Convent do Carmo (Lisboa)
El convent de l'Orde del Carmen (en portugués: Convent dona Ordem do Carmo) és un antic convent catòlic ubicat en freguesia de Santa María Mayor, en la ciutat de Lisboa, Portugal. El convent migeval es va derrocar durant el terremot de Lisboa de 1755 i va destruir l'iglésia gòtica de La nostra Senyora do Carmo. Actualment encara pot notar-se en la frontera meridional del convent les evidències de dit sísmo.
Història
El monasteri va ser fundat en 1389 pel condestable (comandant suprem del rei) Nuno Álvares Pereira, a partir d'un chicotet convent carmelita situat en els terrenys adquirits per la seua germana Beatriz Pereira i el admirante Pessanha. La reconstrucció del convent va escomençar en 1393. En 1407 es va completar el presbiteri i l'àbsit de l'iglésia conventual, permetent els actes llitúrgics eixe mateix any. Entorn a 1423 les celes residencials es varen terminar, varen permetre als monges carmelitas traslladar-se des de Moura, al sur de Portugal, per a habitar l'edifici, incloent al pare Nuno de Santa María i al condestable Nuno Álvares Pereira, qui donó tota la seua riquea al convent i va escomençar a viure en ell. En 1551, el convent albergava 70 clercs i 10 sirvientes, que pagaven unes rendes de terra d'aproximadament 2500 creuats anualment.[1]
El célebre terremot de Lisboa de 1755 va causar grans danys al convent i va destruir completament la biblioteca, que albergava entorn a 5000 volums. Els 126 clercs que vivien en l'edifici en aquell moment varen tindre que abandonar l'edifici, sent traslladats inicialment a Cotovia i, més tart, a Camp Gran.[1]
Al començament del XIX es varen realisar chicotetes restauracions en el monasteri, com la reparació de les rajoletes de la techumbre. En la década de 1810, el monasteri va ser ocupat per la Guàrdia Real de Policia, incloent finalment l'aquarterament del batalló de francotirador (en 1814) i les milícies (en 1831), mentres que es varen pintar els interiors. En 1834 es varen realisar reparacions pel departament d'Obres Públiques per a adaptar el convent a jujats del 3.º Districte. L'iglésia mai va aplegar a reconstruir-se i va ser llogada com aserradero en juny de 1835, ans que les órdens religioses foren abolides en Portugal. En aquella época la primera i segona companyia d'infanteria de la guàrdia municipal es varen instalar en el convent i, posteriorment, el primer esquadró de cavalleria en 1845. Els edificis i l'àrea varen ser donados en 1864 a l'Associació d'Arqueòlecs Portuguesos, qui va convertir l'edifici en ruïnes en un museu.[1]
En 1902 es va contractar a un equip per a la restauració de la frontera orientada al Llarc do Carmo. Entre 1911 i 1912, les muralles entorn al convent do Carmo varen ser reconstruïdes, en la que es varen construir alguns arcs, baix la supervisió de l'arquitecte Leonel Gaia. En 1955 es varen donar permissos per a eixecutar proyectes públics en l'objectiu de conservar i restaurar les fronteres i la techumbre dels edificis militars per la Delegació d'Obres d'Edificis de les Guàrdies Republicanes. El 28 de febrer de 1969 un terremot va causar grans danys a la nau de l'iglésia.[1]
Durant la Revolució de les Clavellineres el convent va ser rodejat per rebels militars, els qui estaven en contra del règim del Estat Nou. La dictadura de l'últim president, Marcelo Caetano, i les forces lleals al seu règim es varen atrincherar en l'edifici, i finalment es varen rendir davant el futur president democràtic António de Spínola. L'antic convent va ser reutilisat com la sèu de la Guàrdia Republicana.[1]
Museu Arqueològic do Carmo
El Museu Arqueològic do Carmo va ser fundat en 1864 pel primer president de l'Associació d'Arqueòlecs Portuguesos, Joaquim Possidónio Narciso da Silva (1806-1896). Va ser el primer museu d'art i arqueologia del país, i va nàixer en els objectius de salvaguardar el patrimoni nacional que s'havia oblidat i deteriorat com a conseqüència de l'extinció de les órdens religioses i dels numerosos estralls eixecutats durant les invasions franceses i les guerres lliberals.[2]
En els seus primers anys d'existència, es varen reunir peces d'arquitectura i escultura, com per eixemple, monuments funeraris de gran rellevància escultòrica, panels de rajoletes, escuts d'armes i atres objectes d'interés històric-artístic i arqueològic. A finals del XIX i en el tercer quarto del XX varen aplegar al museu importants coleccions d'art i arqueologia provinents de diversos punts, entre els quals es trobava una colecció d'epigrafia romana, una colecció de ceràmiques i mòmies precolombinas i artefactes de les excavacions del poblat fortificado de Vila Nova de Sant Pedro, en Azambuja (Calcolítico, c. 3500 abans de Crist), contant actualment en prop de mil artefactes en l'exposició permanent.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convento do Carmo (Lisboa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.