Poema sobre el desastre de Lisboa

El Poema sobre el desastre de Lisboa (francés: Poème sur li désastre de Lisbonne) és un poema escrit per Voltaire com a resposta al terremot de Lisboa de 1755. És àmpliament considerat com una introducció a la seua novela Cándido de 1759 i el seu punt de vista sobre el problema del mal. El poema va ser compost en decembre de 1755 i publicat en 1756. Es considera un dels atacs lliteraris més crus al optimisme.

Trasfondo

Gravat en coure de 1755 que mostra Lisboa en flames i un tsunami enrollant als barcos en el port.

El terremot de l'1 de novembre de 1755 va arrasar per complet la capital portuguesa Lisboa. La ciutat va quedar en ruïnes i varen morir entre 30 000 i 50 000 persones. Un dels terremots més destructius de l'història, l'event va tindre un efecte important en la consciència cultural de gran part d'Europa. Voltaire va ser un dels molts filòsofs, teòlecs i intelectuals que es varen vore profundament afectats pel desastre. Voltaire va reaccionar de colp i repent en una carta a Jean Robert Tronchin: “Cent mil formigues, el nostre veí, sobtadament esclafades en el nostre formiguer. [...] ¡Qué trist joc d'encert és el joc de la vida humana! ¿Qué diran els predicadores, sobretot si es deixa en peu el palau de l'Inquisició?»

L'erudit Gottfried Wilhelm Leibniz i el poeta Alexander Pope varen ser famosos per desenrollar un sistema de pensament conegut com optimisme filosòfic en un intent de reconciliar a un Deu cristià amorós en l'aparent indiferència de la naturalea en desastres com el de Lisboa . La frase "lo que és, és correcte" (what is, is right) falcada per Alexander Pope en el seu Ensaig sobre l'home, i l'afirmació de Leibniz de que vivim en el millor dels móns possibles, varen provocar el despreci de Voltaire. Va criticar lo que percebia com un filosofar intrincado pero buit que només servia per a degradar a la humanitat i, en última instància, conduïa al fatalisme. Com va escriure Theodor Adorn, «el terremot de Lisboa va ser suficient per a curar a Voltaire de la teodicea de Leibniz».

François-Marie Arouet (1694-1778), conegut com Voltaire, escritor i filòsof de l'Ilustració francesa

El terremot va reforçar encara més el pessimisme i el deísmo filosòfic de Voltaire. Per la prevalença del mal, va argumentar, no podria existir una deïtat amorosa i benévola que intervinguera en els assunts humans per a recompensar als virtuosos i castigar als culpables. En canvi, va afirmar que el desastre va revelar la naturalea abjecta i ignorant de la humanitat. Per a Voltaire, la gent ben podia esperar un estat més feliç, pero esperar més era contrari a la raó.

Edició i estructura

Una primera edició no autorisada va aparéixer en París a principis de març de 1756, seguida de vàries atres en Londres, Ámsterdam i Ginebra. La primera edició impresa en l'acort de Voltaire va aparéixer en Cramer a fins de març de 1756. Mentrestant, Voltaire va modificar el seu text per a fer-ho menys ofensiu i va agregar notes i un prefacio. La versió final té 234 versos, mentres que el primer manuscrit tenia 1364. El volum publicat també inclou el Poème sur la loi naturellea (Poema sobre la llei natural).

Com a molts dels poemes de Voltaire, l'obra consistix enterament en coples rimadas en progressió contínua, no hi ha estrofes que dividixquen els versos. Voltaire també va incloure notes a peu de pàgina aclarint térmens tals com la cadena universal i la naturalea de l'home.