Anar al contingut

Hosni Mubarak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hosni Mubarak

Muḥammad Ḥusnī Sayyid Mubārak (àrap محمد حسنى سيد مبارك, pronunciat mæˈħæmmæd ˈħosni ˈsæjjed moˈbɑːɾˤɑk) (Kafr-El Meselha, Menufia, 4 de maig de 1928-El Caire, 25 de febrer de 2020),[1] conegut comunament com Hosni Mubarak, va anar un polític i militar egipcíac que va ocupar el càrrec de president de la República Àrap d'Egipte des de 1981 fins a 2011, eixercint el poder de manera dictatorial durant casi trenta anys.[2][3][4][5][6][7]

Va succeir al president interí Sufi Abu Taleb el 14 d'octubre de 1981, despuix de l'assessinat de l'anterior titular, Anwar el-Sadat el 6 d'octubre del mateix any.[8] Per l'assessinat de Sadat, Mubarak va mantindre l'estat d'emergència derogat recentment i que havia segut declarat en 1967, lo que li va permetre suprimir les activitats opositores i aumentar el seu poder.[9] Va ser reelegit en eleccions com a candidat únic en 1987,[10] 1993[11] i 1999.[12] En 2005 es va convertir en el primer president d'Egipte en enfrontar un oponent en les eleccions, pero de totes formes va guanyar en un qüestionat 88,6% dels vots.[13] El seu llarc govern va ser el segon més llarc en l'història d'Egipte, convertint-se en el cap d'Estat de dit país en més temps en el càrrec, sent superat únicament pel Jedive Muhammad Ali, que va governar des de 1805 fins a 1848, un regnat de quarantatrés anys.[14]

Despuix de governar el país per prop de trenta anys, Mubarak va renunciar al seu càrrec l'11 de febrer de 2011 despuix d'una série de protestes multitudinàries.[15][16] Mubarak va ser internat el 12 d'abril en haver sofrit una crisis cardíaca durant un interrogatori.[17]

El dia 13 d'abril de 2011 va ser ordenada la seua detenció junt en la dels seus fills Alaa i Gamal, a fi d'indagar en els possibles delictes que se'ls imputaven.[18] El 2 de juny de 2012 va ser condenat a cadena perpètua per la repressió de les protestes durant la Primavera Àrap, en la que varen morir entre 239[19] i més de 800 persones segons les distintes fonts.[20] No obstant, una cort va anular el juí i va ordenar la seua repetició en 2013. En novembre de 2014, Mubarak va ser absolt per la mort dels manifestants i ademés va ser declarat inocent de corrupció i enriquiment ilícit.[19]

En un nou juí, Mubarak i els seus fills varen ser condenats el 9 de maig de 2015, baix càrrecs de corrupció.[21] Des de llavors, Mubarak es trobava detingut en un hospital militar, encara que els seus fills varen ser lliberats per una cort d'El Caire el 12 d'octubre de 2015.[22] Finalment, Mubarak va ser posat en llibertat el 24 de març de 2017, en acabant de que la justícia desestimara les acusacions més greus que pesaven contra ell.[23]

Va fallir el 25 de febrer de 2020, als 91 anys d'edat. Va ser enterrat en una parcela familiar a les afores d'El Caire.[24]

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Mubarak va nàixer en Kafr El-Meselha, en Menufia, en ellavors Regne d'Egipte, el 4 de maig de 1928.[25] Terminats els seus estudis de secundària, va ingressar en l'Acadèmia Militar d'Egipte obtenint el títul en Ciències Militars als vint anys d'edat. El 2 de febrer de 1949, va eixir de l'Acadèmia Militar i es va unir a l'Acadèmia de la Força Aérea, guanyant la seua comissió oficial com a pilot el 13 de març de 1950[26] i, finalment, rebre una llicenciatura en ciències de l'aviació.

Carrera militar

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Guerra de Yom Kipur.


Erro al crear miniatura:
El president egipcíac Anwar Sadat (esquerra) i Hosni Mubarak, comandant de la Força Aérea i viceministro de Defensa egipcíac, revisen els plans de guerra, durant la guerra de Yom Kipur.

Mubarak va servir com a oficial de la Força Aérea d'Egipte en diverses formacions i unitats, va passar dos anys en una esquadra de Spitfire de combat.[26] En algun moment en la década de 1950, posterior a la revolució que va derrocar a la monarquia de Faruq II i va proclamar la República d'Egipte, Mubarak va retornar a l'Acadèmia de Força Aérea com a instructor, permaneixent allí fins a principis de 1959.[26] Entre febrer d'eixe any i juny de 1961, Mubarak va tindre major entrenament i en l'Unió Soviètica, assistint a una escola de formació de pilots en Moscou, i despuix a una atra en la base de Kant, en Biskek, capital de la llavors RSS de Kirguizistan (actual República Kirguiza). Mubarak va rebre capacitació en el maneig de bombarders Ilyushin II-28 i Túpolev El teu-16, guanyant un lloc en l'Acadèmia Militar Frunze en Moscou. A la seua tornada a Egipte, es va eixercitar com a comandant d'ala, i despuix com a comandant de base. Va manar en la Base Aérea Oest d'El Caire en octubre de 1966, i despuix breument en la base Beni Suef.[26] En novembre de 1967, quan Egipte ya havia perdut el Sinaí en la guerra dels Sis Dies, Mubarak es va convertir en comandant de l'Acadèmia de la Força Aérea. A ell se li atribuïx la duplicació del número de pilots i navegants de la Força Aérea durant els anys previs a la guerra de Yom Kipur.[27] Dos anys més vesprada, es va convertir en cap d'Estat Major de la Força Aérea d'Egipte.

Mubarak com a membre de la Força Aérea d'Egipte en 1973.

En 1972, Mubarak va passar a ser comandant de la Força Aérea i viceministro de Defensa. El 6 d'octubre de 1973, la Força Aérea d'Egipte va llançar un atac sorpresa contra soldats israelites en la vora del canal de Suez. Els pilots egipcíacs varen complir el 90 % dels seus objectius, fent de Mubarak un héroe nacional.[28] A l'any següent va ser ascendit a Mariscal Suprem de la Força Aérea en reconeiximent al seu eixercite en la guerra contra Israel.[26][29] A Mubarak se li va acreditar gran part del rendiment de la Força Aérea durant l'inici de la guerra.[30] L'analiste egipcíac Mohammed Hassanein Heikal va dir que la Força Aérea va jugar un paper majorment sicològic en dita guerra, encorajant a les forces terrestres, en lloc de portar a terme qualsevol acció militar necessària.[31]

L'influència de Mubarak també va ser disputada per la filla de Saad el-Shazly, Shahdan el-Shazly. En una entrevista en el diari independent egipcíac "Almasry Alyoum" (el 26 de febrer de 2011, tan sol dos semanes despuix del derrocament de Mubarak) va postular que el dictador va exagerar posteriorment el seu paper en la guerra com a part de la seua campanya política, i va alterar fotos de la cambra de mando militar per a retirar el rostre del seu pare i posar el seu. Shahdan va manifestar que mamprendria accions llegals contra Mubarak.[32]

Vicepresident d'Egipte

[editar | editar còdic]
Trobada en elíder chinenc Mao Zedong en Pequín, 1976.

En 1975, Mubarak va ser elegit vicepresident d'Egipte pel president Anwar el-Sadat. En esta posició, va poder participar en les consultes governamentals a càrrec de la futura reconciliació en l'Estat d'Israel.[33] En setembre de 1975, Mubarak va ser en missió diplomàtica a Riad (Aràbia Saudita) i Damasc (Síria) per a persuadir als governs d'abdós països de cooperar en la firma d'un tractat de pau en Israel (conegut com "Sinaí II"), pero no ho va conseguir i ni tan sols va poder concretar una reunió en el president de Síria Hafez al-Assad.[34][35]

Durant la seua missió en Aràbia Saudita, Mubarak va desenrollar una amistat en el Príncip Fahd, en qui Sadat s'havia negat a reunir-se i que vea Mubarak com una figura important en la relació en Egipte.[36] A pesar de que Sadat vea la reconciliació com l'únic modo de recuperar la península del Sinaí per a Egipte, Mubarak va estar d'acort en els punts de vista de varis mandataris àraps i es va opondre als Acorts de Camp David alegant que estos no tractaven varis dels punts del conflicte àrap-israelita.[36] Sadat inclús transferia a Mubarak alguns dels seus poders quan s'anava de vacacions, per eixemple.[36] Mubarak es trobava assentat junt a Sadat durant la desfilada de la victòria el 6 d'octubre de 1981, quan va ser assessinat per Khalid al-Islambuli en acabant de que el president firmara l'acort de pau final en Israel. Mubarak va ser ferit en l'atentat, i durant huit dies Sufi Abu Taleb va ocupar interinamente la presidència, fins que Mubarak va ser nomenat president en virtut de la seua posició de vicepresident el 14 d'octubre de 1981.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 26 de febrer de 2020.
  2. ↑ «[2]». Consultat el 3 d'octubre de 2019.
  3. ↑ «[3]». Consultat el 3 d'octubre de 2019.
  4. ↑ «[4]». Consultat el 3 d'octubre de 2019.
  5. ↑ «[5]». Consultat el 3 d'octubre de 2019.
  6. ↑ «[6]». Consultat el 3 d'octubre de 2019.
  7. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  8. ↑ «Hosni Mubarak». Biografies i Vides. Consultat el 27 de juny de 2008.
  9. ↑ Law 1958/162 (Emergency Law) Plantilla:Ar icon at EMERglobalex, part of the Edinburgh Middle East Report. Consultat el 2 d'abril de 2010.
  10. ↑ Nohlen, D, Krennerich, M & Thibaut, B (1999) Elections in Africa: A data handbook, p345 ISBN 0-19-829645-2
  11. ↑ Mubarak haunted by a fateful past: A referendum to be held today is certain to propel Egypt's President to a third term The Independent, 4 d'octubre de 1993
  12. ↑ (2002) The Middle East and North Africa 2003, Routledge, p. 304. ISBN 978-1-85743-132-2.
  13. ↑ [7] Egypt election campaigning begins
  14. ↑ «[8]», The New York Claves. Consultat el 25 de giner de 2011.
  15. ↑ «[9]». Consultat el febrer de 2011.
  16. ↑ El poble tira a Mubarak, en El Món d'Espanya.
  17. ↑ «[10]». Consultat el 12 d'abril de 2011.
  18. ↑ Agència/EFE. «Detenen a Hosni Mubarak». http://noticierostelevisa.esmas.com.+Consultat el 13 d'abril de 2011.
  19. ↑ 19,0 19,1 «[11]». Consultat el 29 de novembre de 2014.
  20. ↑ «[12]», El País.
  21. ↑ «[13]», BBC News. Consultat el 9 de maig de 2015.
  22. ↑ Associated Press. «[14]».
  23. ↑ «Justícia d'Egipte deixa ellibertat a expresident Hosni Mubárak». La Nació. Consultat el 24 de març de 2017.
  24. ↑ «Mor als 91 anys Hosni Mubarak, ex president d'Egipte».
  25. ↑ «Profile: Egyptian President Hosni Mubarak». Xinhua News. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2011. Consultat el 11 de febrer de 2011.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 «Air Marshal Mohammed Hosni Mubarak». Egyptian Armed Forces Web Site. Egyptian Armed Forces. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2010. Consultat el 30 de maig de 2009.
  27. ↑ «Staff Group Captain Mohammed Hosni Mubarak». Egyptian Armed Forces Web Site. Egyptian Armed Forces. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2011. Consultat el 14 de febrer de 2011.
  28. ↑ CNN Library, Mubarak Fast Facts. 31 de maig de 2014
  29. ↑ «[15]», The Washington Claves. Consultat el 3 de febrer de 2011.
  30. ↑ «[16]», The Daily Telegraph. Consultat el 7 de febrer de 2011.
  31. ↑ «كتابات مصراوي – هيكل يفجر قنبلة مدوية حول لغز بقاء مبارك بشرم الشيخ». Masrawy. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2011. Consultat el 15 d'abril de 2011.
  32. ↑ «ar:ابنة الفريق سعدالدين الشاذلى لـ"المصري اليوم": "مبارك" زوّر التاريخ ووضع صورته مكان والدى فى "غرفة عمليات أكتوبر"» (en àrap). Almasry Alyoum. Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2011. Consultat el 6 d'abril de 2012.
  33. ↑ «Eilts to Kissinger, July 22, 1975». Consultat el 29 de giner de 2011.
  34. ↑ «Eilts to Kissinger, September 3, 1975». Consultat el 29 de giner de 2011.
  35. ↑ «Hermann Eilts (US Ambassador to Egypt) to Henry Kissinger, September 5, 1975». Consultat el 29 de giner de 2011.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Olfat M. El Tohamy. «[17]», Christian Science Monitor. Consultat el 23 de giner de 2013.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hosni_Mubarak&oldid=1338393»