Anar al contingut

Coccoloba uvifera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Coccoloba uvifera (Coccoloba uvifera)


Coccoloba uvifera és un arbre llenyós de tamany mig, usat també com arbust ornamental, per la seua tendència a créixer en horisontal. És de la família Polygonaceae. El seu hàbitat natural són plages de la zona intertropical americana i el Carib, inclosa Florida.

Denominacions regionals

Coneguda popularment com kino americà,[1] kino de Jamaica,[1] raïm de plaja, uvero de plaja o uvita playera.

Colòmbia: raïm plaja

Cuba: guiabara,[1] raïm de la caleta[1] raïm caleta

El Salvador: icaco

Hondures: iril o iriles

República Dominicana: raïm de plaja o raïm de mar

Veneçola: raïm de plaja

Mèxic: raïm de mar

Erro al crear miniatura:
Coccoloba uvifera en Hondures se li coneixen com iriles són una espècie de fruta que creix en els monts, en ocasions se li considera com invasora.
Erro al crear miniatura:
Fruts
Erro al crear miniatura:
Vista de la planta

Descripció

Arbre de vida llarga i creiximent mijà, comú en les zones costeres del caribecita requerida, pot alcançar una altura de més de 8 m, pero molts espècimen no solen superar els 2 m.[2][3] Esta planta posseïx grans fulles redones de textura coriácea (fins a 25 cm de diàmetro), en nervaduras rosades; el full sancer es torna de color roig en l'edat.[3] La corfa és suau i de color gris, de tronc múltiple i poques branques.[3] Arracades estrets de 10 a 22 cm de llarc en múltiples flors en pedúnculs curts, flor chicoteta de 4 mm de diàmetro de color blancuzca o blanc verdosa.[3] Florix entre abril a juny i fructifica de juliol a setembre, es propaga per llavors, acodos i estacas.[3]

Fruts

A finals d'estiu sorgixen grans arracades de chicotets fruts purpúreos. El nom raïm de plaja prové per esta forma dels grans, molt chicotets (al voltant de 2 cm de diàmetro) i arracimados, que recorden a la raïm de la vinya, pero a banda d'açò no té res a vore en ella.[3] El frut és carnoso, sucós i dolç, de fort aroma i bon sabor; posseïx una llavor gran.[2][3]

Distribució i hàbitat

Comú de les plages i dunes dels països tropicals americans, des de Florida fins al nort de Sudamérica.[2][3] Es troba en altituts des del nivell de la mar fins a 2000 m.s.n.m i creix en sols pobres, arenencs, rocosos i salinos.[2][4] Esta espècie no tolera les gelades, mor a 0 °C. Admet una exposició en ombra moderada i és sumament tolerant de la sal, per lo que li l'utilisa a sovint per a estabilisar bardices de plaja i evitar l'erosió.[3][4]

Ecologia

L'arbre promou la fixació de les dunes, evita l'erosió del sol i els seus fruts són consumits per varietat d'aus.[3] En exposició al vent creix en talles molt chicotetes en forma arbustiva formant colónies espesses.[3] Sofrix danys per l'insecte Andoretus sinicus, la seua fusta és vulnerable a les termites i els seus fulls als foncs.[3]

Taxonomia

Coccoloba uvifera va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1007. 1759.[5]

Etimologia

Coccoloba prové del grec kokkos que significa lòbul, en referència als seus fruts en apariència d'arracada de raïms.[4]

uvifera prové del llatí raïm, més el sufix –fe, dur, en referència als seus fruts en arracades similar als raïms.[4]

Sinonímia
  • Coccoloba uvifera (L.) Jacq.
  • Coccolobis uvifera (L.) Crantz
  • Coccolobis uvifera (L.) Jacq.
  • Polygonum uvifera L.[6]

Relació en el ser humà

Erro al crear miniatura:
Sembradío ornamental en Barranquilla, Colòmbia

Es cultiva com arbre ornamental i rompevientos, el seu frut és comestible i se sol utilisar per a confeccionar melada, per a begudes i darreries en els països caribenys.[2][7] La seua fusta és usada en fusteria, ebanisteria i com a llenya, el líquit roig que mana de la seua corfa, conegut com kino, s'utilisa com curtiente pels alts nivells de tanino que posseïx.[2][3] Este arbre es troba en el conte "Uvieta" publicat en "Contes de la meua tia Panchita" de l'escritora costarricense Carmen Lyra.

El «raïm de plaja» és un dels arbres emblemàtics de Veneçola (particularment és símbol natural del estat Vargas) i un arbre natiu en l'illa de L'Espanyola.[2]

Medicinal

No existix àmplia evidència mèdica sobre els seus usos, no obstant, de forma tradicional se li han atribuït certes propietats medicinals. Els fruts es creuen que tenen un efecte molt astringente, refrescant i febrífugo. l'infusió del brot o les raïls és usat en la creència que pot tractar els problemes intestinals. La corfa conté un suc roig obscur, de sabor una miqueta amarc, que s'usa en la creència que servix com hemostático, astringente i antidiarreico.[2][8]

Galeria

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Clots, Jesús (2013). «Vargas», [1], Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 80-82. ISBN 978-980-235-044-5.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Coccoloba uvifera».conabio.Consultat el 19-2-2023.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Uvito de plaja (Coccoloba uvifera)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2023-02-19.
  5. ↑ «Coccoloba uvifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de maig de 2013.
  6. ↑ Coccoloba uvifera en PlantList
  7. ↑ Crides, Kirsten Albrecht (2003). [2], Timber Press, p. 223. OCLC 50898656. ISBN 0-88192-585-3.
  8. ↑ «Coccoloba uvifera». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2013. Consultat el 26 de maig de 2013.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  1. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  2. Duke, J. A. 1960 [1961]. Flora of Panama, Part IV. Fascicle 3. Polygonaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 47(4): 323–359.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. Fl. N. Amer. 5: i–xxii + 1–656.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  6. Howard, R. A. 2001. Polygonaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2167–2176.
  7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  8. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coccoloba_uvifera&oldid=1281342»