, està el generaliste 112, a on es pot solicitar qualsevol urgència (meja, policial, social, etc.) ya que pertany a la ret inteligent de telefonia i conecta en el cos de bombers més propenc al lloc d'orige de la cridada.
En Japó s'usa el 119 com a número de teléfon per als bombers i ambulància.
Amèrica
- En Colòmbia s'utilisava el 112, com en Europa, pero des de 2006 el número únic d'urgències és el 123; ya que resulta més fàcil de discar en un moment d'estrés, a diferència de l'anterior. En este número es pot solicitar ajuda o auxili per a qualsevol urgència (meja, policial, militar, sicològica, social, entre atres).

- En Chile s'utilisa el 132 per a cridar als bombers.
- En Perú s'utilisa el 116 com a número d'emergències per a cridar als bombers.
- En Panamà s'usa el número de teléfon 103
- En Argentina s'usa el número de teléfon 100.
Història
Época romana
Hi ha moltes evidències històriques d'accions de grups de persones organisats contra incendis, pero les proves més antigues de lo que podem comparar en un cos de bombers actual apareixen en els romans. En 2004, uns arqueòlecs alemans, baixe la direcció de Bernd Paeffgen, varen descobrir en el vall del Rin, lo que va ser descrit com una bomba d'aigua de 1650 anys d'antiguetat. L'equip contava ademés en un tubo prim d'1.10 que anava unit a la bomba. Inicialment confosa en una llança, les proves posteriors varen revelar que es tractava d'un conducte o mànega.
S'atribuïx al primer emperador César Augusto la creació oficial del primer cos de bombers organisat en Roma. No obstant anys abans, un ric i ambiciós aristócrata cridat Marc Licini Cras (la seua riquea provenia dels bien i el lloguer immobiliari) havia organisat una espècie de servici contra incendis de Roma, pero també va organisar les primeres brigades de «incendiaris» de les que es té referència en l'Història, assegurant aixina que els seus «bombers» tingueren sempre treball, i sent estos controlats pel cruel Craso, no els donava orde d'apagar l'incendi si l'amo del territori o construcció no ho venia a preu de renda en eixe instant. Aixina, la gent preferia guanyar els diners de la venda injustament, que quedar-se una casa o parcela devastades.

Companyies de bombers
Els primers cossos de bombers moderns solien ser companyies privades dedicades al control dels incendis, com és el cas de l'Union Fire Company, fundada per Benjamin Franklin. No va ser fins a a mitan del XIX quan va passar de ser un àmbit empresarial a ser departaments públics de l'Estat.
Organisació

La majoria dels bombers pertanyen a cossos de titularitat pública i poden ser de dos tipos: asalariado i voluntaris. També existixen bombers privats (com FALCK en Dinamarca), bombers forestals, cossos de bombers en fàbriques i empreses (com els bombers d'PDVSA en Veneçola) i cossos de bombers dedicats a les àrees universitàries,[4] que generalment colaboren en investigacions científiques en pro de la professió, ademés d'eixercitar les llabors típiques d'un cos de bombers.


En el cas d'Espanya (Andalusia, Comunitat Valenciana, Extremadura, etc.) es pot senyalar que hi ha bombers municipals (de l'ajuntament), dels consorcis de la diputació provincial o comunitat autònoma, uns atres dels aeroports nacionals (AENA), bombers forestals i finalment existixen els bombers militars (UME). Als llocs de bomber funcionari s'ingressa per mig d'oposicions i complint uns requisits.[5]
Els bombers forestals en Espanya tenen reconeguda la categoria per mig del Real Decret 1591/2010, del 26 de novembre, a on són una figura molt present pel gran problema que té este país en els incendis forestals.
Treballen per al ciutadà i el en iente en les distintes urgències que produïxen els incendis forestals, protegint aixina a les persones, els bens personals, econòmics i ambientals.
Conten en mijos i brigades terrestres i aérees, tenen una alta qualificació física i tècnica en les distintes tècniques d'extinció d'incendis forestals. Servixen de respal en distintes situacions d'urgències en el mig rural com a inundacions, caiguda d'arbres, incendis en vivendes o vehículs, etc.
No deuen confondre's en les Brigades de Reforç d'Incendis Forestals, els qui, a diferència dels bombers forestals, utilisen mijos mecànics i manuals per a conseguir l'extinció dels incendis forestals.[6]


Accés al lloc de bomber
Proves físiques
Algunes de les proves físiques per a ser bomber poden variar segons els criteris i decisions de cada convocant, aixina com del sexe del candidat.[7]No obstant, hi ha una série de categories de proves físiques que sempre es repetixen:
- Proves aquàtiques de natació de 50 metros lliures, podent ser més segons la convocatòria.
- Carreras de velocitat de 100 metros plans o 200 metros.
- Carreras de resistència de 1000 metros, o més.
- Força de tren superior. Press de banca en un pes entorn als 45 quilograms.
- Dominades.
- Bot vertical.
- Bot de llongitut (horisontal) en els peus junts.
Unes atres de les proves que medixen determinades habilitats requerides per al lloc com l'equilibri, la claustrofòbia o l'agilitat, són les següents:
- Pujada de corda.
- Caminar sobre barra d'equilibri.
- Prova de claustrofòbia alvançant per un tubo d'escàs diàmetro.[8]
Voluntariat

Existixen cossos de bombers en que els seus membres no reben una remuneració per esta activitat i la realisen com un servici comunitari.
Funcionen com associacions civils independents sense fi de lucre i sostingudes per contribucions dels veïns complementats per subsidis governamentals i donacions d'atres països. Moltes d'estes associacions, sobretot en les ciutats grans, tenen un menut núcleu de bombers pagats, com a empleats privats, per a poder garantisar la prestació del servici.
Amèrica del Sur
En països com Perú,[9] Chile,[10] Paraguay,[11] solament existixen cossos de bombers voluntaris, que funcionen com una sola institució jurídica dividida en vàries companyies i cossos, sense rebre salari i obtenint recursos a través de donacions, recursos fiscals, inclús dels propis diners dels voluntaris per a comprar material, equips i entrenament del personal.
En Colòmbia, baixe l'ampar normatiu, la llei 1575 de 2012, classifica els bombers en tres cossos de bombers com els sò; cos de bombers voluntaris en o sense remuneració, el cos de bombers oficials, creat pel Concejo municipal, en calitat d'empleat Públic i per últim els bombers aeronàutics encarregats de l'extinció d'incendi en els aeroports, els tres per mandat de llei, presten el servici públic essencial de la Gestió Integral del Risc Contraincendios, atenció a incident en materials perillosos i recate en totes les seues modalitats.

En Argentina les forces de seguritat (policies provincials, Policia Federal Argentina i Prefectura Naval) tenen cossos de bombers. En el 80 % del país existixen organisacions comunitàries de bombers voluntaris. Estes estan dividides en regionals. Moltes d'elles pertanyen a federacions que a la seua volta s'associen al CNBV (el Consell Nacional de Bombers Voluntaris de la República Argentina).
En Veneçola, existixen també Bombers Universitaris. Atenen urgències dins dels campus universitaris i les zones aledaño; no obstant, el seu treball més important consistix en el desenroll de noves tecnologies en l'àrea, gràcies a l'alt nivell d'educació dels seus membres. En el Cos de Bombers Voluntaris de l'Universitat Central de Veneçola,[12] i el Cos de Bombers Voluntaris de l'Universitat Simón Bolívar[13] al voltant del 80 % dels seus membres tenen un títul universitari o estan en el procés d'obtindre un. El Cos de Bombers Voluntaris de l'Universitat Santa María, la primera universitat privada que va formar un Cos de Bombers, el 12 de maig de 2010. Per una atra part, l'Universitat Pedagògica Experimental Libertador (UPEL), posseïx actualment un Cos de Bombers Universitaris, ubicat en la ciutat de Maturín, Estat Monagas. Sent esta Universitat, la principal casa d'estudis en Veneçola, encarregada de formar als formadors de societats, com són els mestres o professors.


En Mèxic, existixen bombers pagats; en la seua majoria el salari ho cobrixen els ajuntaments en poc presupost i també hi ha bombers voluntaris.
En Bolívia, existixen també cossos voluntaris de bombers que conten en respal internacional i de les autoritats nacionals, pero el principal cos de bombers, depén de la Policia Boliviana, de la qual els seus elements realisen cursos d'especialisació en l'àrea per a treballar com a unitat de bombers en control d'incendis, servici d'atenció prehospitalaria, explosius i rescat i salvament.
América Central
Ademés, en atres països com Hondures, Costa Rica i República Dominicana existixen els bombers voluntaris junt en els bombers permanents (asalariado),[14] que reben la mateixa capacitació i recursos i són part important en l'organisació del Cos de Bombers, sent aixina els únics països en el món en tindre un sol cos de bombers unificat.
Vore també
- Categoria: Ferramentes de bombers
- Protecció Civil
- Parc de bombers
- Museu de Bombers d'Alcoy
- Edifici del Parc de Bombers (Alcoy)
- Dia del Bomber
- Hospital
Referències
- ↑
- ↑ https://aleph.org.mx/que-es-un-bombero-y-sus-funciones
- ↑ https://definicion.de/bombero/
- ↑ Cuerpo de Bomberos Voluntarios Universitarios de la Universidad Central de Venezuela, Cuerpo de Bomberos Voluntarios de la Universidad Simón Bolívar
- Archivat el 8 de novembre de 2011 archivat en Wayback Machine., Cuerpo de Bomberos Universitarios de la Universidad Nacional Experimental de los Llanos Centrales Rómulo Gallegos, Cuerpo de Bomberos Universitarios de la Universidad Nacional Experimental de Guayana, entre otros. Todos ubicados en Venezuela.
- ↑ «Requisitos para ser Bomberos». Territorio Bombero.
- ↑ «Las Brigadas de Refuerzo en Incendios Forestales (BRIF) del Ministerio» (en es). www.miteco.gob.es. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ Vizcaíno, Rubén (2024-03-25). «¿Cuáles son las diferencias entre las pruebas físicas de bomberos hombres y mujeres?» (en es). Oposiciones Fuerzas. Consultat el 2024-06-07.
- ↑ «Pruebas Físicas Bombero: todos los ejercicios 2023» (en es). Campus Training. Consultat el 2023-04-11.
- ↑ Congreso de la República del Perú (1999). «LEY No. 27067». Archivat des de l'original, el 5 de abril de 2008. Consultat el 18 de abril de 2008.
- ↑ Bomberos de Chile. «El ideal de servicio voluntario.». Archivat des de l'original, el 26 de marzo de 2008. Consultat el 18 de abril de 2008.
- ↑ «Cuerpo de Bomberos Voluntarios del Paraguay» (2008).
- ↑ Cuerpo de Bomberos Voluntarios de la Universidad Central de Venezuela.
- ↑ Cuerpo de Bomberos Voluntarios de la Universidad Simón Bolívar
- Archivat el 8 de novembre de 2011 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Cuerpo de bomberos de Costa Rica