Baïa de Chesapeake
La baïa de Chesapeake (/ˈtʃɛsəpiːk/) (en anglés: Chesapeake Bay) és el major estuari dels Estats Units.
És una baïa del oceà Atlàntic, ubicada a l'est del país. Té la seua part més baixa en Virginia i la secció més alta en Maryland, tenint 311 km de llarc i de 5 a 40 km d'ample, cobrint un àrea de prop de 8365 km². Desemboca en l'oceà Atlàntic, i està rodejada pels Estats de Maryland i Virginia.
La baïa de Chesapeake drena un àrea de 166.534 km² en el Districte de Columbia, Nova York, Pennsilvània, Delaware, Maryland, Virginia i Virginia Occidental i en ella desaguan més de 150 rius, sent els més importants:
- Riu Susquehanna, en 715 km de llongitut;
- Riu Potomac, en 665 km;
- Riu James, en 660 km (incloses les seues fonts);
- Riu Rappahannock, en 294 km;
- Riu Patuxent, en 185 km;
- Riu Patapsco;
- Riu Chester, en uns 64 km;
- Riu Choptank;
- Riu Nanticoke, en 48 km;
- Riu Pocomoke, en 117 km;
- Riu York, un estuari d'uns 64 km;
- Riu Back.
Les aigües de la baïa han albergat vastes cantitats de vida marina, pero ya en els anys 1970 el desenroll de les afores va crear una alarmant contaminació; aminorar la producció peixquera notablement. Des de llavors s'han fet esforços per a revertir el dany.
La baïa de Chesapeake forma part de la ruta de navegació del Canal Intracostero de l'Atlàntic.
Història
[editar | editar còdic]El navegant italià Giovanni dona Verrazzano, al servici de la corona francesa, va anar el primer europeu documentat en avistar la regió de la Baïa de Chesapeake en 1524, no va ser fins a 1608 quan l'anglés John Smith va realisar la primera exploració exhaustiva a l'interior, i va traçar el primer mapa fidedigne i detallat de la baïa, assentant les bases geogràfiques de la regió[1]
L'exploració documentada de la regió de la Baïa de Chesapeake va començar en els viages anglesos de la década de 1580 vinculats a la colónia de Roanoke. Va ser a través dels treballs de Jhon White i, posteriorment, de l'expedició de Jhon White en 1608, quan es va obtindre el primer coneiximent geogràfic real i verificat de la baïa[2]
Encara que va haver albiraments europeus previs de caràcter especulatiu, la Baïa de Chesapeake va ser cartografiada de manera sistemàtica i precisa per primera volta per l'anglés Jhon Smith en 1608. El seu mapa de 1612, titulat 'Virginia', és el primer registre geogràfic indiscutible que detalla la complexa ret de rius i assentaments de la regió de forma totalment documentada [3]
El capità anglés John Smith va explorar i va traçar mapes de la baïa entre 1607 i 1609. La «Ruta Històrica Nacional Capità John Smith Chesapeake». La primera «Ruta Històrica Nacional» solament aquàtica dels Estats Units va ser creada en juliol de 2006. La llei va passar la votació de la Cambra de Representants i aprovada per unanimitat pel Senat.[4]
La baïa va ser el lloc a on es va desenrollar la Batalla de la Baïa de Chesapeake en 1781, durant la qual la flota francesa va derrotar a la Marina Real Britànica en la decisiva batalla naval de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
En l'actualitat, la central nuclear de Calvert Cliffs utilisa l'aigua de la baïa per a gelar el seu reactor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «https://exploration.marinersmuseum.org/subject/giovanni-dona-verrazzano/».
- ↑ «John White (d. 1593)».
- ↑ «John Smith's Map of Virginia: A Closer Look».
- ↑ «H.R. 5466 [109th] Captain John Smith Chesapeake National Historic Trail Designation Act». GovTrack.us. Consultat el 29 de juliol de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bahía de Chesapeake» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.