Estat Cojedes
Cojedes és un dels vintitrés estats que, junt en el Districte Capital i les Dependències Federals, formen la República Bolivariana de Veneçola. La seua capital és Sant Carlos. Està ubicat en el centre-noroest del país, en la regió Central del país. Llimita al nort en Yaracuy i Carabobo, a l'est en Guárico, al sur en Barinas, a l'oest en Portuguesa i al noroest en Lara. En 401.530 habs, en 2023 va ser el tercer estat menys poblat, per davant de Delta Amacuro i Amazones.[1] Posseïx 9 municipis autònoms i 15 parròquies civils. Les seues principals ciutats són: Sant Carlos, Tinaquillo, Tinaco, Las Vegas (Romulo Gallecs), El Pao i Macapo.
Etimologia
El nom Cojedes, té el seu orige de la llengua Carib, que significa: poble de ceràmica o poble de ceramistas.[2] Nom que també posseïx un dels rius més importants d'esta entitat federal llanera.
Història
Els antecedents històrics de l'estat es remonten cap a mediats del XVIII. La ciutat de Sant Carlos va ser fundada en l'any 1760 pels misionaris Fra Gabriel de Sant Lucas i Fra Salvador de Càdis, en el nom de Sant Carlos d'Àustria. Atres pobles importants fundats per eixa época varen ser El Pao (1661); La nostra Senyora de la Chiquinquirá del Tinaco, fundada per Fra Pablo de Orichuela (1760); Santa Clara de Caramacate, per Fra Cirilo Batiste de Sevilla (1750), els quals varen estar baix la jurisdicció i administració de la Província de Caracas, en la categoria de Cantones.
El territori actual de Cojedes va formar part de la província de Carabobo fins al 3 de març de 1855, quan l'Assamblea Llegislativa va crear la província de Cojedes en capital en Sant Carlos, en els cantones de Sant Carlos, Tinaco i Pao.[3][4]
El 28 de març de 1864, Cojedes va deixar de ser província i va passar a ser un dels Estats fundadors dels Estats Units de Veneçola, per a donar compliment en lo establit en la Constitució federal vigent per a eixe any.[5] En 1866 es va fusionar en Carabobo en una sola entitat territorial, perdurant aixina fins a 1872 quan es varen separar de nou. En 1879 va formar part del Estat del Sur, que també incloïa a Carabobo, Portuguesa, Zamora i el departament Nirgua de l'estat Yaracuy.[5]
En 1901 va recobrar la seua condició d'estat, no obstant esta va ser perduda en 1904 quan va passar a formar part del estat Zamora, fins al 4 d'agost de 1909 quan va adquirir novament la seua autonomia.[4][5]
Geografia
L'Estat Cojedes està situat en el centre del país i al pla del país i deu el seu nom al riu homònim que significa “a on tot es dona”. Posseïx una extensió territorial de 14 800 km², que representa l'1.62 % del territori nacional. És el quinzé en major superfície del país. El seu clima és càlit.
Pertany al sistema geogràfic dels Plans Centrals junt en l'estat Guárico.
Vegetació
L'estat està conformat per àmplies planures cobertes de boscs i sabanes que dominen el paisage, en les quals es troben extensos hatos de ganado vacú, considerat un dels principals recursos econòmics de la regió.
L'arbre regional és el apamate, reconegut com una de les espècies més belles, útils i cultivades de la flora veneçolana. En distintes zones del país rep atres noms, com a «roure colorat» en l'estat Zulia i «orumo» en Falcón. Pot alcançar fins a 30 metros d'altura i el seu hàbitat natural correspon al bosc caduc.
L'estat Cojedes llimita en els següents estats:
- Al nort en els Estats Yaracuy, Carabobo i Lara.
- A l'est en l'Estat Guárico.
- Al sur en l'Estat Barinas.
- A l'oest en els Estats Portuguesa i Lara
Hidrografia
L'estat Cojedes conta en importants fonts d'aigua, com lo és la represa del Pao, ubicada en el municipi Pao, la qual conta en més de 1500 hectàrees i sortix d'aigua als estats Aragua i Carabobo. Pero en esta entitat llanera també corren importants rius.
Rius principals
- Riu Cojedes, en 340 km, afluent del Portuguesa, i el Pao.
- Riu Sant Carlos.
- Riu Tirgua
- Riu Tinaco.
- Riu Macapo.
- Riu Tamanaco.
- Entre uns atres.
Divisió polític-territorial
- Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat Cojedes.
L'estat Cojedes està compost de 9 municipis.[6]
Demografia
 Sant Carlos |
align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Núm. | align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Municipi | align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Pob. | align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Núm. | align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Ciutat o Localitat | align=center style="background:Plantilla:RGB; color:white" | Pob. |  Tinaco | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
140.000 | 6 | Ricaurte (Lagunita) | 22.712 | |||||
| 2 |  |
117.687 | 7 |  |
18.349 | |||||
| 3 |  |
40.776 | 8 | Girardot (El Baül) | 12.587 | |||||
| 4 |  |
25.000 | 9 |  |
9.454 | |||||
| 5 |  |
20.647 | ||||||||
| Font:[7] | ||||||||||
Economia
Les principals activitats econòmiques de l'estat són l'agricultura i la ganaderia. Existix un gran contrast entre l'us agrícola i el potencial de terres aptes per a tal activitat. Els principals productes que es cultiven són: dacsa, ñame, sorgo, quinchoncho, yuca i mànec. En el sector pecuari dominen la ganaderia vacuna i porcina.
Tradicions
- Sant Pascual Bailón, el qual es definix com el Patró de Llibertat de Cojedes. Se celebra el 17 de maig de cada any.
- Festes patronals de la Divina Pastora, Patrona de Cojedes, en aparició el Jobal, poblat de Llibertat de Cojedes. És celebrat el 8 de setembre de cada any.
- Bous Coleados.
- Fires del Mànec
- Diables Danzantes de Tinaquillo i de Sant Joan en Sant Carlos.
- Locainas, celebrades pel Dia dels Sants Inocents, o com comunament ho denominen, dia de <<els locos>>. Se celebra els 28 de decembre de cada any.
- Festes de Sant Isidro Labrador, patró del municipi Llima Blanco celebrada el 15 de maig
Turisme
- Casa-Museu La Blanquera.
- Iglésia Inmaculada Concepció (catedral de Sant Carlos).
- Iglésia La nostra Senyora del Recobre de Tinaquillo
- Ruïnes del Beaterio o Colege de Educandas del Pao.
- Monument de la Divina Pastora, Patrona de l'Estat en la Redoma de Llibertat Municipi Ricaurte.
- Santuari Divina Pastora en Llibertat de Cojedes.
- El Autódromo de Sant Carlos.
Monument al Mànec de Sant Carlos
- Laboratori de Referència Nacional “Paula Correja Rodríguez” ubicat en el municipi Tinaco, és el primer laboratori de diagnòstic fitosanitario i zoosanitario de Suramérica en referència nacional i internacional.
Patrimonis Naturals
- Riu Bocatoma de Sant Carlos
- Aigües termals la Aguadita.
- Aigües Termals les Galeras del Pao
- Balneari Boca Pren.
- L'Hato Piñero.
- El parc nacional General Manuel Manrique.
Gastronomia
Per tractar-se d'un estat llanero, és comú el consum de carns producte de la cacera tals com: venado, capibara (chigüire), paca (tel), etc.; aixina com peixos de riu com el pavón, el bagre, la cachama, la palometa o coporo, entre uns atres. No obstant, el plat més típic d'este estat sol ser el cridat pabelló criollo "alterat", el qual consistix en substituir l'arròs blanc tradicional del plat per espaguetis i pot o no estar coronat per un ou fregit.
La varietat en la seua gastronomia es deu, en gran mida, a l'influència que rep de les entitats federals aledaño, ya que està rodejat pels estats Yaracuy, Carabobo, Guárico, Barinas, Portuguesa i Lara. De la mateixa manera, es pot dir que Cojedes ha influenciat els plats d'estos estats.
També posseïx varietats locals de darreries i begudes l'elaboració de les quals depenen de frutes com el mànec, coco, guayaba, lechosa, banana i pinya, per citar alguns.[8]
Deport
En l'estat es practiquen diverses disciplines deportives, en el 2003 va ser inaugurada l'Universitat Iberoamericana del Deport (ara cridada Universitat deportiva del sur). Entre les instalacions que es poden trobar en Cojedes estan:
Estadi Tuli José Llaç Estadi Alfonso Rius usat habitualment per a la pràctica de béisbol i softbol. Estadi Gustavo “Patón” Martínez, Tinaquillo (Béisbol) Parc Guillermo Barreto Méndez Gimnasi de la Ciutat Deportiva (Bàsquet, Voleibol) Gimnasi “José Tadeo Monagas" del complex deportiu Vencedors de Cojedes (voleibol, fútbol entre uns atres) Cancha techada de Manuel Manrique, municipi Ezequiel Zamora (fútbol sala)
- Autódromo Internacional de Sant Carlos.
D'igual manera conta en diversos equips deportius de caràcter professional com:
- Vencedors de Cojedes Voleibol Club, que forma part de la Lliga Veneçolana de Voleibol, des de l'any 2017
Política i govern
Este estat és autònom i igual en lo polític, organisa la seua administració i els seus poders públics per mig d'una Constitució de l'Estat de Cojedes, dictada pel Consell Llegislatiu.
Poder Eixecutiu
- Artícul principal → Anex:Governador de Cojedes.
Està compost pel Governador de l'Estat Cojedes i un grup Secretaris Estadales. El Governador és elegit pel poble per mig de vot directe i secret per a un periodo de quatre anys i en possibilitat a una reelecció immediata per a un periodo igual, sent l'encarregat de l'administració estatal. El governador actual és Alberto Galindez del partit regional Anem, Anem Cojedes que va ser reelecto en el respal de la coalició Aliança Democràtica i els partits polítics: Un Nou Temps i Unió i Canvi.
Poder Llegislatiu
La llegislatura de l'estat recau sobre el Consell Llegislatiu de l'Estat Cojedes unicameral, elegits pel poble per mig del vot directe i secret cada quatre anys podent ser reelegits per dos periodos consecutius, baix un sistema de representació proporcional de la població de l'estat i els seus municipis, l'entitat cojedeña conta en 9 diputats.
Policia Estadal
Cojedes com un dels 23 Estats de Veneçola i sobre la base de lo establit en l'artícul 164 de la Constitució de Veneçola de 1999 i en la llei de policia dictada pel Consell Llegislatiu de l'estat, posseïx el seu propi Cos Policial Autònom i en jurisdicció regional cridat Policia de l'Estat Cojedes adscrit a la Secretaria de Seguritat Ciutadana del Govern Regional.
Vore també
Referències
- ↑ «Institut Nacional de Estadistica - Cense 2011». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 de febrer de 2015.
- ↑ «Cojedes, poble de ceràmica».Revista etcétera.Consultat el 2 d'abril de 2015.
- ↑ «Veneçola: És creada la província de Cojedes». Trobar-te. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 5 d'octubre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «Geografia». Governació de Cojedes. Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2015. Consultat el 5 d'octubre de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Informació general de Cojedes». Tribunal Suprem de Justícia. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 5 d'octubre de 2015.
- ↑ «Divisió Polític Territorial de la República Bolivariana de Veneçola». INE. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2020. Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ «Censos de Població i Vivenda 2011, TABULADOS BÁSICOS POR ENTIDAD FEDERAL I MUNICIPIOS». INE 2011.
- ↑ «[1]», L'Estímul. Consultat el 16 de març de 2020.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat Cojedes.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado Cojedes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.