Terremot de Lima de 1828

El Terremot de Lima de 1828 va ocórrer el 30 de març de 1828 i va devastar Llima, Callao, Chorrillos, Chancay i atres poblacions costeres del centre del Perú, especialment les situades al nort de Lima (Nort Chic). Va originar també un tsunami. Governava llavors en el Perú el mariscal José de la Mar.

La catàstrofe

Amanecer en Lima el 30 de març de 1828, quan a les 7 i 35 hores va sobrevindre un trement sacudimiento de la terra que va durar un minut i 10 segons. Es varen badar els murs de la majoria dels edificis i cases particulars, es varen desplomar molts sostres i es varen badar les muralles de 6 a 7 peus de gruixa. Moltes iglésies varen quedar arruïnades i unes atres greument danyades. Varen perir vàries persones.

Es va dir llavors que el sacudimiento va alvançar d'est a oest i que segons pareix va aplegar al Callao una miqueta més tart, perque des d'allí es va apreciar la polseguera que s'elevava damunt de Lima, ans que s'experimentara la sacsada. Simultàneament, es va sentir una forta tremolació en Trujillo (costa nort) i en Huancayo (serra central), i un molt lleu en Arequipa (sur).

Dels suburbis de Lima, el poble de Chorrillos va ser el que més va sofrir. La seua iglésia es cuarteó, es varen vindre avall les torres i part de la frontera, permaneixent solament en peu un rancho d'atobons. Les solsides del barranc varen esclafar a tres chiquets que prenien aigua en el lloc cridat “de l'aigua dolça”.

Vàries poblacions de la costa nort de Lima varen ser també greument afectades, entre elles la vila de Chancay. Aixina mateix, va afectar a Cañete (sur de Lima) i Huarochirí (est de Lima). El poble de Sant Gerónimo, situat en el decliu d'un cerro, va rodar al fondo de la quebrada. En San Mateo (Huarochirí) varen quedar arruïnades unes 18 cases; va haver solsides de roques en els cerros veïns que varen deixar inutilisats els camins d'accés a l'interior del país.

Es calcula que en Lima va tindre una intensitat de VII (MMI); en el Callao, Chorrillos i Chancay VI (MMI) i en Trujillo IV (MMI).

Conseqüències

En Lima, el govern del mariscal José de la Mar va prendre les providència immediates per a evitar pillage o atres mals subsecuentes. Es va prohibir l'us de tota espècie de carruage que poguera provocar la solsida de parets i molduras dels frontispicis dels edificis danyats. Piquets d'esquadró de la policia varen eixir a resguardar l'orde i varen ajudar a derrocar les construccions massa danyades que constituïen un perill latent per als veïns.

Per llavors el Congrés Constituent havia donat la Constitució lliberal de 1828, que la seua juramentación pública, fixada per al dia 5 d'abril de 1828, va tindre que ser diferida fins al 18 d'abril. La ciutat es trobava intransitable per les enrunes i la gent pernoctava en els descampats, temerosa de que un atre moviment terminara per desplomar les seues vivendes.

No va haver un reconte exacte de víctimes; inicialment es varen estimar en 30. Els ferits varen ser numerosos. Les pèrdues materials es varen calcular en sis millons de pesos.