Anar al contingut

Província de Chachapoyas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Província de Chachapoyas

La província de Chachapoyas és una de les sèt províncies que conformen el departament d'Amazones en el nororiente del Perú. Llimita pel nort en les províncies de Luya i Bongará, per l'est en el departament de Sant Martín i la província de Rodríguez de Mendoza, pel sur en el departament de Sant Martín i per l'oest en el departament de Cajamarca. La província va ser creada políticament per mig de llei del 21 de novembre de 1832, promulgada pel president Agustín Gamarra. Pertany a la macrorregión Nort del Perú.

Toponímia

[editar | editar còdic]

El nom Chachapoyas (Chachapuyas en runasimi) té com a orige les veus aimaras: chacha, gent; phuyu, núvol.[1]Plantilla:Font qüestionable

Divisió administrativa

[editar | editar còdic]

Esta província es dividix en vintiun districtes:

  1. Asunción
  2. Basses
  3. Chachapoyas
  4. Cheto
  5. Chiliquín
  6. Chuquibamba
  7. Granada
  8. Huancas
  9. Jalca Gran
  10. Leimebamba
  11. Alce
  12. Magdalena
  13. Mariscal Castella
  14. Molinopampa
  15. Montevideo
  16. Olleros
  17. Quinjalca
  18. Sant Francisco de Daguas
  19. Sant Isidro de Maino
  20. Soloco
  21. Sonche

Capital

[editar | editar còdic]

La capital d'esta província és la ciutat de Chachapoyas.

Turisme

[editar | editar còdic]

Naturals

[editar | editar còdic]
  • ACP Sant Antonio (districte de Chachapoyas): Ubicada al suroest de la ciutat de Chachapoyas, en una extensió de 400 ha, reconeguda per mig de Resolució Ministerial n.º 227-2007-AG de el 9 de març de 2007. L'àrea posseïx tres zones de vida, El Bosc Sec Subtropical, Bosc Sec Montano Baix i el Bosc Humit Montano Baix i el seu objectiu és conservar i protegir l'hàbitat del Loddigesia Mirabilis, espècie categorizada en perill d'extinció per la UICN (2004), INRENA (Decret Suprem n.º 034-2004-AG), i espècie d'importància regional per a Amazones, oficialisat a través de l'Ordenança Regional n.º 096-2005-GOBIERNO REGIONAL AMAZONAS.
  • ACP Tilacancha (districtes d'Alce i Sant Isidro de Maino): Ubicada entre els 2700 i 3490 m s. n. m. en la quebrada del mateix nom, conca del riu Utcubamba, tributaris del riu Marañón. Comprén les terres de les comunitats llauradores d'Alce (383.18 ha) i Sant Isidro de Mayno (3551,27 ha). Els seus boscs pajonales o jalcas forestats en pins.
  • Bosc de Lopsol (districte de Sant Isidro de Maino): Ubicat a 5 km (2 h) al noreste de Maino, de aprox. 3 a 5 ha. Flora continguda: bromelias, orquídees, arbre de Lanche, ishpingo, aliso, mores, chatabe. Fauna continguda (aus): colibrí coa espátula, loro, pardal carpintero, tucán, cheu, pavas de mont, colibrís, torca. Mamífers: chosca, majas, ronsoco, zorrillo, mona. Ademés, allí es troba el Lloc Arqueològic de Lopsol.
  • Bosc de pedres Runa Runa (districte de Cheto): Ubicat al noreste del poble de Cheto a una altitut de 3250 m s. n. m. en una temperatura promig de 13 °C, en una extensió de 10 ha a on les pedres calcàrees ubicades de forma vertical i horisontal medixen més de 5 m d'alt i són producte de l'acció eòlica.


  • Caverna de Shihual (districte de Magdalena): Gran caverna de 200 m d'ample per 4 m d'alt, en el seu interior presenta divisions i formacions d'estalactites que pengen del sostre, producte de la filtració de l'aigua que transporta carbonat de calcio en dissolució. Hàbitat de centenars de rat penat. Per la seua concentració de amoniaco, es recomana l'us de caraces en oxigen i es pot entrar per 2 hores, fins a aplegar a un abisme de 40 m de profunditat. Continuar és solament possible per a espeleòlecs. A 200 m de la boca de la caverna es troba un lloc funerari que els lugareño denominen el coliseu per la seua forma casi circular.
  • Cascada de Palma (districte de Sant Isidro de Maino): Ubicada a 7 km (2 h) al surest de Maito, a una altitut de 2704 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Rep este nom degut a que dins de la vegetació existent que rodeja este recurs, trobem una palmera d'aproximadament 60 metros d'altura. La cascada té 3 bots i un recorregut aproximat d'uns 300 m abans de desaparéixer en una cova.
  • Caverna de Parjujshs (districte de Soloco): Gran caverna en una extensió explorada de 4070 m, dels quals 3820 m varen ser topografiados, ubicada a 2800 m s. n. m. en una temperatura mija de 12 °C. La seua exploració no han conclós i s'estima que es podria aplegar als 20 km de galeries. Els investigadors involucrats són el Grup Espeleológico de Bagnols-Marcoule (GSBM), en Jean Francois Perret i Benoit Li Falher com a responsables de les expedicions. També participen en els estudis membres del Centre d'Exploracions Subterrànees del Perú (CESPE), el Espeleo Club Andino ECA (Llima) i el Grup Bambuí de Perquisicions Espeleológicas (GBPE) de Brasil.
  • Cova El Convent (districte de Sant Isidro de Maino): Ubicada a 4 km (1.5 h) al surest de Maino, a una altitut de 2814 m s. n. m. La caverna té una profunditat de quinze metros; habitada per rat penat, l'excrement dels quals és usat pels pobladors locals com a fertilisant en sus labores agrícoles per la seua alta concentració de fòsfor. En el seu interior existix arena de color celest, que és usada pels pobladors per a que pinten la frontera de les seues cases.
  • Estany els Còndors (districte de Leimebamba): En aigües de color blau-verdoso per la seua concentració d'àcits tanicos, té 4 km de llarc i 2 km d'ample i una temperatura promig els 15 °C a 2600 m s. n. m. ubicada a 45 km (10 h a cavall) al sur de Leymebamba, en la naixent del riu dels Chilchos. El seu nom prové d'esta au de rapa sobrevolant la zona. En els entorn es va trobar antigues construccions (mausoleus i chulpas) de la cultura Chachapayas, en els interiors de la qual es varen trobar bales funeràries i objectes d'artesania, que varen ser traslladats al museu de Leymebamba. Va ser estudiada en 1968, per l'explorador dels Estats Units Gene Savoy.
  • Estanys de Huahuaycucha (districte de Sant Isidro de Maino): Es tracta de 4 estanys (2 × 180 m, 40 m i 20 m) alimentades per filtracions del subsol, ubicades a 13 km al surest de Maino a uns 3089 m s. n. m. al peu del cerro del mateix nom. En el lloc, s'observa vegetació originària, boscs nanos de porte relativament baix en un altíssim nivell de epifitismo. Estos estanys són coneguts ademés pel seu alt valor de misticisme i esoterisme, degut a que alguns curanderos de la regió acodixen a estos llocs per a fer els seus rituals en caràcter curativo.

Culturals

[editar | editar còdic]
  • Museu de Leimebamba (districte de Leimebamba): L'any 1997, es va realisar el rescat de 219 mòmies i 2000 artefactes dels mausoleus en l'estany dels Còndors. Per a albergar esta colecció va ser construït este museu a partir d'una iniciativa de The Bioanthropology Foundation Perú-Centre Mallqui, aixina com de l'aporte financer provinent d'un grup de ciutadans austríacs i d'atres donacions privades. En la seua entrada, hi ha tres estàtues que són rèplica dels purumachos o sarcòfecs de Karajía.


  • Museu Ètnic Religiós i Històric de Santa Ana (districte de Chachapoyas): Ubicat en la plazuela Santa Ana en les instalacions del reconstruït temple del mateix nom, el qual va ser edificat en 1556 per a la evangelización dels indis. En l'any 2008, el proyecte PROMARTUC, de Càrites Chachapoyas, va realisar la reconstrucció d'este complex mantenint disseny i en materials originals. El museu manté les característiques de l'antic temple de Santa Ana presentant en la seua frontera frontón triangular adossat a una torre campanar de forma prismàtica i d'un sol cos. El recint és d'una sola nau i presenta portes laterals que donen cap als ambients que alguna volta varen ser parròquia i hospital. El proyecte va realisar el montage d'exhibició museográfica en lo que va anar la nau del temple la mateixa que mostra temes culturals i naturals de la regió. Dins de la colecció, s'aprecia objectes llitúrgics, imàgens i talles; ademés d'alguns ceramios duts de la província de Bagua i una colecció important d'artesania consistent en ceramios i textils de comunitats propenques.
  • Lloc arqueològic de Ollape (districte de la Jalca): ubicat a una altitut de 2800 m s. n. m., a 3 km del districte La Jalca, l'assentament prehispánico pertany a la cultura Chachapoya que va florir durant l'Intermig tardà (1000-1470 d. C.). D'aproximadament 5 hectàrees d'extensió, comprén un promig d'a lo manco 120 estructures arquitectòniques, alçades sobre basamentos de fins a tres metros d'alt. Les edificacions d'este lloc es caracterisen, com a gran part de les edificacions chachapoyas, per presentar planta circular. Destaca per la varietat de frisos geomètrics que embellixen els seus edificis: zigzag (apareixen de forma doble i separats per una llínea horisontal de pedra pissarra), i rombo, (apareixen de forma biconcéntrica, triconcéntrica i com si estigueren en formació. En estes construccions també observem la presència de hornacinas. Dins de les edificacions és comuna trobar osamenta humana, batanes i cuyeros. El material utilisat per a l'edificació va ser la pedra calcàrea finamente canteada unida en argamasa de fanc. Al voltant del lloc arqueològic es pot apreciar molls prehispánicos a on encara es cultiven tubèrculs i cereals andinos.

Autoritats

[editar | editar còdic]

Regionals

[editar | editar còdic]
  • Conseller regional
    • 2023 - 2026[2] Engels Escobedo Portal (Sentiment Amazonense Regional)


Municipals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Alcaldes de Chachapoyas.
  • 2023 - 2026[2]
    • Alcalde: Percy Zuta Castell, de Sentiment Amazonense Regional.

Festivitats

[editar | editar còdic]

Dins de les principals celebracions, destaca el Raymillacta dels Chachapoyas. D'acort en la tradició, es diu que el inca Túpac Yupanqui, preocupat per trobar-se en les vespres de les festes del Inti Raymi i al vore's fora del Cusco, va buscar un lloc apropiat per a celebrar les festes en honor al deu de l'Imperi incaico. És aixina que va aplegar a una campiña en un paisage maravellós i va exclamar: «¡Raymipampa!». Va dispondre llavors que en eixe lloc es realisara la celebració de la festa al deu Sol. Els temps han alvançat i és una tradició hui en dia des de 1997 portar-se a terme en la primera semana de juny de cada any la celebració del Raymillacta o Festa del Poble en la ciutat de Chachapoyas. L'event consistix en la participació massiva de totes les comunitats de la regió, en la qual fan malbarat o posen en manifest els seus diversos usos i costums aixina com partix de les seues danses i plats típics. Es realisa un passacarrer per la plaça central de la ciutat sent una magnífica oportunitat de trobar-se en la cultura viva d'un poble.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Qhespa-Espanyol- Qhespa Simi taqe, Acadèmia Major de la Llengua Quechua, Cusco, 1995
  2. ↑ 2,0 2,1 «Infogob - Observatori per a la Governabilitat». Infogob. Consultat el 16 d'agost de 2024.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Província_de_Chachapoyas&oldid=800131»