Microbiota seminal
Plantilla:Microbioma Humà La microbiota seminal són les bactèries no patógenas presents en el semen humà sà. En el semen es troben bactèries del gènero Lactobacillus, Streptococcus, Staphylococcus i Ralstonia. La presència de les espècies de bactèries varien en cada persona, en cada context geogràfic i ecològic, i la seua distribució està associada a problemes de salut com la prostatitis i VIH/sida.[1]
Un estudi de 2019 va mostrar que la presència de bactèries en el semen no juga un rol significatiu en l'infertilitat masculina.[2] Un estudi anterior de 2013 va mostrar que el número de bactèries en el semen és superior al número d'espermatozoides.[3] S'ha argumentat que les parelles heterosexuals compartixen les microbiomas dels seus sistemes reproductors.[4]
De la mateixa manera que atres hàbitats de microbiomas humans com la microbiota intestinal, la vaginal o en la llet materna, el líquit seminal humà també alberga un microbioma que inclou varis centenars d'espècies bacterianes per individu en varis nivells d'abundància. El microbioma seminal, de la mateixa manera que atres microbiomas humans, és altament personalisat. Si considerem un grup o població d'hòmens, els seus microbiomas de semen són independents en temps ecològic en general, i cada individu no és diferent a una illa disponible per a que els microorgamismos invadixquen i/o habiten.[5]
Espècies
[editar | editar còdic]Un estudi de 2017 de l'Universitat de Tartu en Estònia en mostres de 67 hòmens va mostrar que la major cantitat d'espècies pertanyen al brot Bacillota, seguit de Bacteroidota, Pseudomonadota i Actinomycetota. Dels 67 hòmens, 21 tenien prostatitis i 46 no tenien problemes de salut en la próstata. L'estudi va concloure que en els hòmens sans hi ha menor diversitat d'espècies i descolla el gènero Lactobacillus, especialment Lactobacillus iners. En els hòmens en prostatitis es va identificar una major diversitat d'espècies.[6] Atres resultats de les 67 mostres varen ser les següents:
- Distribució d'espècies per tall[7]
- Bacillota, 41.7 % (promig de les mostres)
- Bacteroidota, 19.5 %
- Pseudomonadota, 15.9 %
- Actinomycetota, 9.7 %
- Atres talls: Fusobacteriota, Spirochaetota, Synergistota, Acidobacteriota, Cyanobacteriota, entre uns atres.
- Distribució d'espècies per gènero
- Lactobacillus, 23.3 % (25.2 % en hòmens sans, 19 % en hòmens en prostatitis)
- Gillisia 9.8 % (11.1 %, 10.2 %)
- Prevotella 7.4 % (4.9 %, 6.6 %)
- Corynebacterium 4.3 % (6.6 %, 5 %)
- Atres gèneros: Gardnerella, Dechloromonas, Diaphorobacter, Finegoldia, Porphyromonas, Peptoniphilus, Dialister, Curvibacter, Anaerococcus, entre uns atres en menys d'1 %.
- Les espècies més abundants varen ser Lactobacillus iners, Lactobacillus crispatus, Gardnerella vaginalis i Corynebacterium seminale.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fertility and Sterility.104(3)
- i66.doi:10.1016/j.fertnstert.2015.07.202.Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ Frontiers in Microbiology.10
- 234.ISSN 1664-302X.doi:10.3389/fmicb.2019.00234.Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ Hou et al. (2013): 7.
- ↑ Hou et al. (2013): 10.
- ↑ Frontiers in Microbiology.9
- 3333.ISSN 1664-302X.doi:10.3389/fmicb.2018.03333.Consultat el 19 de juliol de 2020.
- ↑ Mändar et al. (2017): 211.
- ↑ Mändar et al. (2017): 213.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Microbiota seminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.