Escala Douglas
La Escala Douglas és una escala que classifica els diferents estats del mar en 10 graus prenent com a referència el tamany de les onas. Va ser creada pel vicealmirante anglés Henry Percy Douglas en 1917 quan dirigia el Servici Meteorològic de l'Armada Britànica.
L'escala té dos còdics, un per a estimar l'estat de la mar i un atre per a descriure l'altura de les ones. Esta escala es va adaptar internacionalment recorrent en la majoria dels països als noms tradicionals que descrivien els diferents estats de l'mar.
Descripció de l'estat de la mar segons el vent
[editar | editar còdic]La mar de vent és el moviment de les ones (onage) generat pel vent en bufar directament sobre l'àrea de la mar observada o en els seus voltants.
El mar de fondo és l'onage que es propaga fòra de la zona a on s'ha generat, podent aplegar a llocs molt alluntats. També rep el nom de mar tendida o mar de leva. Les ones de la mar de fondo es caracterisen pel seu periodo regular i les seues crestes suaus.
| Grau | Altura de les ones (m) | Descripció | Estat de la mar |
| 0 | Sense ones | Mar plana o en calma | La superfície de la mar està plana com un espill. |
| 1 | 0 a 0,10 | Mar rullada | La mar comença a rullar-se per parts. |
| 2 | 0,10 a 0,5 | Marejadilla | Es formen ones curtes pero ben marcades; comencen a trencar les crestes formant una bromera que no és blanca sino d'aspecte vidroso (ovelles). |
| 3 | 0,5 a 1,25 | Marejada | Es formen ones llargues en crestes de bromera blanca ben caracterisades. La mar de vent està ben definit i es distinguix fàcilment de la mar de fondo que poguera existir. En trencar les ones produïxen una remor que es desvanix ràpidament. |
| 4 | 1,25 a 2,5 | Fort marejada | Es formen ones més llargues, en crestes de bromera en tots els llocs. La mar trenca en una remor constant. |
| 5 | 2,5 a 4 | Grossa | Comencen a formar-se ones altes; les zones de bromera blanca cobrixen una gran superfície. En trencar la mar produïx un soroll sort com de tirar coses. |
| 6 | 4 a 6 | Molt grossa | La mar es alborota. La bromera blanca que es forma en trencar les crestes comença a dispondre's en bandes en la direcció del vent. |
| 7 | 6 a 9 | Arbolada | Aumenten notablement l'altura i la llongitut de les ones i de les seues crestes. La bromera es dispon en bandes estretes en la direcció del vent. |
| 8 | 9 a 14 | Montanyosa | Es veuen ones altes en llargues crestes que cauen com a cascades; les grans superfícies cobertes de bromera es disponen ràpidament en bandes blanques en la direcció del vent, la mar al voltant d'elles adquirix un aspecte blanquecino. |
| 9 | Més de 14 | Enorme | Les ones es fan tan altes que a voltes els barcos desapareixen de la vista en els seus sens. La mar està coberta de bromera blanca disposta en bandes en la direcció del vent i el soroll que es produïx és fort i ensordecedor. L'aire està tan ple de salpicaduras, que la visibilitat dels objectes distants es fa impossible. |
Onage
[editar | editar còdic]| Graus | Descripció |
|---|---|
| 0 | Sense onage |
| 1 | Molt baix (ones curtes i baixes) |
| 2 | Baix (Ones llargues i baixes) |
| 3 | Llauger (Ones curtes i moderades) |
| 4 | Moderat (Ones miges i moderades) |
| 5 | Gros moderat (Ones llargues i moderades) |
| 6 | Gros (Ones curtes i altes) |
| 7 | Alt (ones miges i altes) |
| 8 | Molt alt (Ones llargues i altes) |
| 9 | Confús (Ones de llongitut i altura indefinible) |
Classificació
[editar | editar còdic]Llongitut d'ona:
- Ona curta 100 m -
- Ona mija 100 - 200 m
- Ona llarga 201 m +
Altura de l'ona:
- Ona baixa 2 m -
- Ona moderada 2 - 4 m
- Ona alta 4,01 m +
Vore també
[editar | editar còdic]- Escala de Beaufort
- Escala Fujita
- Escala TORRO
- Escala d'huracans de Saffir-Simpson
- Estat de la mar
- Altura significativa d'ona (SWH: Significant wave height)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escala Douglas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.