Anar al contingut

Alan García

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alan García

Alan Gabrieludwig García Pérez (Llima, 23 de maig de 1949-Llima, 17 d'abril de 2019) va ser un advocat, orador, acadèmic,estadiste, professor universitari i polític peruà que va eixercir com president de la República del Perú durant dos mandats no consecutius: de 1985 a 1990 i de 2006 a 2011. Va ser líder i figura històrica dins de l'Aliança Popular Revolucionària Americana (Partit Aprista Peruà) i va anar el seu únic membre que va eixercir com a president. Format políticament pel fundador del APRA, Víctor Raúl Haja de la Torre, va servir en l'Assamblea Constituent de 1978-1979. Elegit per al Congrés peruà en 1980, va ascendir al càrrec de secretari general del APRA en 1982 i va ser elegit president en 1985 per una aplastant majoria. En la seua vida política, es va eixercitar com diputat constituent (1978-1979), diputat (1980-1985) i senador vitalici (1990-1992). Com a membre del Partit Aprista Peruà, va rebre formació política delíder fundador, Víctor Raúl Haja de la Torre, i va ser un dels seus discípuls predilectes. Va ocupar diversos càrrecs partidaris i va anar dos voltes secretari general del APRA. Des dels seus inicis, es va caracterisar per la seua gran capacitat oratòria en la política. Va ser per més de vint edicions no consecutives inclós en els cinc primers llocs de la Enquesta del poder.[1]

Va aplegar a la presidència en les eleccions generals de 1985, en les que va guanyar en el primer regrés despuix de la renúncia d'Alfonso Barrantes. Esta primera gestió de govern es va caracterisar per una insòlita hiperinflación,[2] un recrudecimiento dels embats del terrorisme liderat per Sendera Lluminosa, i per diversos actes de corrupció que involucraven a gent del règim aprista que va repercutir en un gran descontent social. En concloure el seu mandat en 1990, ho va succeir Alberto Fujimori. El 5 d'abril de 1992, Alberto Fujimori va donar un colp d'Estat. Eixe mateix dia, l'Eixèrcit va tractar de detindre illegalment a García en el seu domicili, pero este lo va evitar refugiant-se en cases veïnes. Despuix d'un temps, és asilat en Colòmbia. Per seguritat, despuix residiria en França, a on va viure gran part de la seua exili aplegant a ser amic del president francés François Mitterrand. Retornaria al Perú l'any 2001 despuix de la caiguda del fujimorisme. A la caiguda del fujimorato, García va retornar al país per a postular en 2001, encara que va ser derrotat per estret marge en segon regrés per Alejandro Toledo, durant el govern del qual (2001-2006) va ser el líder de l'oposició. Es postule novament a les eleccions de 2006, conseguint eixir electe i en derrotar al magnat Ollanta Humala (UPP) en segon regrés. El seu segon govern es va caracterisar per la continuació de proyectes d'inversió pública, el creiximent econòmic del país i la reestructuració de les relaciones diplomàtiques; no obstant, també va ser acusat d'actes de corrupció.[3] Va abandonar el poder despuix de les eleccions de 2011, sent Ollanta Humala el seu successor[4] Es va retirar de la política partidària despuix de no superar el primer regrés en les eleccions de 2016.[5]

El 17 d'abril de 2019, García es va suïcidar disparant-se en el cap quan la policia es preparava per a detindre-ho preliminarmente per assunts relacionats en el case Odebrecht, procés que García i els seus partidaris varen considerar com un cas de lawfare i persecució en contra seua.[6][7][8] Va ser traslladat en estat greu al hospital Casimiro Ulloa, en el qual va permanéixer per més de tres hores en la sala d'operacions despuix de lo que va fallir.[9][10] En l'història republicana del Perú, García ha segut el segon exjefe d'Estat que s'ha suïcidat, despuix de Gustavo Jiménez, que ho va fer en 1933.[11]

Biografia

Alan García va nàixer el 23 de maig de 1949 en la ciutat de Llima, en el sí d'una família de classe mija, estretament lligada al APRA. Va ser fill de Carlos García Ronceros i Nytha Pérez Rojas. Va cursar els seus estudis en el Colege Nacional José María Eguren del districte limeño de Barranc. La seua mare, Nytha Pérez Rojas, filla d'Alejandro Pérez Aragó i Celia Roges Lladre de Guevara, va ser fundadora del APRA en Camaná. El seu pare, Carlos García Ronceros, fill de José Carlos García Grill i Zoyla Llum Ronceros Rendón, va ser secretari d'organisació de dit partit durant el govern del general de divisió Manuel A. Odría, durant el qual s'havia declarat l'illegalitat del APRA. Va ser arrestat durant el govern d'est i per eixe motiu, no va conéixer al seu fill sino fins a passats cinc anys. En l'etapa del colege, Alan García va descobrir el poder que tenien les paraules, objecte que li va valdre varis premis escolars en oratòria i un destacat «verp» que li seria útil en iniciar-se com a militant aprista. Sent encara molt jove, García es va unir a la Joventut Aprista Peruana, rebent el seu carnet de militant als dèsset anys. Va realisar els seus estudis de pregrado en la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú i despuix en l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos, rebent el seu títul en lleis d'esta última en 1971.[12]

En 1972 es va mudar a Europa i va assistir a l'Universitat Complutense de Madrit a on va realisar cursos de doctorat en dret de 1972 a 1974, i a l'Universitat de París a on va realisar cursos doctorals en sociologia de 1974 a 1977; no obstant, mai va aplegar a obtindre el grau respectiu,[13] situació que solament va ser de domini públic quan la prensa va investigar el tema.[14]

Matrimonis, relacions i fills

Es va casar en 1973 en Carla Francisca Buscaglia Castellà, en qui va tindre una filla en 1975: Carla García Buscaglia. La parella es va divorciar en 1980. En 1975, en un congrés en Espanya, va conéixer a Pilar Nores, economista argentina en qui va contraure matrimoni en 1983. García i Nores varen tindre quatre fills:

  • Josefina (1977), casada en 2016 en l'economiste espanyol Jaime Núñez, mare d'una filla, Cassiana (n. 2018)
  • Gabriela del Pilar (1984), casada en el mege nortamericà Daniel Cuzonne, mare d'un fill cridat Sebastián (n. 2017)
  • Luciana Victoria (1985)
  • Alan Raúl Simón (1988), casat en 2013 en l'advocada peruana Daniela Bazan Stewart. En 2008, ellavors president i primera dama es varen separar públicament, encara que Pilar Nores continu eixercint els seus deures com primera dama en respal de les seues filles. En febrer de 2005, va tindre un sext fill, Federico Dantón, en l'economista, actualment es troba vivint en les afores de la França rural Elizabeth Roxanne Cheesman Rajkovic.

Carrera política

Despuix de viure varis anys en París, García va ser cridat pel fundador i llavors líder del APRA, Víctor Raúl Haja de la Torre, per a retornar a la vida política peruana en 1978, en acabant de que l'administració de Francisco Morals Bermúdez presidira la tornada al govern civil i permetera la reorganisació d'atres partits polítics. Aplegaria al governe anys despuix, sent reconegut este periodo, en matèria econòmica, com un dels més difícils en l'història del país, per la hiperinflación. En terminar el seu mandat va permanéixer en el país fins a 1992, any de l'autogolpe d'Alberto Fujimori, despuix de lo que es asiló en Colòmbia, posteriorment es va dirigir a París i anys despuix seria elegit novament president del Perú.

Militància aprista

Des de chicotet, Alan Gabriel freqüentava la Casa del Poble (sèu principal del Partit Aprista), a on rebia tractes en elíder fundador del APRA, Víctor Raúl Haja de la Torre. Alan prenia a Víctor Raúl com algú més que un líder: com un pare; en una entrevista ell va comentar lo següent sobre Haja de la Torre:

Estava en un campament jovenil del partit a la vora del riu Rímac. No em separava ni cinc metros d'este semidiós i em sentia com en la Capella Sixtina. Era imponent, un vasc antic, blanc i en barba, en un enorme cap que per a mi solament podia ser sinònim d'una massiça inteligència.[15]
Alan García Pérez

Junt a Alberto Borea Odría, Luis Alva Castro i atres adolescents, Alan va ser discípul directe d'Haja de la Torre. Per consell del «patriarca del APRA» no va postular a l'Universitat Federico Vilarreal (lligada al APRA) sino a l'Universitat Catòlica, en la finalitat de contrarrestar el domini sobre esta dels socialcristianos i de la centroizquierda. Posteriorment es traslladaria a l'Universitat Sant Marcos, a on es va graduar en lleis. Durant la seua permanència en Madrit, García junt al també aprista Javier Valle Riestra varen realisar conferències i manifests en contra de la dictadura militar del Perú. Davant possibles represàlies del consulat peruà en Madrit, García es va traslladar a París per a continuar en els seus estudis i activitat contra el règim militar.[16]

Diputat Constituent

En 1978, el president de la República del Perú, Francisco Morals Bermúdez va convocar a l'Assamblea Constituent de 1978, per a promulgar una nova carta magna. el Partit Aprista va participar de dit procés electoral, encapçalant la llista Víctor Raúl Haja de la Torre. Junt en Haja de la Torre, varen ser elegides diverses personalitats apristas, inclosos el propi García Pérez. Aixina, García es va convertir en diputat constituent, sent junt en Xavier Barrón (PPC) el més jove de dit ent. García Pérez va acompanyar al seu mestre Haja de la Torre, sent el seu principal conseller. Ell, junt en els atres membres apristas varen vore com la salut d'Hi haja es deteriorava poc a poc. Terminada l'Assamblea, García Pérez ya s'havia fet conegut pels seus dots d'oratòria i de convenciment de les masses.

Diputat de la República

En les eleccions parlamentàries de 1980, García va ser elegit com a diputat per Llima Metropolitana per al periodo parlamentari 1980-1985.[17] Dos anys despuix, va conseguir ser elegit secretari general del Partit Aprista Peruà. Des de la Cámara va formar part de l'oposició al govern de Fernando Belaúnde.

Eleccions generals de 1985

Artícul principal → Eleccions generals de Perú de 1985.

Campanya electoral

Va ser elegit com a candidat del APRA el 12 de febrer de 1984, despuix d'una elecció per vot directe i secret de les bases del partit, mecanisme democràtic que per primera volta s'aplicava en un partit peruà. Els seus discursos es varen centrar en la reivindicació del poble treballador, cridant a la superació dels problemes de la nació; fent un cridat a la dreta i a l'esquerra. En l'enquesta de decembre de 1984 de Respal S. A., García tenia un 47,4% de preferències electorals, mentres que Alfonso Barrantes tenia 21,30%.

Plancha presidencial

La seua plancha presidencial per a les eleccions generals de 1985 va estar conformada per:

Fòrmula presidencial del Partit Aprista Peruà per a les eleccions generals de 1985
Candidats
Presidència 1.ª Vicepresidència 2.ª Vicepresidència
Alan García Luis Alberto Sánchez Luis Alva Castro

Primer regrés

En les eleccions del 14 d'abril de 1985, Alan García es va presentar com a candidat presidencial del APRA. Els resultats del primer regrés varen tirar que va superar la barrera del 50% contabilisant els vots vàlits, pero la Constitució requeria que també se superara el 50% del total de vots emesos, per lo que corresponia realisar-se un segon regrés entre el candidat aprista i el candidat per IU, Alfonso Barrantes Lingán.

Segon regrés

Si be la Constitució senyalava que per a ser president es devia obtindre el 50% més un del total de vots emesos (per lo que corresponia un segon regrés), en la pràctica, els resultats oficials del primer regrés senyalaven que la suma dels vots de tots els seus adversaris no alcançaven a igualar la cantitat de vots que havia obtingut el candidat del APRA. La renúncia del candidat que va quedar en segon lloc, Alfonso Barrantes Lingán, a participar en el segon regrés electoral va fer que García anara declarat guanyador. Alan García, tenia llavors tan sol 35 anys i es va convertir en el primer president aprista des de la fundació del seu partit.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Els més freqüents en l'Enquesta del Poder». Enquesta del Poder. Archivat des d'el original, el 2007-12-18. Consultat el 2022-07-14.
  2. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.BCRP. . Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2006.
  3. ↑ «Alan García: historial de denúncies i mals manejos que pesen en contra seua». larepublica. pe. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2016. Consultat el 30 de giner de 2016.
  4. ↑ Ollanta Humala va guanyar les eleccions en Perú. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  5. ↑ Alan García va obtindre el seu pijor resultat en quatre eleccions. Publicat el 12 d'abril de 2016. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  6. ↑ Alan García: cinc claus sobre les investigacions en contra seua. Publicat el 17 d'abril de 2019. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Diari Expresse (Perú).
  8. ↑ «Alan García va justificar el seu demanat d'asil en l'embaixada d'Uruguay per el "clima de persecució política" en Perú». Infobae. Consultat el 2025-07-27.
  9. ↑ «Fallix expresident peruà Alan García despuix de disparar-se per a evitar detenció per cas Odebrecht». Telesur. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2019. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  10. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. cnn. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  11. ↑ «[1]», Perú21. Consultat el 17 d'abril de 2019.
  12. ↑ «Alan García nos va fer aplegar la seua tesis de bachillera en Dret». elcomercio. Consultat el 26 de febrer de 2019.
  13. ↑ «Es va resoldre el misteri: Alan García no és doctor». elcomercio. pe.
  14. ↑ «[2]». Consultat el 17 d'octubre de 2019.
  15. ↑ Biografia d'Alan Gabriel García Pérez. Consulat Honorari de la República del Perú en Ucrània.
  16. ↑ «García no ha mort, viu».Diari Expresse.
  17. ↑ «Diputats 1980-1985».

Bibliografia

  • Declaracions d'Alan García:
    • Declaració despuix de coneguts els resultats del Primer Regrés a «boca d'urna» (09/04/2006) 1
    • Declaració en resposta als comentaris d'Hugo Chávez sobre la política peruana (28/04/2006) 1
  • Entrevista a «Dos Dits de Front»:
    • Primera Entrevista al programa «Dos Dits de Front» conduït per Juan Carlos Tafur i Augusto Álvarez Rodrich 1, 2, 3 i 4
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alan_García&oldid=1490865»