Senat dels Estats Units
El Senat dels Estats Units és la cambra alta del Congrés dels Estats Units, i junt en la Cambra de Representants, emana la llegislació federal. El Senat està localisat en l'ala nort del Capitolio dels Estats Units en Washington D. C.
La composició i les atribucions del Senat s'establixen en el Artícul I de la Constitució dels Estats Units.[1] Cada estat és representat per dos senadors, independentment de la seua població, elegits per un mandat reelegible de sis anys. Havent 50 estats en l'Unió, actualment hi ha 100 senadors. De 1789 a 1913, els senadors varen ser nomenats per les llegislatures dels estats que representaven; ara són elegits per vot popular, despuix de la ratificació de la Dessetena Esmena en 1913. Com a cambra alta del Congrés, el Senat té varis poders de consell i consentiment que li són exclusius. Estos inclouen l'aprovació de tractats i la confirmació de secretaris de gabinet, juges de la Cort Suprema, juges federals, oficials generals i almirants, funcionaris reguladors, embaixadors, atres funcionaris eixecutius federals i uns atres oficials uniformats federals. Ademés d'estos, en els casos en que cap candidat reba una majoria d'electors per a vicepresident, el deure recau en el Senat d'elegir un dels dos principals destinataris d'electors per a eixe càrrec. Ademés, el Senat té la responsabilitat de conduir els processos de destitució dels acusats per la Cambra. El Senat és àmpliament considerat un cos més delliberatiu i més prestigiós que la Cambra de Representants pels seus mandats més llarcs, tamany més chicotet i representació en tot l'estat, lo que històricament va conduir a una organisació més colegiada i un ambient menys partidiste. El funcionari que presidix el Senat és el vicepresident dels Estats Units, qui és president del Senat. En absència del vicepresident, el president pro tempore, que habitualment és el membre de major ranc del partit que ocupa la majoria dels escans, presidix el Senat. A principis del XX, va començar la pràctica de que els partits majoritaris i minoritaris elegiren als seus líders, encara que no són funcionaris[2] constitucionals.
Generalitats
En el Senat, cada estat està representat per dos membres. Com a resultat d'això hi ha en total 100 senadors. Els Senadors estan en el càrrec per periodos de sis anys dissenyats per a que en les eleccions es renove un terç dels Senadors cada dos anys (són classes de senadors). El vicepresident dels Estats Units és el president del Senat i dirigix les sessions d'est; en tot, no és un senador i el seu vot no conte, en l'excepció dels casos en que hi ha empats. Poques voltes el vicepresident actua com a president del Senat i, per lo general, solament actua com a tal en els casos que el seu vot és vàlit per a solucionar un empat, o durant les ocasionals cerimònies, per lo que el deure president del Senat usualment recau en el president pro tempore, qui per tradició és el senador més antic del partit que posseïx la majoria en el Senat, qui casi sempre delega la tasca de presidir a un senador júnior del seu mateix partit. El Senat és considerat com un cos de majors delliberació que la Cambra de Representants, la cantitat de senadors és menor que la de representants i els seus membres permaneixen en el càrrec per un periodo de major duració, permetent aixina un ambient més colegial i no tan partidiste, d'esta forma es manté més alluntat de l'opinió pública que la Cambra. El Senat té varis poders exclusius, els quals es troben enumerats en el artícul primer de la Constitució dels Estats Units; el més significatiu és que el president no pot ratificar tractats internacionals o, en rares excepcions, no pot realisar designació importants d'autoritats (sent les de major importància els embaixadors, membres del poder judicial federal, incloent a la Talle Suprema i membres del Gabinet) sense el consentiment i els consells del Senat.
Història
Els pares de la Constitució varen crear un Congrés bicameral pel desig de tindre dos cambres per a que es fiscalizaran entre elles. L'intenció d'una cambra era ser la «cambra del poble», la qual seria sumament sensible a l'opinió pública. L'atra cambra tenia com a fi el representar als estats. Fins a 1913, els senadors eren elegits per les llegislatures dels estats i no per votació popular; en eixe any es va promulgar la Dessetena Esmena, la qual establia l'elecció senatorial via elecció popular directa. Aixina seria un fórum de major delliberació, en a on els periodos de sis anys permetrien als Senadors a no dependre totalment de l'opinió pública com en els casos de periodos curts. La Constitució establix que es requerix de l'aprovació d'abdós cambres per a aprovar una llei. El Senat dels Estats Units va ser nomenat a image i semblança del Senat romà. El nom es deriva del senatus, llatí per a consell de vells (de senex que significa vell en llatí). El artícul quint de la Constitució estipula que no es pot crear cap esmena constitucional per a privar a un estat del seu sufragi igualitario en el Senat sense el consentiment d'eixe estat. El Districte de Columbia i tots els demés territoris no tenen dret a representació ni se'ls permet votar en cap de les cambres del Congrés. Tenen delegats oficials sense dret a vot en la Cambra de Representants, pero cap en el Senat. El Districte de Columbia i Puerto Rico elegixen cada u adicionalment dos "Senadors Ombra", pero solament són funcionaris dels seus respectius governs locals i no membres del Senat dels Estats Units. Estats Units ha tingut 50 estats des de 1959, per lo que el Senat ha tingut 100 senadors des de 1959. La disparitat entre els estats més i menys poblats ha aumentat des del Compromís de Connecticut, que va otorgar a cada estat dos membres del Senat i a lo manco un membre de la Cambra de Representants, per a un mínim de tres electors presidencials, independentment de la població. En 1787, Virginia tenia aproximadament dèu voltes la població de Rhode Island, mentres que en l'actualitat Califòrnia té aproximadament 70 voltes la població de Wyoming, segons els censos de 1790 i 2000. Abans de l'adopció de la Dessetena Esmena en 1913, els senadors eren elegits per les llegislatures estatals individuals. Els problemes en els llocs vacants repetits per l'incapacitat d'una llegislatura per a elegir senadors, les lluites polítiques dins de l'estat, el soborn i l'intimidació varen dur gradualment a un moviment creixent per a esmenar la Constitució per a permetre l'elecció directa de senadors.
Membres i eleccions
El artícul primer de la Constitució establix que cada estat tindrà dos senadors. Originalment cada llegislatura de l'estat designava als seus propis senadors, pero des de 1913 en la ratificació de l'Esmena Dèsset els senadors són elegits en elecció popular directa. La Constitució també establix que cap esmena constitucional pot privar a un estat de la seua igualtat de sufragi en el Senat sense el consentiment de l'estat que es voria afectat. El Districte de Columbia i els territoris federals no tenen dret a cap tipo de representació. Com hi ha 50 estats actualment, el Senat té 100 membres. Dins de cada estat el senador de major antiguetat en el seu càrrec és conegut com «senador sénior», i el seu contraparte és coneguda com «senador júnior»; no obstant, esta convenció no té cap significat oficial.
Requisits
La tercera secció de l'artícul I de la Constitució establix tres requisits per als senadors: (1) cada senador deu tindre a lo manco 30 anys d'edat; (2) deuen ser ciutadans dels Estats Units a lo manco des de fa nou anys; i (3) deuen tindre la seua residència (en el moment de l'elecció) en l'estat que busquen representar. Els requisits d'edat i de ciutadania són més estrictes sobre els senadors que en el cas dels representants. James Madison en el Federalist No. 62, justifica això argumentant que la «confiança en els senadors» deu recaure en persones l'informació de les quals i estabilitat siga més extensa. El Senat (no el poder judicial) és l'únic juge de les calificacions d'un senador. No obstant, durant els seus primers anys, el Senat no va examinar de prop les calificacions dels seus membres. Com a resultat, quatre senadors que no varen complir en el requisit d'edat varen ser admesos en el Senat: Henry Clay (de 29 anys en 1806), John Jordan Crittenden (de 29 anys en 1817), Armistead Thomson Mason (de 28 anys en 1816) i John Eaton (28 anys en 1818). No obstant, este fet no s'ha repetit des de llavors. En 1934, Rush D. Holt Sr. va ser elegit per al Senat a l'edat de 29 anys; va esperar fins a complir els 30 anys (el pròxim 19 de juny) per a prestar jurament. En novembre de 1972, Joe Biden va ser elegit per al Senat a l'edat de 29 anys, pero va complir 30 anys abans de la cerimònia de juramentación dels senadors entrantes en giner de 1973. La Catorzena Esmena a la Constitució dels Estats Units descalifica com a senador a qualsevol oficial federal o estatal que haja pres el jurament requerit per a recolzar la Constitució, pero que després s'haja involucrat en una rebelió o ajudat als enemics dels Estats Units. Esta disposició, que va entrar en vigor poc despuix del final de la Guerra Civil, tenia l'intenció d'evitar que aquells que s'havien aliat en la Confederació serviren. No obstant, eixa Esmena també proporciona un método per a eliminar eixa descalificació: un vot de dos terços d'abdós cambres del Congrés.
Falta de representativitat
En virtut de la seua composició, el Senat dels Estats Units és una de les cambres elegides directament menys representatives del món.[3] De fet, cada estat té dos representants independentment de la seua població, lo que dona un poder desproporcionado als estats rurals poc poblats, que recolzen més al Partit Republicà.[4]
Per eixemple, Califòrnia té el mateix número de representants que Wyoming, a pesar de tindre una població de 39 millons d'habitants en 2019,[5] lo que supon un aument de 78 voltes. Aixina, la veu d'un californià val solament al voltant de l'1.282% del pes de la veu d'un wyomingo en el Senat. Açò contrasta en la Cambra de Representants que assigna els seus membres basant-se en població i Wyoming té tan sol 1 representant pero Califòrnia té 53.[6]
Açò significa que 41 senadors que representen menys del 11% de la població poden bloquejar qualsevollegislació utilisant el filibusterisme.[3] Ademés, 34 senadors d'estats que representen no més del 5% de la població poden bloquejar totes les reformes constitucionals, que deuen ser aprovades per una majoria de dos terços en abdós cambres del Congrés. Esta distorsió té un impacte en la representació ètnica dels americans en el Senat. Per eixemple, la veu d'un ciutadà afrodescendiente o hispà tindrà menys pes en promig que la d'un ciutadà blanc, ya que els ciutadans hispans i negres tendixen a viure en els estats més poblats.[4]
Composició actual
.png)
Afiliació partidària
L'afiliació partidària actual del Senat durant el 119.º Congrés:
| Afilicación | Membres | |
|---|---|---|
| Partit Republicà | 52 | |
| Partit Demòcrata | 47 | |
| Vacant | 1 |
Líders del Senat
Líders del Senat de la secció del 119.º Congrés (2025-2027) dels Estats Units:
 | |||||||||||||||||||||||||||||
| J. D. Vance | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2025-Present | |||||||||||||||||||||||||||||
.jpg) | |||||||||||||||||||||||||||||
| Republicà d'Ohio | |||||||||||||||||||||||||||||
 del Senat | |||||||||||||||||||||||||||||
| Chuck Grassley | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2025-Present | |||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||
| Republicà d'Iowa | |||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||
| John Thune | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2021-Present | |||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||
| Republicà de South Dakota | |||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||
| Chuck Schumer | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2021-Present | |||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||
| Demócrata de Nova York | |||||||||||||||||||||||||||||
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Artícul I de la Constitució dels Estats Units
- Classes de senadors dels Estats Units
- Antiguetat dels senadors dels Estats Units
- Capitolio dels Estats Units
- Cambra de Representants dels Estats Units
- Líders de la Majoria i Minoria del Senat dels Estats Units
- Anex:Senadors d'Estats Units
Referències
- ↑ «senate. gov/civics/constitution_item/constitution. htm#a1_sec3 Constitution of the United States». Senate. gov. Consultat el 4 d'octubre de 2010.
- ↑ org/10.31009/cc.2021. v9. i16.03 «El Mèxic que no va ser: The Tentative Retelling of Luis Donaldo Colosio’s Assassination».Comparative Cinema.9(16)
- 31–51.ISSN 2604-9821.doi:10.31009/cc.2021. v9. i16.03.Consultat el 2025-10-24.
- ↑ 3,0 3,1 «com/2014/12/abolish-the-senate/ Abolish the Senate» (en en-us). jacobinmag. com. Consultat el 2020-10-18.
- ↑ 4,0 4,1 «vox. com/policy-and-politics/2019/12/17/21011079/senate-bias-2020-data-for-progress American democracy’s Senate problem, explained» (en en). Vox. Consultat el 2020-10-18.
- ↑ «census. gov/quickfacts/fact/table/CA,US/PST045219 O. S. Census Bureau QuickFacts: Califòrnia; United States» (en en). www. census. gov. Consultat el 2020-10-18.
- ↑ «govtrack. us/congress/members/CA Califòrnia Senators, Representatives, and Congressional District Maps» (en en). GovTrack. us. Consultat el 2021-09-02.
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Estats Units|20px|Vore el portal sobre Estats Units]] Portal:Estats Units. Contingut relacionat en Estats Units.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Senat dels Estats Units.- senate. gov/ United States Senate (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Senado de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.