Torre de l'Or
La Torre de l'Or de Sevilla és una torre albarrana situada al marge oriental del riu Guadalquivir, en la ciutat de Sevilla, Andalusia, Espanya. És una construcció almohade d'entre 1220 i 1221.[1] El segon cos és mudéjar, construït durant el regnat de Pedro I.[2][3] El tercer cos va ser construït en 1760.[4] El primer cos medix 15,20 metros de diàmetro i el conjunt té 36,75 metros d'altura.[5]
Va ser declarada monument històric-artístic en 1931.[4] Va ser restaurada per última volta en 2005.[6] Des de 1944 alberga un Museu Marítim,[7] dependent de l'Armada.[4]
Se situa en el caixco històric de la ciutat sevillana, en el barri del Arenal, en la mateixa zona de la plaça de bous de la Maestranza, la Torre de l'Argent o les Atarazanas i en la vora d'enfront es troba el Barri de Triana.
Història
[editar | editar còdic]Segons el llibre de començos de el XIV titulat Rawd al-Qirtas, la torre es va construir en l'any 617 de l'hègira. Açò és en el nostre calendari entre el 8 de març de 1220 i el 24 de febrer de 1221.[1]
Segons l'historiador Teodoro Falcón, els almohades varen construir una coracha que anava des de l'àngul exterior més meridional del Alcázar fins al riu. La coracha estava defesa per una série de torres, una d'elles era la Torre de l'Argent, i descollant un mur cap al riu, terminava en la Torre de l'Or.[1]
És mencionada en fonts musulmanes com Bury al-Dahab,[8][9] que significa Torre de l'Or.[10]
S'ha argumentat diverses raons per al seu nom. Despuix de la restauració de 2005 el nom es va atribuir a una apariència dorada donada per una mescla de morter de calç i palla prensada que la recobria.[11][12]
Sobre la fonamentació de la torre, esta consistix en una llosa de formigó de calç en una gruixa d'uns 5 m. (des de la cota +3m. a la cota -2m.). Dita fonamentació es recolza sobre un terreny bla, puix és una zona aluvial molt propenca al propi riu per lo que en la seua fonamentació es va afegir fusta de pi per a donar-li major consistència. Ademés d'estos 5 metros de fonamentació inicials, en 1760 despuix de les obres de restauració efectuades pels desperfectes que va ocasionar el cridat terremot de Lisboa, es macizó com a fonamentació la planta baixa de la torre, lo que supon un aument de 6 metros. Per això, actualment la Torre de l'Or conta en uns 11 metros de fonamentació.[13]
En 1248, per a prendre la ciutat, un dels barcos castellans va trencar el pont de barques que unia la vora de Sevilla i la de Triana. La flota castellana manada per l'almirant Ramón de Bonifaz, que en dos ocasions els documents de l'época ho definixen com un "ome de Burgos" i "un burgalés de Burgos", va trencar el pont en 1248 remontant el riu,[14] mentres les tropes de Fernando III de Castella sitiaven la ciutat, en que les seues cròniques es diu que des de la Torre de l'Or li varen tirar a les naus fleches en passar per davant.
Existix una senya errònea basada en un comentari de l'historiador de el XVII Diego Ortiz de Zúñiga diu que junt a la Torre de l'Or, abans de remontar fins al citat pont, hi havia "una gran cadena de maderos eslabonados en argollas de ferro" que anaven de la Torre de l'Or a un "murallón" que hi havia en la vora oposta del que "encara es conserven fonaments". I que, encara que d'eixa gran cadena no es parla en la Crònica d'Alfonso X, "és menester creure-ho d'antigues memòries en que es referix".[15] Hui sabem en seguritat que mai va existir dita cadena
Un barco trencant les cadenes del riu Guadalquivir junt a la Torre de l'Or apareix en els escuts d'Avilés, Santander, Laredo,[16] Santoña i Comillas, dita cadena és la que subjectava les barcaces del Pont de Barques. En 1984 esta escena es va incorporar al escut de Cantàbria gràcies als historiadors Mario García-Oliva, José Luis Casat Soto i María del Carmen González Echegaray.[17] L'artícul 2 de la Llei 8/1984, de 22 de decembre, de l'escut de la comunitat autònoma de Cantàbria diu:
Eixa cadena era la que subjectava les barcaces del pont de barques almohade. Segons la tradició, un fragment de les cadenes que es varen trencar en la Reconquista de Sevilla va ser dut iglésia de parroquial de Santa María de l'Asunción de Laredo.[16] En 2021 l'Universitat Complutense de Madrit va realisar un estudi d'esta cadena que demostrava que tenia una antiguetat de 800 anys, en un marge d'error de 50 anys.[19]
En «Primera Crònica General. Estoria d'Espanya que va manar compondre Alfonso l'Sabio» es menciona la Torre de l'Or per este nom en dos ocasions: en un ampli elogi a la ciutat i quan es parla de la pren de Sevilla de 1248.[20] En un diplomar original del 29 de decembre de 1253 Alfonso X va otorgar a Nicolás "de la Torre de l'Or" un forn en el carrer de Francs, per lo que és possible que a eixa persona se li haguera encarregat custodiar la torre. També hi ha constància, per una carta d'Alfonso X al clero parroquial del 5 de novembre de 1271, de que en la torre hi havia una capella en la que se celebrava tots els anys la festivitat de Sant Ildefons, patró del rei.[20][21]
La primera representació de la torre està en un sagell del Cabildo de Sevilla d'entre els sigles XIII i XIV. L'original es troba en l'Institut Valéncia de Don Juan de Madrit, encara que l'Ajuntament de Sevilla té una còpia. Com el sagell està incomplet, no pot vore's el segon cos de la torre.[1]
El professor d'arqueologia Fernando Amors Carredano ha considerat els merlones del terrat del primer cos i tot el segon cos com a construccions dels temps de Pedro I, en la segona mitat de el XIV. El segon cos seria, segons este acadèmic, una construcció d'estil mudéjar.[22]
L'historiador medieval Pedro López d'Ayala va escriure que en esta torre el rei Pedro I de Castella guardava tesors en monedes d'or i argent.[23][20] encara que realment és més llegenda que realitat.
Luis de Peraza, que va escriure la primera «Història de Sevilla» en 1535,[24] diu que la torre es trobava coberta de rajoletes que lluïen en la llum del Sol. El mateix croniste afig en eixa obra que a la torre li la cridava "de l'Or" perque el rei Pedro I va guardar tesors en ella.[25] José Gestoso i Pérez va buscar les rajoletes dorades primitives quan es va restaurar la torre en el 1900 i no els va trobar, mai varen existir. La cúpula sobre la llanterna arquitectònica de la part superior, alçada en 1760, està coberta de rajoletes dorades.[20]
Donada la proximitat de la torre al Moll de l'Aduana s'ha dit que es dia aixina perque en ella s'almagasenava l'or que venia d'Amèrica,[21] pero és fals ya que l'or es guardava en una estància de la Casa de la Contractació (Sala del Tesor)[26] i era processat en la Casa de la Moneda.[27]
A principis de el XV va servir de presó per a personages de la noblea.[28]
La Torre de l'Or va quedar afectada pel terremot de Carmona del 5 d'abril de 1504. El 17 d'octubre de 1504 Fernando el Catòlic va escriure des de Medina del Camp al Concejo de Sevilla solicitant que es repararen els danys. El 12 de juliol de 1505 la reina Juana va escriure des de Segòvia a Juan de Silva dient-li que la Torre de l'Or de Sevilla estava mal reparada i a punt de derrocar-se. Va haver nous terremots en 1522 i 1531. Cap a 1535 Peraza informa que la torre estava rodejada per un gros cinturó de ferro per a que no es terminara d'obrir. Este cinturó de ferro va deure ser colocat en 1504, pero va tindre que ser substituït perque consta que en octubre de 1538 es va pagar al ferrer francés Juan Abel per un atre.[4]
En 1597 la Real Audiència va fer presoners a l'alcalde de justícia, Sebastián de Carvajal, i als 24 jurats del cabildo en la Torre de l'Or i en la Porta de Triana per haver tret de la presó a un assut per a assotar-la. Finalment, se'ls va posar en llibertat en una multa.[29]
Va ser danyada per un fort temporal de vent el 28 d'abril de 1680, sent reparada en un cost de més de 1 000 reals pel mestre major de la ciutat, Acisclo Burgueño.[4]
El 9 d'octubre de 1680 es va produir un terremot que va danyar la torre. Per este motiu es va colocar en el segon cos una abrazadera de ferro.[4]
El terremot de Lisboa de l'1 de novembre de 1755 va agravar l'estat de deterioració de la torre, la fonamentació de la qual havia segut danyada ademés per riada prèvies. Gràcies al comte de Millorada, cavaller vintiquatre i procurador major, varen reconéixer la torre les següents persones: Pedro de Sant Martín, mestre major d'obres de la ciutat; Ignacio Moreno, mestre major del Real Alcázar; i Francisco Sánchez d'Aragó, mestre major de la Real Audiència. El presupost de la restauració va ser presentat el 8 de març de 1756 per Ignacio Moreno i Francisco Sánchez d'Aragó i era de més de 55 000 reals de vellón. Sánchez d'Aragó, per la seua banda, va presentar el 14 de setembre de 1757 dos alternatives: derribar la torre per complet o deixar solament el primer cos.[4]
En 1758 el rei va encarregar que supervisara la torre també Sebastián Van der Borcht, que acaba de terminar la construcció de la Real Fàbrica de Tabacs de Sevilla.[4]
Finalment, les obres de restauració de la torre varen escomençar el 17 de març de 1760. Es va reblir la planta baixa. Com es varen cegar les finestres del segon cos, va caldre construir la llanterna arquitectònica en finestres d'ulls de bou. Esta tenia una cúpula de rajoletes dorades. La llanterna i la seua cúpula varen ser construïdes entre el 14 de juny i el 27 de juliol d'eixe any. En agost es varen obrir sis grans vans en la torre i se'ls varen colocar balcons de ferro.[4]
En el XIX també es varen succeir les inundacions. En la frontera oest de la torre es conserven tres rajoletes que recorden fins a a on va aplegar l'aigua en tres d'eixes riada: del 21 de giner de 1856, del 8 de decembre de 1876 i del 10 de març de 1892.[4]
En 1809 la torre va ser restaurada en fondos de la Caixa del Real Alcázar.[30]
En 1815 la torre va passar a ser usada per la Companyia de Navegació del Guadalquivir.[4]
En 1821, sent alcalde de la ciutat el comte de Montelirios, l'Ajuntament va llogar la torre a la Corona per 150 durs anuals.[4]
Es varen portar a terme atres reparacions de menor importància entre 1822 i 1827 dirgidas per Tomás Escacena.[4]
En 1822 es varen establir en este lloc les oficines de la capitania del port i el fielato del moll.[4]
Manuel María Morales va dissenyar, el 3 de març de 1825, uns arcs en la muralla que hi havia des de l'Alcasser a la Torre de l'Or per a millorar el trànsit. Amador dels Rius indica que el derribe de la muralla a la que estava unida la torre va tindre lloc en 1821, pero lo cert és que va tindre lloc en 1830 sent alcalde José Manuel Arjona.[4]
En la década de 1850 es varen portar a terme reparacions menors en la torre, supervisades per Juan Manuel Cavaller. Estes obres varen terminar el 14 de maig de 1860.[4]
La Real Casa i Patrimoni va encarregar el 9 de març de 1866 al tinent alcaide de l'Alcasser que venguera la torre. No obstant, el 17 de març del mateix any una orde d'Isabel II va suspendre la venda.[4]
El 7 de giner de 1870 la Marina es va fer en l'usufructe de la torre, per a usar-la de comandància i capitania del port.[30]
En 1871 es va pensar en derribar la torre. Demetrio dels Rius, membre de la Comissió de Monuments Històrics i Artístics, es va opondre.[31] La Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrit va dirigir un document al ministre de Facenda el 17 de maig de 1871 per a que no es venguera ni derribara la torre, que finalment es va preservar. L'Acadèmia de Sant Fernando va dirigir un atre document al ministre de Foment el 27 de juny de 1871 per a que es declarara la torre monument nacional, lo que no va tindre lloc fins al 5 de juny de 1931.[30]
Entre 1887 i 1888 es va instalar un pararrayos.[4]
En 1891 la Comandància de Marina va voler restaurar la torre i va consultar a la Comissió de Monuments de Sevilla i a l'Acadèmia de Sant Fernando al respecte.[30] Les obres de restauració varen començar el 20 de setembre de 1899 i varen terminar el 20 de març de 1900. Varen ser portades a terme per l'ingenier naval Carlos Falcó i Gutiérrez de Falca.[4] El membre de la Comissió de Monuments José Gestoso va tindre que assessorar a Falcó, que ignorava algunes de les seues recomanacions i en el que discrepava en freqüència. José Gestoso va aplegar a presentar la seua dimissió a la Comissió pero els seus companyers d'esta li varen dissuadir de marchar-se.[32] Gestoso va conseguir rescatar de les enrunes d'esta restauració un capitel original que es conserva en el Museu Arqueològic de Sevilla.[4]
En 1899 consta que en una de les plantes estava la Junta d'Obres del Port i que en una atra estava la capitania del port.[4]
El 10 d'abril de 1923 la torre va ser visitada per Alfonso XIII.
En 1935 el coronel d'ingeniers de l'Armada José Emilio Díez Hidalgo va realisar un proyecte de rehabilitació de l'edifici.[4]
El 5 de juny de 1936 la Gasseta de Marina va publicar la disposició per a instalar en la torre d'un Museu Marítim. Açò no va poder ser acomés llavors a causa de la Guerra Civil. Entre 1942 i 1944 es va portar a terme la rehabilitació de la torre. El museu va obrir les seues portes el 24 de juny de 1944. El seu primer director va ser el capità de corbeta Juliol Guillén Tato. En l'inventari de 1947 figura que en el museu s'exponien 143 objectes, en 1982 eren 418 i en 1992 eren 425.[4]
En 1992 es varen portar a terme obres de restauració en la torre, que varen consistir sobretot en la reposició de merlones i en l'impermeabilisació dels terrats.[4]
El 13 d'agost de 1992, en el context de l'Exposició Universal de Sevilla, es hermanó la Torre de l'Or en la Torre de Belem de Lisboa.[33]
En 2005 va ser novament restaurada.[6]
En 2021 l'empresa pública espanyola Corregau-vos va emetre un sagell a on es commemoraven els 800 anys de la Torre de l'Or. El sagell mostra la torre engalanada en banderes el 10 d'agost de 2019 en motiu de la commemoració del quint centenari de la partida de Sevilla de l'expedició de Magallanes-Elcano, que va donar el primer regrés al món.[34]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]L'escritor Juan de la Cova, en el seu poema La conquista de la Bètica (1603), menciona la Torre de l'Or.[35] Miguel de Cervantes, en la seua novela picaresca Rinconete i Cortadillo (1613), menciona també la torre i el seu entorn. De la mateixa manera, Lope de Vega menciona esta torre en les seues obres L'amant agraït (1618)[36] i L'Arenal de Sevilla (1618). També és mencionada per Luis Vélez de Guevara en la seua obra El diable cojuelo (1641).[35]
La torre té un paper en una obra del duc de Rivas, titulada L'Alcasser de Sevilla (1834). En ella es narra com el rei Pedro I tenia custodiada en la torre al seu amant Aldonza Coronel, germana de María Coronel i esposa del noble Alvar Pérez de Guzmán. La torre torna a ser mencionada pel duc de Rivas en la seua romançada La buenaventura (1839),[37] sobre Hernán Cortés, i en la seua obra Una antigualla de Sevilla (1841).[35]
La torre és mencionada per Salvador Roda en Granada i Sevilla (1890) i per Rubén Darío en Terres solars (1904).[35]
Francisco Villaespesa li va dedicar un sonet en dodecasílabos en el seu poemari Panderetes sevillanes (1914).[35]
També és mencionada per Gerardo Diego en els seus poemes Torerillo en Triana (1926) i Llum de Sevilla (1964).[35]
La Torre de l'Or apareix en una maqueta de la ciutat de Sevilla flanquejada per les santes Justa i Rufina que hi ha en el retaule major de la catedral de Sevilla. La maqueta i les santes varen ser realisades per Jorge Fernández cap a 1510.[38]
En l'Iglésia de Santa Ana del barri sevillà de Triana hi ha un oli sobre taula realisat pel Mestre de Moguer, de cap a 1500, a on apareixen les santes Justa i Rufina junt a una vista de la ciutat en l'es aprecia la Torre de l'Or.[38] En l'Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de Madrit hi ha un quadro titulat Alegoria de la pintura sevillana, d'entre 1770 i 1775, realisat per Juan d'Espinal, a on es veu la Torre de l'Or. La torre també apareix en el quadro L'Inmaculada en Miguel Cid, realisat per Francisco Pacheco en 1617, que es troba en el museu de la catedral de Sevilla.[38]
La torre figura en vistes de Sevilla realisades realisades a partir de el XVI. Poden citar-se com a eixemples un dibuix de la ciutat de Pedro de Medina de 1548, una xilografia de 1570 que ilustra un llibre de Juan de Mal Lara sobre la visita de Felipe II a Sevilla, un gravat d'Ambrosius Brambilla de 1585, un gravat anònim editat per Johannes Janssonius en 1617, un gravat atribuït a Pedro Tortolero de 1738 i moltes atres.[38]
David Roberts va pintar la Torre de l'Or en dos ocasions en 1833. Una d'estes obres és una aguada conservada en The Morgan Library & Museum de Nova York[38] i l'atra és un oli sobre taula conservat en el Museu del Prat.[39]
La Torre de l'Or apareix en la portada del llibre Viage a Andalusia de SS. MM. i AA. RR. de Francisco María Tubino de 1862.[38]
La Torre de l'Or és la "maravella" que pot construir la civilisació espanyola en l'expansió Age of Empires II: The Conquerors i en els videojocs Age of Empires II: HD Edition i Age of Empires II: Definitive Edition.[40]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Falcón Márquez, 1984.
- ↑ Amors, Fernando. La Torre de l'Or i Sevilla. L'Intervenció Arqueològica.
- ↑ Amors, Fernando. Revisitar la Torre de l'Or de Sevilla des de l'Arqueologia.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 Teodoro Falcón Márquez(2007).La Torre de l'Or i Sevilla.Fundació Focus Abengoa.
- 23-44.
- ↑ «Torre de l'Or (Sevilla)». Cultura de Defensa. Ministeri de Defensa del Govern d'Espanya. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2022. Consultat el 14 d'agost de 2023.
- ↑ 6,0 6,1 Conclou la restauració de la Torre de l'Or, en una inversió de 820 000 €, El Món (22/6/2005), Archiu de la Delegació de el CSIC en Andalusia. Consultat el 6-11-2008
- ↑ «Museu Marítim de la “Torre de l'Or”». Patrimoni Cultural. Ministeri de Defensa del Govern d'Espanya. Consultat el 28 de juliol de 2024.
- ↑ López, Jerónimo; et al. (1999). Itinerari cultural de almorávides i almohades, Fundació El llegat andalusí, p. 209. ISBN 84-930615-0-6.
- ↑ Un art de transició (Espanya), Arthistoria. Consultat el 6 de novembre de 2008.
- ↑ Tahiri, 2007, p. 106.
- ↑ Carlota Muñoz (23-06-2005), Reflexos nous per a la Torre de l'Or, El Correu d'Andalusia. Archiu de la delegació de el CSIC en Andalusia. Consultat el 6-11-2008.
- ↑ La torre de l'Or de Sevilla reapareix visiblement rejovenida... (vídeo), Terra Multimèdia. Consultat el 6-1-2008.
- ↑ De BARRIOS,J.; FERNÁNDEZ,M.A.; BARRIOS,A.; POLO,J.: “L'estudi de la fonamentació i terreny subjacent de la Torre de l'Or. Aparejadores 60, 2001, pp. 60-79
- ↑ Fernández Dure, 1894, p. 26.
- ↑ Diego Ortiz de Zuniga (1795). Anals eclesiàstics i seculars de la molt noble i molt lleal ciutat de Sevilla, p. 22.
- ↑ 16,0 16,1 Aramburu-Zabala Higuera y Soldevilla Oria, 2013, pp. 49-52.
- ↑ «Símbols de Cantàbria». Govern de Cantàbria. Consultat el 7 de juliol de 2024.
- ↑ Bolletí Oficial de l'Estat.(35)
- 3379 a 3379.
- ↑ «trencar-naus-castellanes-conquista-Sevilla_0_1630637791.html », Diari de Sevilla.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Manuel González Jiménez(2007).La Torre de l'Or i Sevilla.Fundació Focus Abengoa.
- 15-22.
- ↑ 21,0 21,1 Marcos Pacheco Morals-Padró. «A regressos en l'orige del nom de la Torre de l'Or». Diari de Sevilla.
- ↑ Fernando Amors Carredano(2007).La Torre de l'Or i Sevilla.Fundació Focus Abengoa.
- 173-190.
- ↑ (1591) Pedro Porralis (ed.). el+ore+argent&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwj53NbU7ND2AhVKz4UKHd8donaN4Q6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=Pedro%20L%C3%B3peix%20de%20Ayala%20pedro%20torre%20de el%20or%20argent&f=false Coronica del serenissimo rei Don Pedro fill del rei don Alonso de Castella, p. 139.
- ↑ Joaquín Pascual BareaCongrés internacional sobre humanisme i Renaixença. Ed. M. Pérez González (León, 1998).I
- 527-535.
- ↑ Francisco Morals Padró(1978).Bolletí de la Real acadèmia Sevillana de Bones Lletres: Minervae Baeticae.(6)
- 76-174.ISSN 0214-4395.
- ↑ Fernández López, 2018, p. 72.
- ↑ Fernández López, 2018, p. 44.
- ↑ Manuel Chaves Rei (2019). el+or+prision+pedro+i&hl=és&sa=X&vejau=2ahUKEwjji-K6-tD2AhVCzhoKHWggBKcQ6AF6BAgLEAI#v=onepage&q=torre%20de el%20or%20prision%20pedro%20i&f=false Pàgines sevillanes, Good Press.
- ↑ De Ariño, 1873, p. 77.
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Teodoro Falcón Márquez(1993).Laboratori d'Art: Revista del Departament d'Història de l'Art.(6)
- 221-244.ISSN 1130-5762.
- ↑ Pablo Ferrand. «[1]», ABC de Sevilla. Consultat el 26 de giner de 2020.
- ↑ De Tena Ramírez, 2020, p. 184-189.
- ↑ «[2]», ABC de Sevilla. Consultat el 12 de març de 2014.
- ↑ «[3]», El Correu d'Andalusia.
- ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 Rogelio Reis Cano(2007).La Torre de l'Or i Sevilla.Focus Abengoa.
- 155-172.
- ↑ Lope de Vega. «Seguidilles del Guadalquivir». Cervantes Virtual. Universitat d'Alacant. Consultat el 13 d'agost de 2023.
- ↑ Antonio Riera Almaraz(2021).Castella: Estudis de Lliteratura.12(9)
- 513-526.ISSN 1989-7383.
- ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 Javier Portús(2007).La Torre de l'Or i Sevilla.Focus Abengoa.
- 125-154.
- ↑ «David Roberts. La Torre de l'Or». Museu del Prat. Consultat el 15 d'agost de 2023.
- ↑ Age of Empires II. Spanish wonder
?file=Wonderspanish.png){kind=link}
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre del Oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.