Anar al contingut

Terremot de Lima i Callao de 1630

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Terremot de Lima i Callao de 1630 va ocórrer el 27 de novembre de 1630. La ciutat de Llima, llavors la capital del Virreinato del Perú, va sofrir greus danys materials, en varis morts i lesionats.

L'event i les seues conseqüències

[editar | editar còdic]

El terremot va escomençar a les onze i mija en punt, quan la població de Lima es trobava reunida en la Plaça Major, llista per a espectar una correguda de bous (encara no existia l'coser de Acho). El moviment es va produir en el mateix instant en que es procedia a tancar el ganado per a la brega; en iniciar-se els recios moviments de la terra, els encerradores atinaron solament a córrer, quedant al seu lliure albir vint bous braus, els quals, espantats, es desbandaron per tots costats, davant el pànic de les persones, que varen buscar desesperadament posar-se a bon recapte.

Va haver varis morts i contusos, i es varen desplomar alguns edificis en Lima i Callao. El moviment sembla que solament va ser local, ya que no hi ha informes de danys produïts en atres ciutats del país (va deure comprometre solament a la costa central de l'actual Perú) Juan Antonio Suardo, en el seu Diari de Lima (1629-1639), va calcular els danys en els edificis en més d'un milló de pesos; agregava ademés que:

"Molt poques són les cases les parets de les quals no han segut obertes. En l'iglésia metropolitana l'aire [sic] de la dita tremolació desencajó la mija taronja del campanar del costat dret, i va caure en la capella del Santíssim Sacrament i va quebrar un péntol de volta que estava contigua, un péntol de la mija taronja que va caure cap a la plaça va matar a uns indis..."

Els sostres i terrats que rodejaven la plaça major varen quedar molt afectats, per lo que a partir de llavors es va prohibir a la població pujar-se a ells durant les festes. Una tradició popular assegurava que les vibracions originades pel seisme varen fer rotar en una direcció i després en l'oposta a una efigie de la Verge en la Capella de la Concepció, fet que es va atribuir a un portento diví. Des de llavors l'image va ser coneguda com la Verge del Milacre i se li va tributar veneració, dedicant-se la seua festa anual el dia 27 de novembre.


Referències

[editar | editar còdic]