Precerámico andino

El Precerámico és el periodo de la regió andina central acotat arqueológicament des de l'ocupació humana inicial a fins del Pleistoceno i l'adopció de la ceràmica per part de les societats andinas cap a el II mileni a. C., conformant un extens ranc de més de 10 000 anys.

Segons les teories vigents sobre el poblament d'Amèrica, les primeres poblacions humanes varen aplegar d'Àsia a través de l'estret de Bering i paulatinament va ser ocupant tot el territori americà. De Norteamérica migraron a Sudamérica a través del Istme de Panamà, ocupant les punas (replanells altoandinas) i les valls templades marítimes. A partir de el VIII mileni a. C., es va produir l'adopció i desenroll progressius de l'agricultura i la ganaderia d'auquénidos, sorgint d'esta manera els primers llogarets estables i després els primers centres ceremoniales andinos.

A fins d'este periodo s'inventa una forma de quipu rudimentari en el sorgiment de l'art textil i s'origina l'Estat en els primers centres ceremoniales.

Principals aspectes desenrollats en el Precerámico dels Vages Centrals.

Precerámico Primerenc

Vore també: Periodo Lítico

Els primers humans que varen aplegar a Sudamérica es coneixen com paleo indis. Este periodo és generalment conegut com l'etapa Lítica. En este periodo el home és caçador, recolector nómade s'agrupa en bandes i hordes, es refugia en les cavernes, coves i ramadas, es vares vore en fulls i pells d'animals, la pintura rupestre és una activitat que desenrolla freqüentment, destaca d'este periodo el home de Paiján, 8000 a. C. (Claude Chauchat), en la vall de Chicama (La Llibertat). En hivern anaven a la puna per a caçar camélidos. Els antics caçadors varen desenrollar una indústria o tecnologia lítica que consistia en la producció de ferramentes de pedra per a la cacera i el processament de la pell, els ossos i la carn dels animals caçats. Con este fin, varen tallar chancadores, punzones, raspadors i bifaces, cada u en una funció específica.

Precerámico Mig

Vore també: Periodo Arcaic

Despuix d'un llarc periodo de nomadisme, el home va adaptant-se al seu mig i conseguix descobrir el horticultura (agricultura incipient), donant inici d'esta manera al periodo Arcaic. Les primeres manifestacions del horticultura es troba en el departament de Cajamarca en el home de Nanchoc, 7000 a. C. ademés s'inicia la domesticació d'animals, la construcció de llogarets, barraques de palles i arbustos. La vall de Zaña, en el nort del Perú, conté els canals més antics coneguts de Sudamérica. Estos eren menuts canals precerámicos revestits de pedra que extreen aigua de les rieres en la regió de les montanyes dels Vages. Estos canals poden haver segut construïts tan pronte com fa 6.700 anys.