Ostrea

Archiu:Oyster.jpg

Ostrea

Ostrea és un gènero de moluscs bivalvats marins del orde Ostreoida, coneguts popularment com a ostres. Posseïxen dos valvas casi circulares i desiguals, i estan considerades com un dels mariscs comestibles més apreciats. Inclou vàries espècies, sent Ostrea edulis la més coneguda. Algunes espècies són capaces de produir perlas en el transcurs del temps, que es formen a partir de partícules que es sedimentan en l'ostra (generalment partícules d'arena) formant en el temps una pedra preciosa. Existixen diferents tipos de perla depenent del sediment acumulat.

Característiques

Les ostres són organismes filtradores que succionen l'aigua en el batre de cilios. El plàncton i les partícules suspeses de l'aliment queden atrapats en el moc de les papades i són transportats a la boca, a on es mengen, es digerixen i es expelen com les heces o pseudofeces. L'activitat alimentària de les ostres és major quan la temperatura de l'aigua està sobre els 10 °C. Les ostres sanes consumixen les algues i atres aliments flotants, aplegant a filtrar cada una d'elles fins a cinc litros d'aigua per hora.

Els científics pensen que la població d'ostres de la baïa de Chesapeake, en el seu apogeu, filtraven històricament el volum sancer de l'aigua de l'estuari d'excés d'aliments cada tres o quatre dies. Hui el procés prendria casi un any. Els sediments, la matèria orgànica que servix d'aliment i les algues poden causar problemes en les masses d'aigua. Les ostres filtren estos agents contaminadores, menjant-los o formant en ells paquets chicotets que es depositen en el fondo, a on resulten inocuo. Les ostres respiren com els peixos, usant brànquias i la capa externa que les recobrix. La capa s'alinea en molts gots sanguíneus diminuts, de parets primes que extrauen l'oxigen de l'aigua i expelen el diòxit de carbono. Un cor chicotet en tres cambres, que està amagat baix del múscul abductor, és l'encarregat de bombejar la sanc descolorida, en la seua font d'oxigen, a totes les parts del cos. Al mateix temps dos renyons situats en la superfície inferior del múscul purifiquen la sanc de qualsevol residu que hagen arreplegat. Les ostres tenen sexes separats, no obstant, poden canviar el sexe una o més voltes durant la seua vida. Les gònadas, òrguens responsables de produir els ous i l'esperma, rodegen els òrguens digestius i es componen de gamets, túbuls de ramificació i teixit fi conectivo. No és possible diferenciar els mascles de les femelles basant-se solament en l'examen de les seues closques.

Ostres com a aliment

Archiu:Ostras, molusco.jpg

Ostres (Espanya)

L'escritor satíric irlandés Jonathan Swift va dir que «el primer home que es va atrevir a menjar una ostra va ser valenta», pero és possible que el consum d'ostres pels humans poguera aplegar a la prehistòria, potser per les evidències de recolectors d'ostres trobats en totes les cultures propenques a el mar. Cal pensar que les ostres varen poder haver segut una forma d'aliment en les àrees costeres, i que junt en l'indústria peixquera varen poder haver segut una important font d'ingressos econòmics. És molt possible que la sobrepesca i la pressió de la contaminació hagen fet que la seua producció haja disminuït a cantitats casi ridícules per al consum en alguns llocs; no obstant, seguix sent popular en algunes ciutats costeres a on s'apleguen a celebrar inclús els festivals de les ostres.

Les ostres figuren entre els aliments exòtics de poques cultures; no obstant, és un aliment de gust adquirit, ya que es necessita algun entrenament abans de ser apreciat. Des del punt de vista nutritiu és un aliment ric en zinc, un dels nutrients requerits per a la producció de la testosterona.

• Gavinet especial per a obrir ostres.
  Gavinet especial per a obrir ostres.
• Ostres servides en Mercat de Sant Miguel, Madrit, Espanya.
  Ostres servides en Mercat de Sant Miguel, Madrit, Espanya.
• Ostra oberta per a consumir.
  Ostra oberta per a consumir.
• Ostra espanyola.
  Ostra espanyola.

Captura i cultiu

Les ostres poden capturar-se en el fondo de les mars prenent-les dels seus llits. En les aigües poc profundes es capturen a mà o en chicotets despalladores. En aigües més profundes s'ampren despalladores en braços més allargats per a poder aplegar al fondo. En algunes àrees es realisa de manera mecànica la recolecció en una espècie de dragado, esta operació encara que requerix de poca mà d'obra i permet traure major cantitat d'ostres en un interval de menor temps, és cert que danya considerablement el fondo marí. És per esta raó per la que des de l'any 1965 es ve regulant la captura d'ostres per dragado del fondo marí. En Chile en general l'ostra es recolecta artesanalment des del fondo marí. No obstant, existixen també criaderos a on es cultiven conseguint aixina tindre ostres tot l'any, inclús en les époques de veda. En sectors d'aigües marines especialment triades, protegides de fortes corrents i alluntades de la contaminació de poblats propencs, s'emplacen els criaderos d'ostres. S'ancoren basses de les quals es pengen grans arracades d'ostres de cholga o un atre tipo de closques grans. En estes closques s'adherixen les llavors d'ostres, les quals despuix de 3 anys alcancen el tamany adequat per a ser collides i comercialisades.

Vore també

• Salsa d'ostres — salsa de recent invenció i història curiosa
• Ostrón de la Delta de l'Ebre