Jing (medicina chinenca)

Jīng (chinenc: 精; Wade-Giles: ching) és la paraula chinenca per a "essència", específicament essència de renyó. Junt en el qì i el shén, és considerat un dels Tres Tesors (Sanbao 三寶) de la medicina tradicional chinenca o MTC.

Descripció

Segons la tradició, el jīng s'almagasena en els renyons i és la matèria física més densa dins del cos (a diferència del shén que és la més volàtil). Es diu que és la base material del cos físic i és de naturalea iīn, lo que significa que nutrix, alimenta i refresca el cos. Com a tal és un concepte important en les arts marcials internes. El jīng també és considerat per alguns com el portador del nostre patrimoni (similar al ADN). Es creu que la producció de semen, en l'home, i de sanc menstrual (o embaràs), en la dòna, són les majors fonts de jīng Per això, alguns inclús equiparen jīng en el semen, pero açò és inexacto; el jīng circula pels huit gots extraordinaris i crea mèdula i semen, entre atres funcions.

El jīng (精; essència) no deu confondre's en el concepte relacionat de jìn (勁; poder), ni en jīng (經; trama/contrahilo), que apareix en molts dels títuls de llibres antics chinencs, com el Nèi Jīng, yì jīng i Chá Jīng, el text fonamental sobretot el coneiximent associat al té.

Les característiques que constituïxen els signes d'un bon jing (per eixemple, l'estructura facial, les dents, el cabell, la força de les glándulas suprarrenals o els renyons) compartixen l'orige embriològic de les cèlules de la cresta neural. Estes cèlules sofrixen immenses i desafiants migracions celulars que requerixen una gran organisació. Com a tal, el jing pot representar simplement la força de la autoorganisació embrionària en l'organisme. Açò es manifestarà més fortament en aquelles cèlules que requerixen més organisació, és dir, les cèlules de la cresta neural.

Atribucions

Es diu que un naix en una cantitat fixa de jīng (el jīng prenatal es diu a voltes yuanqi) i també es pot adquirir jīng dels aliments i vàries formes d'estimulació (eixercici, estudi, meditació).

Teòricament, el jīng es consumix contínuament en la vida; per l'estrés diari, la malaltia, l'abús de substàncies, la falta de moderació en la sexualitat, etc.

El jīng prenatal és molt difícil de renovar, i es diu que es consumix completament en morir.

Restauració

El jīng es considera per lo tant molt important per a la longevitat en la medicina tradicional chinenca (MTC); moltes disciplines relacionades en el qìgōng es dediquen a la reposició del jīng "perdut" per mig de la restauració del jīng post-natal. En particular, les arts marcials internes (especialment el T'ai chi ch'uan) i la Marcha en Círcul de Baguazhang poden ser utilisades per a preservar el jīng prenatal i generar jīng postnatal, si es realisen correctament. Es diu que el ginseng, en particular el coreà i el chinenc, reforça el jīng. 

Una menció primerenca del terme en este sentit es troba en un text del IV cridat Neiye "Entrenament Intern" (內業) d'un llibre més ampli compilado durant la dinastia Han, el Guǎnzi (管子).