Precipitadores electrostàtics

Erro al crear miniatura:

Precipitadores electrostàtics

Erro al crear miniatura:

Precipitador electrostàtic d'un sistema de calefacció de biomassa en una potència calorífica de 2,2 MW

Els precipitadores o descontaminadores electrostàtics (o ESP per les seues sigles en anglés) són dispositius que s'utilisen per a atrapar partícules per mig de la seua ionisació, atraent-les per una càrrega electrostàtica induïda. S'ampren per a reduir la contaminació atmosfèrica produïda per fums i atres rebujos industrials gaseosos, especialment en les fàbriques que funcionen en combustibles fòssils.

Els descontaminadores electrostàtics són dispositius de filtració altament eficients, que mínimament impedixen el fluix dels gasos a través del dispositiu, i poden eliminar fàcilment fines partícules com a pols i fum de la corrent d'aire.

Invenció del descontaminador electrostàtic

En 1907 el Dr. Frederick G. Cottrell va solicitar una palesa d'un dispositiu per a carregar partícules i despuix recolectar-les a través de l'atracció electrostàtica: el primer descontaminador electrostàtic. Ell era llavors professor de Química en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley. Cottrell primer va utilisar el dispositiu per a la recolecció de boira d'àcit sulfúric emesa de vàries activitats de fàbriques d'àcit i de la fundició. Cottrell va reconéixer el potencial de negoci del seu invent i va decidir utilisar això per a finançar l'investigació científica per mig de la creació en 1912 de la fundació anomenada Research Corporation a la que ell va assignar les paleses. Research Corporation ha proporcionat el financiamiento vital de molts proyectes científics: els experiments sobre cohetería de Goddard, ciclotrón de Lawrence, la métodos de producció per a vitamines A i B1, entre uns atres.

El descontaminador de placa

El descontaminador més bàsic conté una fila d'arams fins, seguit per piles de plaques planes de metal espayades aproximadament 1 centímetro. La corrent d'aire passa a través dels espais entre els arams i despuix travessa l'apilat de plaques.

Una font d'alt voltage transferix electrons de les plaques cap als arams, desenrollant aixina una càrrega negativa de varis mils de volts en els arams, relativa a la càrrega positiva de les plaques. Mentres que la matèria de partícules travessa la forta càrrega negativa dels arams, la matèria de partícules pren la càrrega negativa i es ioniza. Les partícules ionisades llavors passen a través de les plaques carregades positivament, sent atretes per estes plaques.

Una volta que les partícules estan en contacte en la placa positiva, llavors cedixen els seus electrons i es convertixen en partícules carregades positivament com la placa, i comencen a actuar aixina com partix del colector. Per este mecanisme, els descontaminador electrostàtics poden tolerar grans cantitats d'acumulació de residu en les plaques de recolecció i seguir funcionant eficientement, ya que la matèria per sí mateixa ajuda a recolectar més matèria de la corrent d'aire.

La falla del descontaminador usualment solament ocorre una volta que s'haja format en les plaques una acumulació molt pesada de material. L'acumulació pot aplegar a ser prou pesada com per a bloquejar la circulació d'aire, o pot ser prou densa com per a ocasionar un curt circuit en permetre que la corrent travesse l'aïllament. (açò típicament no danya la font d'alimentació, pero deté efectivament la precipitació electrostàtica adicional)...