Anar al contingut

Esperma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esperma

El semen (del llatí semen)[1] o sement[2] és el conjunt d'espermatozoides (esperma, dellatí sperma, i este del grec σπέρμα sperma, ‘llavor’)[3] i substàncies decorregudes que es produïxen en l'aparat reproductor masculí de tots els animals, entre ells l'espècie humana.[4] El semen és un líquit en textura viscosa i blanquecino que és expulsat per mig de l'uretra durant l'eyaculació. Està compost per espermatozoides i plasma seminal que es forma per l'aporte dels testículs, l'epidídimo, les vesícules seminals, la próstata, les glándulas de Cowper, les glándulas de Littre i els gots deferentes.[5]

Calitat del semen

Espermatobioscopía

Archiu:Comp256 esperma640 X.ogv

També conegut com espermiograma, espermograma, espermatograma o seminograma, és l'estudi de la calitat d'una mostra d'esperma. Els paràmetros que s'evaluen en la espermatobioscopía són: el volum de la mostra, el número d'espermatozoides que conté cada militro de semen i el percentage d'ells que presenten movilitat. Segons l'Organisació Mundial de la Salut (OMS, 1999), la calitat pot ser molt bona (tipo A), bona (tipo B), in situ (tipo C) i molt mala (els que no es mouen, tipo D). També s'evalua el percentage d'espermatozoides la forma dels quals és «normal» (deu ser major del 14 per cent, segons Thinus Kruger, 1984) i el número total d'espermatozoides mòvils útils. Deu considerar-se que les mostres fluctuen en un ranc que varia en funció de diferències individuals, del temps d'abstinència i de detalls fins en la recolecció, aixina com de l'interval transcorregut entre l'obtenció i el processament de la mostra. Els anteriors factors poden fer variar els resultats. Mai es deurà establir un diagnòstic en l'evaluació d'una sola mostra. Són necessàries si més no dos o tres més per a establir un diagnòstic certer. En alguns casos, quan s'ha demostrat alguna anomalia, existixen proves especials que permeten profundisar en el funcionament espermático, tals com la reacció acrosomal o reacció acrosómica, la prova de supervivència espermática i la de penetració en ovòcits d'hàmster.[6][7]

Característiques del semen humà

  • El volum promig de semen d'una eyaculació és d'1,5 a 4 militros, en un màxim de 5 ml despuix d'un periodo d'abstinència de 3 a 7 dies. Depén molt de l'abstinència sexual prèvia i del nivell d'excitació durant l'activitat sexual.
  • El cos humà elimina per sí mateixa el semen almagasenat que no es evacúa per mig de l'estimulació dels genitals (masturbació). Si no es eyacula durant un temps, solen produir-se polució nocturnes.
  • El color del semen és normalment blanc pàlit o blanc lechoso o lleument groguenc, per les flavinas provinents de la vesícula seminal. Si elíquit eyaculado presenta un color anaranjado o rojós, és possible que continga sanc, signe que es coneix com hematospermia, que pot indicar un trastorn urològic.
  • El semen sol tindre una consistència de coàgul, per la facilitat de solidificació que posseïx gràcies al fosfat d'espermina i atres proteïnes similars al fibrinógeno. És freqüent l'aparició de grums més sòlits, pero això no és indicatiu de cap classe de problemes.
  • L'olor és peculiar i variable en cada individu, en funció de múltiples factors. Es tracta de característiques que inclouen un fort component subjectiu i emocional. Per a algunes persones és desagradable i per a unes atres és excitant. Algunes persones reconeixen un lleu sabor dolç i afrutado, per les proteïnas alcalinas. L'aroma pot ser molt intens. Pot tindre una llaugera olor a hipoclorito de sodi o calcio.[8]
  • el pH del semen és d'al voltant de 7,5 per lo que es considera que és alcalino. Esta llaugera alcalinidad favorix als espermatozoides quan es troben en la vagina, a on el pH és àcit. No obstant, no totes les fraccions que componen el semen són alcalinas.
  • Menys del 10 % del volum del semen d'una eyaculació correspon als espermatozoides, per lo tant, més del 90 % del volum del semen d'una eyaculació correspon alíquit seminal.
  • La densitat normal dels espermatozoides en el semen varia de 15 a 150 millons per militro, per lo que cada eyaculació conté entre 39 a 400 millons.

Segons l'OMS, en 2010 els criteris en els que té que complir un semen per a que este siga considerat de bona calitat són:

  • Volum de semen entre 1,5 i 6 ml per eyaculació.
  • Ranc promig de pH entre 7,2 i 8,2.
  • Una concentració de 15 millons de spz/ml o més, o 39 millons del total eyaculado o més.
  • Des del punt de vista de la movilitat més del 32 % d'ells tenen que presentar una movilitat progressiva.
  • Pel que fa a la morfologia, com a mínim el 4 % dels espermatozoides té que tindre una morfologia normal. Per a que es produïxca la fecundació del òvul, el semen deu contindre més de 20 millons d'espermatozoides per militro.
  • El semen conté algunes atres cèlas, despreses del epiteli dels conductes excretores i de l'uretra, o ben procedents del sistema inmunitario, com els limfocits.
  • En cas d'infecció de l'organisme, el semen pot aplegar a contindre altes concentracions de virus o germens com, per eixemple, el VIH (que provoca el sida), per lo que el método de protecció més efectiu és el de barrera (profiláctico o preservatiu).[11]

Per la composició del semen, en condicions adequades, els espermatozoides poden permanéixer vius fora de l'organisme durant varis dies. També sobreviuen durant cert temps en els conductes excretores despuix de la mort. S'han aplegat a trobar gamets masculins vius en la trompa de Falopi i en l'úter de la dòna varis dies despuix del coit. Poden almagasenar-se en estat congelat en nitrogen líquit durant mesos o anys, ya que mantenen la seua capacitat fertilisant despuix de la congelació o criopreservación. Per esta última característica, és possible l'inseminació artificial i la fecundació in vitro en semen congelat o crioconservado. Moltes persones en càncer testicular han pogut tindre descendència posteriorment, criopreservando el seu semen abans del tractament.

Composició del semen

Menys d'un 10 % del volum del semen d'una eyaculació correspon als espermatozoides, i més del 90 % al plasma seminal. La densitat d'espermatozoides en el semen varia de 15 a 150 millons per militro, per lo que cada eyaculació conté entre 39 i 400 millons d'ells. Les vesícules seminals aporten entre el 40 i el 60 % del volum del semen i les seues secrecions contenen principalment:[12]

La próstata aporta del 15 al 30 % del plasma seminal, en un líquit ric en:

Factors que reduïxen la calitat del semen

Artícul principal → Infertilitat masculina.

La baixa calitat del semen és un factor per a l'infertilitat masculina i es definix per varis factors relacionats en els espermatozoides com l'oligospermia (baixa concentració), l'astenozoospermia (baixa motilidad) i la teratozoospermia (pobra morfologia). Aixina mateix, l'aument de la fragmentació de l'ADN espermático pot causar infertilitat conjugal, abort espontàneu recurrent i afectar la taxa d'èxit de la tecnologia de reproducció assistida.[17]

Un estudi del 2017 va concloure que un patró dietètic saludable sembla estar associat en un nivell elevat de concentració d'esperma. En eixe estudi es va definir una alimentació saludable com una caracterisada per un alt consum d'hortalices, llegums, frutes, grans sancers, oli d'oliva i peix. Una alimentació no saludable es caracterisa per un alt consum de carns roges i làcteus, margarina, mayonesa, sucres, grans refinats, manteca, greixos saturats i un baix consum de verdures i frutes.[18]

L'hàbit de fumar cigarrets també reduïx la calitat del semen en impactar en la morfologia i viabilitat dels espermatozoides en reduir l'expressió de l'enzima CHEK1 generant dany en l'ADN i apoptosis dels gamets masculins.[19] Aixina mateix, en funció a la dosis de dependència també afecta la motilidad, concentració i volum de l'esperma.[20] En un atre estudi publicat el 2019 el fumar tabac es va associar en un reconte d'espermatozoides més baix i un aument en el número de defectes morfològics dels espermatozoides.[21]

El consum d'alcohol també impacta en el volum i concentració del semen. En un estudi en 323 hòmens realisat entre setembre de 2014 i decembre de 2016 en Itàlia, els resultats publicats en 2018 varen mostrar que els hòmens que consumien menys de tres unitats d'alcohol per semana tenien una millor calitat de semen respecte als hòmens que consumien de 4 a 7 unitats en els dos paràmetros mencionats: volum i concentració.[22]

Alteracions en les funcions de la glándula tiroides també afecten la calitat del semen. l'hipotiroïdisme s'associa en la teratozoospermia mentres que l'hipertiroidisme en la astenozoospermia, la oligospermia i la teratospermia.[23]

Per últim, l'edat és un factor determinant en la calitat del semen. La millor calitat de l'esperma sol aparéixer entorn als 20 anys, mentres que a partir dels 40-50 anys disminuïx. És per això que les clíniques de reproducció assistida no accepten donants d'esperma majors de 50 anys. Hui en dia no es coneixen métodos per a millorar la calitat del semen. No obstant, l'ingesta d'antioxidants pot supondre un breu benefici.

Edat de producció del semen humà

El semen comença a produir-se a partir de la pubertat i té les característiques de l'adult a partir dels 9-14 anys en la majoria dels adolescents. La cantitat produïda aumenta en l'edat fins a un nivell màxim que depén de cada individu, despuix disminuïx a mida que el varó envellix. No obstant, es produïxen semen i espermatozoides durant tota la vida adulta del varó.

Llocs de formació del semen

Procés d'espermatogénesis que es porta a terme en els túbuls seminiferos i epidídimo.

Els llocs a on es forma el semen són:

  • Vesícules seminals: produïxen una densa secreció que contribuïx de manera molt important al volum del eyaculado, que oscila entre el 46 % i el 80 %, sent esta l'última part del semen en eixir en una eyaculació. Esta secreció és rica en fructosa, que és el sucre principal del semen i proporciona els hidrats de carbono utilisats com a font d'energia dels espermatozoides mòvils. També conté chicotetes cantitats d'un pigment groc, flavinas en la seua major part, que aporten al semen una forta fluorescència a la llum ultravioleta, que té molt interés en medicina llegal per a la detecció de taques de semen en una violació.
  • Próstata: Aporta la segona part del contingut del semen en una cantitat abundant que oscila entre el 13 % i el 33 % del volum total del eyaculado. Elíquit prostàtic és ric en enzimas (fosfatasas) i en àcit cítric. la próstata produïx el fosfat d'espermina, un compost poliamínico present en cantitat abundant en el semen humà. Quan el semen es gela i comença a secar-se, esta substància forma els cristals de Böttcher.
  • glándulas de Cowper, actualment conegudes com glándulas bulbouretrals, que secretan un líquit lubrificant al semen, poc abundant pero ric en mucoproteínas, sent la primera part del eyaculado. Faciliten la lubricació de l'uretra que recorre el pene per al pas del semen a gran velocitat cap a l'exterior, gràcies a la contracció dels músculs bulbouretrals.
  • Glándulas uretrals o glándulas periuretrals o glándulas de Littre: generen una mucosa en oxitocina que protegix i lubrica les parets de l'uretra i s'incorpora al semen durant l'eyaculació.[16]

Quan es realisa una prostatectomía radical en cas d'un càncer de próstata, s'extirpa la próstata, les vesícules seminals i es lliguen els conductes deferentes. El semen produït en les gònades masculines s'acumula en el epidídimo i en els conductes deferentes, reabsorbiéndose allí mateix.

Comportament sexual i semen

Tots els comportaments sexuals que comporten el contacte del semen en la vulva o la vagina directament, sense entrar en contacte en l'aire, poden provocar un embaràs. Entre els métodos anticonceptius que eviten este contacte es troben:

En algunes cultures se li ha atribuït al semen propietats especials de masculinitat, fins a tal punt que en alguns pobles del Pacífic Sur creïen que l'ingestió de semen pels adolescents era necessari per a adquirir la maduració sexual. No obstant, esta pràctica pot transmetre múltiples malties de transmissió sexual si l'emissor les patix.

Fraccions del semen en l'eyaculació

Durant l'eyaculació, poden distinguir-se quatre diferents fraccions:

  • Fracció preeyaculatoria: esta fracció correspon del 10 % al 15 % del volum total, és de consistència mucosa, transparent i presenta pocs espermatozoides. Procedix de les secrecions de les glándulas de Cowper i Littre. L'acció d'esta fracció és fer més esvarós el canal de l'uretra.
  • Fracció prèvia: és fluïda i seguix sense presentar espermatozoides ya que presenta un pH àcit, elevada concentració de fosfatasa àcida i àcit cítric, i estes no són unes condicions òptimes per al desenroll dels gamets masculins. Procedix de la próstata. Representa entre el 13 % i el 33 % de la fracció total.
  • Fracció principal: presenta elements líquits i gelatinosos. Procedix del epidídimo i dels conductes deferentes. És la fracció que conté als espermatozoides. Representa entre el 5 % i el 10 % de la fracció total.
  • Fracció terminal: de consistència gelatinosa o coloide. Procedent de les vesícules seminals. Té un pH alcalino i fructosa, raó per la qual hi ha presents espermatozoides, encara que la majoria immòvils. Conté fructosa que és el principal nutrient dels espermatozoides. Representa entre el 50 % i el 80 % de la fracció total. En presentar esta fracció un pH alcalino i ser la més abundant en volum, és una de les causes per les que el pH és bàsic.

Obtenció de mostres de semen

L'obtenció d'una mostra de semen és el primer pas de l'espermiograma. L'abstinència sexual òptima per a l'obtenció de mostres de semen és de 2-7 dies, ya que a partir d'ahí el percentage d'espermatozoides morts és més alt. La primera forma d'obtindre la mostra de semen és per mig de la masturbació, i el millor lloc per a obtindre-la és en la mateixa clínica, ya que aixina evitem canvis de temperatura durant el transport, que poden resultar letals per a alguns espermatozoides (també és possible obtindre la mostra durant una relació sexual fent us d'un preservatiu especial). Una sola mostra de semen no és determinant per al diagnòstic de la maltia, per lo que tenim que analisar 2 mostres diferents en un interval entre elles de 7 dies a 3 mesos, ya que la producció d'espermatozoides és un procés cíclico. Ademés, també cap la possibilitat de la pèrdua de la mostra, i que podria emmaixquerar els resultats reals de l'espermiograma. Per una atra part, també pot influir en la calitat del semen que l'home haja segut somés a situacions de gran estrés. Per açò en una única mostra de semen no podem afirmar res. Per a obtindre la mostra, tenim que introduir-la directament en un recipient de plàstic estèril, sempre no més d'1 hora abans de ser estudiada. Com ya s'ha comentat, mai devem utilisar preservatius convencionals, ya que tenen substàncies químiques com a lubrificants o espermicidas que podrien danyar la mostra. Si necessitem usar preservatius, usarem un preservatiu especial. En cas de paraplejía és possible utilisar ferramentes mecàniques o electroeyaculación o estimulació vibratoria. La mostra mai deu obtindre's per mig de coitus interruptus per vàries raons:

- Podria perdre-se part de l'eyaculació.

- Podria produir-se contaminació bacteriana.

- El pH àcit de la vagina podria ser perjudicial per a la motilidad dels espermatozoides. També és molt important etiquetar correctament al destinatari en identificació del pacient, data, hora, dies d'abstinència, entre atres senyes necessàries a conéixer. Ademés, en primera instància, totes les mostres són tractades com contaminades, sent obligatori un estudi serològic previ al seu anàlisis, en la finalitat de descartar la presència de malties contagioses com a VIH o hepatitis.

Obtenció de mostres en casos especials

  • INHIBICIÓ SICOLÒgica: En estos casos es pot tractar per mig de psicoterapia, estimulació per mig de drogues (viagra), obtindre la mostra per mig de relacions sexuals en preservatius especials sense lubrificants ni espermicidas (en cas de llimitacions religioses, deuríem utilisar un SCD, o Dispositiu de Recolecció Seminal, com a preservatius en forats), o, en última instància, obtindre espermatozoides directament d'una biòpsia.
  • LESIÓ NEUROLÒgica: es pot tractar per mig de vibroestimulación o electroestimulación. També es pot obtindre la mostra realisant una aspiració/biòpsia d'epidídimo o testícul (método més eficaç).
  • EYACULACIÓ RETRÒGRADA: Este tipo d'eyaculació ocorre quan existix un defecte en la próstata, per lo que la mostra no es eyacula a l'exterior sino a la bufa. Llavors, en eixe cas, lo que tenim que fer per a obtindre la mostra és:
  1. Ingesta de bicarbonato (uns 25 grams), la nit anterior del matí de l'obtenció de la mostra. Açò neutralisarà l'orina àcida i la tornarà alcalina, un pH propenc al del semen, per a que els espermatozoides puguen sobreviure en aplegar a la bufa.
  1. Abans de la masturbació tenim que orinar per a buidar la bufa. Açò deu anar al primer tarro.
  2. Immediatament despuix, el subjecte deu masturbarse i eyacular, en ser eyaculació retrògrada, esta anirà a la bufa. Llavors, despuix s'obté una nova mostra d'orina (que, en este cas conté eyaculació) que s'almagasenarà en el segon tarro.
  3. Finalment tenim que obtindre la següent orina per a la possible fracció d'eyaculació, que s'almagasenarà en el tercer recipient. Açò pot contindre la fracció més important.

Aspectes socials i culturals

Mostra de semen arreplegada per al seu anàlisis

Qigong

el qigong i la medicina chinenca fan molt recalcament en una forma d'energia anomenada 精 (pinyin: jīng, també una morfema que denota «essència» o «esperit»),[24][25] que s'intenta desenrollar i acumular. «Jing» és energia sexual i es considera que es dissipa en l'eyaculació, per lo que la masturbació es considera un «suïcidi energètic» entre els qui practiquen este art. Segons la teoria del Qigong, l'energia de moltes vies/meridianos es desvia i es transferix als òrguens sexuals durant l'excitació sexual. L'orgasme i l'eyaculació subsegüents expulsaran finalment l'energia del sistema per complet. El proverbi chinenc 一滴精，十滴血 (pinyin: yì dī jīng, shí dī xuè, lliteralment: una gota de semen equival a dèu gotes de sanc) ilustra este punt. El terme científic per a semen en chinenc és 精液 (pinyin: jīng yè, lliteralment: decorregut d'essència/jing) i el terme per a esperma és 精子 (pinyin: jīng zǐ, lliteralment: element bàsic d'essència/jing), dos térmens moderns en referents clàssics.

Vore també

Referències

  1. ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Semen». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
  2. ↑ «sement» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
  3. ↑ «esperma», Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001.
  4. ↑ «semen», Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001.
  5. ↑ X Fonts Arderiu (1998). Bioquímica clínica i patologia molecular, Reverte, pp. 540.
  6. ↑ Proves per a evaluar l'infertilitat, en bbmundo.
  7. ↑ Hamster egg penetration test. [1] archivat en Wayback Machine. Dr. C. Matthew Peterson · Dr. Kirtly Parker Jones · Dr. Harry H. Hatasaka · Dr. Kenneth H. H. Wong. Octubre de 2002. Utah Center for Reproductive Medicine. Consultat el 21 d'abril de 2010.
  8. ↑ «Semen: tipos, olor, consistència i sabor» (en és). Tua Saúde. Consultat el 2026-04-27.
  9. ↑ «Seminal microbiome in men with and without prostatitis».International Journal of Urology.24(3)
    211–216.ISSN 0919-8172.doi:10.1111/iju.13286.Consultat el 19 de juliol de 2020.
  10. ↑ «Semen Microbiome Biogeography: An Analysis Based on a Chinese Population Study».Frontiers in Microbiology.9
    3333.ISSN 1664-302X.doi:10.3389/fmicb.2018.03333.Consultat el 19 de juliol de 2020.
  11. ↑ «Semen».
  12. ↑ [2]
  13. ↑ Gonzals, G. F. (2001). Function of seminal vesicles and their role on male fertility. Asian journal of Andrology, 3(4), 251-258. Consultat el 20 de juliol de 2020.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «A Review of the Physical and Chemical Properties of Human Semen and the Formulation of a Semen Simulant».Journal of Andrology.26(4)
    459–469.ISSN 1939-4640.doi:10.2164/jandrol.04104.Consultat el 23 de juliol de 2020.
  15. ↑ «SISTEMA REPRODUCTOR MASCULÍ». Cicle Basico. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2009. Consultat el 2009.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Oxytocin Immunoreactivity in the Human Urethral (Littrè's) Glands».Journal of Reproduction and Development.56(1)
    94–97.ISSN 1348-4400.doi:10.1262/jrd.09-063I.Consultat el 17 de juliol de 2020.
  17. ↑ «Effects of physical exercises on semen quality and reproductive outcomes in male infertility: A protocol for systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials».Medicine.98(41)
    i17494.ISSN 0025-7974.doi:10.1097/MD.0000000000017494.Consultat el 18 de juliol de 2020.
  18. ↑ «Dietary patterns and semen quality: a systematic review and meta-analysis of observational studies».Andrology.6(1)
    20–28.doi:10.1111/andr.12430.Consultat el 17 de juliol de 2020.
  19. ↑ «Potential effect of smoking on semen quality through DNA damage and the downregulation of Chk1 in sperm».Molecular Medicine Reports.14(1)
    753–761.ISSN 1791-2997.doi:10.3892/mmr.2016.5318.Consultat el 17 de juliol de 2020.
  20. ↑ «Tobacco smoking is associated with decreased semen quality».Reproductive Health.13(1)
    90.ISSN 1742-4755.doi:10.1186/s12978-016-0207-z.Consultat el 17 de juliol de 2020.
  21. ↑ «Tobacco smoking and semen quality in infertile mals: a systematic review and meta-analysis».BMC public health.19(1)
    36.ISSN 1471-2458.doi:10.1186/s12889-018-6319-3.Consultat el 18 de juliol de 2020.
  22. ↑ «Alcohol intake and semen variables: cross-sectional analysis of a prospective cohort study of men referring to an Italian Fertility Clinic».Andrology.6(5)
    690–696.doi:10.1111/andr.12521.Consultat el 17 de juliol de 2020.
  23. ↑ «Thyroid dysfunction and semen quality».International Journal of Immunopathology and Pharmacology.32ISSN 0394-6320.doi:10.1177/2058738418775241.Consultat el 18 de juliol de 2020.
  24. ↑ Qigong Bible, Chapter #8 [3] archivat en Wayback Machine., by Gary J. Clyman. Contribution To Clyman's Book by Frank Ranz, January 1989
  25. ↑ «Home». hunyuantaijiacademy. com.

Les referències que apareixen en la pàgina de Wikipedia en anglés sobre este mateix tema, que poden ser d'utilitat per a respalar l'informació que ací apareix, són les següents:

  • World Health Organization (2003). Laboratory Manual for the Examination of Human Semen and Semen–Cervical Mucus Interaction, 4th edition. Cambridge, UK: Cambridge University Press. pp. 60. ISBN 0-521-64599-9
  • Blood in Semen - What could cause blood in my semen?
  • Dean, Dr. John. "Semen and sperm quality". Retrieved on 2006-12-07.
  • Gallup, Gordon G. (2002), "Does Semen Have Antidepressant Properties?", Archives of Sexual Behavior 31 (3): 289-293, doi:10.1023/A:1015257004839, [enllaç trencat]
  • Mathur S, Goust J, Williamson H, Fudenberg H (1981). "Cross-reactivity of sperm and T lymphocyte antigens.". Am J Reprod Immunol 1 (3): 113–8. PMID 6175235.
  • Guillet G, Dagregorio G, Guillet M (2005). "[Vulvar contact dermatitis due to seminal allergy: 3 cases]". Ann Dermatol Venereol 132 (2): 123–5. PMID 15798560.
  • Weidinger S, Ring J, Köhn F. "IgE-mediated allergy against human seminal plasma.". Chem Immunol Allergy 88: 128–38. PMID 16129942.
  • Chi Kung Bible, Chapter #8
  • Herdt, Gilbert (editor) (January 28, 1993). Ritualized Homosexuality in Melanèsia. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-08096-3[4]
  • Bellows, Laura J. (2003). [5] [6] archivat en Wayback Machine. PERSONHOOD, PROCREATIVE FLUIDS, AND POWER: RE-THINKING HIERARCHY IN BALI: Working Paper N.º 9 (PDF). Gender Relations Centre, RSPAS, The Australian National University. Consultat el 23 de febrer de 2007. ISSN 1320–4025 (pbk); ISSN 1447–5952 (en llínea).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esperma&oldid=1599468»