Anar al contingut

Crisis política en Perú de 2009

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crisis política en Perú de 2009
Mapa polític en els biomas del Perú, la selva en vert.

La crisis política en Perú de 2009 es referix al periodo d'inestabilitat política per l'aplicació de dèu decrets llegislatius i lleis en el marc del Tractat de Lliure Comerç Perú-Estats Units. Les comunitats indígenes de l'Amazonía peruana no estaven d'acort[1] i sostenien que en promulgar estos decrets, el Govern peruà incomplix el Conveni 169 de l'OIT, al que està obligat com a part signataria; la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, en particular els artículs 26, 29 i 32, entre uns atres; i la jurisprudència de la Cort Interamericana de Drets Humans sobre els drets a la terra dels pobles indígenes.[2]

Estos pobles indígenes estaven en oposició a diversos decrets impulsats pel Govern peruà per a la seua adequació en el TLC en Estats Units.[3] Este conflicte ha segut descrit com la pijor violència política del Perú en anys i és la pijor crisis del segon periodo del govern de l'expresident Alan García, mentres que al primer ministre Yehude Simon se li va demanar que renuncie al seu lloc.[4][5]

Els indígenes representats per la Confederació de Nacionalitats Amazónicas (CONAP) i l'Associació Interétnica de Desenroll de la Selva Peruana (AIDESEP) qüestionen els decrets llegislatius 1015, 1073, 994, 1020, 1064, 1081 i 1090. Igualment qüestionen les lleis del Congrés 840, 1770 i 1992.[6]

L'expressió llei de la selva fa referència a una situació a on el més fort s'impon, que dut a un context com el peruà podria fer referència a l'imposició d'una aposta ideològica en que es basa el poder polític que governa el país.

L'Eixecutiu ha propost al Parlament un proyecte de llei per a promoure l'inversió privada que d'aprovar-se posaria en venda les terres de la Amazonía. Diversos sectors han manifestat la seua oposició a l'iniciativa a la que han denominat la «llei de la selva», suponem per l'intenció del Govern per impondre la seua aprovació i l'objectiu que perseguix en subastar la selva.

Anàlisis del Congrés del Perú

Un chaman urarina.

El 19 de maig de 2009, la Comissió de Constitució del Congrés va declarar inconstitucional la norma 1090, un anàlisis en el que va concloure lo següent:[7]

Constitució peruana de 1993

En el marc de la crisis política generada pels decrets llegislatius sobre la Amazonía, el decret llegislatiu 1090, emés pel Poder Eixecutiu per delegació del Congrés, versa sobre la disposició de les àrees forestals per a fins maderables. Els problemes que troben les organisacions indígenes respecte d'esta norma no es llimiten al seu contingut. No obstant, la ilicitud de la forma d'emissió resulta ser el seu principal problema en contravindre a la pròpia constitució.

La carta magna del Perú otorga protecció especial a la Amazonía dins de tots els recursos naturals, aixina i tot, contempla que qualsevol disposició sobre l'explotació i ocupació de recursos naturals deu ser emesa per mig de la llei orgànica, lo que supon, segons un atre precepte constitucional, el seu indelegabilidad al Poder Eixecutiu; per lo tant la promulgació per mig de decret llegislatiu és inconstitucional.


Conveni 169 OIT

El Conveni 169 de la OIT[8] expressa que els pobles indígenes deuen ser consultats davant lleis que els involucren. Les normes atenten contra el dret internacional públic, el Conveni de la OIT referit a les comunitats indígenes i tribals ordena als Estats firmants (el Perú està adscrit al conveni) a concertar i escoltar les opinions dels pobles indígenes que pogueren resultar afectats en alguna llei.


Cronologia del Baguazo

Octubre-decembre 2007

El 28 d'octubre de 2007, el president del Perú, Alan García, va publicar un artícul titulat «El síndrome del gos del hortelano», en el que va acusar a algunes comunitats indígenes de mantindre improductiva la seua terra, lo que impedia el desenroll econòmic.[9] Posteriorment, el diari El Comerç va publicar dos artículs, «El gos del hortelano» i «Recepta per a acabar en el gos del hortelano», en els que el president García va explicar la seua política econòmica lliberal, que promovia l'inversió privada i el lliure mercat. Estos artículs varen ser un dels manifests més representatius del neoliberalisme peruà, ya que en ells es varen resumir els ideals d'este moviment econòmic a modo d'eslògan.[10]

En eixos escrits, García també va propondre donar en propietat a inversionistes terrenys de la Amazonía de 5000, 10000 o 20000 hectàrees i vendre o llogar les restingas (plages dels rius amazónicos).

Sobre els indígenes en aïllament voluntari diu: «I contra el petròleu, han creat la figura del natiu selvático "no conectat"; és dir, desconegut, pero presumible, per lo que millons d'hectàrees no deuen ser explorades, i el petròleu peruà deu quedar-se baix terra mentres es paga en el món US$90 per cada barril. És preferible per a ells que el Perú seguixca important i empobrint-se». Esta la percepció cap a lo indígena va ser interpretat com un agravi pels pobles amazónicos.[11][12]

En decembre de 2007, el Congrés de la República li otorga facultats al Poder Eixecutiu per a legislar en matèria referent al Tractat de Lliure Comerç (TLC) en Estats Units.

Juny 2008

Dins de la llegislació per al TLC, el Poder Eixecutiu emet decrets que tracten sobre els pobles indígenes del Perú.

Els natius amazónicos dels pobles achuar, amuesha, awajunes, asháninka, bora, candoshi, cashibo-cacataibo, cashinahua, chayahuita, cocama-cocamilla, culina, eixe eja, harákmbut, huambisa, jébero, machiguenga, ocaina, quechua del Napo, quechua del Pastaza-Tigre, secoya, sharanahua, shipibo-conibo, uitoto, urarina, yagua, yaminahua, yine i yora,[13] que es trobaven organisats en AIDESEP i CONAP, varen iniciar protestes per estos decrets.

Agost 2008

Indígenes de la selva del Perú.

El 18 d'agost de 2008, Alberto Pizango (president d'AIDESEP) va recolzar les protestes dels pobles indígenes amazónicos que varen prendre control de dos instalacions petroleres: un jaciment de gas natural en el sur del Perú explotat per la companyia argentina Pluspetrol i un oleoducte en el nort, propietat de Petroperú. Durant les protestes, els indígenes varen prendre com a rehens a dos oficials de policia. En resposta, el Govern va declarar l'estat d'emergència en els departaments de Cusco, Loreto i Amazones, lo que li va donar el poder d'enviar tropes per a desestajar per la força i detindre als manifestants.[14] La tensió es va incrementar quan Pizango va respondre a l'amenaça governamental d'enviar tropes declarant que «els indígeneas es defenen contra l'agressió del Govern».[15] Segons el director de Survival, Stephen Corry, «s'està duent als indígenes peruans a adoptar mides desesperades per a intentar salvar les seues terres, que durant cinc sigles els han segut furtades».[16] Les protestes varen terminar quan Pizango i la AIDESEP varen rebre el respal del Congrés peruà.

El 20 d'agost de 2008 el Congrés del Perú aprova el demanat de la Comissió de Pobles Andinos, Amazónicos i Afroperuanos del Parlament, derogant els decrets llegislatius 1015 i 1073. Els indígenes consideren que estos faciliten la venda de les seues terres a empreses. El Govern va llamentar esta decisió del Congrés ya que hagueren permés obrir les àrees tribals de l'Amazònia a les companyies petroleres.[17] Despuix de la falta de respal per atres partits,[18] Alan García califica la derogació com un «error històric».[19] Alberto Pizango va declarar que es tractava de «un nou amanecer per als pobles indígenes del país».[20]

Setembre 2008

El president del Perú no va promulgar la derogació dels decrets. En véncer el determini ho va realisar el president del Congrés, com ho preveu la Constitució peruana. El 2 de setembre queden derogades les lleis 1015 i 1073, restablint-se els artículs 10 i 11 de la llei 26505 sobre l'us de terres de les comunitats indígenes.[21][22]

Març 2009

El Congrés forma una comissió per a estudiar els demés decrets, sobretot els punts que entren en conflicte en la Constitució i tenen que vore en la violació del Conveni 169 de l'OIT. AIDESEP envia cartes al Congrés i al president del Consell de Ministres, Yehude Simon, exigint que la comissió emeta opinió respecte als demés decrets.

Abril 2009

A falta de resposta, el 9 d'abril s'inicia la desocupació amazónico. Les protestes indígenes varen continuar exigint la derogació de sis decrets, considerats inconstitucionals per la Comissió de Constitució del Congrés peruà, que permetrien que el 60 % dels boscs primaris de l'Amazònia peruana siguen venuts a empreses transnacionals per a explotació d'hidrocarburs o el cultiu de biocombustibles.

El 20 d'abril Yehude Simon i els dirigents d'AIDESEP acorden formar una comissió multisectorial per a revisar els decrets, pero no s'alça la folga. En els dies següents, la folga s'agudisa en diverses zones del país: es bloquegen carreteres importants, s'impedix la navegació en alguns rius i es pren infraestructura petrolera. Segons el autoapertorio judicial 281-2009, la pren de l'estació 6 de Petroperú es va iniciar de forma pacífica el 23 d'abril. En eixe moment 38 policies custodiaven el lot. El 9 de maig, el Govern declara dies en emergència per 60 als districtes de quatre departaments.

La presidenta del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides (UNPFII), Victoria Tauli Corpuz, va expressar la seua preocupació en la seua condició de líder.

Maig 2009

El 15 de maig, al no haver-se establit la nova comissió, Alberto Pizango fa un cridat a la insurgencia. No obstant, es retracta en poques hores gràcies a l'intervenció de la Defensoría del Poble. Mentrestant, la Comissió de Constitució del Congrés declara inconstitucional el DL 1090 (Llei Forestal i de Fauna Selvada), quedant pendent la seua discussió en el ple del Congrés.

El 20 de maig, per decret suprem 031-2009-PCM, es crea esta comissió multisectorial per a iniciar el diàlec entre el Govern i els indígenes. En ella participen el president d'AIDESEP, Alberto Pizango, i el president del Consell de Ministres, Yehude Simon. Esta comissió té la missió de coadjuvar a l'anàlisis i la busca d'acorts consensuats dels assunts plantejats pels amazónicos i l'Estat.

Els diversos requeriments dels amazónicos varen ser acceptats pel ministre Simon.cita requerida En esta agenda no s'incloïa la derogatòria de la llei 1090 que els amazónicos exigien. L'última reunió va ser el 30 de maig.

El 31 de maig, Alberto Pizango, en la clausura de l'IV Cim Continental de Pobles Indígenes, en Puno, declara que radicalisaran les seues mides buscant la derogatòria dels decrets «en defensa dels territoris originaris». Decidix no participar més en la taula de diàlec i exigix parlar directament en el president del Perú. Ademés, anuncia que demanarà al Tribunal Constitucional que declare els decrets inconstitucionals i, de no ser respalat en eixa instància, presentarà la seua demanda a la Cort Interamericana de Drets Humans. També convoca una desocupació nacional per al 3 de juny.

Juny 2009

El 4 de juny la Defensoría del Poble va presentar una demanda d'inconstitucionalitat contra el DL 1064 davant el Tribunal Constitucional per considerar que vulnera els drets de propietat de la terra i de consulta prèvia dels pobles indígenes. Mentrestant, el Congrés decidix no debatre la derogatòria dels decrets llegislatius 1064 i 1090 en una votació en majoria del partit del govern aprista, i sense la participació del Partit Nacionaliste Peruà, els principals opositors.

El 5 de juny es produïx el Baguazo despuix de l'incursió policial ordenada des de l'Eixecutiu en la zona de la Curva del Diable, en Bagua, que va resultar en un saldo fatal de 23 policies morts[23] i un número indeterminat de civils (entre indígenes i habitants locals). Els indígenes afirmen que els policies varen disparar primer. La policia reporta que varen ser els indígenes els qui varen disparar primer, després de llevar-els algunes armes. En la carretera hi havia uns 2.500 civils protestant, entre indígenes i habitants locals. Els successos varen generar molta atenció en la prensa del Perú i subsegüentment va ser descrit com «el Baguazo».

Segons els primers informes oficials, a lo manco 24 policies i 9 indígenes haurien segut assessinats. Mentres que l'informe de l'AIDESEP, organisadora de les protestes, afirma que més de 40 indígenes (entre ells tres chiquets) han fallit. Ademés, 155 persones varen resultar ferides, un terç per ferides de bala.[24] Per la seua banda, periòdics estrangers varen comentar que més de 50 indígenes varen morir.

Fins a la data s'han identificat 10 fallits civils, dels quals 3 pertanydrien als pobles indígenes involucrats en les protestes. Esta cantitat de fallits és corroborada per la Defensoría del Poble, i organisacions de l'Iglésia catòlica, aixina com per la prensa peruana, lo que és contrari a lo difòs per la prensa estrangera. [25] Pel costat de les forces policials, les víctimes es varen produir en l'estació 6 de Petroperú. En trobar-se en franca inferioritat numèrica davant els manifestants, els efectius varen depondre les seues armes. Despuix d'açò varen ser capturats i varis d'ells torturats i degollats pels indígenes. Encara hi ha un policia desaparegut.

Com a resultat de l'intervenció policial va quedar ferit el conegut líder awajún Santiago Manuin Valera, acompanyat per múltiples activistes que defenen esta causa, qui va rebre 8 dispars d'AKM en el cos.[26]

L'organisació internacional Amazon Watch, que a través del jove activiste defensor dels Drets Humans, Faunier Hernán Rius Jaramillo, va denunciar que la Policia estaria fent desaparéixer cadàvers d'indígenes les morts dels quals encara no han segut contabilisades.[27] En un intent de contrastar les sifres oficials, un periodiste de la revista Caretas (11 de juny) va recórrer els diferents llocs a on s'hauria procedit les eixecucions extrajudicials. A pesar de les múltiples tentatives, no va poder trobar prova alguna d'això.[28]

El 8 de juny l'embaixada de Nicaragua en Lima anuncia que va otorgar refugi al president d'AIDESEP i dirigent de les protestes, Alberto Pizango. Dies abans, el dirigent havia segut requerit per la Fiscalia per a ser investigat per delictes d'homicidi calificat i sedició, acusant-ho de ser responsable de les morts als efectius policials. Dies despuix, el ministre de Relacions Exteriors peruà afirmava que Estats Units, França i Bolívia prèviament li havien negat l'asil al dirigent indígena.

El 8 de juny, la titular del Ministeri de la Dòna i Desenroll Social, Carmen Vildoso Chirinos, va renunciar al seu càrrec com a protesta cap a un video difòs pel Govern peruà en la televisió local, a on es mostra als pobles indígenes com a responsables de la violència.[29]

El 10 de juny el Congrés decidix suspendre indefinidament l'aplicació de les lleis en qüestió i buscar el diàlec en els líders indígenes.

L'11 de juny es desenrolla una protesta a nivell nacional per a demanar la derogatòria dels decrets llegislatius 1090 i 1064. Vàries organisacions sindicals i front de defensa de diverses regions del país varen convocar a una desocupació nacional en protesta sobre el maneig polític que el Govern va fer de la situació en el noreste peruà, sent acatat parcialment en vàries regions del país. Al respecte, el president de Bolívia, Evo Morals, va acusar al Govern del Perú d'humiliar als indígenes i va expressar el seu desig de que les protestes contribuïxquen a la comprensió de les demandes dels pobles originaris de la Amazonía. El president peruà Alan García va respondre acusant a Morals de «intervencionisme polític en assunts interns del Perú».[30] El ministre Yehude Simon reorganisa el Gabinet davant la renúncia de la ministra Carmen Vildoso. Dèneu congressistes del Partit Nacionaliste varen ser sancionats per realisar protestes en l'hemicicle del Congrés.

El 12 de juny les protestes i bloquejos varen continuar en Yurimaguas i Bagua Gran, pero en un lliure passe de 2 hores en el matí i 2 hores en la vesprada.

El 15 de juny el Govern, en conversacions en dirigents indígenes en plena selva peruana, planteja la derogació de dos dels sèt decrets llegislatius qüestionats, el 1090 i el 1064.

El 18 de juny el Congrés del Perú, en el marc d'un nou diàlec en els indígenes amazónicos, va derogar els decrets llegislatius 1090 i 1064 en el vot en contra del Partit Popular Cristià.

El 30 de juny, després de l'interpelació al president del Consell de Ministres, Yehude Simon, i a la titular del Ministeri de l'Interior, Mercedes Cabanillas; el Congrés decidix no censurar-els.

Juliol 2009

El 3 de juliol la Defensoría del Poble va emetre un reporte sobre els fets. Un policia desaparegut i 33 morts (12 policies varen morir en una carretera en enfrontaments en els indígenes i 11 en un camp petroler mentres eren rehens dels indígenes). 10 civils morts (en la carretera varen morir 4 natius; en Bagua varen morir 1 indígena i 5 pobladors de la ciutat). 200 ferits i 83 detinguts. Va haver 82 ferits de bala i 9 seguien hospitalisats. Varen estar acusades 84 persones, d'elles 41 en orde de detenció.[31]

Vore també

Notes

  1. ↑ «Perú acusa als indígenes en folga d'assessinar a 22 policies a sanc freda | Món | elmundo. és». www. elmundo. es. Consultat el 2022-08-29.
  2. ↑ Declaració del Fòrum per a les Qüestions Indígenes de l'ONU [1]
  3. ↑ «Els decrets de la discòrdia». BBC. Consultat el 7 de juny de 2009.
  4. ↑ «L'orige del conflicte». BBC. Consultat el 7 de juny de 2009.
  5. ↑ «Tension roils Peru after deadly Amazon clashes». Reuters. Consultat el 7 de juny de 2009.
  6. ↑ «Llei de la Selva». Viagers Peruans. Archivat des d'el original, el 2008-09-21. Consultat el 2023-10-24.
  7. ↑ Declaren inconstitucional una norma objectada pels natius
  8. ↑ Text complet del Conveni 169 de la OITwikisource. org/wiki/Conveni_169_de_la_OIT
  9. ↑ Castell Guzmán, Gerardo (2022-07-01). Experiències mineres locals en el Perú: Transformacions socials i espacials en els Andes (en és), Fondo Editorial de la PUCP, pp. 53-54. ISBN 978-612-317-761-4.
  10. ↑ «“El Gos del Hortelano”: Eslògans neolliberals en guerra en la Amazonía peruana».Revista d'antropologia.(8)
    105–128.ISSN 1811-380X.doi:10.15381/antropologia. v0@i8.19810.Consultat el 2023-10-24.
  11. ↑ «La llei de la selva i el gos del hortelano». Clarín. Archivat des d'el original, el 2009-06-17. Consultat el 2023-10-24.
  12. ↑ «Els gossos del hortelano mosseguen a Alan García | Món | elmundo. és». www. elmundo. es. Consultat el 2023-10-24.
  13. ↑ Organisacióaciones amazónicas indígenes en el Perú
  14. ↑ «Iván Vásquez: Estat d'Emergència tindrà efectes negatius perque natius amazónicos insistiran en reclams». IdeeleRadio. Archivat des d'el original, el 2008-08-22. Consultat el 2024-03-28.
  15. ↑ «UPDATE 1-Peru may use army to end protests at energy sites | Markets | Reuters». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2009. Consultat el 2024-03-28.
  16. ↑ Diari La Primera [2] archivat en Wayback Machine. - Deurien suspendre activitats
  17. ↑ «peru. com - Congrés deroga Llei de la Selva». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2008. Consultat el 2022-08-29.
  18. ↑ «Apra es queda sense respal i el Ple deroga Llei de la Selva». Perú21. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2008. Consultat el 2022-08-29.
  19. ↑ «García: Seria un error històric derogar decrets sobre possessió de terres | El Comerç Perú». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2012. Consultat el 2022-08-29.
  20. ↑ «[3]». Consultat el 2022-08-29 (en en-GB).
  21. ↑ «President del Congrés promulga llei que deroga decrets 1015 i 1073 | El Comerç Perú». www. elcomercio. com. pe. Consultat el 18 de març de 2017.
  22. ↑ «Congrés va derogar decrets que natius consideraven lesivos als seus interessos». RPP Notícies. Archivat des d'el original, el 2008-08-23. Consultat el 2022-09-13.
  23. ↑ Diari La Primera [4] archivat en Wayback Machine. - Govern no va mostrar restants a familiars
  24. ↑ «S'eleva a 24 el número de policies morts en violent choc en natius». http://elcomercio.pe. El Comerç. Consultat el 7 de juny de 2009.
  25. ↑ «Enfrontaments pel Petroleo en Bagua». Consultat el 13 de juny de 2009.
  26. ↑ Video: Santiago Manuin i la seua lluita per la vida. - Agència de Notícies SERVINDI
  27. ↑ Amazon Watch [5] archivat en Wayback Machine.: Eyewitness Reports Accuse Peruvian Police of Disposing the Bodies of Dead Indigenous Protesters.
  28. ↑ Caretas [6] archivat en Wayback Machine. "Carretera a l'infern"
  29. ↑ "Ministra peruana renúncia en protesta per maneig de crisis en la Amazonía"
  30. ↑ «Evo Morals acusa a Perú d'humiliar a indígenes». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 17 de juny de 2009.
  31. ↑ «Informe sobre l'actuació de la Defensoría del Poble en els successos ocorreguts en les ciutats de Bagua i Utcubamba.». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2012. Consultat el 3 d'agost de 2016.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_política_en_Perú_de_2009&oldid=1447504»