Terremot de Arequipa de 1600

El Terremot de Arequipa de 1600 va ocórrer el 19 de febrer de 1600 i va tindre una rèplica més forta el dia 28. Va ser causat per l'erupció del volcà Huaynaputina, situat prop de Moquegua, en el sur del Perú. Va devastar completament a la ciutat d'Arequipa i les seues afores. Governava llavors en el Perú el virrey Luis de Velasco i Castella.

La catàstrofe

El volcà de Omate, Quinistaquillas o Huaynaputina es troba situat a unes 110 km de Arequipa cap a l'orient, en l'actual districte de Quinistaquillas, en Moquegua. A mitan de febrer de 1600 va escomençar a fer activitat, fins a fer una violenta erupció el dia 19, la major registrada en l'història d'Amèrica del Sur.

Des del 14 de febrer de 1600 varen començar a sentir-se en Arequipa algunes tremolació que varen alarmar als veïns, pero el dia 18, en anochecer, varen començar a fer-se més forts i freqüents. Entre les nou i les dèu de la nit es va produir un tan violent que va fer que la gent es mantinguera en vigília. Va Amanecer el dia 19 i les iglésies es varen omplir de gent que imploraba a Deu, perque les tremolació continuaven i els danys en les vivendes es feyen més severs. En el lapsus d'un dia es varen sentir fins a 200 tremolació.

A la vespradeta del dia 19, es va cobrir el cel d'una espessa boira que va accentuar l'obscuritat i es varen escoltar estampidos a manera de trons i llampades, provocant el terror dels habitants. Poc despuix va escomençar caure una arenilla o cendra blanca molt fina, de manera tan intensa i contínua que va formar una grossa capa i va provocar l'afonament de moltes teulades. L'aire es va fer casi irrespirable.

Va ser una nit d'espante i confusió per als arequipeños. L'obscuritat era total, mentres que de llunt venien els bramidos del volcà, i dalt continuaven els trons i llampades. La gent va amanecer en els carrers, places i iglésies fent penitència. La pluja de cendra amainó pero despuix del migdia va sobrevindre novament la tenebrosidad que va durar casi tres hores.

Va continuar la série de tremolació, pero el 28 de febrer es va produir un dels més intensos, derribant les cases que havien quedat en peu. Dels temples només es va salvar el de Sant Francisco. La ciutat, que encara mostrava els estralls de la tremolació de 1587, va quedar totalment destruïda. La situació va ser normalisant-se llentament, fins que per fi el 2 de març es va rebujar el cel i va aparéixer la llum del sol.

Conseqüències

En els voltants del volcà Omate varen quedar sepultats els pobles de Quinistaquillas, Chuquiomate, Lloque, Llacsata, Colana i Checa, perint tots els seus habitants. El desborde d'enrunes i lava represó el riu Tambo, que va acabar per desbordar-se en força, assolant tota la vall.

La cendra i pedra llançada pel volcà va esterilisar els camps, va causar la mort del ganado, va cobrir els camins i encara va impedir el vol de les aus en moltes llegües a la redona. Una tercera part dels veïns espanyols de Arequipa va deure emigrar. Dels indis a penes varen quedar la mitat. Va ser, indubtablement la major catàstrofe que ha sofrit Arequipa. La carestia i la misèria varen ser les seues obligades conseqüències en els anys següents.