Pinus patula
Pinus patula, el pi mexicà groc[1] o pi patula és una espècie arbòrea de les Pináceas, del Nou Món, de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]
Arbre que alcança entre 35 i 40 m d'altura. Presenta catáfilos recurvados en l'àpiç, en forma subulada, textura escariosa i màrgens finamente erosados i ciliats, de color café. Els fulls medixen entre 19 i 25 cm de llarc i 0.7 a 0.9 (fins a 1) mm d'ample, són curvades i s'agrupen en fascículos de 3 o 4. La baïna del fascículo posseïx escamas papiráceas, casi transparents, de tonalitat blanca a canella dorat, que en el temps es tornen grisáceas. [2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Creix des dels 24° a 18° de latitut nort i entre els 1800 i 2700 m sobre el nivell del mar. No soporta grans periodos de temperatures tan baixes com -10 °C, pero pot sobreviure en climes més frets per poc temps. És moderadament tolerant a la sequia, en este àmbit és superior que Pinus taeda. El ranc de pluges va des dels 750 a 2000 mm anuals, i ocorre principalment en estiu pero en l'estat de Veracruz en la Serra Mare Oriental el seu hàbitat és plujós tot l'any.
Cultius i usos
[editar | editar còdic]Se li explota principalment per la seua bona calitat de paper que proporciona i se li ha introduït en diverses parts del món.
S'ha plantat en grans altituts en Equador (3500 m), Bolívia, Colòmbia (3300 m), Kènia, Tanzània, Angola, Zimbabue, Papúa Nueva Guinea, Hawái (3000 m). En Hawái està reemplaçant als herbars alpins natius. És cultivat en més baixes altituts que en el seu país d'orige: Sur de Brasil, Suràfrica, Índia, i en les províncies argentines de Còrdova i San Luis és plantat en fins de forestación per a crear boscs artificials en terres que anteriorment estaven cobertes per xares. Ha segut introduït prop del nivell de la mar: Ha segut introduït en Nova Zelanda en propòsits comercials i està totalment naturalizado. També se li ha introduït en el Regne Unit com a ornamental i creix be.
Com a espècie invasora
[editar | editar còdic]Pinus patula ha segut introduïda en diferents països fòra del seu ranc d'orige, en alguns d'ells s'ha convertit en una espècie invasora, com en Austràlia, Colòmbia, Malaui i Suràfrica.
En Austràlia s'ha introduït en els estats de Victoria i Nova Gales del Sur a on s'expandix naturalment pel vent i és molt favorit per les pluges que són més abundants en estiu.
En Colòmbia, va ser introduït a mitan de el XX pel seu us forestal, no obstant, s'ha convertit en una invasora que amenaça als páramo i boscs andinos degut a que la seua presència esta associada a la pèrdua de biodiversitat de plantes i biota del sol.[3]
En Malaui vàries espècies endèmiques estan sent amenaçades per l'expansió ràpida del pi.
Les característiques que la convertixen en invasora són:
- Té cons serotinosos, que s'òbrin en la calor, especialment després d'incendis forestals. En hàbitats en freqüents incendis naturals, esta espècie competix fortament en atres espècies pirófilas.
- Un curt periodo jovenil, estos pins poden escomençar a produir cons femenins a partir dels 2-5 anys.
- Les seues llavors són dispersades pel vent, són sàmares, lo que li permet dispersar-se a grans distàncies.
- Els arbres adults són tolerants al fòc lo que dificulta la seua erradicació.
Propietats
[editar | editar còdic]Esta espècie s'utilisa en Pobla per a tractar certs malestars respiratoris com la tós.
- Química
De Pinus patula s'extrau una oleorresina en la que s'han identificat els monoterpenos canfeno, alcamfor, paracimeno, acetat de geraniol, mirceno, transtocimeno, alfa i beta-felandreno, alfa i beta-pineno, sabineno, alfa-terpineno i alfa-terpineol; els triterpenos àcits abiético, eliotinoico, leucopimárico, mercúsico, palústrico, pimárico, el iso, i el iso-delta-8-9-compost, i sandaracopimárico; els sesquiterpenes cariófileno i longifoleno, i el compost fenílico estragol.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus patulea va ser descrita per Schiede ex Schltdl. & Cham. i publicat en Linnaea 6: 354. 1831.[5]
- Etimologia
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[6]
patula: epítet latino que significa "estesa".[7]
- Sinonímia
Nom comú
[editar | editar còdic]El nom més comú és el de Pi llorón. Encara que també té atres noms com: pi ocote (Mèxic), pi colorat, pi candelabro, pi gelecate (Puerto Rico).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Pinus patula Schiede ex Schltdl. & Cham.». The World Flora Online. Consultat el 2026-04-07.
- ↑ van Wesenbeeck, B.(2003).«Strong iffects of a plantation with Pinus patula on Andean subparamo vegetation: a case study from Colòmbia».Biological Conservation.114
- 207-218.
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- ↑ «Pinus patula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Pinus patula». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus patula en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Eguiluz T.1982. Clima i Distribució del gènero pinus en Mèxic. Districte Federal. Mèxic.
- Rzedowski J. 1983. Vegetació de Mèxic. Districte Federal, Mèxic.
- Richardson D.M. (Ed) 2005. Ecology and biogeography of Pinus. Department of Conservation. South Island Wilding Conifer Strategy. New Zealand.
- Chandler, N.G. Pulpwood plantations in South Africa. Proc. Aust. Paper Indus. Tech. Ass.
- Gutiérrez, Millán, W. Ladrach. 1980. Resultats a tres anys de la sembra directa de llavors de Cupressus lusitanica i Pinus patula en finca Els Guaduales Departament del Cauca. Informe d'Investigació 60. Cali, Colòmbia. Cartó de Colòmbia S.A. 6 p.
- Martínez, Maximino. 1948. Els pins mexicans. 2ª ed. Mèxic: Ed. Botes. 368 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus patula.
Wikispecies té un artícul sobre Pinus patula.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus patula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.