Anar al contingut

Union Fire Company

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Benjamin Franklin, the Fireman, ca 1850. Charles Washington Wright. Franklin és representat duent posat el caixco protector de la Union Fire Company.[1]

La Union Fire Company, a voltes cridada Benjamin Franklin's Bucket Brigade, va anar un cos voluntari de bombers format en Filadèlfia en 1736 en el respal de Benjamin Franklin.[2] Va ser la primera organisació de lluita contra el fòc de la ciutat,[3] encara que en l'any posterior a la fundació d'esta apareixeria també la Fellowship Fire Company.[4] Es va formar el 7 de decembre de 1736 —despuix d'una série d'artículs en Pennsylvania Gazette, a on Franklin i atres autors varen senyalar la necessitat de mecanismes de lluita contra el fòc més efectius— i va permanéixer activa fins a 1820 aproximadament.[4]

Organisació

En el llibre History of Philadelphia: 1609—1884, publicat en 1884, John Thomas Scharf i Thompson Westcott descriuen l'organisació de la societat:[4]

La Union Fire Compan va ser una associació d'assistència mútua. Cada membre va acordar proporcionar, pel seu propi conte, sis gavetes de cuiro i dos sacs de lli gros, cada u marcat en el seu nom i el nom de la societat, i que devien dur en si a cada incendi. Les gavetes tenien el fi de transportar aigua per a extinguir les flames, i les sacs eren per a arreplegar i protegir bens que estaven en perill, i aixina salvar-los del risc de robo. Els membres es varen comprometre a reparar qualsevol lloc en perill baix una alarma d'incendi en els seus aparats. Alguns supervisaven l'us de l'aigua, uns atres permaneixien de peu en les portes de les cases en perill, i protegien la propietat en cas d'un robo. En una alarma de fòc nocturna es va convindre que devien colocar-se llums en les finestres de les cases dels membres propencs el fòc “en la finalitat d'evitar confusions, i per a permetre als seus amics donar una assistència més ràpida i eficaç.”

D'acort en Scharf i Westcott, la societat es va llimitar a 30 membres els quals es reunien huit voltes a l'any i eren multats si aplegaven tart o perdien una reunió. La companyia no tenia president, pero sí un tesorer i un secretari, que prenien les tandes dels membres en general, estos no solament varen manejar la comunicació en atres membres, sino que també inspeccionaven a l'equip. Scharf i Westcott varen indicar que esta estructura va ser la base per a totes les companyies de bombers en Filadèlfia fins a la Guerra d'Independència. Alguns dels primers membres de la companyia varen ser Isaac Pascual, Samuel Powell, William Rawle i Samuel Syme.[4]

Equipament

Sobre l'equip, Scharf i Westcott senyalen lo següent:[4]


Ilustració d'un carro del cos de bombers Hibernia. Màquines similars eren usades a finals del sigle XVIII i principis de el XIX en l'Atlàntic Mig.

En 1752, la Union Fire Company, junt en la Hand-in-Hand Fire Company, va comprar una campana d'incendis que es va colocar en el quart carrer des d'a on es podia escoltar en tota la ciutat.[5] Cap a 1791, la companyia posseïa una mànega d'incendis de 80 peus (24 metros), considerablement més curta que la mànega de 120 peus (37 metros) propietat de la Fellowship Fire Company.[4] Ademés, en eixe any, segons l'editor de l'autobiografia de Benjamin Franklin, John Bigelow, la companyia posseïa 250 gavetes, 13 escales, dos hams i “cap sac”.[6]


Referències

  1. ↑ «Citizen Ben». PBS. Consultat el 18 de novembre de 2008.
  2. ↑ Chaplin, Joyce (2007). The First Scientific American: Benjamin Franklin and the Pursuit of Genius, Basic Books, p. 81. ISBN 0-465-00956-5.
  3. ↑ Burt, Nathaniel (1999). The Perennial Philadelphians: The Anatomy of an American Aristocracy, University of Pennsylvania Press, p. 142. ISBN 0-8122-1693-8.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Scharf i Westcott, 1884.
  5. ↑ Weigley, Russell Frank (1982). Philadelphia: A 300 year history, W. W. Norton & Company, p. 78. ISBN 0-393-01610-2.
  6. ↑ Bigelow, John (1869). Benjamin Franklin (ed.). Autobiography of Benjamin Franklin, J. B. Lippincott & Co., p. 250.