Estat d'emergència

Membres del Regiment Real Malayo durant l'Emergència Malaya en 1949, inspeccionant l'equip capturat en un bol.

El estat d'emergència o estat d'excepció és un dels règims d'excepció que pot dictar el govern d'un país en situacions excepcionals. Este estat d'emergència es dicta, generalment, en cas de destorbament de la pau o de l'orde intern d'un Estat, ya siga a conseqüència de catàstrofe, brots de malties contagioses, greus circumstàncies polítiques o civils que afecten i impedixen la vida normal d'una comunitat, regió o país. Durant este cridat règim d'excepció, el govern fa la funció de fer una de reserva del poder de restringir o suspendre l'eixercici d'alguns drets ciutadans en virtut de la defensa o seguritat nacional. Els drets restringits poden ser els relatius a la llibertat i seguritat personals, l'inviolabilitat de domicili i la llibertat de reunió i de trànsit; en els sistemes democràtics, la Constitució preveu un paper del Parlament en la seua convocatòria i en la seua conclusió. Durant eixe estat les forces armades d'un país poden assumir el control d'orde intern. En Biopolítica l'estat d'excepció està fortament vinculat al terme nuda vida, que és molt estudiat per Giorgio Agamben, est fa referència a la vida que qualsevol pot donar mort. L'excepció marca als enemics de l'estat que al mateix temps representen una amenaça social, convertint-els en subjectes de la nuda vida, és dir que poden ser perseguits, capturats i violentados perque estan exclosos de les norma general.

Us i punts de vista

Encara que és prou infreqüent en les democràcies, dictatorial els règims a sovint declaren un estat d'emergència que es prolonga indefinidament durant la vida del règim, o durant llarcs periodos de temps per a que les derogació puguen ser utilisades per a anular drets humans dels seus ciutadans generalment protegits pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). En algunes situacions, també es declara la llei marcial, lo que permet als militars una major autoritat per a actuar. En atres situacions, no es declara l'emergència i s'adopten mides de facto o decrets llei per part del govern. Nicole Questiaux (França) i Leandro Despouy (Argentina), dos Relators Especials de les Nacions Unides consecutius, han recomanat a la comunitat internacional que adopte els següents "principis" que deuen observar-se durant un estat o situació d'emergència de facto: Principis de llegalitat, proclamació, notificació, llimitació temporal, amenaça excepcional, proporcionalitat, no discriminació, compatibilitat, concordancia i complementarietat de les diverses normes del dret internacional (cf. "Qüestió dels drets humans i estat d'excepció", I/CN.4/Sub.2/1997/19, en el capítul II; vejau també état d'exception). L'artícul 4 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics permet als Estats suspendre certs drets garantisats pel Pacte en "situacions excepcionals". No obstant, qualsevol mida que suspenga les obligacions derivades del Pacte deu llimitar-se a lo que exigixca la situació i deu ser anunciada per l'Estat Partix al secretari general de les Nacions Unides. el Conveni Europeu de Drets Humans i la Convenció Americana sobre Drets Humans tenen disposicions derogatòries similars. No es permet cap derogació als Convenis Internacionals del Treball. Alguns, tals com el teòric polític i membre del Partit Nazi Carl Schmitt, han argumentat que el poder per a decidir l'inici de l'estat d'excepció definix la sobirania mateixa. En State of Exception (2005), Giorgio Agamben va criticar esta idea, argumentant que el mecanisme de l'estat d'excepció priva a certes persones de les seues drets civils i polítics, produint la seua interpretació del homo sacer'.

Graduació

En molts estats democràtics existix una selecció de definicions de dret constitucionallegal per a estats d'emergència específics, quan la constitució de l'Estat queda parcialment en suspens depenent de la naturalea de l'amenaça percebuda per al públic en general. Per orde de gravetat, poden ser:

• Llei marcial: quan els drets civils estan severament restringits per l'imposició de força militar dins d'un Estat sobirà, per eixemple durant un periodo d'amenaça extrema d'invasió o hostilitats reals per part de forces estrangeres.
• Estat de lloc: quan és provable que es restringixquen els drets civils de determinades persones o grups, com activistes polítics, per eixemple per a impedir una insurrecció o actes organisats de traïció per part de presunts agents provocadors.

• Emergència civil: es tracta de zones de catàstrofe i requerix el desplegament de recursos extraordinaris per a contindre situacions perilloses com a catàstrofe naturals o extensos danys materials maliciosos com els que poden produir-se durant disturbis o per incendis provocats. Ademés dels servicis d'emergència ordinaris, en ocasions poden assignar-se forces militars per a prestar ajuda en condicions perilloses o per a evitar saqueigs.

Abús

Es pot abusar de l'estat d'excepció en invocar-ho. Un eixemple seria permetre a un Estat reprimir l'oposició interna sense tindre que respectar els drets humans. Un eixemple va ser l'intent de colp d'Estat d'agost de 1991 en l'Unió Soviètica (URSS), a on els golpista varen invocar l'estat d'excepció; el fracàs del colp va conduir a la dissolució de l'Unió Soviètica. Les derogació per part d'Estats que han ratificat o s'han adherit a acorts internacionals vinculants com el PIDCP, l'Americana i el Conveni Europeu de Drets Humans i els Convenis Internacionals del Treball són supervisades per comités d'experts independents, tribunals regionals i atres Estats Partixes.

Regulació per país

Alemània

la Constitució de Weimar (1919-1933) permetia estats d'excepció en virtut del Artícul 48 per a fer front a rebelions. L'artícul 48 es va invocar a sovint durant els 14 anys de vida de la República de Weimar, a voltes sense més motiu que permetre al govern actuar quan no era capaç d'obtindre una majoria parlamentària. Despuix del 27 de febrer de 1933, Incendi del Reichstag, atentat atribuït al comunistes, Adolf Hitler va declarar l'estat d'excepció utilisant l'artícul 48, i després va fer firmar al president Paul von Hindenburg el Decret sobre l'incendi del Reichstag, que suspenia algunes de les llibertats civils bàsiques previstes en la Constitució de Weimar (com el habeas corpus, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió o la privacitat de les comunicacions) durant tota la duració del Tercer Reich. El 23 de març, el Reichstag va promulgar la Llei Habilitante de 1933 en la majoria de dos terços necessària, lo que va permetre al canceller Adolf Hitler i al seu gabinet promulgar lleis sense participació llegislativa. La Constitució de Weimar mai va ser derogada per l'Alemània nazi, pero va quedar inoperant despuix de l'aprovació de la Llei Habilitante. Estes dos lleis varen implementar la Gleichschaltung, l'institució de totalitarisme dels nazis. En la República Federal d'Alemània de posguerra, les Lleis d'Emergència establixen que alguns dels drets constitucionals bàsics de la Llei Fonamental poden llimitar-se en cas d'Estat de Defensa, estat de tensió o estat d'emergència o desastre (catàstrofe) intern. Estes esmenes a la Constitució es varen aprovar el 30 de maig de 1968, a pesar de la feroç oposició de l'anomenada oposició extraparlamentaria (vejau Moviment estudiantil alemà per a més detalls).

Chile

D'acort a l'artícul 40 2° de la Constitució Política de Chile i la Llei N°18.415 Llei Orgànica Constitucional dels Estats d'Excepció, un dels tipos de Estats d'Excepció Constitucional és el estat d'emergència, que és dictat pel President de la República en cas de greu alteració de l'orde públic o de greu dany per a la seguritat de la Nació. Este estat pot ser declarat en tot o en part del territori nacional i no pot excedir d'un determini de quinze dies. Sense perjuí de que el president de la República puga prorrogar per igual periodo.

el Cap de Defensa Nacional, designat pel president de la república, és qui assumix les zones respectives definides baix l'estat d'emergència. Est té com a obligacions assumir la direcció i supervigilancia de la seua jurisdicció en les atribucions i deures que la llei senyale, assumir el mando de les Forces Armades i d'Orde i Seguritat Pública que es troben en la zona, controlar l'entrada i eixida de la zona i el trànsit en ella, establir condicions per a la celebració de reunions en llocs d'us públic, i posseir autoritat constitucional per a llimitar els drets de lliure trànsit i lliure reunió.

Colòmbia

En Colòmbia existix l'estat de "Desastre Colombià", el qual s'ha aplicat en situacions com el brot de grip porcina de 2009 (virus AH1N1), quan es varen presentar més de 12 casos sospitosos d'infecció en el virus, i aixina mateix es va registrar la primera mort el 10 de juny de 2009. L'estat d'emergència es va aplicar durant el colapse de vàries piràmides en les quals millers de ciutadans varen perdre els seus diners a través d'esta estafa. No obstant el president Iván Duc el passat 17 de març de 2020 va decretar l'estat d'emergència per la Pandèmia per COVID-19.

Egipte

En Egipte, els estats d'emergència són governats per la llei 162 de 1958. La qual otorga un poder major a la policia, suspén alguns drets constitucionals i llegalisa la censura dels mijos de comunicació, aixina com la detenció estatal d'individus, que poden ser jujats davant tribunals militars creats baix l'estat d'emergència. Des de la proclamació del sistema republicà en 1953, els egipcíacs han vixcut baix quatre periodos successius d'emergència, que varen durar més d'un any, en particular des de 1956 fins a 1964, des de 1967 fins a 1980, des de 1981 fins a 2012 i finalment des de 2017 fins a 2021. La llei d'emergència va rebre vàries crítiques durant el govern d'Hosni Mubarak, baix el qual mils de civils varen ser arrestats baix la llei, segons grups de drets humans, aplegant a estimacions d'un total de presos polítics de 30.000.

Espanya

Artícul principal → Estats d'alarma, excepció i lloc en Espanya.

En Espanya, hi ha tres graus d'estats d'emergència o règims d'excepció, que són des del menys restrictiu al més restrictiu: estat d'alarma, estat d'excepció i estat de lloc. Estan arreplegats en la Constitució (artícul 116), la quallimita els drets que poden ser suspesos. No obstant, la seua regulació està establida per la juridicas. com/base_datos/Admin/lo4-1981. htmllei Orgànica 4/1981. archive. org/web/20130508073450/http://www. defensa. gob. es/ladefensa/situacionesCrisis/ Informació sobre el tema del Ministeri de Defensa. Durant estos estats no pot dissoldre's el Congrés. Els demés poders constitucionals de l'Estat no poden tampoc interrompre's. Si el Congrés estiguera dissolt o haguera expirat el seu mandat, les competències del Congrés serien assumides per la seua Diputació Permanent. La declaració dels estats d'alarma, d'excepció i de lloc no modifiquen el principi de responsabilitat del Govern i dels seus agents reconeguts en la Constitució i en les lleis.

Perú

En Perú, l'estat d'emergència és dictat pel President de la República en acort del seu Consell de Ministres en càrrec de donar conte al Congrés de la República. Este estat pot ser declarat en tot o en part del territori nacional i no pot excedir d'un determini de xixanta dies. Transcorregut eixe determini, per mig de nou decret, el president pot prorrogar l'estat. No existix llímit de pròrrogues. Els drets que es poden restringir són:

• Llibertat de movilisació
• Llibertat de trànsit
• Llibertat de reunió
• Inviolabilitat de les comunicacions
• Inviolabilitat del domicili
• Detenció per orde de juge

Argentina

En Argentina, a on li'l denomina estat de lloc, està regit per l'artícul 23 de la Constitució, que es propon en cas de "commoció interior o atac exterior que posen en perill'eixercici de la constitució i les autoritats creades per ella" (art. 23).

El Salvador

En El Salvador, un règim d'excepció s'aprova majorment per una taxa d'homicidis, un eixemple serien els fets que occurieron en el 25 al 27 de març de 2022, a on 88 persones varen ser assessinades en el país.

Vore també

• Artícul 48 (Constitució de Weimar)
• Estat d'alarma
• Estat d'excepció
• Estat de guerra (Llei marcial)
• Estat de lloc
• Estats d'emergència en Veneçola
• Estat d'emergència de Pakistan de 2007
• Estat d'emergència climàtica

Bibliografia

• Agamben, Giorgio (2005). State of Exception, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-00925-4.. Excerpt online: press. uchicago. edu/Misc/Chicago/009254. html "A Brief History of the State of Exception".
• Barzilai, Gad (1996). Wars, Internal Conflicts, and Political Order, State University of New York Press. ISBN 0-7914-2943-1..
• Walter Benjamin, Zur Kritik der Gewalt ("Critique of Violence")
• Fabbri, Lorenzo. academia. edu/1870908/Chronotopologies_of_the_Exception_Agamben_and_Derrida_before_the_Camps "Chronotopologies of the Exception. Agamben and Derrida before the Camps", "Diacritics," Volume 39, Number 3 (2009): 77–95.
• «Report».
• Carl Schmitt, On Dictatorship and Political Theology
• Wolf, Conradin (2005). Ausnahmezustand und Menschenrecht..

• Hussein, Nassar (2003). The Jurisprudence of Emergency, University of Michigan Press.
• Rooney, Bryan. 2019. "I sagepub. com/doi/full/10.1177/2053168019892436mergencypowersindemocraticstates: Introducing the Democratic Emergency Powers dataset." Research & Politics