Anar al contingut

Terremot de Arequipa de 1582

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terremot de Arequipa de 1582 va ser un seisme ocorregut el 22 de giner de 1582, que va causar la ruïna d'Arequipa i els seus contorns, afectant ademés a tot el sur de l'actual República del Perú. Governava llavors en el Perú el Virrey Martín Enríquez d'Almansa.

El terremot i les seues conseqüències

[editar | editar còdic]
El virrey Martín Enríquez d'Almansa.

Escrivint el virrey Martín Enríquez d'Almansa al rei Felipe II, decíale «que dins de quatre credos va arruïnar tota la ciutat sense deixar casa ni temple que no derribara..., sino va ser Sant Francisco i la Mercé...»[1]

Com a conseqüència varen morir unes 36 o 37 persones (tres espanyols entre elles), moltes d'elles sepultades per les enrunes. La ruïna va ser tan considerable que el Virrey va ordenar al Cabildo que deliberase sobre qué seria millor: reedificar la ciutat o traslladar-la a un parage més segur. El Corregidor, Melchor de Cadalso i Salazar, va participar l'orde als cabildantes i estos varen resoldre continuar a on estava.

En la vall de Vítor i en tota la comarca va haver atres destrosses. Molts anys despuix, en el poble vell de Socabaya es podien vore els fonaments d'una iglésia que varen fabricar els primers espanyols i que, havent-se derrocat, mai més se li va tornar a reedificar.

El Jesuïta anònim conta que al terremot es va succeir un nou espante, causat per la molta aigua que corria pels carrers i haver-se escampat la veu que el volcà estava rebosar. He ací la seua versió:

«Com en l'obscuritat de la pols no es podia vore res, va començar la gent tota a fugir, a guarecerse a la Chimba, que és la part del riu i, particularment dònes, de qui es va apoderar més la por, de les quals moltes anaven sense tocats i mal vestides com les va trobar la tremolació en les seues cases... Estava la pont en solament els estribos; d'estrebe a estrebe es passava per uns maderos molt estrets i era tanta la multitut que corria cada u per ser el primer, que va ser necessari posar-se hòmens en espases desenvainadas per a detindre'ls, perque, entrant molts junts no caigueren al riu que anava crecidísimo i s'ofegaren».[2]

Dit fenomen s'atribuïx hui a l'assentament de les capes acuífero. En la costa, es va sumergir una riera d'aigua que entrava al port d'Islay.

El retor de Cayma Dr. J. Flors diu al respecte:


  1. Ventre, Fra Victor: Els Terremots de Arequipa. Ed. La Colmena, Arequipa, 1951.
  2. Anònim Jesuïta: Història de la Companyia de Jesús de Arequipa i Relació de la Reventazón del volcà de Omate. Arequipa, 1923. Citat per: Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú Prenc II, pág. 288. Lima, Editorial Milla Batres, 1981. ISBN 84-499-4813-4


Referències

[editar | editar còdic]