Vaig salar
-1.jpg){kind=link}
-1.jpg){kind=link}
Vaig salar (àrap سلا, en francés: Vaig salar) és una ciutat de Marroc situada en la costa atlàntica, en la vora nort de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la ciutat de Rabat. Té uns 850403 habitants (2014). Forma, junt en Rabat, la prefectura de Vaig salar.
Història
Va ser en orige una factoria romana cridada Sala Colónia. La ciutat com tal es va fundar en el X, quan la tribu bereber dels Beni Ifren va fer d'ella la seua capital. Es va desenrollar despuix baix els almohades (XII) i els meriníes (XIV), gràcies a la seua posició estratègica en la ruta que lligava a Fez i Marrakech i gràcies al seu port, principal punt d'intercanvi marítim entre Marroc i Europa. Gràcies al seu gran mesquita, construïda entre 1163 i 1184, i a la seua madrasa o centre d'estudis islàmics, va anar també un dels centres religiosos més importants de Marroc. En 1260 va ser atacada i incendiada per una flota castellana d'Alfonso X el Sabio, lo que va propiciar la construcció d'una muralla.
Pirateria i esclavisme
A l'atre costat del riu es trobava Vaig salar la Nova, també cridada Rabat, construïda a principis de el XII sobre un antic fortín o ribat. En 1605 va recalar en Vaig salar la banda del pirata anglo-otomà Jack Ward, a on ya s'assentaven pirates anglesos o holandesos.[1] A partir de 1610 apleguen a abdós ciutats varis mils de refugiats moriscos expulsats d'Espanya, lo que supon un considerable aument de població i d'activitat de la ciutat. Estos varen aplegar en dos onades: La primera, procedent d'Hornachos, els habitants de la qual eren encomendero i tenien, per tant, certs privilegis que els varen permetre abandonar la península ibèrica en part dels seus bens en fer-ho voluntàriament. Als hornachegos varen seguir atres moriscos expulsats sense bens i sense honra que varen buscar venjança en el bandolerismo marítim o pirateria; per eixemple, les razias africanes de l'estiu de 1625 en el sur d'Anglaterra varen rendir 1,000 esclaus anglesos, transportats per a la seua venda en Vaig salar.[2] Mentres que els hornachegos es varen dedicar a armar barcos, atres moriscos varen formar les seues primeres tripulacions.
El creiximent econòmic va ser tal que, despuix de l'expansió de Rabat i la seua unió en Vaig salar, en 1627 Rabat i Vaig salar es convertixen en una república independent, cridada República de les Dos Vores, del Bu Regreg o, més llanamente, República de Vaig salar, dirigida per corsarios (els «pirates berberiscos» de les cròniques espanyoles) i dedicada fonamentalment a la pirateria, lo que li va valdre el bombardeig d'una flota espanyola comandada per Tomás de Larraspuru en maig de 1628 i d'una francesa el 20 de juliol de 1629.[3] Despuix del sege de Vaig salar de 1660-1664 el rais Khadir Ghaïlan va prendre Rabat, acabant en la república, que va quedar baix sobirania dels alauíes.[4]
La verdadera decadència va aplegar quan, en 1755 el cridat terremot de Lisboa, que el seu epicentre es trobava aproximadament a la mateixa distància de Lisboa que de Rabat, va causar un tsunami que va desviar de forma permanent al Bu Regreg, inhabilitant el port que, fins a llavors, es trobava ingeniosamente situat dins de les muralles. El principal port del regne es va desplaçar llavors a Esauira (Mogador), encara que Vaig salar mantinguera certa activitat corsaria fins a una data tan tardana com 1829.
Protectorat francés
En 1912 s'establix el Protectorat Francés en Marroc, en Rabat com a capital. La fins a llavors ciutat menor es convertix en una gran ciutat administrativa, i Vaig salar queda un tant relegada, encara que es manté com a foc cultural i religiós front a la seua veïna europeizada. El port de Vaig salar va perdre tota la seua importància comercial, mantenint-se solament com a port peixquer.
En 1957 es va inaugurar el primer pont que unix abdós ciutats.
Cultura
En l'actualitat, Vaig salar és una ciutat poc visitada pels turistes i que conta en una població prou més conservadora en comparació a Rabat. Açò últim és, justament, el seu atractiu, ya que la convertix en un lloc típicament marroquí i en molt manco influència occidental, lo que es pot comprovar en la seua medina. El seu monument més important és la Gran Mesquita.
La ciutat no té vida nocturna i per a molts és una ciutat-dormitori de Rabat. De totes formes, els seus cafens són un grat lloc per a compartir en la gent, sempre junt a un deliciós té marroquí.
Per als fanàtics del fútbol, l'equip local és el Association Sportive Vaig salar (ASS), que actualment competix en la primera divisió del fútbol marroquí.
Clima
Ciutats agermanades
| Ciutats agermanades | |||||
| Erro al crear miniatura: Tunis |  | ||||
 Portugal
|
 | ||||
[[Image: |border|20px|Mèxic]] Mèxic
|
 |
 | |||
[[Image: |border|20px|Rússia]] Rússia
|
.png){kind=small} |
 | |||
 Estats Units
|
 | ||||
Vore també
Referències
- ↑ «The Life of the Pirate John Ward» (en en-us). Consultat el 2023-12-03.
- ↑ «I. A New and Deadly Foe», White Gold • The Extraordinary Story of Thomas Pellow and North Africa's One Million European Slaves, Large Print edició (en en), Oxford: Isis Publishing Ltd, p. 14. ISBN 0-7531-5647-4. «1625, the major of Plymouth reckoned that 1,000 skiffs had been destroyed, and a similar number of villagers carried off into slavery. These miserable captives were taken to Vaig salar»
- ↑ Figueres, Tomás García; Saint-Cyr, {{{nom2}}} (1973). Larache: senyes per a la seua història en el sigle XVII (en és), Institut d'Estudis Africans, Consell Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 978-84-500-6144-4.
- ↑ «Ghailan, the restless warlord of northern Morocco» (en en). en.yabiladi.com. Consultat el 2023-12-03.
- ↑ «Jumelage entre Ix/Ariana». REMESS. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 23 de giner de 2012.
- ↑ «Geminaçõés de Cidades i Vilas». Associação Nacional de Municípios. Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2009. Consultat el 15 de novembre de 2009.
- ↑ «Maroc-Mexique: développer unix coopération tous azimuts». Menara. Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2013. Consultat el 23 de novembre de 2004.
- ↑ 8,0 8,1 «Li Conseil communal de Vaig salar approuve plusieurs accords de partenariat». Maghreb Arabe Presse (MAR). Archivat des d'el original, el 15/05/10. Consultat el 15/05/10.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.